×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb brossa |
Freqüència total: 696 |
CTILC1 |
un esforç continuat, delerós de trobar-se a dalt, de sortir de l'espessa | brossa | del brancam que l'empresonava. La sang continuava escorrent-se del coll, | festa dels sentits ballant entorn de l'ànima, ballant damunt la | brossa | a la llum de la lluna. No hi hagué en l'antic Regne de | alegres i lleugeres, els cavallons de teules rovellades, la | brossa | que creixia, adorable, de sobte, entre unes teules. | en els horitzons del qual amb prou feines si es veu, de tant en tant, la | brossa | mòbil d'un vaixell que passa... Aquest vespre, mentre m'estava a la punta | revolta dels àngels em va arrossegar com el torrent arrossega una ínfima | brossa | . Jo era incapaç de discerniment, de reflexió. Jo no sospitava | de la persona, olor dels cabells damunt del coixí, olor de totes les | brossetes | que fan els peus a l'acabament del llit, l'olor de la roba ja portada | a llurs famílies, i hom els manté amagats al bosc o enmig de la | brossa | , on suporten les proves del més enllà, després de la qual cosa | —mormolá entre sí; —cercar la veritat pera amagarla als demés; remenar la | brossa | , clavarse un meteix l' espina y convertir en rialleta l' ay que | cada cantonada, com l'aigua dels crestalls que a cada tomb arreplega més | brossa | . Quan plovia estava eximit de l'obligació d'acompanyar els nois. Com un | davant meu, i darrera s'aixecaven els munts de fems com pallers. De la | brossa | mullada en putrefacció s'alçava un fumerol i venia una mala flaire. Els | ha gent que desitja conèixer terra, anar d'un port a l'altre i afanyar-se | brossa | endins fins al Monomotapa, on no es cull ni vi ni pa. Són uns perdularis, | cada galta d'un tofell moflet com un niu de cardines, i del cugot una | brossa | destenyida i repugnant baixava a l'espatller. Quina raresa d'home! Petit | de voltejament. Les collades s'hi allisen sense una penya. El serpoll, la | brossa | , els clavells de pastor, s'hi ajunten com un tapís meravellosament ordit | de glaç flotants van carregats a vegades de terra i pedres, i àdhuc de | brossa | , ossos i nius d'ocells terrestres, dubtaria difícilment que, en ocasions, | Depurem cadascú de nosaltres la nostra ànima i fem-la ressorgir, neta de | brosses | , amb tota la seva originalitat bàsica; potser així contribuirem a produir | blavor de la muntanya, potser fumera del foc d'un pastor que ha encès la | brossa | perquè l'herba vingui a la tardor, amb les fortes pluges, més ufanosa i | i del veïnat, familiars a l'orella: cloqueig de gallines que graten la | brossa | , lladrar cançoner d'un gos en aquella gran pau de la diada, sorda remor | el consell assenyat i la màxima metzinera. Qui treurà el gra de la | brossa | ? Qui destriarà el blat de la cugula? El mateix vent que s'enduu la boira | fuig, tothom corre a escondir-se, qui entre l'herba seca, qui sota la | brossa | . I els que no hi són a temps, resten quiets i callats, com si mai no | ressonen els corns dels caçadors? No oïu la fressa dels senglars per la | brossa | ?... Damunt la verdor del fullatge, al fons del fons, veureu sorgir | d'arbres morts, arrels enlayre y ab la mísera cabellera enserrellada de | brossa | y fanch; erms tatxonats de carronyes de vaques y cavalls ressortint de la | a la femella que cova. Quan es decideixen a fer-se'l ells, hi duen quatre | brosses | i quatre plomes i quatre drapots, que recullen volant, o van a robar a | i emprenc l'ascensió. Mai recordo haver atravessat un bosc tan ple de | brossa | : tot són avets i rododendrons, l'arbre més gros i el més petit de les | saltar i parar, a sauva de tocar pedra... —Que vols dir que no trobariem | brossa | per encendre foc? —Foc! Santa paraula! —exclamà en Xaneta, plantant-se | seu agost. Al principi ens limitàrem a recollir els miserables brins de | brossa | seca que trobàvem entre les plantes vives; però, a manera que ens | al seu costat i en sentí clarament les aspreses: els grans de sorra, les | brosses | ... I les ferides? No li dolian prou i massa? Per estranyes que fossin les | en la terra! —I avançà cautelosament per entremig de les rames i la | brossa | . Ah! Vet allà el Mas Baltrons, el paradís, del qual era estat bandejat | però poc científic, que s'obstinava a fer-me tirar a un munt de terra i | brossa | que hi havia vora unes basses, en mig d'una gran planura. A aquest temps | bategar, com si estiguessin commosos per la fresca brisa, els arbres i la | broça | que tapicen el terreny. "Les figures que acompanyen aquest païsatge —diu | Mas i Fontdevila: la noia bosquerola, flor del terrer, rodejada per la | broça | i florescencies de les vegetacions incultes. Cansada de córrer a través | de natura. Inclinat damunt les reixes del cementiri, invadides per la | broça | que viu de la saba de la mort, aquell home i aquell paratge suscitaven | Quant a la resta de la pel·lícula i a la recomanació d'anar a tirar la | brossa | en lloc adient, ningú no s'havia adonat de res. Davant d'això els | abans no surt per la reixeta de la cambra a la temperatura convenient. La | brossa | llisca al soterrani per un conducte que té una trapa a cada pis, amb la | i, ultra això, probablement la perdigonada s'esmussaria en el tou de | brossa | que li cobria les parts vitals. Quina angúnia! Per fi, la llebre es | perdia la trajectòria del forat, el qual anava obstruïnt amb grapats de | brossa | . Això sí; no calia pas refiar-se'n com a escopeter. La seva arma no treia | on el Rector va morir cantant, com veurem, perquè, entre el cúmul de la | brossa | i les desferres literàries que aquest mestre del renaixement literari | l'esbategar d'ales d'algun aligot, o el pas furient d'un cabirol entre la | brossa | ... ¡Quantes hores, dia darrera dia es va passar l'enyorada al peu | També serà interessant al caçador pendre vistes de les timbes plenes de | brossa | que miren la riera i dels tres o quatre xaragalls vestits de bardisses | avall. Només senyalem amb el braç. Mireu! Una paret de pollancres, pins i | brossa | ... Avall! Samals i samalers i empostissats... Avall! Tres taques de | ens va passejar per tot el terme de Bonastre, i ens va ensenyar totes les | brosses | , bardisses i caus on s'amagaven els conills, i ens va portar a beure a | sobren. Davant de casa hi ha un petit jardí molt humit ple d'herba i de | brossa | i m'entretinc, amb el càvec, a netejar-lo i arreglar-lo. De tard en | feren moltes descripcions, quadrets i narracions minucioses i plenes de | brossa | , però, no arribaren ni a donar la closca d'aquest paisatge. El | feia com una mena de corriol que passava entre pedres, herbes de paret i | brossa | . Cada dia, entre dues i tres de la tarda, s'hi passejava un capellà, gros | Amagat rera uns rebolls l'hem vist passar, el nas tafaner, els ulls sense | brosses | , la cara fresca i rasurada, la boca amb un amorós rondí, tivant fort les | fregadís llefiscós de boires baixes. Quan el camí s'enfonsa, de sota la | brossa | humida i llorda surt una bravada de bolets i de tòfones que ens fa venir | racons més secrets d'uns sòlids escrinys, i abandoneu a la via pública la | brossa | . Per consegüent, si hom oculta els objectes preciosos i exposa els que no | és una cosa escrita. És una literatura merament parlada, amb tota la | brossa | del llenguatge corrent més corromput, amb el desordre del monòleg a raig, | feina. Tot anant-hi, s'ajup aquí, s'atura allà, treu una herba o una | brossa | , cull un fonoll, llença una pedra, redreça una tòria, espolsa una cuca | sobren. Davant la casa hi ha un petit jardí molt humit ple d'herba i de | brossa | , i m'entretinc, amb el càvec, a netejar-lo i arreglar-lo. De tard | feia com una mena de corriol que passava entre pedres, herbes de paret i | brossa | . Cada dia, entre dues i tres de la tarda, s'hi passejava un capellà, gros |
|