Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

vigilant va treure's el seu pesant i vell tabard, l'hi abrigà, i entre el	brogit	del vent, a través dels carrers solitaris, l'acompanyà a la seva casa
era més forta que de costum. Es sentien rialles, crits, potser el	brogit	d'una disputa. De tant en tant sonava una cançó d'embriacs. Tino Costa
percep de bell nou el soroll de la pluja que es va acostant; sent el	brogit	del vent als arbres; un estremiment de fred li travessa els ossos, i
a baix al carrer es trobà ja amb Joan de Llosa, que havia sentit el	brogit	; el vigilant també hi acudia pel fons del carrer des de la plaça. La
arribà fins a ell l'ampla clamor del poble, que creixia, creixia, com el	brogit	de la mar avalotada. I altra vegada es va llançar a la seva cursa folla.
només comparable al de les bones pel·lícules, i, del llit estant, el	brogit	dels arbres recordava el pas d'un avió. Cap al tard, una llarga barrera
250 morts. Era com un tro llarguíssim, pregon i llunyà, com el	brogit	d'un terratrèmol. Després d'uns quants segons, un altre tro més curt.
El Pirineu era blanc, assolellat, en el matí pur de febrer. El	brogit	de la guerra tenia una estranya i terrible majestat en aquell paisatge de
però ella el rebutja amb unes altres paraules que també es perden amb el	brogit	de l'ambient. Per la porta que dóna a les escales entra un individu
de Padrós, per més que penetri pel balcó obert, estretíssim, tot el	brogit	del carrer. Escriu apressat, amb una mena de crispació que es revela, per
llum, quasi silent, torna de plom, eriçada de metralla, amenaçant com un	brogit	de fera: és l'hora de l'embarcament al port de l'Havre en el darrer
la seva veu, però no l'escoltava gaire. No la podia escoltar. El	brogit	de la ciutat ens arribava per la finestra i em distreia constantment. Mil
de les danses és seca i monòtona i domina sobre tots els instruments el	brogit	del gran tambor, tocat frenèticament amb les palmes de les mans. Després
pit l'infantó que mama, i mira les ones i escolta el	brogit	de la turbonada que regolfa i brama combatent la
front tenia la nevada i als peus la joia de l'estiu. Lluny del	brogit	de la ciutat, silenciosa era la vida, voltant
mentre les vies populoses s'omplen de joia i de	brogit	: jo, per llurs ones emportat, davall la blanca lluminària,
/i com més aigua bevia, com més bevia, més set\. El	brogit	de la ciutat el meu pit desconhortava: —Donau-me, Déu
el cant del riu, que poc a poc sorgeix dins el	brogit	. En una via obaga un tren roman amb els llums apagats,
l'entrellat de l'armadura del pont, que tot el jorn omple el	brogit	, passava el vent d'una llegenda obscura que feia
blanca i nua dins l'embolcall de color de rosa, i contra aquell	brogit	intrús que ha despertat Tomàs i ha fet ennuegar una gallina que
divertir-se fins al darrer moment; oblidar el corcó que el fibla entre el	brogit	de les converses i de les rialles. Els ulls del vell s'enriolen així que
(cap. 276; VIII, pàg. 29), i que així que senten	brogit	han de prendre l'escut i el capell de ferro i muntar a cavall. Això vol
que estava hores i hores sol omplint, tapant i capsulant ampolles, els	brogits	, les sentors i les ombres que m'entraven per la reixa, eren tota la meva
del món... Estossegueu, us poseu la mà al front com per esvair el	brogit	, us estrenyeu els polsos i preneu paciència. Com més pacient sou, més els
sentia dolorosament disgregar-se la meva, se'm corbava l'esquena, un	brogit	sord, com de qui s'enfonsa en una regió de tenebra i d'oratge, em muntava
a parlar amb l'amo per veure si ens podria donar habitació. Hi havia un	brogit	, una animació que m'atabalava. Els cambrers passaven cridant: /Soupe
es senti un hòrrid aldarull; però si escolten algun	brogit	que els és destorb, s'esmunyen cap al si d'aquell monstre, i
quin aldarull més espantós! La guerra, davant aquest	brogit	, sembla un joc públic; un desori espantós damunt l'estiba
i barrades; ja abans, però, de ser-hi prop, sentírem	brogit	a dins, no pas de dansa o càntics: turment i planys i furiosa
cançons. Dreço l'orella i arrenco a córrer cap a la banda d'on venia el	brogit	. Era un cafè concert, no volia altra cosa, m'hi fico. M'assec a una
recorda el teu deure. Quan vas amb d'altres, rius i converses, i aquest	brogit	no et deixa sentir el que diuen les ones i els ocells; és possible també
m'allanda el cor igual que un temple! Lluny del	brugit	tot és sagrat, i tot contempla. I el vent brillant és mon
pel·lícula quan una remor cada cop més eixordadora envaí el cinema. El	brogit	venia del carrer i repetia un crit de guerra prou conegut per tot
es tapà volenterosament les orelles amb les mans, per guardar-se d'aquest	brogit	espaventable, que mai no se'n havía sentit de semblant." Jo vaig fer
la nota profunda i sorda de la campana, rompent a cada hora, amb el seu	brogit	sobtat i roncer, la quietut de l'atmòsfera bruna dins la qual
semblà submergit en el brunziment indeterminat d'un somni. Aquest	brogit	duia a la meva ànima la idea d'una rotació, —per ventura a causa
tintinejava damunt del brocal —vaig apartar els ulls—. Però vetaquí un	brogit	discordant de veus humanes! Una sonora explosió com si de moltes
per la fira dels galls i no s'adormiren fins altra hora, el cap ple de	brogit	i visions d'àpats pantagruèlics i àngels entonant l'al·leluia i pastors
parella." Al palau de la primavera, mentrestant, no s'entenen de tràfec,	brogit	i corredisses. Ja és una creu, la pobra senyora, tanta novetat que ha de
perquè s'escau de ser la festa grossa, i ara són al bell punt. Quin	brogit	, quina alegria! Jardí vivent, les noies s'han aplegat a un cantó totes
si al peu d'una olivera ens aturem a reposar, lluny del poble i el seu	brogit	, en aquella quietud de la terra, tan divina quan no la torben sorolls
rialla, la mort com la naixença. La seva veu és un soroll més en el gran	brogit	de la ciutat, un de tants sorolls perduts en el renou de sanglots i de
contra una dona que ja no l'ama gens, i es consola; una dona fa menys	brogit	quan és abandonada, i roman molt de temps inconsolable. Les dones
l'andén, veyem lo que passava a la banda d'ensà, sentíem el	brugit	de la gran bullida, presenciaríem la formació del seguici, reculliríem,
dins del kiosco la veu del sereno, el ressò dels passos del vigilant, el	brugit	de converses de gent que passaven enraonant en alta veu, junt amb el
orelles les mil remors de la Natura, amb les quals harmonitza el rítmic	brogit	de les meves trepitjades. A terra hi ha branques seques que les ventades
surt de l'esquerda d'una roca, i em passa gairebé sobre el cap amb un	brogit	d'ales i xiscladissa desentonada. Torno a sentir la veu: —Aaaaa! Aaaa!
de les jaces del Canigó als primers pobles que el volten es sentia el	brogit	sec d'unes veus alterades. La que més es feia sentir era la del vell
les envistes de Camprodon, que és com entrar a la vila. Ja s'hi sentia el	brogit	i l'animació de la festa. Era el dilluns de la segona Pasqua, i la
voltant d'un abeurador, dues dotzenes de porcs negres xarrupaven amb gran	brogit	, a les ordres d'una porquera. Un pastor, amb un cabridet tendric al braç,

Pàgina 1 (de 13)

50 següents