Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

les converses prossegueixen, la xerradissa, ni que sigui somorta, fa de	bruit	de fons als cantaires. Aquests cantaires són glosadors. I el que canten
jo, esgarrifat. Ha badat altra volta els ullassos, ha tornat a riure sens	bruhit	, y ha dit ab resignació oriental: —Per que haig de durli. —Còm, li heu
a l'arrelament dels sentiments i de les idees nacionalistes, que el	bruit	de la Revolució havía desvetllat. Tenim, per tant, que la causa històrica
és aquí... —És Bagheera —digué la pantera negra, cloent les barres amb	bruit	, car no creia en modèsties. —El cas és aquest, Kaa: aquests rampinyanous,
a on, enlaire i lleuger, tremola el raïm salvatge. Pel	bruit	que fem, deixondits, i pel fresseig del viatge, penseu que tots
com si pogués copsar tot just el més lleu crac-crac del món (un	bruit	tan lleu com el d'una vespa caminant damunt un vidre de finestra): el sec
flô, enredadera i herba grassa, perquè oblidem com són i el	bruit	que fan, i la flaire i el palp d'aquesta raça! La pedra de
a dreta i esquerra, fent xiular l'aire amb els cops; es deixà caure sense	bruit	, i tornà a botre ara i adés, mentre el seu mig ronc mig udol anava
de les genives fins que els de dalt i els de baix van ajuntar-se amb el	bruit	que fan les guies d'acer quan s'encaixen a les vores d'una arca. Al cap
i les molses i les plantes de fulles llefiscoses es deixonden amb un	bruit	de creixença que gairebé el podríeu sentir, i per davall d'aquest bruit
bruit de creixença que gairebé el podríeu sentir, i per davall d'aquest	bruit	hi corre, dia i nit, una mena de brunzit pregon. I allò és el murmuri de
—No voldria... Les seves paraules foren trencades per un bramul i el	bruit	de quelcom que queia en les brolles de més avall, i Bagheera, lleugera,
meva que sospiraves, perdó!... —Però, silenci, tanquem la finestra sense	bruit	, que ella mai no pugui creure que l'espiava! Que ella mai no sàpiga que
era escrit de Déu, entallat sobre les taules. Tot d'una oí Josuè el	bruit	i la clamor del poble, i digué a Moisès: —"Crits de guerra dins el
mai cap cosa de les que la rodegen no li ha fet tombar el cap, mai un	bruit	no l'ha esparvillada, mai no ha deixat de pesar figues amb el bec contra
fa amb ordre, mesura i pausa. Us esvera de pensar que un crit barroer, el	bruit	d'un enrenou o un moviment massa sobtat destrempin aquesta sobirana
esbojarrat, remor de cascada ufanosa, soroll de brollador gentil,	bruit	de gotís pacient i aquell gluc-gluc misteriós de caverna que s'omple i de
de la pila ennegrits com els brocs d'una pipa. Totes aquelles visions i	bruits	nocturns, plens de misteri, van transformar la sensibilitat d'en Vadoret.
suposa passar-hi una bona estona, esverar una colla de persones, fer un	bruit	desacostumat i exposar-se a un accident de molt males conseqüències. En
es planyien amb amargor. Els convidava? Refusaven d'anar-hi. Un jorn, el	bruit	de sa mort es va estendre per la província: ells varen córrer amb delió
. Certament, crec que hi és, com a fons, en el poema, on es fa sentir	bruit	d'esquelets, i paraules de mort insisteixen a aparèixer entre les de
dolç la seva llum rossenca vora el dinar qui passa sense	bruit	; i a la safata m'han portat un fruit. Un sol raïm,
terrífic, de caminâ, l'acàcia de bola fa un	bruit	d'enagos de seda. Altra joia no demanis que el jardinet, el
el qual, veient frisosos de temença del bri el neguit i de l'insecte el	bruit	, diu a la terra: —Ja el sepulcre és buit. O Tu, Jesús, que tota
munió d'unes retortes flamadelles; sonen portades,	bruit	d'esquelles, com si la Crau es fes estelles... El
i, com perera bosquetana, el món ja s'espolsava al	bruit	de son timbal. Mes, dins l'horror dels arrambatges i dins
el sol august, d'aquella mina el flastomar i el	bruit	es torna fosc, morent; callen les besties, i, com elles,
una passada, bons estrangers de Déu, vullau-nos ara oî! Al	bruit	que fan vostres miracles, a la remor dels nous oracles,
i, amb una fonda pena, ploraven tots amb ell. I, com un	bruit	de torrentada que pels barrancs cau en cascada va a
amb un cop d'ullada sol apagar la remor, com el	bruit	de l'aucellada s'apaga amb l'escopetada que despara
Ací a la vora, on cria la jove el més petit, es sent el	bruit	dels llavis en pendre i deixà el pit. I, mentre del rellotge la
la blavor del buit i els àmbits percudeixen, enllà, sense fer	bruit	. Ja tornaran... —Ja tornen. I ballen la sardana al
meus el vent esborra. No he ja passat quaranta jorns fugint del	bruit	de les venjances, tot resseguint els encontorns i
i el risc amb àgil correguda escurça sense que el	bruit	ciutadà l'ataranti; amb l'ai! al cor seguim (del viure treva)
de l'escola. Si fos un gall, tindria de la trompeta el	bruit	, però no l'usdefruit de la cassola. Quan l'ull mortal acluqui,
descuit. Et plau la fama d'extraordinari, si no fa	bruit	. Et deixes honorar de qui governa, però no et dónes totalment.
Comte a sa muller regirant-se dins de l'urna amb un	bruït	d'ossos vells. No li respon dona Almodis que ja fa
ell respirà també. Llavors lliscà fora del gabinet, sense cap	bruit	com un ésser aterrit a través d'un vast erm, i damunt la catifa
sabent la majoria que pateixen, l'ombra aviat els tocarà: els	bruits	minúsculs de la nit vívids ressonaran dins l'orella fina de
cors de veus d'homes i de dones pujaven entre l'huracà de	bruits	ignis. Creuat de braços amb posat arrogant, l'esguard al cel on
meva decandida raó I aquest desesper que la guanya Escolto els	bruits	de la ciutat Escolto els bruits de la ciutat I
que la guanya Escolto els bruits de la ciutat Escolto els	bruits	de la ciutat I presoner sense horitzó No veig res més
vigilem tant la llum com el foc, parlem baix i parem l'orella a	bruits	nombrosos molt de pressa extingits i perduts com al joc. Doncs
de les canyes que es trencaven, alguna veu d'advertiment o de plany, el	bruit	de la sorra rebotent contra alguna planxa... Roldós dorm. Tarrés dorm.
insegur, vencedor, abans, la... Un rival... No te n'adones? [(Se sent	bruit	entre els matolls del fons.)] Què és això? Anna: Quina cosa...?
Què és això? Anna: Quina cosa...? Jan: Una mena de	bruit	, com si algú s'arrossegara entre els matolls. Anna: Jo no he
[(L'empenta cap un costat. Enfrontant-se amb el lloc d'on provenien els	bruits	.)] Siga qui siga el que hi haja amagat, isca de seguida amb els braços en
Bons solament per aixordar l' orella Y omplir de	bruyt	inútil l' enfosquida Pensa del poble... Ea donchs, Lutero,
El cor efímer es volia barrejar amb la veu transcendent. Era com el	bruit	de les canyes que el vent mou prop d'un gran riu. Pensà que l'amor sense
que totes semblaven a punt de moure's a la vida, no s'oïa cap mena de	bruit	, ni l'eco més lleu d'una remor llunyana. I, través d'aquell silenci i

Pàgina 1 (de 2)

50 següents