Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
bruixa F 1555 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb bruixa Freqüència total:  1555 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

sense èxit d'estovar, el terrible amor d'Hals. "Em penso que la bruixa és mig entesa en cavalleries", s'allerava d'atorgar, tota desmenjada, la
poc a poc la vida vingué a cercar-la enmig dels seus somnis, com la vella bruixa la princesa encantada al seu jardí, mentre dormia la bona padrina. Mila
Així ho havia dit la vella del Rino, que tenia els seus punts de bruixa, comentant el fet en un rotlle de dones. Mila del Santo ja no es vol
feia cruel.) Ell aixeca la veu i fa el valent, i es gloria de no creure en bruixes ni en fantasmes, i es riu del diable per pura presumpció, i fins de Déu
l'acusà d'ésser el principal culpable del que succeïa, junt amb "aquella bruixa de la Càndia, a la que tinc ganes de trobar." El padrí, en veure'l en
Aquí hi ha matèria propícia per a la teosofia, per a creure en bruixes i en no importa què. El tahitià, malgrat la seva conversió al
com una corda o una pagaia; difícilment es trobarà una dona —ni entre les bruixes més horribles, ni entre les caputxines més clausuradores— tan
(A l'àngel.)] Àngel... Tinc por que en tot això s'hi ha ficat la bruixa. Que algun mal esperit li ha xiulat a les orelles. ¿Ja saps què vull dir,
contenta. Fort. A l'infern pegarà potadetes. A aqueixes donotes, aqueixes bruixes, les haurien de cremar totes. Una bona flamada... Ah, no, jo no som com Na
àngels, l'infern amb els dimonis; han inventat les fades i les bruixes, les mares, les aimies. I les pàtries. Però ara estan
es giren per no veure-les —Se'm pentinen les deu mil bruixes d'un record esgarrifat de pluja i sol, i amb ull de
[(Eixint de la cuina.)] Quina nit es prepara! Sembla que totes les bruixes s'han penjat. Rosa. [(Apropant-se al balcó.)] I segueix
i em beses la nuca. Què veus en ma aurora fatal, enfebrada bruixa? Veig, a cegues, el glavi colpint en l'amorós senyal
com peres... perquè no s'escorregués tot ell com una mitja. Perquè cap bruixa dolenta no me'l xuclés pel melic i no em deixés sense Antoni... I ens vam
s'havia jurat que la seva parenta les hi pagaria totes. Ranalies creia en bruixes. Un assassinat com el que ell es proposava era una mica difícil de
difícil de cometre amb una absoluta impunitat; però Ranalies creia en bruixes. A més a més, el seu cervell només poblat de monstres impotents i
fent un plongeon delicat, de nedadora de gran estil. La sort o les bruixes protegiren efectivament el cambrer Ranalies. Dorotea havia tingut un amic
papers que li convenia no perdre; com que era malfiat i també creia en bruixes, es va posar neguitós, i acabà vestint-se sense fer soroll, per no
i em fa perdre la color. Més que la pluja i el vent i la bruixa maleïda, tem la dolrosa ferida del mal d'enamorament.
la por a l'infern i a la pesta, la demiúrgica putrefacció de les bruixes, la violència de la fam o de la guerra, tan obscena? El Bosco està més
la crueldat, la mala llet, el candor porega, la ràbia del poble. Si pinta bruixes, és que hi creu: alcavotes en exercici o duquesses avariades, en un
fins en una època ben recent: a l'Edat Mitjana hom punia de mort "la bruixa que sollava i danyava els blats; que, per la recitació del salm
una dona, escollint el nom del seu fill, descriure's a si mateixa com una bruixa malfactora, una esposa infidel, una sense família, una miseriosa i una
y dia y veyent tan afligit al amo y tan afligida la mestressa, aquella bruixa de donya Tuyas cada dia 'ls maltractava més. —Peró qué porteu aquí, que
tot això a la meva família. Confesso que tot i fer-me la impressió d'una bruixa irritada, vaig tenir pietat d'ella. Era horrible i dolorosa. La seva
esta feta. Y encá diuen mes de cuatre y mes de sis incrèduls, que no hiá bruixes? Yo volguera vore así al hòme de mes agalles en Serapio convertit, per
hagi vingut; ens ha seduït amb les seves paraules enverinades! Tirem la bruixa al riu! Cremem-la! Una vella [(assenyala la Dona Jove)].
sorrals trinacris i Calàbria; menys lleig és el seguici de la bruixa que acut, de nit, a una secreta crida, cavalcant
per la sang infantil, que prou olora, i ve a dansar amb les bruixes de Lapònia, mentre eclipsa la lluna amb encanteris.
s'haurien acomplert, sondrollant l'antre, si aquella Bruixa mig serpent, que seia ran de les portes de l'Infern, senyora
les dues velles pels cabells, les va empènyer enrera: —Prou, velles bruixes! —cridà—. No veieu que encara viu, redimoni! —Vell carronya! —remugà la
vetes-i-fils— es burla de l'ànima, com nosaltres ens burlem de les velles bruixes i tiradores de cartes. Vaig obrir el telegrama. Venia de Tiflis. Les
oracle, va declarar amb tota calma: —Tot això té camí. És evident que les bruixes corren pel terme. Vaig quedar parat, com qui veu lluernes i s'ha de
i ell, la cosa és clara, mai no s'hi havia atrevit, perquè a la nit les bruixes hi feien posada. Mes la discussió s'allargava i menys ens enteníem En
discussió s'allargava i menys ens enteníem En Quimet i jo. —Posat que les bruixes tinguin un mas —li deia jo—, caldria que fos molt apartat del pla, en una
! —me responia el nebot del sabater. —I com ho saps, tu, que hi ha bruixes? —Ma mare les coneix totes. Me les assenyala baixet quan passen pel
verinoses, saps?... Anàvem lluny de comptes l'un i l'altre. Per a mi, les bruixes eren unes persones fantàstiques que hom imaginava en un país esquerp. Per
d'aquella roca. Per altra banda, mai no hauria suportat la confusió entre bruixes i encantades. Aquestes eren blanques com la neu. Vivien retirades en un
eren blanques com la neu. Vivien retirades en un fondal de cova. Les bruixes, al contrari, eren negres i fugisseres com el fum. Doncs jo m'equivocava,
com el fum. Doncs jo m'equivocava, segons la dita d'En Quimet. Les bruixes eren persones de carn i d'ossos que es dedicaven a fer el mal. —Mira
d'ossos que es dedicaven a fer el mal. —Mira —vaig dir-li—, les bruixes del teu carrer no m'interessen. M'has parlat del mas, i jo sé que serà
Què veus, Quimet? Digues exactament el que veus. —Oh, oh! És aquí que les bruixes vénen a estacar les mules a entrada de fosc... Ara veig la grípia de les
si concentrés en els seus ulls un pensament de rebequeria. Si hi havia bruixes, s'allotjarien en aquesta part retirada de l'edifici. Al davant nostre
devia guardar un secret. —Què hi ha darrera de la porta? —La cuina de les bruixes —va dir el guia—. Hi tenen tres gerres grans, l'una tocant de l'altra;
No t'aturessis per oir el que diu, l'encant s'esvairia. És una mala bruixa que interpreta el destí de l'home. No en facis cas. L'herba gemada la
fa un vent que gela els ossos i està ennuvolat: l'estranya cafarnaüm de bruixes, dimonis, fades i gent de la terra representada per la iconografia del
Guinyot seguit d'En Pere Poca Por i tot un estol de dimonis, amb "ses bruixes de sa cova de Na Joana" i "es gegant, sa geganta i es gegantó". El
l'al·lot caparrut, que tenia un gep a darrera i, com que es burlà de les bruixes, aquestes li clavaren un altre gep al davant. A darrera d'aquesta
la cria, un chorizo rovellat, uns percebes com unglots de bruixa i un pernil a dintre d'una funda com un bocí de mòmia en conserva. A
certa, que mai el gat no presidí algun aplec escadusser de bruixots i de bruixes, les nits que el Príncep del Món tenia feina precisa en altra banda. Mai

  Pàgina 1 (de 32) 50 següents »