DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
brogit M 617 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb brogit Freqüència total:  617 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

vigilant va treure's el seu pesant i vell tabard, l'hi abrigà, i entre el brogit del vent, a través dels carrers solitaris, l'acompanyà a la seva casa
era més forta que de costum. Es sentien rialles, crits, potser el brogit d'una disputa. De tant en tant sonava una cançó d'embriacs. Tino Costa
percep de bell nou el soroll de la pluja que es va acostant; sent el brogit del vent als arbres; un estremiment de fred li travessa els ossos, i
a baix al carrer es trobà ja amb Joan de Llosa, que havia sentit el brogit; el vigilant també hi acudia pel fons del carrer des de la plaça. La
arribà fins a ell l'ampla clamor del poble, que creixia, creixia, com el brogit de la mar avalotada. I altra vegada es va llançar a la seva cursa folla.
només comparable al de les bones pel·lícules, i, del llit estant, el brogit dels arbres recordava el pas d'un avió. Cap al tard, una llarga barrera
250 morts. Era com un tro llarguíssim, pregon i llunyà, com el brogit d'un terratrèmol. Després d'uns quants segons, un altre tro més curt.
El Pirineu era blanc, assolellat, en el matí pur de febrer. El brogit de la guerra tenia una estranya i terrible majestat en aquell paisatge de
però ella el rebutja amb unes altres paraules que també es perden amb el brogit de l'ambient. Per la porta que dóna a les escales entra un individu
de Padrós, per més que penetri pel balcó obert, estretíssim, tot el brogit del carrer. Escriu apressat, amb una mena de crispació que es revela, per
llum, quasi silent, torna de plom, eriçada de metralla, amenaçant com un brogit de fera: és l'hora de l'embarcament al port de l'Havre en el darrer
la seva veu, però no l'escoltava gaire. No la podia escoltar. El brogit de la ciutat ens arribava per la finestra i em distreia constantment. Mil
de les danses és seca i monòtona i domina sobre tots els instruments el brogit del gran tambor, tocat frenèticament amb les palmes de les mans. Després
pit l'infantó que mama, i mira les ones i escolta el brogit de la turbonada que regolfa i brama combatent la
front tenia la nevada i als peus la joia de l'estiu. Lluny del brogit de la ciutat, silenciosa era la vida, voltant
mentre les vies populoses s'omplen de joia i de brogit: jo, per llurs ones emportat, davall la blanca lluminària,
/i com més aigua bevia, com més bevia, més set\. El brogit de la ciutat el meu pit desconhortava: —Donau-me, Déu
el cant del riu, que poc a poc sorgeix dins el brogit. En una via obaga un tren roman amb els llums apagats,
l'entrellat de l'armadura del pont, que tot el jorn omple el brogit, passava el vent d'una llegenda obscura que feia
blanca i nua dins l'embolcall de color de rosa, i contra aquell brogit intrús que ha despertat Tomàs i ha fet ennuegar una gallina que
divertir-se fins al darrer moment; oblidar el corcó que el fibla entre el brogit de les converses i de les rialles. Els ulls del vell s'enriolen així que
(cap. 276; VIII, pàg. 29), i que així que senten brogit han de prendre l'escut i el capell de ferro i muntar a cavall. Això vol
que estava hores i hores sol omplint, tapant i capsulant ampolles, els brogits, les sentors i les ombres que m'entraven per la reixa, eren tota la meva
del món... Estossegueu, us poseu la mà al front com per esvair el brogit, us estrenyeu els polsos i preneu paciència. Com més pacient sou, més els
sentia dolorosament disgregar-se la meva, se'm corbava l'esquena, un brogit sord, com de qui s'enfonsa en una regió de tenebra i d'oratge, em muntava
a parlar amb l'amo per veure si ens podria donar habitació. Hi havia un brogit, una animació que m'atabalava. Els cambrers passaven cridant: /Soupe
es senti un hòrrid aldarull; però si escolten algun brogit que els és destorb, s'esmunyen cap al si d'aquell monstre, i
quin aldarull més espantós! La guerra, davant aquest brogit, sembla un joc públic; un desori espantós damunt l'estiba
i barrades; ja abans, però, de ser-hi prop, sentírem brogit a dins, no pas de dansa o càntics: turment i planys i furiosa
cançons. Dreço l'orella i arrenco a córrer cap a la banda d'on venia el brogit. Era un cafè concert, no volia altra cosa, m'hi fico. M'assec a una
recorda el teu deure. Quan vas amb d'altres, rius i converses, i aquest brogit no et deixa sentir el que diuen les ones i els ocells; és possible també
m'allanda el cor igual que un temple! Lluny del brugit tot és sagrat, i tot contempla. I el vent brillant és mon
pel·lícula quan una remor cada cop més eixordadora envaí el cinema. El brogit venia del carrer i repetia un crit de guerra prou conegut per tot
es tapà volenterosament les orelles amb les mans, per guardar-se d'aquest brogit espaventable, que mai no se'n havía sentit de semblant." Jo vaig fer
la nota profunda i sorda de la campana, rompent a cada hora, amb el seu brogit sobtat i roncer, la quietut de l'atmòsfera bruna dins la qual
semblà submergit en el brunziment indeterminat d'un somni. Aquest brogit duia a la meva ànima la idea d'una rotació, —per ventura a causa
tintinejava damunt del brocal —vaig apartar els ulls—. Però vetaquí un brogit discordant de veus humanes! Una sonora explosió com si de moltes
per la fira dels galls i no s'adormiren fins altra hora, el cap ple de brogit i visions d'àpats pantagruèlics i àngels entonant l'al·leluia i pastors
parella." Al palau de la primavera, mentrestant, no s'entenen de tràfec, brogit i corredisses. Ja és una creu, la pobra senyora, tanta novetat que ha de
perquè s'escau de ser la festa grossa, i ara són al bell punt. Quin brogit, quina alegria! Jardí vivent, les noies s'han aplegat a un cantó totes
si al peu d'una olivera ens aturem a reposar, lluny del poble i el seu brogit, en aquella quietud de la terra, tan divina quan no la torben sorolls
rialla, la mort com la naixença. La seva veu és un soroll més en el gran brogit de la ciutat, un de tants sorolls perduts en el renou de sanglots i de
contra una dona que ja no l'ama gens, i es consola; una dona fa menys brogit quan és abandonada, i roman molt de temps inconsolable. Les dones
l'andén, veyem lo que passava a la banda d'ensà, sentíem el brugit de la gran bullida, presenciaríem la formació del seguici, reculliríem,
dins del kiosco la veu del sereno, el ressò dels passos del vigilant, el brugit de converses de gent que passaven enraonant en alta veu, junt amb el
orelles les mil remors de la Natura, amb les quals harmonitza el rítmic brogit de les meves trepitjades. A terra hi ha branques seques que les ventades
surt de l'esquerda d'una roca, i em passa gairebé sobre el cap amb un brogit d'ales i xiscladissa desentonada. Torno a sentir la veu: —Aaaaa! Aaaa!
de les jaces del Canigó als primers pobles que el volten es sentia el brogit sec d'unes veus alterades. La que més es feia sentir era la del vell
les envistes de Camprodon, que és com entrar a la vila. Ja s'hi sentia el brogit i l'animació de la festa. Era el dilluns de la segona Pasqua, i la
voltant d'un abeurador, dues dotzenes de porcs negres xarrupaven amb gran brogit, a les ordres d'una porquera. Un pastor, amb un cabridet tendric al braç,

  Pàgina 1 (de 13) 50 següents »