Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

llançava una observació sobre la festa, sense que ni un moment la rialla	brollés	dels seus llavis ni durant la més còmica plagasitat. Només ell es
aquella tarda—. Ell se la veié al davant inesperadament, com si hagués	brollat	de sobte de la terra, i quasi es deturà. Fixà en ella els ulls, suspens, i
plegada en dos doblecs, i li creuà l'espatlla amb tanta força, que li féu	brollar	sang. —Perquè te'n recordis. Fet això, l'agafà pel braç i l'acompanyà
removent el fons; però la veu se'ls va fent fosca; de la gola no els	brolla	ja sinó un so aspre; el cos se'ls va reduint i estrenyent, l'esquena els
tot sota una llum estranya, una llum que no es sabia si naixia del món o	brollava	de la situació espiritual dels personatges —de l'odi dels uns i de la
d'un somni, i sota aquella llum que no es sabia si davallava del cel o	brollava	de l'esperit de les víctimes. Els rostres estaven suats, desfigurats per
diadema sobre el front pur, amb l'espasa a la mà, vencedora. Els versos	brollaven	dels seus llavis, impregnats d'una pura emoció, com un càntic; perquè a
d'una manera definitiva. No, ja no reia, i a penes si dels seus llavis	brollava	una paraula que recordés la seva antiga jovialitat. No feia gaire que
en ella havia ofegat el crit de la seva passió, que, tanmateix, tornava a	brollar	en ell amb força nova. La seva ànima estava sempre amb Mila. Com més
arribat l'avís que ella l'aniria a veure. Un impuls espontani d'alegria	brollà	del seu cor davant aquella nova prova d'amor que ella li donava, l'inundà
ocupar-se en alguna cosa; després encengué un cigarret. Una suor lleu li	brollava	dels polsos, i en el seu pit, quan romania sense moure's, percebia
renúncia d'ella. I allí hi havia el miracle: de la matèria inerta havia	brollat	la guspira vital sota l'esforç de la mà i del pensament. Mila, oblidada
ell era desigual i inconstant. Qui sap! I en aquesta esperança, que feia	brollar	una feble llum en la seva ànima, Mila trobà la força de parlar. —Si et
més violentes contra el que consideraven el culpable de tot tornaven a	brollar	de les boques. Poc després va saber-se que aquella mateixa nit Tino Costa
sent agitar-se en ell un somni secret que malda per prendre forma i per	brollar	a la llum: es diria una veu d'impaciències, que crida insistentment a la
La mirà... —Vacil·là un moment, s'empassà la saliva i la pregunta li	brollà	dels llavis gairebé sense adonar-se'n; de tal manera, que ell mateix es
No li deia res més, no podia dir-li res més, i encara aquestes paraules	brollaven	inintel·ligibles dels seus llavis, entretallades per la seva respiració
encara que Tino Costa vivia, i persistia amb la seva idea. Tal vegada li	brolla	una llàgrima dels ulls, però no diu res més, i és ell, pel contrari, qui
era. No l'han duta? L'home deixa escapar una mena de renill entre el qual	brollen	unes paraules: —No ho sé... Hi ha tantes entrades... I podrien haver-ho
al peu, s'hi obrí una ferida que li arribava a l'os. Malgrat la sang que	brollava	, i la profunditat de la ferida, a penes vaig sentir-lo que es queixés, ni
torre se sent envoltada de xiscladissa. Més avall, al peu de les roques,	brolla	una font. L'aigua, entre dues fileres de xops tendres, empresonada entre
de la falçada. Es posà la mà sobre el tall, com abans. La sang continuava	brollant	, i llavors s'adonà que li amarava les robes i que se li escorria pertot.
Volia creure que era l'aigua; volia creure que la sang havia cessat de	brollar	. Però no; allí estava novament aquella tebior inconfusible de la sang.
i pregava a Déu, com quan vivia la seva mare. Però la sang no cessava de	brollar	; els pensaments li fugien; el cervell se li paralitzava i ell romania
—Escolta —li digué. Del disgust que tenia a penes podia parlar; la veu li	brollava	estranya—. Escolta: m'han dit que t'han vist, de nit, parlant amb el de
en compte les generacions vinents, si no és que, per primera vegada,	brolla	de la nostra terra un mannà espontani i generós. Però, seríem aleshores
sobre els seus clients. Té el bonhumor de l'obesitat i les seves paraules	brollen	acompassadament, sense estridències, com tamisades pel seu bigoti espès,
[(Baixet i insinuador.)] Ernestina, a mi també m'han	brollat	unes petites ales. Les sento frisar... Aquesta casa se m'ha fet
el cavall mutilat car vol escapçar-lo. Com bleixa! Com sua! I	brolla	la sang invisible... XII "/Flecta'ls genolls y prega, com
no aparegui com cosa sorgida de l'obscuritat i del no-res, sinó com cosa	brollada	de la mateixa claredat que nimba el present. En l'estat d'inconsciència,
aquestes dues actituds no és tant el judici mateix com la font de la qual	brolla	. En darrera instància, ambdós poden arribar, i arriben amb freqüència, al
revela especialment en aquelles tendències contemporànies de l'art que,	brollades	d'un just afany de renovació, han degenerat sovint en una justificació
es tracta de mera gràcia, facècia o plasenteria; es tracta d'una cosa que	brolla	de la mateixa entranya del seu ésser, d'una realitat que constitueix un
Perquè, en rigor, la ironia sol ésser el doll d'una font més oculta, sol	brollar	de la inquietud, del desassossec i de la desesperança. Ironitzem quan
que oculta també una fe, si és veritat que la desesperació de la qual	brolla	és tan pregona que no pot abocar-se tampoc ni a la mera curiositat ni al
de lliurar-se a una cosa per la seva pròpia decisió. Per això	brolla	en el català de manera natural i espontània la ironia quan se li brinda
encara més desconfiada que la ironia de Quevedo, perquè mentre aquesta	brolla	d'una desesperació autèntica que anhela salvar-se, la primera dimana
possible, doncs, ultrapassar l'inevitable estat de desesperació del qual	brollava	. D'ací que, conscient de la tragèdia del món, aquesta ironia s'entesti en
a la manera d'un home assedegat que s'acosta a la delícia d'una aigua que	brolla	ben prop, introbable. A punta d'alba se'n tornava al llit, tremolant de
aquells dos esperits. En abdós lo cor glatía desaforat, la pensa bullía,	brollant	ideas que deixava escapar una darrera l' altra com corren las boyras al
li mostrava la impossibilitat de la unió somniada, acabant per fer	brollar	de sos llabis una rialleta irónica, que era callada reconvenció á sos
tot sorprés, retirá la má punxada y comensá á xuclarse la sang que li	brollava	del dit sense deixar de fiturar ab la vista á la Toneta, que com
á tots dos! ¡Pobra Toneta!— Pe'ls ulls de l' estudiant comensaren á	brollar	llágrimas y estigué una estona rodant lo cap ab desesperació, sense
de la pobra Toneta seguía encara. De sa pensa excitada pe'l dolor,	brollavan	sens parar pensaments aflictívols que li esberlavan lo cor. May havía
L'ex-seminarista parla i riu. És eloqüent, és tumultuós. Les paraules li	brollen	, fan cascada, però sap escandallar-les lentament, quan ell vol. —Senyor
Sí, el company dorm al costat meu. Jeu de pla enmig del sol, com jo. Li	brolla	la suor del front, dels polsos, li regalima devers els ulls, i ell no
sensació de fortitud i de plenitud, com si de l'extrem renunciament	brollés	una meravellosa font de riquesa. Escenes d'Avinyó Un capvespre entràvem a
passo penas dolorosas; jo tindré dret á la queixa que ab justicia del cor	brolla	. Ton. ¡La pátria! ¿Y qu' es la pátria? Somni, ilusió, una sombra
espero. Si en los moments fatals de la agonía blasfémias contra tú	brollan	dels llabis; ja sabs que may han de causarte agravis accents dictats per
Son un misteri las notas armoniosas del llenguatge que de tos llabis	brolla	; pero, vina, [(agafantla ab carinyo.)] vina á prop meu, y

Pàgina 1 (de 39)

50 següents