 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb bruixa |
Freqüència total: 1555 |
CTILC1 |
| sense èxit d'estovar, el terrible amor d'Hals. "Em penso que la | bruixa | és mig entesa en cavalleries", s'allerava d'atorgar, tota desmenjada, la | | poc a poc la vida vingué a cercar-la enmig dels seus somnis, com la vella | bruixa | la princesa encantada al seu jardí, mentre dormia la bona padrina. Mila | | Així ho havia dit la vella del Rino, que tenia els seus punts de | bruixa | , comentant el fet en un rotlle de dones. Mila del Santo ja no es vol | | feia cruel.) Ell aixeca la veu i fa el valent, i es gloria de no creure en | bruixes | ni en fantasmes, i es riu del diable per pura presumpció, i fins de Déu | | l'acusà d'ésser el principal culpable del que succeïa, junt amb "aquella | bruixa | de la Càndia, a la que tinc ganes de trobar." El padrí, en veure'l en | | Aquí hi ha matèria propícia per a la teosofia, per a creure en | bruixes | i en no importa què. El tahitià, malgrat la seva conversió al | | com una corda o una pagaia; difícilment es trobarà una dona —ni entre les | bruixes | més horribles, ni entre les caputxines més clausuradores— tan | | (A l'àngel.)] Àngel... Tinc por que en tot això s'hi ha ficat la | bruixa | . Que algun mal esperit li ha xiulat a les orelles. ¿Ja saps què vull dir, | | contenta. Fort. A l'infern pegarà potadetes. A aqueixes donotes, aqueixes | bruixes | , les haurien de cremar totes. Una bona flamada... Ah, no, jo no som com Na | | àngels, l'infern amb els dimonis; han inventat les fades i les | bruixes | , les mares, les aimies. I les pàtries. Però ara estan | | es giren per no veure-les —Se'm pentinen les deu mil | bruixes | d'un record esgarrifat de pluja i sol, i amb ull de | | [(Eixint de la cuina.)] Quina nit es prepara! Sembla que totes les | bruixes | s'han penjat. Rosa. [(Apropant-se al balcó.)] I segueix | | i em beses la nuca. Què veus en ma aurora fatal, enfebrada | bruixa | ? Veig, a cegues, el glavi colpint en l'amorós senyal | | com peres... perquè no s'escorregués tot ell com una mitja. Perquè cap | bruixa | dolenta no me'l xuclés pel melic i no em deixés sense Antoni... I ens vam | | s'havia jurat que la seva parenta les hi pagaria totes. Ranalies creia en | bruixes | . Un assassinat com el que ell es proposava era una mica difícil de | | difícil de cometre amb una absoluta impunitat; però Ranalies creia en | bruixes | . A més a més, el seu cervell només poblat de monstres impotents i | | fent un plongeon delicat, de nedadora de gran estil. La sort o les | bruixes | protegiren efectivament el cambrer Ranalies. Dorotea havia tingut un amic | | papers que li convenia no perdre; com que era malfiat i també creia en | bruixes | , es va posar neguitós, i acabà vestint-se sense fer soroll, per no | | i em fa perdre la color. Més que la pluja i el vent i la | bruixa | maleïda, tem la dolrosa ferida del mal d'enamorament. | | la por a l'infern i a la pesta, la demiúrgica putrefacció de les | bruixes | , la violència de la fam o de la guerra, tan obscena? El Bosco està més | | la crueldat, la mala llet, el candor porega, la ràbia del poble. Si pinta | bruixes | , és que hi creu: alcavotes en exercici o duquesses avariades, en un | | fins en una època ben recent: a l'Edat Mitjana hom punia de mort "la | bruixa | que sollava i danyava els blats; que, per la recitació del salm | | una dona, escollint el nom del seu fill, descriure's a si mateixa com una | bruixa | malfactora, una esposa infidel, una sense família, una miseriosa i una | | y dia y veyent tan afligit al amo y tan afligida la mestressa, aquella | bruixa | de donya Tuyas cada dia 'ls maltractava més. —Peró qué porteu aquí, que | | tot això a la meva família. Confesso que tot i fer-me la impressió d'una | bruixa | irritada, vaig tenir pietat d'ella. Era horrible i dolorosa. La seva | | esta feta. Y encá diuen mes de cuatre y mes de sis incrèduls, que no hiá | bruixes | ? Yo volguera vore así al hòme de mes agalles en Serapio convertit, per | | hagi vingut; ens ha seduït amb les seves paraules enverinades! Tirem la | bruixa | al riu! Cremem-la! Una vella [(assenyala la Dona Jove)]. | | sorrals trinacris i Calàbria; menys lleig és el seguici de la | bruixa | que acut, de nit, a una secreta crida, cavalcant | | per la sang infantil, que prou olora, i ve a dansar amb les | bruixes | de Lapònia, mentre eclipsa la lluna amb encanteris. | | s'haurien acomplert, sondrollant l'antre, si aquella | Bruixa | mig serpent, que seia ran de les portes de l'Infern, senyora | | les dues velles pels cabells, les va empènyer enrera: —Prou, velles | bruixes | ! —cridà—. No veieu que encara viu, redimoni! —Vell carronya! —remugà la | | vetes-i-fils— es burla de l'ànima, com nosaltres ens burlem de les velles | bruixes | i tiradores de cartes. Vaig obrir el telegrama. Venia de Tiflis. Les | | oracle, va declarar amb tota calma: —Tot això té camí. És evident que les | bruixes | corren pel terme. Vaig quedar parat, com qui veu lluernes i s'ha de | | i ell, la cosa és clara, mai no s'hi havia atrevit, perquè a la nit les | bruixes | hi feien posada. Mes la discussió s'allargava i menys ens enteníem En | | discussió s'allargava i menys ens enteníem En Quimet i jo. —Posat que les | bruixes | tinguin un mas —li deia jo—, caldria que fos molt apartat del pla, en una | | ! —me responia el nebot del sabater. —I com ho saps, tu, que hi ha | bruixes | ? —Ma mare les coneix totes. Me les assenyala baixet quan passen pel | | verinoses, saps?... Anàvem lluny de comptes l'un i l'altre. Per a mi, les | bruixes | eren unes persones fantàstiques que hom imaginava en un país esquerp. Per | | d'aquella roca. Per altra banda, mai no hauria suportat la confusió entre | bruixes | i encantades. Aquestes eren blanques com la neu. Vivien retirades en un | | eren blanques com la neu. Vivien retirades en un fondal de cova. Les | bruixes | , al contrari, eren negres i fugisseres com el fum. Doncs jo m'equivocava, | | com el fum. Doncs jo m'equivocava, segons la dita d'En Quimet. Les | bruixes | eren persones de carn i d'ossos que es dedicaven a fer el mal. —Mira | | d'ossos que es dedicaven a fer el mal. —Mira —vaig dir-li—, les | bruixes | del teu carrer no m'interessen. M'has parlat del mas, i jo sé que serà | | Què veus, Quimet? Digues exactament el que veus. —Oh, oh! És aquí que les | bruixes | vénen a estacar les mules a entrada de fosc... Ara veig la grípia de les | | si concentrés en els seus ulls un pensament de rebequeria. Si hi havia | bruixes | , s'allotjarien en aquesta part retirada de l'edifici. Al davant nostre | | devia guardar un secret. —Què hi ha darrera de la porta? —La cuina de les | bruixes | —va dir el guia—. Hi tenen tres gerres grans, l'una tocant de l'altra; | | No t'aturessis per oir el que diu, l'encant s'esvairia. És una mala | bruixa | que interpreta el destí de l'home. No en facis cas. L'herba gemada la | | fa un vent que gela els ossos i està ennuvolat: l'estranya cafarnaüm de | bruixes | , dimonis, fades i gent de la terra representada per la iconografia del | | Guinyot seguit d'En Pere Poca Por i tot un estol de dimonis, amb "ses | bruixes | de sa cova de Na Joana" i "es gegant, sa geganta i es gegantó". El | | l'al·lot caparrut, que tenia un gep a darrera i, com que es burlà de les | bruixes | , aquestes li clavaren un altre gep al davant. A darrera d'aquesta | | la cria, un chorizo rovellat, uns percebes com unglots de | bruixa | i un pernil a dintre d'una funda com un bocí de mòmia en conserva. A | | certa, que mai el gat no presidí algun aplec escadusser de bruixots i de | bruixes | , les nits que el Príncep del Món tenia feina precisa en altra banda. Mai |
|
