DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
brostam M 12 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb brostam Freqüència total:  12 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Potser no és el sol, únicament; potser també és l'aire embafat del brostam aspre dels esqueis, i la marinada salobrenca, i els efluvis iodats de les
gran bombolla sabonera. De la banda de terra, barrejat amb alenades de brostam florit, ens arriba l'eco cristal·lí d'unes campanetes que toquen a
ullades de blau marí. Tot d'una es deixonda una ràfega que sacseja el brostam i fa xiular les branques descabellades, i aleshores d'un cap de núvol
per la tempesta a les costes dels Feacis, dorm exhaust entre'l materal i brostam del marge d'un riu, diu d'aquesta gent el poeta: "...Abáns habitaven
tros entre uns y altres, y per les vores y marges amplíssims, coberts de brostàm y mengía de tota mena, verdejavan al sol els lluherts y pasturavan les
punxaguts. —veyàm ara què diuhen... Y el pastor aixecà una cuaranya de brostàm encès y, tot acotat, passà revista. —Encara pidolan més foch aquestes
y en lloch va trobar sortida. Y lo que es pitjor, com mes anava, mes lo brostám atapahit y fort los enclohia, per lo qual no tingué altre recurs que
de nuvols d'incens que feien sentor de timons i romanins cremats i demés brostàm silvestre. A claps a claps, pels camins del plà, se veien columnes de
salto el tancat i em fico, en manca de millor camí, per l'escabellat brostam d'un atapaït matorrall d'arbustes que'm punxen i m'esgarrapen la roba.
per palmeres elegantíssimes portava a la gran casa blanca, enmig d'un brostam de verdor. Després Joan Feliu cregué imprescindible que Begonya conegués
de la calúmnia no s'en lliura la mateixa virtut: els cucs podreixen el brostam que infantà la primavera, massa sovint, ans que el botó descloguin; i, en
sevas rodadas a la ventura, l'havia descoberta aquella bauma, amagada pel brostam que l'enrondava; y, com que ell sabia que'ls que fan penitencia cal que