Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

un esforç continuat, delerós de trobar-se a dalt, de sortir de l'espessa	brossa	del brancam que l'empresonava. La sang continuava escorrent-se del coll,
festa dels sentits ballant entorn de l'ànima, ballant damunt la	brossa	a la llum de la lluna. No hi hagué en l'antic Regne de
alegres i lleugeres, els cavallons de teules rovellades, la	brossa	que creixia, adorable, de sobte, entre unes teules.
en els horitzons del qual amb prou feines si es veu, de tant en tant, la	brossa	mòbil d'un vaixell que passa... Aquest vespre, mentre m'estava a la punta
revolta dels àngels em va arrossegar com el torrent arrossega una ínfima	brossa	. Jo era incapaç de discerniment, de reflexió. Jo no sospitava
de la persona, olor dels cabells damunt del coixí, olor de totes les	brossetes	que fan els peus a l'acabament del llit, l'olor de la roba ja portada
a llurs famílies, i hom els manté amagats al bosc o enmig de la	brossa	, on suporten les proves del més enllà, després de la qual cosa
—mormolá entre sí; —cercar la veritat pera amagarla als demés; remenar la	brossa	, clavarse un meteix l' espina y convertir en rialleta l' ay que
cada cantonada, com l'aigua dels crestalls que a cada tomb arreplega més	brossa	. Quan plovia estava eximit de l'obligació d'acompanyar els nois. Com un
davant meu, i darrera s'aixecaven els munts de fems com pallers. De la	brossa	mullada en putrefacció s'alçava un fumerol i venia una mala flaire. Els
ha gent que desitja conèixer terra, anar d'un port a l'altre i afanyar-se	brossa	endins fins al Monomotapa, on no es cull ni vi ni pa. Són uns perdularis,
cada galta d'un tofell moflet com un niu de cardines, i del cugot una	brossa	destenyida i repugnant baixava a l'espatller. Quina raresa d'home! Petit
de voltejament. Les collades s'hi allisen sense una penya. El serpoll, la	brossa	, els clavells de pastor, s'hi ajunten com un tapís meravellosament ordit
de glaç flotants van carregats a vegades de terra i pedres, i àdhuc de	brossa	, ossos i nius d'ocells terrestres, dubtaria difícilment que, en ocasions,
Depurem cadascú de nosaltres la nostra ànima i fem-la ressorgir, neta de	brosses	, amb tota la seva originalitat bàsica; potser així contribuirem a produir
blavor de la muntanya, potser fumera del foc d'un pastor que ha encès la	brossa	perquè l'herba vingui a la tardor, amb les fortes pluges, més ufanosa i
i del veïnat, familiars a l'orella: cloqueig de gallines que graten la	brossa	, lladrar cançoner d'un gos en aquella gran pau de la diada, sorda remor
el consell assenyat i la màxima metzinera. Qui treurà el gra de la	brossa	? Qui destriarà el blat de la cugula? El mateix vent que s'enduu la boira
fuig, tothom corre a escondir-se, qui entre l'herba seca, qui sota la	brossa	. I els que no hi són a temps, resten quiets i callats, com si mai no
ressonen els corns dels caçadors? No oïu la fressa dels senglars per la	brossa	?... Damunt la verdor del fullatge, al fons del fons, veureu sorgir
d'arbres morts, arrels enlayre y ab la mísera cabellera enserrellada de	brossa	y fanch; erms tatxonats de carronyes de vaques y cavalls ressortint de la
a la femella que cova. Quan es decideixen a fer-se'l ells, hi duen quatre	brosses	i quatre plomes i quatre drapots, que recullen volant, o van a robar a
i emprenc l'ascensió. Mai recordo haver atravessat un bosc tan ple de	brossa	: tot són avets i rododendrons, l'arbre més gros i el més petit de les
saltar i parar, a sauva de tocar pedra... —Que vols dir que no trobariem	brossa	per encendre foc? —Foc! Santa paraula! —exclamà en Xaneta, plantant-se
seu agost. Al principi ens limitàrem a recollir els miserables brins de	brossa	seca que trobàvem entre les plantes vives; però, a manera que ens
al seu costat i en sentí clarament les aspreses: els grans de sorra, les	brosses	... I les ferides? No li dolian prou i massa? Per estranyes que fossin les
en la terra! —I avançà cautelosament per entremig de les rames i la	brossa	. Ah! Vet allà el Mas Baltrons, el paradís, del qual era estat bandejat
però poc científic, que s'obstinava a fer-me tirar a un munt de terra i	brossa	que hi havia vora unes basses, en mig d'una gran planura. A aquest temps
bategar, com si estiguessin commosos per la fresca brisa, els arbres i la	broça	que tapicen el terreny. "Les figures que acompanyen aquest païsatge —diu
Mas i Fontdevila: la noia bosquerola, flor del terrer, rodejada per la	broça	i florescencies de les vegetacions incultes. Cansada de córrer a través
de natura. Inclinat damunt les reixes del cementiri, invadides per la	broça	que viu de la saba de la mort, aquell home i aquell paratge suscitaven
Quant a la resta de la pel·lícula i a la recomanació d'anar a tirar la	brossa	en lloc adient, ningú no s'havia adonat de res. Davant d'això els
abans no surt per la reixeta de la cambra a la temperatura convenient. La	brossa	llisca al soterrani per un conducte que té una trapa a cada pis, amb la
i, ultra això, probablement la perdigonada s'esmussaria en el tou de	brossa	que li cobria les parts vitals. Quina angúnia! Per fi, la llebre es
perdia la trajectòria del forat, el qual anava obstruïnt amb grapats de	brossa	. Això sí; no calia pas refiar-se'n com a escopeter. La seva arma no treia
on el Rector va morir cantant, com veurem, perquè, entre el cúmul de la	brossa	i les desferres literàries que aquest mestre del renaixement literari
l'esbategar d'ales d'algun aligot, o el pas furient d'un cabirol entre la	brossa	... ¡Quantes hores, dia darrera dia es va passar l'enyorada al peu
També serà interessant al caçador pendre vistes de les timbes plenes de	brossa	que miren la riera i dels tres o quatre xaragalls vestits de bardisses
avall. Només senyalem amb el braç. Mireu! Una paret de pollancres, pins i	brossa	... Avall! Samals i samalers i empostissats... Avall! Tres taques de
ens va passejar per tot el terme de Bonastre, i ens va ensenyar totes les	brosses	, bardisses i caus on s'amagaven els conills, i ens va portar a beure a
sobren. Davant de casa hi ha un petit jardí molt humit ple d'herba i de	brossa	i m'entretinc, amb el càvec, a netejar-lo i arreglar-lo. De tard en
feren moltes descripcions, quadrets i narracions minucioses i plenes de	brossa	, però, no arribaren ni a donar la closca d'aquest paisatge. El
feia com una mena de corriol que passava entre pedres, herbes de paret i	brossa	. Cada dia, entre dues i tres de la tarda, s'hi passejava un capellà, gros
Amagat rera uns rebolls l'hem vist passar, el nas tafaner, els ulls sense	brosses	, la cara fresca i rasurada, la boca amb un amorós rondí, tivant fort les
fregadís llefiscós de boires baixes. Quan el camí s'enfonsa, de sota la	brossa	humida i llorda surt una bravada de bolets i de tòfones que ens fa venir
racons més secrets d'uns sòlids escrinys, i abandoneu a la via pública la	brossa	. Per consegüent, si hom oculta els objectes preciosos i exposa els que no
és una cosa escrita. És una literatura merament parlada, amb tota la	brossa	del llenguatge corrent més corromput, amb el desordre del monòleg a raig,
feina. Tot anant-hi, s'ajup aquí, s'atura allà, treu una herba o una	brossa	, cull un fonoll, llença una pedra, redreça una tòria, espolsa una cuca
sobren. Davant la casa hi ha un petit jardí molt humit ple d'herba i de	brossa	, i m'entretinc, amb el càvec, a netejar-lo i arreglar-lo. De tard
feia com una mena de corriol que passava entre pedres, herbes de paret i	brossa	. Cada dia, entre dues i tres de la tarda, s'hi passejava un capellà, gros

Pàgina 1 (de 13)

50 següents