DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
brufar V 21 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb brufar Freqüència total:  21 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

vell, dels més facetos i devertits de la vila, que vengué a casa nostra a brufar el meu naixement, en veure'm tan ruec, va anunciar als meus pares
comptat, una damunt l'altra sis unces d'or que es posà dins la troca. Fou brufada la venda i el bover sortí i se confià a la nit. Caminava amb el cor
del penyal d'En Galileu, amb una mica de claror rosa. I quan la campana brufava, amb ses notes argentines, la vall dormida, com amb una celestial
tovar. Se refresca, dues o tres vegades sa pasta, segons sia necessari, brufant-la amb aigo. Després se fan ses coques i, quan estan a punt, se couen en
i senyorial, els ferros emprats pels guardamasillers i oripellers per a brufar i repussar pells, els quals, sucats amb tinta i aplicats damunt de tela o
aquell dia, ens va parèixer nostre. Les aigües arrissaven la pell i es brufaven d'una sabonera intensament blanca. Els ulls ens arribaren a fer mal amb
mals temps per les ermites illenques, aquells miradors cap al cel que brufen la terra sobre el mar, des de les garrigues de Gregal i els oliverars de
florís un lliri d'altar. A l'acabament de sa vida aquest lliri d'altar se brufa de llágrimes contrites y aquell cor d'aram bèlich se cruix y s'esbrella
I mentrestant, la mar, amb son goteig mes fi la cara ardenta li brufava, que aquell ruixim no refrescava. Mireia s'aixecà
Ops, el fill de Pisènor: —"Cap viu! les unes maldeu a escombrar la sala i brufeu-la, i tireu uns tapissos ben fets, de púrpura, sobre
cop me lloc. [Aquí fan sas bodas.] Serení. Señor Rector, ¿qu'eu brufam? Rector. ¡Caspi! bé dius, Serení, tú que sabs que carn y ví
retorn els fa present del dia; quan a nosaltres l'Orient ens brufa amb l'alè fresc de sos cavalls fogosos, allà l'estel
hom la traurà.] primerament, amb un glop d'aigua, brufa el rusc i escampa penetrant fumera. Dues vegades són
gent menuda. Dos artillers asseguts sobre la barana de la murada les brufaven de galanteries. Una colla de nins jugaven a conillons: formaven l' única
damunt s'enclusa amartellant-lo'l dol, si ab plors y sanch lo brufa la tempestat aspriva, més gran renaix el geni, y més amunt
filla: —A treballar! Les unes la casa escombreu, afanyeu-vos, i brufeu-la, i per sobre els ben fets setials uns tapissos esteneu, els
'hon enava prest cumensá á tornar fluix; els trons al mul espantavan, que brufant y fent bramuls y ab les urelles mes dretes qu' una torra, un pí ó un fus,
que pégarian sèt culades á un poal nou? Y encare hem fan s' estugós, y brufan en es brou emb un negoci tan órb, en tots aquests escrupols de Fa Gargai
Puys cap dins una llanxa. Y al véurenos los pexos Brufarán á flor d' aygua; Sos jochs y oculta vida Sorpresos
de l'ermita; Amb fulla de palmera imito becs d'ocell. Brufen les aigües, gemeguen les canyes, Calen les naus a la rosa del
eren de tafetà; els vels, de seda; les mantellines, de setí espolinat o brufat de flors, com una que n'emprava la senyora Elisabet Santacília, en 1680.