×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb bruelar |
Freqüència total: 76 |
CTILC1 |
molts d'ells amb bastó. Desapareixen sota els avets, mentre el canó | bruelava | des del poble. A la tarda reposo i cap al tard vaig amb la Josefina per | assenyalant el Príncep: Ve't aquí un déu millor! I el clamor general va | bruelar | com un eco: un déu millor! A mi la cosa no em feia gens de goig: vaig | per la reixa, eren tota la meva vida, eren la vida que cridava, | bruelava | , panteixava i gesticulava damunt meu. I jo era com un mort, sepultat allí | Era un cor furiós i lamentable. /Embauchez-moi, embauchez-moi!\ | bruelaven | trenta veus alhora. Tots els miserables de la plaça ens atapeíem | se'l recolzà als genolls i va estendre les manasses: —Ohé! Ohé! — | bruelà | —. Agafa un ganivet, degolla'm, Bubulina meva! Quan començà a caure la nit | prenyada, i arribà el seu temps de parir. La posen sobre la banca i ella | bruela | que bruela, com una vedella, tres dies i tres nits. Però la criatura no | i arribà el seu temps de parir. La posen sobre la banca i ella bruela que | bruela | , com una vedella, tres dies i tres nits. Però la criatura no sortia. Una | Però els dolors eren forts. Passà encara un dia i una nit, continuava | bruelant | , però no deslliurava. Què fer? Ja no podia suportar els dolors, i llançà | els ulls. La vídua va donar una mirada, veié el punyal damunt d'ella, | bruelà | com una vedella. Rodolà al peu del xiprer i encongí el cap entre les | per fatigar-me i calmar-me una mica... Ai, pobra vídua! Em vénen ganes de | bruelar | un cant fúnebre, per no esclatar! Va sortir disparat, s'encaminà cap a la | d'estrelles; la nit, damunt nostre, espurnejava; el nostre cor volia | bruelar | , però es contenia. "Digues-li adéu, digues-li adéu per sempre, mira- | a dentegades i la trepitja, enrabiat." "—Infame, infame! Gran puta! — | bruelà | ." "I, d'ençà d'aquell moment, en tota la seva vida, no es va | les aigües del llac, totes arremolinades i blanques d'escuma, xiulava i | bruelava | alegrement en veure la presa, l'especejava i engolia en poques mossades i | visió, fantasia, finestra mig oberta que dónes a l'incert i a l'insabut! | Bruela | un bou que junyeixen. El pastor clama el gos i el ramat desencorrala. | l'herba: mira ençà, mira enllà, decanta al cel la testa consirosa i | bruela | llargament, d'un bruel que és crida i adéu, retret i enyorança. Però a | sol s'aixecava, la ramada semblava tornar a vida nova: totes les bèsties | bruelaven | ; les vaques giraven la testa, llançant llambregades amoroses a llurs | . El bestiar es mou i remuga, s'ajeu i s'alça de bell nou i ni tan sols | bruela | . Només grunyen un xic, i els brúfols molt rarament es fan sentir; més | d'arribar al llit del torrent, Rama flairà el rastre de Shere Khan i | bruelà | . —Ah! Ah! —digué Mowgli, que hi anava a cavall. —Ja saps el | de lluitar. El ramat xipollejà a través de l'estany d'on acabava d'eixir, | bruelant | fins que tot l'estret passatge ressonà. Mowgli oí un bruel de resposta | de la meva cançó. I començà a fer una mena de miols com el gat i a | bruel·lar | per si mateixa, escoltant-se, malcontenta, ara i adés. —No hi ha cap peça | O, encara, travessant de pressa algun gual, oïa Jacala, el cocodril, | bruelant | com un bou, o bé separava una parella dels del Poble Verinós, però abans | que era un home. —Et dic que no. Mowgli! Què hi ha algun perill? — | bruelà | aleshores Mysa. —Mowgli! Què hi ha algun perill? —repetí el minyó, | dit /Tankong\ pels bambaràs, i el matà. Però, havent sentit | bruelar | dos lleons, dins el bosc proper, suposà que aquestes feres, que devien | dubte us malmetrien, i endemés farien trencadissa d'equipatge. Se'ls sent | bruelar | i nassejar molt fort tota la nit, i hom està ben content de tenir el llit | negre es consultaren amb gestes. Arribaren a identificar dos lleons, que | bruelaven | sota els grans arbres de la ribera del Gàmbia. Sens dubte havien menjat | camins els de la vida! XIX Després Les veus poderoses de l'orgue | bruelaven | la fi i la desfeta de les humanes misèries i elevaven a la inconeguda | el traïdor obscurantista o simplement clerical. La gent es tornava boja i | bruel·lava | descomposta per l'odi quan les exigències de l'obra comportaven el triomf | en seguiment dels bosquerols. A baix, al fons del sot, encara les flames | bruelaven | tant com mai. Ningú no havia pensat tan sols a oposar-se a llur avenç. | contorsions de posseït. De tant en tant, xisclava com un ocell. Altres, | bruelava | agitat com si trepitgés brases. Era una visió que feia posar pell de | investigació, i aleshores xerrarem. —Mireu bé com parleu a un caporal! — | bruelà | Himmelstoss.— Us heu tornat boig? Espereu fins que us preguntin! Què | cap. Mentre hi estaven anant tan depressa com sabien, una vaca començà de | bruelar | . —Oh! —digué un jové cortesà.— Aquí el tenim. Quín poder tan meravellós en | tan petit! Verament, ja l'havia sentit abans. —No, això són vaques que | bruelen | ; encara estem d'allò més lluny de l'indret. Aleshores les granotes | ni visible ni responedora, i sentint que era una paorosa llibertat de | bruelar | el seu nom, era gairebé tan mala cosa com jugar per manament. però ella | exemple: en preguntar ell si hi havia més noblesa d'ànim a sofrir, alguns | bruelaren | que sí i d'altres que no, i alguns, decantant-se a totes dues opinions, | Cugat! —pogué murmurar Tilda entremig de sanglots sorollosos. —Tilda! — | bruelà | el marit.— És veritat que encara m'estimes? Aquella escena ultrapassava | entra pertot arreu. No hi ha portes, ni finestres que defensin. | Bruela | pels teulats, xiula per les giragonses dels carrers, fa un soroll sord, | teulades de les cases baixes. Autos de clàxon xafogós, clàxon que | bruela | foc per tal de pregonar la gran riquesa del propietari del cotxe. Flaire | vostra atenció. Qui pogués ballar per a vosaltres com una cabra sàvia, o | bruelar | com un lleó nobilíssim! Ai, però, que no tinc cap d'aquestes ciències, ni | —Guipes, guipes! —crida en Joan. Sí, a aquesta distància, aquella veu que | bruela | la darrera bajanada sortosa d'un músic crioll no és sinó un soroll | altre remei que heure-se-les cos a cos amb la bèstia fera, la qual salta i | bruela | terriblement. Comença la lluita; i al cap de pocs instants, el lleó de | vigileu, que el vostre adversari, el diable, com un lleó roda, | bruelant | , al voltant vostre, cercant qui devorar. El diable vetlla pels | modes noves, declarà greument En Formiga. —Modes! això és massa! | bruelà | el barber. Això és sastreria! Aneu, aneu... em feu rodar el cap. | dreta cap a la "Illa daurada" que no assolirían pas sense que sentíssin | bruelar | sobre'ls seus caps la tempesta, verificantse aleshoras aquell consolador | al Calvari, on hi fa via, i un Infant plora i riu... i un bou | bruela | ... i de goig no pot més Santa María. Més el goig de | l'hagi oïda sigui llibert de mal! En recordança del | bruelar | d'aquelles nits obscures, per esment dels que l'aspra mort | les garberes, la gossa cadellà set mastins folls, els núvols | bruelaren | com a feres, i es varen rebentar les torrenteres i la | esqueixada, i la duen a coll sense sentits. I ha ressonat un | bruelar | que eixorda: —Aquesta és ben bé seva i du el seu nom, | clama del mar un poc del bé feliç d'antany; i el mar | bruela | sota el seu blanc somrís. No petgi jo la riba taciturna | pètries a l'horitzó sota l'angel deforme d'un núvol. El vent | bruelava | als arbres el seu desig de mar. Trigaves. Ma impaciència es | quan encara jo era en mar, dalt del negre navili, vaig sentî el | bruelar | de les vaques que les establaven i el bel de les ovelles; i em |
|