Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

rient fort, la senyora Tecleta Marigó. Però Pulcre prescindia de l'amable	broma	i detallava els crims incomptables de Medea. "Quanta sang! I no sentia
canviat davant els seus companys —la qual cosa li costà més d'una	broma	d'aquests—, i s'havia fet àdhuc el propòsit de parlar seriosament amb el
ell sense vacil·lar i mirant-lo fix. El vell ho havia dit com per	broma	; però el minyó havia respost amb tanta rapidesa i el mirava després amb
mirava el vell mariner amb el mateix desig ardent d'aquell dia en què per	broma	l'invità a anar amb ell. —Ets massa menut encara. Torna a casa amb ta tia.
el fet cert és que a Randa, aquella nit, se li va ocórrer una de les	bromes	més estúpides que mai li haguessin gastat. Començà per fer-lo cridar a
mentre vomitava el vi i al seu entorn esclataven fortes riallades. Moltes	bromes	li havien gastat durant la seva vida, i algunes de tan cruels i encara
—Això ho desitgem tots. Però Déu va dir... Ja ho saps. Fou una trista	broma	, si fou una broma. —Bé. Deixem Déu. Prou ocupat deu anar amb els treballs
tots. Però Déu va dir... Ja ho saps. Fou una trista broma, si fou una	broma	. —Bé. Deixem Déu. Prou ocupat deu anar amb els treballs del món, si és que
guerres i tota la resta deixaren d'aparèixer-se'ns, aleshores, com una	broma	gratuïta i de mal gust, confabulada per uns quants individus gloriosos o
ho fa a la seva manera. Llibertat Potser fóra excessiu, gairebé una	broma	, al·legar-hi allò de "la música de les esferes". La venerable opinió de
o més que la precedent. L'home civilitzat no s'adona que les seves	brometes	a propòsit de certs aspectes del salvatgisme són perfectament
han fet, modernament, que, en certs medis socials ben delimitats, la	broma	sexual quedi congelada. El puritanisme victorià i les seves seqüeles,
és decisiva, en el problema de què parlem. No única, no cal dir-ho. Les	bromes	sexuals han estat interpretades, també, com un signe de revolta: petites
Potser, si el món continua per aquest camí, vindrà un dia en què la	brometa	sexual es farà inconcebible, excepte en casos extrems. Potser tenim ja
Quin temps de primavera! Fa un sol com al maig, hi ha un pensament de	broma	blanca a la carena, voleteja algun papalló groc. La guerra continua,
Molt de compte, voluntari! —l'adverteix mentre sembla anar-se enrabiant—.	Bromes	d'aquesta mena us poden costar fins i tot sis setmanes de calabós. Un bon
d'odi, però es resolgué amb una duradora amistat. Potser la idea de la	broma	pesada no va sortir precisament de la imaginació de Jeroni, potser no
Bonsoms s'acostà al grup. Els digué molt poca cosa, simplement: que la	broma	no li havia agradat i que no intentessin repetir-la, que treure's la dona
a la pulcra edició de 1956. L'envià a Erasme Bonsoms, com una	broma	, per il·lustrar una abusiva defensa dels vells drets rurals, d'inútils
hauria estat per a ell un daltabaix. Sempre hi havia un que li feia una	broma	, li feia una pregunta impertinent; hi havia, en efecte, algú del poble
". No ho era gens, i més aviat es decantava per l'humor, pel costat de la	broma	. Es deia Boni, i gaudia també d'una bona situació; estava, com deien
el que li sobrava. Era, com hem dit, més amable, més amic de la	broma	; era perfectament seriós en els assumptes que necessitaven serietat. El
era que també d'ell venia la culpa de la baralla, i sempre per alguna	broma	pesada. El Boni era, en efecte, amic de fer bromes, i a vegades pesades, i
i sempre per alguna broma pesada. El Boni era, en efecte, amic de fer	bromes	, i a vegades pesades, i no les estalviava ni al seu amic. Un dia li'n va
amb un esforç; s'allunyà ranquejant, a causa del reuma, perquè la	broma	, si ho era, no li feia ni gens ni mica de gràcia. No li valgué: d'
que el mateix Boni se n'hauria sentit també apesarat, sense ganes de	broma	. Un dia el Boni va arribar amb un aire preocupat; s'assegué en silenci, i
aufegat. Llàstima! Això no obstant, la cosa no s'acabà allí. La	broma	, l'instint emprenyador, com deia l'altre, el Boni la portava a la sang;
naturalment, de la seva mare) era a mi; jo era també el qui li feia menys	bromes	, el qui el turmentava menys. Jo, per la meva banda, també l'estimava.
també jo, barrejant-me amb ells, vaig turmentar-lo més d'una vegada amb	bromes	cruels, que el posaven fora de si, i a causa de les quals va arribar a
i gaudint amb la seva desesperació, potser sí; tal vegada vàrem fer-li	bromes	encara pitjors. Moltes vegades, en aquestes ocasions, hagué d'intervenir
Més d'una vegada, però, l'havia fet enfadar, com els altres, amb alguna	broma	cruel; més d'una vegada li vaig disparar els durs terrossos i el vaig
a consolar-lo. Ell s'enfurismava com no es pot imaginar amb les nostres	bromes	; el ferien cruelment, i aquest era el motiu —així som de menuts i, a
va passar per allí Anton Pallàs. Era una mica abestiat, amic de la	broma	, però sense verí, quasi sense malícia. Coneixia Pere Franch i s'aturà a
n'hi ha, de mossegats? Més de vint, i encara en surten de nous... —Quina	broma	! I sort que és este temps! Perquè et donen les "indeccions" en plena
d'haver travessat la plaça, en calçotets —i no molt nets—, un diumenge,	broma	que li costà anar de cap a la presó i alguna trompada amb què el sereno
semblava cridar en cada cop d'aixada. Déu! Si es pensava que estava per	bromes	...! La ira creixia en ell com una fosca onada; un impuls ferotge de
tant se me'n dóna si el que dius ho dius de cor i de debò o només per fer	broma	. /Andreu\ Que ets estranya! Acabo d'arribar i... Ho deu fer que
Xela\. [(Irada.)] Per què m'ho dius? /Andreu\ Per fer	broma	, i perquè vegis que ja estàs prou madura i a punt de fer-li el salt. /
de Montcades li pujaren a la cara. —Veig que Vossa Altesa està de	broma	—digué—. I l'hi repetesc: qui put és Vossa Altesa. Lluís Salvador no
per creure que l'arxiduc era un "penjat" i que li havia volgut fer una	broma	, cosa que resultava ben amable tractant-se d'un Habsburg. —Jo no comprenc
perquè també en fos, la minyona. La veritat, no vull fer	broma	. Sostinc que no sóc jo el pervers, i exagero perquè
se amb la idea picardiosa.)] Ai, Senyor! Ja et dic jo!... Sembla una	broma	! Si no ho paguéssim tan car... Júlia. El pitjor és que ens dóna
d'en Pepe i refregant-les entre les seves amb intent de seguir la	broma	.)] I així? [(En Pepe fa una ganyota indefinible.)] I bé:
els mots.)] Sense noses! [(La Merceneta, engrescada en jugar una	broma	a la seva germana, es retira de puntetes.)] T'has imaginat alguna
et refereixes. La culpa, tu? Merceneta. Sí; d'haver seguit la	broma	. Vaja quina broma! En Pepe va signar-me que me n'anés, i jo, mira
La culpa, tu? Merceneta. Sí; d'haver seguit la broma. Vaja quina	broma	! En Pepe va signar-me que me n'anés, i jo, mira, vaig deixar-
rac de la màquina cobradora i la campaneta de la porta. —Sí que estàs de	broma	, va dir. A mitja tarda en Quimet em va donar un cop de colze que volia
que fos que jo volgués sortir, plam!, la mà al cap, castigada! Aquesta	broma	, després, me la va fer moltes vegades. Un dia vaig veure unes xicres de
de llet. En Quimet va dir que ja s'ho pensava que els sortiria amb una	broma	. El nen, havia estat un nen, quan va néixer pesava prop de quatre quilos;
llàgrima, i queien daltabaix. El dia de començar a la casa soterrani, la	broma	! A mig rentar plats em vaig quedar sense aigua. El senyor del guardapols,

Pàgina 1 (de 73)

50 següents