Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

molts d'ells amb bastó. Desapareixen sota els avets, mentre el canó	bruelava	des del poble. A la tarda reposo i cap al tard vaig amb la Josefina per
assenyalant el Príncep: Ve't aquí un déu millor! I el clamor general va	bruelar	com un eco: un déu millor! A mi la cosa no em feia gens de goig: vaig
per la reixa, eren tota la meva vida, eren la vida que cridava,	bruelava	, panteixava i gesticulava damunt meu. I jo era com un mort, sepultat allí
Era un cor furiós i lamentable. /Embauchez-moi, embauchez-moi!\	bruelaven	trenta veus alhora. Tots els miserables de la plaça ens atapeíem
se'l recolzà als genolls i va estendre les manasses: —Ohé! Ohé! —	bruelà	—. Agafa un ganivet, degolla'm, Bubulina meva! Quan començà a caure la nit
prenyada, i arribà el seu temps de parir. La posen sobre la banca i ella	bruela	que bruela, com una vedella, tres dies i tres nits. Però la criatura no
i arribà el seu temps de parir. La posen sobre la banca i ella bruela que	bruela	, com una vedella, tres dies i tres nits. Però la criatura no sortia. Una
Però els dolors eren forts. Passà encara un dia i una nit, continuava	bruelant	, però no deslliurava. Què fer? Ja no podia suportar els dolors, i llançà
els ulls. La vídua va donar una mirada, veié el punyal damunt d'ella,	bruelà	com una vedella. Rodolà al peu del xiprer i encongí el cap entre les
per fatigar-me i calmar-me una mica... Ai, pobra vídua! Em vénen ganes de	bruelar	un cant fúnebre, per no esclatar! Va sortir disparat, s'encaminà cap a la
d'estrelles; la nit, damunt nostre, espurnejava; el nostre cor volia	bruelar	, però es contenia. "Digues-li adéu, digues-li adéu per sempre, mira-
a dentegades i la trepitja, enrabiat." "—Infame, infame! Gran puta! —	bruelà	." "I, d'ençà d'aquell moment, en tota la seva vida, no es va
les aigües del llac, totes arremolinades i blanques d'escuma, xiulava i	bruelava	alegrement en veure la presa, l'especejava i engolia en poques mossades i
visió, fantasia, finestra mig oberta que dónes a l'incert i a l'insabut!	Bruela	un bou que junyeixen. El pastor clama el gos i el ramat desencorrala.
l'herba: mira ençà, mira enllà, decanta al cel la testa consirosa i	bruela	llargament, d'un bruel que és crida i adéu, retret i enyorança. Però a
sol s'aixecava, la ramada semblava tornar a vida nova: totes les bèsties	bruelaven	; les vaques giraven la testa, llançant llambregades amoroses a llurs
. El bestiar es mou i remuga, s'ajeu i s'alça de bell nou i ni tan sols	bruela	. Només grunyen un xic, i els brúfols molt rarament es fan sentir; més
d'arribar al llit del torrent, Rama flairà el rastre de Shere Khan i	bruelà	. —Ah! Ah! —digué Mowgli, que hi anava a cavall. —Ja saps el
de lluitar. El ramat xipollejà a través de l'estany d'on acabava d'eixir,	bruelant	fins que tot l'estret passatge ressonà. Mowgli oí un bruel de resposta
de la meva cançó. I començà a fer una mena de miols com el gat i a	bruel·lar	per si mateixa, escoltant-se, malcontenta, ara i adés. —No hi ha cap peça
O, encara, travessant de pressa algun gual, oïa Jacala, el cocodril,	bruelant	com un bou, o bé separava una parella dels del Poble Verinós, però abans
que era un home. —Et dic que no. Mowgli! Què hi ha algun perill? —	bruelà	aleshores Mysa. —Mowgli! Què hi ha algun perill? —repetí el minyó,
dit /Tankong\ pels bambaràs, i el matà. Però, havent sentit	bruelar	dos lleons, dins el bosc proper, suposà que aquestes feres, que devien
dubte us malmetrien, i endemés farien trencadissa d'equipatge. Se'ls sent	bruelar	i nassejar molt fort tota la nit, i hom està ben content de tenir el llit
negre es consultaren amb gestes. Arribaren a identificar dos lleons, que	bruelaven	sota els grans arbres de la ribera del Gàmbia. Sens dubte havien menjat
camins els de la vida! XIX Després Les veus poderoses de l'orgue	bruelaven	la fi i la desfeta de les humanes misèries i elevaven a la inconeguda
el traïdor obscurantista o simplement clerical. La gent es tornava boja i	bruel·lava	descomposta per l'odi quan les exigències de l'obra comportaven el triomf
en seguiment dels bosquerols. A baix, al fons del sot, encara les flames	bruelaven	tant com mai. Ningú no havia pensat tan sols a oposar-se a llur avenç.
contorsions de posseït. De tant en tant, xisclava com un ocell. Altres,	bruelava	agitat com si trepitgés brases. Era una visió que feia posar pell de
investigació, i aleshores xerrarem. —Mireu bé com parleu a un caporal! —	bruelà	Himmelstoss.— Us heu tornat boig? Espereu fins que us preguntin! Què
cap. Mentre hi estaven anant tan depressa com sabien, una vaca començà de	bruelar	. —Oh! —digué un jové cortesà.— Aquí el tenim. Quín poder tan meravellós en
tan petit! Verament, ja l'havia sentit abans. —No, això són vaques que	bruelen	; encara estem d'allò més lluny de l'indret. Aleshores les granotes
ni visible ni responedora, i sentint que era una paorosa llibertat de	bruelar	el seu nom, era gairebé tan mala cosa com jugar per manament. però ella
exemple: en preguntar ell si hi havia més noblesa d'ànim a sofrir, alguns	bruelaren	que sí i d'altres que no, i alguns, decantant-se a totes dues opinions,
Cugat! —pogué murmurar Tilda entremig de sanglots sorollosos. —Tilda! —	bruelà	el marit.— És veritat que encara m'estimes? Aquella escena ultrapassava
entra pertot arreu. No hi ha portes, ni finestres que defensin.	Bruela	pels teulats, xiula per les giragonses dels carrers, fa un soroll sord,
teulades de les cases baixes. Autos de clàxon xafogós, clàxon que	bruela	foc per tal de pregonar la gran riquesa del propietari del cotxe. Flaire
vostra atenció. Qui pogués ballar per a vosaltres com una cabra sàvia, o	bruelar	com un lleó nobilíssim! Ai, però, que no tinc cap d'aquestes ciències, ni
—Guipes, guipes! —crida en Joan. Sí, a aquesta distància, aquella veu que	bruela	la darrera bajanada sortosa d'un músic crioll no és sinó un soroll
altre remei que heure-se-les cos a cos amb la bèstia fera, la qual salta i	bruela	terriblement. Comença la lluita; i al cap de pocs instants, el lleó de
vigileu, que el vostre adversari, el diable, com un lleó roda,	bruelant	, al voltant vostre, cercant qui devorar. El diable vetlla pels
modes noves, declarà greument En Formiga. —Modes! això és massa!	bruelà	el barber. Això és sastreria! Aneu, aneu... em feu rodar el cap.
dreta cap a la "Illa daurada" que no assolirían pas sense que sentíssin	bruelar	sobre'ls seus caps la tempesta, verificantse aleshoras aquell consolador
al Calvari, on hi fa via, i un Infant plora i riu... i un bou	bruela	... i de goig no pot més Santa María. Més el goig de
l'hagi oïda sigui llibert de mal! En recordança del	bruelar	d'aquelles nits obscures, per esment dels que l'aspra mort
les garberes, la gossa cadellà set mastins folls, els núvols	bruelaren	com a feres, i es varen rebentar les torrenteres i la
esqueixada, i la duen a coll sense sentits. I ha ressonat un	bruelar	que eixorda: —Aquesta és ben bé seva i du el seu nom,
clama del mar un poc del bé feliç d'antany; i el mar	bruela	sota el seu blanc somrís. No petgi jo la riba taciturna
pètries a l'horitzó sota l'angel deforme d'un núvol. El vent	bruelava	als arbres el seu desig de mar. Trigaves. Ma impaciència es
quan encara jo era en mar, dalt del negre navili, vaig sentî el	bruelar	de les vaques que les establaven i el bel de les ovelles; i em

Pàgina 1 (de 2)

50 següents