DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
brollar M 1 oc.
brollar V 1945 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb brollar Freqüència total:  1946 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

llançava una observació sobre la festa, sense que ni un moment la rialla brollés dels seus llavis ni durant la més còmica plagasitat. Només ell es
aquella tarda—. Ell se la veié al davant inesperadament, com si hagués brollat de sobte de la terra, i quasi es deturà. Fixà en ella els ulls, suspens, i
plegada en dos doblecs, i li creuà l'espatlla amb tanta força, que li féu brollar sang. —Perquè te'n recordis. Fet això, l'agafà pel braç i l'acompanyà
removent el fons; però la veu se'ls va fent fosca; de la gola no els brolla ja sinó un so aspre; el cos se'ls va reduint i estrenyent, l'esquena els
tot sota una llum estranya, una llum que no es sabia si naixia del món o brollava de la situació espiritual dels personatges —de l'odi dels uns i de la
d'un somni, i sota aquella llum que no es sabia si davallava del cel o brollava de l'esperit de les víctimes. Els rostres estaven suats, desfigurats per
diadema sobre el front pur, amb l'espasa a la mà, vencedora. Els versos brollaven dels seus llavis, impregnats d'una pura emoció, com un càntic; perquè a
d'una manera definitiva. No, ja no reia, i a penes si dels seus llavis brollava una paraula que recordés la seva antiga jovialitat. No feia gaire que
en ella havia ofegat el crit de la seva passió, que, tanmateix, tornava a brollar en ell amb força nova. La seva ànima estava sempre amb Mila. Com més
arribat l'avís que ella l'aniria a veure. Un impuls espontani d'alegria brollà del seu cor davant aquella nova prova d'amor que ella li donava, l'inundà
ocupar-se en alguna cosa; després encengué un cigarret. Una suor lleu li brollava dels polsos, i en el seu pit, quan romania sense moure's, percebia
renúncia d'ella. I allí hi havia el miracle: de la matèria inerta havia brollat la guspira vital sota l'esforç de la mà i del pensament. Mila, oblidada
ell era desigual i inconstant. Qui sap! I en aquesta esperança, que feia brollar una feble llum en la seva ànima, Mila trobà la força de parlar. —Si et
més violentes contra el que consideraven el culpable de tot tornaven a brollar de les boques. Poc després va saber-se que aquella mateixa nit Tino Costa
sent agitar-se en ell un somni secret que malda per prendre forma i per brollar a la llum: es diria una veu d'impaciències, que crida insistentment a la
La mirà... —Vacil·là un moment, s'empassà la saliva i la pregunta li brollà dels llavis gairebé sense adonar-se'n; de tal manera, que ell mateix es
No li deia res més, no podia dir-li res més, i encara aquestes paraules brollaven inintel·ligibles dels seus llavis, entretallades per la seva respiració
encara que Tino Costa vivia, i persistia amb la seva idea. Tal vegada li brolla una llàgrima dels ulls, però no diu res més, i és ell, pel contrari, qui
era. No l'han duta? L'home deixa escapar una mena de renill entre el qual brollen unes paraules: —No ho sé... Hi ha tantes entrades... I podrien haver-ho
al peu, s'hi obrí una ferida que li arribava a l'os. Malgrat la sang que brollava, i la profunditat de la ferida, a penes vaig sentir-lo que es queixés, ni
torre se sent envoltada de xiscladissa. Més avall, al peu de les roques, brolla una font. L'aigua, entre dues fileres de xops tendres, empresonada entre
de la falçada. Es posà la mà sobre el tall, com abans. La sang continuava brollant, i llavors s'adonà que li amarava les robes i que se li escorria pertot.
Volia creure que era l'aigua; volia creure que la sang havia cessat de brollar. Però no; allí estava novament aquella tebior inconfusible de la sang.
i pregava a Déu, com quan vivia la seva mare. Però la sang no cessava de brollar; els pensaments li fugien; el cervell se li paralitzava i ell romania
—Escolta —li digué. Del disgust que tenia a penes podia parlar; la veu li brollava estranya—. Escolta: m'han dit que t'han vist, de nit, parlant amb el de
en compte les generacions vinents, si no és que, per primera vegada, brolla de la nostra terra un mannà espontani i generós. Però, seríem aleshores
sobre els seus clients. Té el bonhumor de l'obesitat i les seves paraules brollen acompassadament, sense estridències, com tamisades pel seu bigoti espès,
[(Baixet i insinuador.)] Ernestina, a mi també m'han brollat unes petites ales. Les sento frisar... Aquesta casa se m'ha fet
el cavall mutilat car vol escapçar-lo. Com bleixa! Com sua! I brolla la sang invisible... XII "/Flecta'ls genolls y prega, com
no aparegui com cosa sorgida de l'obscuritat i del no-res, sinó com cosa brollada de la mateixa claredat que nimba el present. En l'estat d'inconsciència,
aquestes dues actituds no és tant el judici mateix com la font de la qual brolla. En darrera instància, ambdós poden arribar, i arriben amb freqüència, al
revela especialment en aquelles tendències contemporànies de l'art que, brollades d'un just afany de renovació, han degenerat sovint en una justificació
es tracta de mera gràcia, facècia o plasenteria; es tracta d'una cosa que brolla de la mateixa entranya del seu ésser, d'una realitat que constitueix un
Perquè, en rigor, la ironia sol ésser el doll d'una font més oculta, sol brollar de la inquietud, del desassossec i de la desesperança. Ironitzem quan
que oculta també una fe, si és veritat que la desesperació de la qual brolla és tan pregona que no pot abocar-se tampoc ni a la mera curiositat ni al
de lliurar-se a una cosa per la seva pròpia decisió. Per això brolla en el català de manera natural i espontània la ironia quan se li brinda
encara més desconfiada que la ironia de Quevedo, perquè mentre aquesta brolla d'una desesperació autèntica que anhela salvar-se, la primera dimana
possible, doncs, ultrapassar l'inevitable estat de desesperació del qual brollava. D'ací que, conscient de la tragèdia del món, aquesta ironia s'entesti en
a la manera d'un home assedegat que s'acosta a la delícia d'una aigua que brolla ben prop, introbable. A punta d'alba se'n tornava al llit, tremolant de
aquells dos esperits. En abdós lo cor glatía desaforat, la pensa bullía, brollant ideas que deixava escapar una darrera l' altra com corren las boyras al
li mostrava la impossibilitat de la unió somniada, acabant per fer brollar de sos llabis una rialleta irónica, que era callada reconvenció á sos
tot sorprés, retirá la má punxada y comensá á xuclarse la sang que li brollava del dit sense deixar de fiturar ab la vista á la Toneta, que com
á tots dos! ¡Pobra Toneta!— Pe'ls ulls de l' estudiant comensaren á brollar llágrimas y estigué una estona rodant lo cap ab desesperació, sense
de la pobra Toneta seguía encara. De sa pensa excitada pe'l dolor, brollavan sens parar pensaments aflictívols que li esberlavan lo cor. May havía
L'ex-seminarista parla i riu. És eloqüent, és tumultuós. Les paraules li brollen, fan cascada, però sap escandallar-les lentament, quan ell vol. —Senyor
Sí, el company dorm al costat meu. Jeu de pla enmig del sol, com jo. Li brolla la suor del front, dels polsos, li regalima devers els ulls, i ell no
sensació de fortitud i de plenitud, com si de l'extrem renunciament brollés una meravellosa font de riquesa. Escenes d'Avinyó Un capvespre entràvem a
passo penas dolorosas; jo tindré dret á la queixa que ab justicia del cor brolla. Ton. ¡La pátria! ¿Y qu' es la pátria? Somni, ilusió, una sombra
espero. Si en los moments fatals de la agonía blasfémias contra tú brollan dels llabis; ja sabs que may han de causarte agravis accents dictats per
Son un misteri las notas armoniosas del llenguatge que de tos llabis brolla; pero, vina, [(agafantla ab carinyo.)] vina á prop meu, y

  Pàgina 1 (de 39) 50 següents »