Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que ens fa penar. Estel d'Or Per tu, d'aquesta terra la vinya	brostarà	i, abans que la nit véngui, serà el vi trascolat! "Per fat i fat que la
els jorns, l'hivern s'acosta, i en mes entranyes la llavor no	brosta	: per ço de mes esclaves he escollida, com un calze
la finestra d'aquell temps llunyà, de la finestra a on l'amor	brostà	amb clavells rojos, a tot vent oberts! Quan espargíreu pels
fins poc abans, desèrtica, escarida, lletja, sense ornaments,	brostà	verdesca, i li'n cobreix la faç, a totes bandes, amb
la mar. —Demà tindrem xaloc —digué—. El temps ha canviat. Els arbres	brostaran	, els pits de les xicotes s'inflaran, no cabran dintre llurs bruses... La
sobre la mar, rebia estremint-se les alenades tèbies del vent que feia	brostar	els arbres. Zeus, Zorbàs, l'amorós vent del sud, se'm barrejaven a dins i
el sol. Vaig estendre els palmells perquè s'escalfessin. Les branques	brostaven	, els pits s'inflaven, l'ànima també es descloïa com un arbre; senties que
l'amarga karela, on fou la vostra llar ha de	brostar	! He alçat contra vosaltres els ceps de peu ardit: perquè us
sabedor que el traspás no és més que la porta de la Vida. En morir Adam,	brostaren	els trossos del bastó i l'un fon un cedre, i l'altre una olivera, i el
en que Adam passá de la mort a la Vida. No pot representar la mort car el	brostar	aquest arbre ha d'ésser en memòria del més important. I en deixar Adam
m'hi acostava amb el meu caçador. Els antílops wantós, en ramades,	brostaven	les herbes sense desconfiança. Era un d'aquells indrets que trobeu de
i abrupte, talment un colgat de cep, que s'amaga a la terra un tros per a	brostar	més enllà ufanós. A banda i banda d'aquest braç estrany, la cinglera era
rambles i carrers s'empalmen amb les eufòriques plantades d'arbres, ben	brostats	i estassats, del Camp atapeït, en tanta de manera que a un hom, en deixar
de les vores, amb les fulles penjant; si alguna planta s'aventurava a	brostar	, pobra d'ella! Aviat es convencia que allí no hi havia res a fer i que
per Enric Arderiu. No creiem que sigui aquest el darrer fruit que	brostarà	de l'obra del malaguanyat patriota. Rafael Gras de Esteva Ve de família
van coneixer el tast de les grans empreses. Quan el bell Renaixement	brostava	a Florència i s'expandia per la Gal·lia i la Germània i arribava, suau i
les tres vides de la terra, la vegetativa, la sensitiva i la racional,	brosten	en el si de la divinitat, tot el món és regenerat divinament, esperant el
200 grams, és molt més eficaç aplicat en calent. En començar a	brostar	l'empelt ho verifica d'una manera molt vigorosa, no essent cap excepció
un número llarg d'anys resulta menys productiva que la negreta.	Brosta	uns quinze dies més tard que la negreta i per això és menys perjudicada
n'era absent. Quan el cercaren i arribat que hi fou, el seu gaiato	brostà	en un flameig de papallones en èxtasis de llum i de perfum. Llegenda o
del cel i no se'n tornen, sinó que assaonen la terra, l'amaren, i hi fan	brostar	la llavor per a donar gra al qui ha sembrat, i pa al qui menja; així serà
condicions favorables es realitza la "revolució cel·lular", i la vida	brosta	sobre la terra jove com una pulsació solitària. És una ona immensa i
pensaments que són contraris a la divina llei. Si vols, doncs, no deixar	brostar	ni fruitar les rames de les perverses afeccions, cop de destral a l'arrel
d'assenyats i prudents governadors i d'ardits militars, de bell antuvi	brostarà	un home de lletres, l'historiador Rafael Martí de Viciana i es junyirà la
de grups cel·lulars, excitarà més la sensibilitat i la perfecció i farà	brostar	fortament el pensament i la voluntat. Perquè és una necessitat
de fang, aferrades a la terra, en l'art som caps de brot que poden	brostar	solament d'aquesta o d'una altra rama d'un arbre, que ha crescut des de
el poble, amb la seva derrota quotidiana i amb les seves possibilitats de	brostar	, encara, els fruits increïbles de la història. Res més.
que millor s'adapta en aquests condicionaments. La boval comença a	brostar	prou tard, quasibé a finals d'abril, però fins i tot llavors està
proveint en el transcurs dels darrers segles. En constatar que una herba	brosta	l'home primitiu, fins i tot en els nostres dies i en les nostres
sapastre de consideració. No hi fa res, però. La llegenda ha començat a	brostar	, a maquillar l'individu, a convertir-lo en una ombra que causa admiració,
començament de la primavera, al moment en què tota la vegetació comença a	brostar	i a prendre ufana. D'altres vegades el cristianisme, en pretendre
a ésser la coronació, diríem, de totes les diatribes i al·lusions que han	brostat	dels articles, de les conferències i dels brindis de N'Eugeni d'Ors
orba i brutal com la dels bàrbars. Les generacions guerreres que varen	brostar	en el món encara jove i gemat, al passar unes sobre altres,
quina lliçó donàvem aquell dia, en Bernat, i dins el silenci de l'aula	brostava	, inesperadament, la seva riallada. El castigaven agenollat en un racó.
Va estar una estona dret, esporuguit. Lluny va renillar un cavall i	brostaren	, rosades, tot d'estrelles. El cervell se li va com buidar, a l'al·lot, i
que en Lau Tortella la convidava a ballar enmig del foc infernal, que	brostava	d'una sèrie de breviaris, quaderns de les alumnes i estampes piadoses,
res, engrapat pel dilema que batallava en el seu interior. La suada li	brostava	, les gotes li regalimaven pel front. Amb el revés de la mà se les va
tot d'una les cabres, a qualsevol indret, olorant els brins d'herba que	brostaven	entre el roquissar i de la terra prima. Se l'empassaven, voraces. I
catalans no els ha servit per a res i no els han convençut mai; está	brostant	arreu la revisió a fons de tot el procés del catalanisme, i es pot ja
contagiar les generacions successives, i arribada la pau constantiniana,	brostava	una florida tan abundosa de cançons religioses, que el papa Gregori Magne
la terra ni malmetre l'ambient, de manera que el germen de la fe pugui	brostar	i desplegar-se a son demble, expressar-se segons el seu geni, respectant
sacerdotal i dinàmic de donar vida al que és mort o desert i de fer	brostar	la terra desolada, propòsit que contrasta del tot amb el final de la
enciam o cuites amb la verdura; les millors són els ulls de la planta en	brostar	. Els fruits polvoritzats són de gran utilitat per a augmentar la llet a
mugrons. Per a tals fins s'usen els botons de quan l'arbre està a punt de	brostar	. Se'n fa una mena de pomada, picant 4 grams de botons,
i, que com hem dit, tenien per escenari els púlpits de la Catedral,	brostaren	de nou a les aules de d'Estudi durant el curs de 1391-1392, les
No cal ni defensar la necessitat d'aitals procediments. Les raons	brosten	als ulls, però jo us vullc assegurar que podeu seguir llegint tranquils,
Observeu que vora mateix de la beina de la fulla hi ha quelcom que vol	brostar	. Aquesta protuberància és la gema, que els nostres llauradors, ben
llargues, dentades. Les flors també verdoses, menudes, formen ombrel·la i	brosten	abundoses. Especialment aprofiten les arrels, que es diuen de llarga
i les donzelles cullen aquest capoll i li tallen els filets florits que	brosten	. Inclús els cremen o els fumen un poc... I els deixen al defora la
a l'ortiga, que vullc dir molt dentades i quasi redones de forma, i que	brosten	sols a un costat de la planta, és especial per a combatir les malalties

Pàgina 1 (de 3)

50 següents