Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

els avantpassats del grup en qüestió tenien el foc, i la gent de la	brolla	tenia l'aigua. Els primers s'uniren als segons i hom compartí l'aigua i
per a descobrir un cap de caça caigut dintre d'un avenc o en mig d'una	brolla	impenetrable, com per a heure un tros de pa malendreçat a la casa del
i nosaltres i els nostres fills haurem de fugir quan calin foc a la	brolla	. ¡Ja et dic jo que n'estem ben agraïts, de Shere Khan! —Voleu que li digui
com Shere Khan grunyia i botzinava enquimerat, mentre es rebolcava en la	brolla	. —Aquest beneit ha tingut el poc senderi de saltar el foc d'uns
que el ventre els tocava a terra, esvaint-se entremig dels espinals i	brolles	igual que un taup es fon dins la terra d'un prat. —¿On aneu, i així
fent angle recte amb el camí que seguia Buldeo, fins que, separant la	brolla	, veié el vell amb el mosquet a l'espatlla, seguint el rastre de la nit
en terra, estira l'arc i brunzi, aguda, la fletxa. Si les	brolles	riuen en llur buidor, enfonsa-hi ton espasa. Però quin tremolor
franges tan iguals com les peces de marbre dins la nau d'una església;	brolles	on els brots novells, tot humits, li arribaven a ran del pit i semblava
foren trencades per un bramul i el bruit de quelcom que queia en les	brolles	de més avall, i Bagheera, lleugera, forta, i terrible com sempre, es
desclou totjust, i són com un paisatge suau de mirar, sense cingleres ni	brolla	espesseïda, amb verdor de fulles i blana remor de riera. Aquesta
a fer-se-li desagradosa. A cada passa va endinsant-se en una mena de	brolla	que el volta de mitja llum i tem que, en sortir de bell nou a la claror
i Elionurus\). Sovint passa dels tres metres d'alçada. La	brolla	i els arbres broten fort. Els camins són plens de fang, i com que no
també l'aprenent exagera. Amb un ull incisiu, penetra les més espesses	brolles	. Tot l'inquieta. Unes quantes herbes, un xic atapeïdes, li fan posar el
li passo pel davant, i la soca remena una orella, brinca, i rebot cap una	brolla	. Quan vaig despenjar-me la carrabina i vaig tirar, només veia un
aparegué a l'escena. Seguia el mascle, i no l'abandonà. Ajaçada dins la	brolla	, gairebé invisible a poques passes de M. Ponzió, no el deixava dels seus
abandonaren el camp tumultuosament, xisclant i botent en desordre per la	brolla	. Un home que ha vist l'agonia d'un gran simi, com el cinocèfal, perd el
per a donar-li consells indirectament. Quan treballaven en mig d'una	brolla	espessa, que els lligava de peus i mans, després de blasfemar amb
una acollida triomfal. Sempre més, quan els bosquerols maldaven en mig de	brolles	imposants, mai no deixava d'haver-hi un faceciós que entre el xernegar de
direcció de l'encalç. Desconeixedor del terrer, es trobava perdut entre	brolles	impenetrables o entre matissers espessos que no oferien cap mena de
gossers, després d'escoltar-lo atentament, saltaven fora camí. La gran	brolla	els engolia. Llavors l'escamot d'escopeters tornava a desenrotllar-se com
mig tomb de la muntanya per sota la volta dels pins, dels roures i de la	brolla	. Fet i fet, però, cal prendre-ho amb calma. El sol ja va a la
encuriosit, i sentí parloteig al seu devora i una fressa de	brolla	trepitjada va fer-lo recular embasardit, i després va veure que el llumet
Abelles El bosc on es troba el Rusc de les Abelles malcarades és ple de	brolla	i quasi tota la brolla és feta de romanins que encara són florits. Que
troba el Rusc de les Abelles malcarades és ple de brolla i quasi tota la	brolla	és feta de romanins que encara són florits. Que boniques són les seves
boix; més enllà sota mateix d'un bruc. Com que el bosc està ufanós de	brolla	, En Peret està segur que hi haurà bolets. I en troba. En troba un que
reflectia el cel. Va aturar-se i aspirà profundament l'olor penetrant de	brolla	cremada. Quina olor! Eren un desmai els brancatges d'un pebrer... Quina
és bo per a fer-ho, però quan es tracta de boscos amb arbredes espesses,	brolla	, molta brossa, molta malesa, etc., i més encara si les arbredes són
ramadera i forestal: Arbres de ribera Pinedes Rouredes i alziners	Brolla	Erms i pastures Totals Hectàrees Percentatge Distribució per
pi d'Alep (pi blanc) de les vessants obagues, sovint mig amagat entre la	brolla	i els elements arbustius del sotabosc, singularment entre els garrics o
(Linn·) Nom local: Sargantaner. El seu biòtop són bàsicament	brolles	i garrigues. Sovint també en pinedes clares, alzinars degradats sempre
als boscos del marge dret del Ripoll i Llobregat, així com en pinedes i	brolles	properes a Sabadell i Terrassa. Sargantaner petit Psammodromus
Jaume d'Olesa de Montserrat. Nosaltres, darrerament, l'hem trobat en unes	brolles	baixes d'estepa borrera dels voltants de Matadepera. Llangardaix
scalaris (Schinz) Habitualment present als conreus i erms,	brolles	i boscos clars. De fet, ocupa el mateix biòtop que la serp verda, essent
per culpa de la persecució a què està sotmesa. Se'n troben als conreus,	brolles	i pedregars i cria fins als boscos esclarissats. Es distribueix més o
tot l'hivern pels camps de conreu, hortes i alhora és força comú a les	brolles	i erms abandonats, on és típic de veure'n exemplars solitaris (almenys
que a l'hivern se'n concentrin més. S'estima sobretot els boscos clars	brolles	i àdhuc jardins urbans, sobretot humits. Encara que és un insectívor, hem
cantillans (Pall·) Nom local: Tallarol, Tallaret/a. Típic de	brolles	i garrigues, dels llocs més secs, és vist també amb certa freqüència en
Tallarol, Tallaret/a. Relativament comú en espais oberts com garrigues,	brolles	de gatoses i brucs i terrenys cremats en estat de successió arbustiva. Al
durant tot l'any per camps de conreu, vinyes, boscos clars, marges i	brolles	. Cap a començaments de juliol, n'hem pogut observar de joves alimentats
aprofita tota mena de camps de conreu, però preferentment les	brolles	d'olivarda (Inula viscosa) de camps abandonats, els fruits de la qual li
típicament mediterrània, que viu als conreus i erms, així com a les	brolles	i marges de boscos. Eriçó Erinaceus europaeus Linn· Es
preferint especialment els farigolars, pedregars, conreus i erms,	brolles	i boscos clars. Normalment és diürn, però també és actiu durant la nit.
el ratolí boscà (Apodemus sylvaticus), etc.. 5.2. Pinedes,	brolles	i garrigues Les pinedes no es poden considerar com a veritables boscos,
no hi ha cap mena d'especificitat geobotànica. Generalment és una	brolla	baixa amb plantes heliòfiles i alguns representants més resistents del
cuallarga o sargantaner (Psamodromus algirus) en llocs herbacis o	brolles	, i el llangardaix (Lacerta lepida), que assoleix grans dimensions. A les
(Caprimulgus europaeus), que és pràcticament nocturn. A les	brolles	abunden tota mena de tallarols i tallaretes; hi trobem des del tallarol
forestal que habitava el bosc abans de cremar-se, per la fauna típica de	brolles	, estepes i erms. Creiem que no cal fer més comentaris sobre el tema,
ha provocat l'abandó dels conreus, que si bé en alguns s'hi han regenerat	brolles	i pinedes, la major part han estat ocupats pels nuclis urbans o
(vegeu apartat 5.6.). Per altra banda, l'augment recent de	brolles	i pinedes en alguns indrets ha afavorit la fauna d'aquestes comunitats
al S. W. d'Amèrica o bé a l'Europa meridional. Té altres noms com xara,	brolla	, etc.. Zona semidesèrtica de praderies. Està constituïda per una

Pàgina 1 (de 6)

50 següents