Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
bru A 1171 oc.
bru M 23 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb bru Freqüència total:  1194 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Antoni Costa. Tino Costa era de talla regular, més aviat prim, de pell bruna, de faccions dures amb un no se sabia què de salvatge i ardent en la
Era gent pobra, amb vestits i gavanys molt usats, d'aquell color bru i trist, color de terra... 5 març. Del llit estant veig
Admirable descripció d'un bombardeig al front de Madrid, dels ventalls bruns que s'eixamplen en enormes bardisses de fumera. 7 març.
els del castanyer d'Índies del parc, que es despleguen de llur embolcall bru, envernissats d'una substància viscosa, lluents. Les poncelles de la
amb pas incert, una criatura molt petita —cabell esbarriat, vestit bru. A moments, m'ha semblat que era un cadell. Al poble brillava un
nacre. Vaig al Pujol de Muntanya i veig els graners convertits en llacs bruns de castanyes: enguany n'han collides unes 12 tones! Aigua neta a
es torna transparent, es clivella el llençol blanc i apareix el to bru de la terra. 9 gener. No surto de casa en tot el dia.
masia m'han obsequiat —oh emoció de captaire!— amb un bon tros de pa bru, pa de farina barrejada, amb predomini de sègol. Al poble parlo amb en
/Mi alférez: un fascista a sus órdenes\. L'oficial i el moro més bru li deien que no plorés. /No hay que llorar nunca, muchacho\...
la nit. Al conreu hi havia la seva companyia: moros amb fes o turbant, bruns, alguns d'aspecte molt salvatge. Els sis presoners que es van amagar vora
en una cara i en un cos de dona que avança cap a la porta. És jove i molt bruna, ben feta i de boca ampla. —Què volíeu? —pregunta en arribar prop seu. —
del cos de la noia que li frega el braç, la calidesa de la seva carn bruna que només protegeix una tela prima i descolorida. —No ets casada, tu? —li
front xop. Ell es treu un mocador, li eixuga el nas lluent, les galtes brunes, el coll que s'inclina una mica. Es somriuen. —Què se n'ha fet, de
fos per l'esteatopigia i les sines deliberadament agressives d'una mossa bruna que s'incorpora amb un èmfasi volgut quan el veu entrar. —Aquestes són
—Pippermint. —Conyac. —Conyac —diuen les tres veus educades. La mossa bruna avança una mica el cos, com si encara volgués retallar més fermament
un moment arran d'espatlla, recorren la forma dels braços tendres i bruns, el volum de les sines que pesen contra la brusa escotada i que permet
i llangorós abans de replegar-les de nou, i ell reposa sobre la carn bruna, ara silenciós i entresuat. I la calma es perllonga en la cambra tancada,
ulls i badà la boca. Davant d'ell hi havia una noia bonica. Era petita i bruna, tota ella disminuïda i fràgil. Al costat del llavi, al cantó esquerre hi
que la vida oferia. Jeroni seguia Calipso, que imaginava petita, fràgil, bruna, amb pits rodons i petits com préssecs quan, "/...elle se promennait
General de Policia) i naturalment una noia de setze anys alta, prima, bruna, extasiada i ingènua. Podem suposar que els dos prohoms de la tribu,
que enamorava, més útil per acompanyar la veu que la dansa, la noia alta, bruna, extasiada que és Carolina, va decidir que es casaria amb el bellíssim
aquest és el moment propici i empenyen suaument la noia alta, esvelta, bruna, somrient i enamorada. A la sala petita on penetra la llum bistrada de
blava de Sant Pere Màrtir. El vi lleuger de l'enyorança Alta torre bruna sobre del cel que estimo, sobre les paraules
ulls, com el repòs del meu son. I t'enyoro. Bruna torre de Padrós, esvelta dama que plores el meu nom,
impossible del teu crit cel amunt, torre bruna de Padrós, enyorada. Ens és impossible datar amb precisió el
de fer aquesta suposició i més concretament una de les seves frases: ...Bruna torre de Padrós, esvelta dama que plores el meu nom, perdut en la derrota
Leopardi i veure com es vessava la llum d'or de ponent sobre la cara bruna de l'església gòtica no tan serena, no tan severa com la seva estimada
o donava cops de porta i tenyia inútilment la seva llarga cabellera bruna i cobria el seu esplèndid cos amb vestits a la moda de 1770 que
al poble tots i passaven el diumenge amb la família. Joana era una noia bruna, prima, d'ulls negríssims, brillants; el seu rostre irradiava tothora
hagi vist. La mestressa del brillant establiment és una francesa de Lió, bruna, de llengua ben afaitada, d'ulls de gínjol i nas d'estornell. Resultà una
seda i exigències de favorita. Ell és un mig algerí, xerraire, magnífic, bru, musculat i vulgar. Aquest bon home té un pulmó per als tròpics; ha fet
que definitivament el restauràrem (1844) i aixecàrem la Verge Bruna al patronatge del país (1881). Montserrat ha expressat la força
limitadament: dues noies l'atreien. Era l'una bruna de sol d'hivern reverberat pels pendissos de neu esgarrinxada.
bé, i no fer-ne gaire cas. L'altra noia era rossa, i no tenia bruna la pell sinó l'estiu. Bevia licors que es prenen sense gel,
Venus és el gran dissolvent dels costums. Alguns nois de bona família, bruns i ingenus com nins grans, aprenen l'anglès i ballen i neden amb les
brain Elaborates pain\) s'adormen al S-Bahn, bruns al seu banc de fusta bruna, quan fa trenta anys dels anys més
s'adormen al S-Bahn, bruns al seu banc de fusta bruna, quan fa trenta anys dels anys més bruns. També
al seu banc de fusta bruna, quan fa trenta anys dels anys més bruns. També aquest esperit bufa on vol, bufa la pols i els
el veïnat ha pujat cases on se coneixen sos rocs bruns. 8 Quan cau el dia... Quan cau el dia en la
llana surja, ell sembla un salze arrelat; un gec de bruna gamusa cobreix el seu tronc corcat. I, entorn d'ell, sempre
molt desgraciada i que era una gran senyora. La Marquesa tenia una pell bruna i unes faccions dures i virils. Anava amb els ulls aclucats com si tot li
no es separava mai. Físicament, Níobe era un producte excels; un bru de pipa quilotada, uns ulls negres i lluents, de closca d'escarabat amb
els braços i la cara de la noia de llavis carmesins i cabell bru. I el nom de sa família li demana, i la jove respon:
que anit defora no fa vent i la cara, que al sol va tornar bruna, us besarà la lluna! Ja sona la guitarra i surten les
Munta una olor de flor de taronger per embaumar la cabellera bruna de Julieta, que en els ulls hi té una tristesa de
dins horitzons llunyans. Boscs de xiprers s'eleven com a vesprada bruna, sorgint de dins els blats amb negre esllanguiment.
no sortiu quan brilli el sol, que m'ha feta tornar bruna. Jo quedaré conhortada sense tenir enamorat i em
estels, sense claror de lluna, veig com una ombra la torre bruna i sent recòndit ton desconsol. L'esfinx Com una
de foc. Soni la guitarra, soni el cornetí, cabellera bruna, llavi carmesí. Brilla l'estelada i ja fa frescor;
per mirar amb esguards tranquils la forastera; enfonsa la mà en la tebior bruna dels solcs recents, vellutats; reparteix monedes entre la mainada d'uns

  Pàgina 1 (de 24) 50 següents »