Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Perqué has aimat el paisatge del Rosselló nadiu en ton Paris	brumós	, més enllá de la tumba, t'oferesc, piadós, d'un
general indecisió. Lo mateix podríem observar en nit de lluna o en temps	bromós	, i fins enfront de l'esplendor llumínic del mig-dia, en aquells instants
diem-ne una estrofa, per a cantar les hores matineres, quan les llenques	bromoses	teixeixen de pollancre a pollancre les glasses més subtils; un quadro per
Fa cinquanta-tres dies que navegueu, però finalment, dintre l'aire	bromós	fulguren els primers senyals lluminosos d'un far i, al cap de tres o
embocadura del riu; fins al cap d'un parell d'hores no es distingeix el	bromós	perfil de Nova Orleans ajaguda al peu de la Gran Aigua, a la riba
les petges? L'estel de l'alba fulgurava inquietant, ja velat per la	bromosa	i rosada llum de l'aurora. El sol, encara invisible, daurava la cresta de
a aquelles llunyanes èpoques o pugui donar algún raig de llum sobre la	brumosa	existència del gènere humà, de seguida la notícia prengui alts vols i que
Pero are recordém haver dit fa poch que no compreniam com en mitx de la	brumosa	atmósfera que l' enrotllava havía pogut engendrar una obra tan aromosa y
que figuraven uns núvols grisos o una columna de fum de locomotora en dia	bromós	. Quan estava tot llest, ens amagàrem sota les voltes de la farmàcia per
anegats de llàgrimes, van fitarse, llavors, tots somniosos, en les	bromoses	grisors d'aquella boyrada immensa, més insondables encara que les del
dos sers racionals, lluytant igual que besties engelosides. Entre'ls	brumosos	recorts d'aquella brega ferotge, tinch el d'una ombra que de tant en
Es no mol dificultòs Saber que es cert, o duptòs. Per	brumos	sia, cualsevol Conex aon para lo sol, Tothom, per
Francesch! Era pel Novembre; feya un d' aquells dias tristos, frets,	bromosos	que precedeixen l' hivern. Las fullas grogas se desprenen dels arbres
se'm cansaven de tant estar-me sotjant els recons de la roca	bromosa	." "Bé, doncs, entrem pel freu amunt, vogant amb angoixa,
només nosaltres passarem, ombres incertes d'un matí	bromós	, flames llunyanes d'un foc provocat, còdols caiguts
del primer baró de Sàssola gravada feia més de cent anys a les fondàries	bromoses	del vidre. —L'agonia d'un cristià exemplar —havia mussitat el rector,
de Segarra i la desolació d'Arquimedes Quintana en el port tacat d'ors	bromosos	a punt de quallar en un sol enlluernador. Nelson hauria tornat a veure
setembre Quan me'n vaig anar a dormir ja era ben serè: després d'un dia	bromós	i plujós, les masses de núvols havien dit adéu i se n'havien anat a
entrelluscar els senyals il·lusoris del far del torredà dins l'aire	bromós	els vespres i entrar la fortor d'olis i substàncies dels vaixells que
de Copenhaguen, havia estat metòdic i trist: discorríem sobre una costa	bromosa	i plana, a trams molt deserta, la mar una sòrdida pasterada, amb arbres
de la infusió de regalèssia i malví li recorda dies de llit, constipats	bromosos	, interminables. Des del passadís, encara plega el comentari inquiet, «A
la vergonya de l'execució pública. Repelós, el governador (una figura	bromosa	, sense cap detall, com ara la coixesa, que permeti identificar-la amb don
i el seu nom de poc braç i rasa condició, Natalie C. B., fins al	bromós	peany de la llegenda. Brilla per damunt de tots, rescatat en el seu
no poden morir, perquè són immortals, i per això són enviats al Tàrtar	bromós	, on no es distingeix res de res, on no hi ha direcció, boca oberta cap al
d'un minut tota aquella platja lluminosa es va transformar en un paisatge	bromós	i fantasmagòric que contrastava amb el sol inclement que, més enllà,
de la seva existència. No va ser, tanmateix, un Debussy deliqüescent i	bromós	, ben al contrari. L'orquestra va esdevenir el veritable sismògraf d'unes
i no costi de trencar. De moment, al Ripollès el que més es troba són	bromoses	i també rovellons, i en els darrers dies ja s'han vist diversos
piu. I el demà és imprecís i boirós, incert i imprevisible, espectral i	bromós	, indecís i exsangüe, fantasmal i borrós, sense contorns ni siluetes,
Unes muntanyes blavoses cap a l'horitzó, que es confon amb un cel nòrdic,	bromós	i baix. La intervenció, feta a pèl, en un temps en què no hi havia èter,
una terrasseta del Presbyterian Hospital, al carrer 68. Tinc a davant la	bromosa	superfície de l'East River i l'embalum allargat de Roosevelt Island. No
si és que hi ha cap fill que sàpiga res de la seva mare. Tots els records	bromosos	, fatigats, apegalosos i humiliants s'esfumen davant de la cara d'una dona
ombres misteris reflexos de memòria. 21 Transitar per camins	bromosos	, emboscats, allí on la raó no arriba: aquest traç
i abandonar l'esguard quatre segons després, —la llei	bromosa	que permet preveure amb tanta exactitud l'instant precís
van arrancar el cor. Confon innocents i benintencionats amb aquella noia	bromosa	, de mirada misteriosa, i els encalça panteixant com una criatura temible
observa el neandertal i s'horroritza. «Uns quants...» és la típica mesura	bromosa	, inexacta, oliosa d'aquesta gent prehistòrica, la mateixa gent que li diu
sortir del personatge que està brodant. Al·leluies misteriosos	Bromoses	siluetes dansaven, compassades en un pas de ball lentíssim, salmodiant
i ocells de plomatge d'ivori custodien un enigmàtic salt d'aigua	bromós	que es buida des d'altures celestes incommensurables fins a un mar lletós
Com que la divina Providència va voler que fes un dia molt ennuvolat i	bromós	, els moros no els van poder veure, i encara menys els cristians de la
d'anar per a entendre-la. La línia de l'aiguafort és dura, l'entintatge	bromós	, però la línia s'hi imposa. No és aquesta la línia que busque.
dona a un pati ple de plantes. Du els cabells molt llargs, una veladura	bromosa	que no li tapa la figura. El professor em va mostrar orgullós la imatge
Les dragues els balots les sirenes mig mortes A l'horitzó	bromós	s'enfonsaven els de tres pals Els vents han expirat coronats
i un oriol que xiscla entre el boix grèvol. Fujo com l'aigua de	bromoses	ribes, per l'àlgid paradís de la nostàlgia. De les coses
En lloc d'aurora neix una ombra intensa, com un ull a l'est	bromós	; en lloc de nit un repugnant carner: I Theotòrmon no em sent!
que al cementiri espera, i vessa mortaldat sobre el raval	bromós	. El meu gat vol trobar per terra una llitera i
quan les cases d'una trista avinguda, n'augmentava l'altura la	bromosa	espessor, simulaven els molls d'un riu en la crescuda;