Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sense èxit d'estovar, el terrible amor d'Hals. "Em penso que la	bruixa	és mig entesa en cavalleries", s'allerava d'atorgar, tota desmenjada, la
poc a poc la vida vingué a cercar-la enmig dels seus somnis, com la vella	bruixa	la princesa encantada al seu jardí, mentre dormia la bona padrina. Mila
Així ho havia dit la vella del Rino, que tenia els seus punts de	bruixa	, comentant el fet en un rotlle de dones. Mila del Santo ja no es vol
feia cruel.) Ell aixeca la veu i fa el valent, i es gloria de no creure en	bruixes	ni en fantasmes, i es riu del diable per pura presumpció, i fins de Déu
l'acusà d'ésser el principal culpable del que succeïa, junt amb "aquella	bruixa	de la Càndia, a la que tinc ganes de trobar." El padrí, en veure'l en
Aquí hi ha matèria propícia per a la teosofia, per a creure en	bruixes	i en no importa què. El tahitià, malgrat la seva conversió al
com una corda o una pagaia; difícilment es trobarà una dona —ni entre les	bruixes	més horribles, ni entre les caputxines més clausuradores— tan
(A l'àngel.)] Àngel... Tinc por que en tot això s'hi ha ficat la	bruixa	. Que algun mal esperit li ha xiulat a les orelles. ¿Ja saps què vull dir,
contenta. Fort. A l'infern pegarà potadetes. A aqueixes donotes, aqueixes	bruixes	, les haurien de cremar totes. Una bona flamada... Ah, no, jo no som com Na
àngels, l'infern amb els dimonis; han inventat les fades i les	bruixes	, les mares, les aimies. I les pàtries. Però ara estan
es giren per no veure-les —Se'm pentinen les deu mil	bruixes	d'un record esgarrifat de pluja i sol, i amb ull de
[(Eixint de la cuina.)] Quina nit es prepara! Sembla que totes les	bruixes	s'han penjat. Rosa. [(Apropant-se al balcó.)] I segueix
i em beses la nuca. Què veus en ma aurora fatal, enfebrada	bruixa	? Veig, a cegues, el glavi colpint en l'amorós senyal
com peres... perquè no s'escorregués tot ell com una mitja. Perquè cap	bruixa	dolenta no me'l xuclés pel melic i no em deixés sense Antoni... I ens vam
s'havia jurat que la seva parenta les hi pagaria totes. Ranalies creia en	bruixes	. Un assassinat com el que ell es proposava era una mica difícil de
difícil de cometre amb una absoluta impunitat; però Ranalies creia en	bruixes	. A més a més, el seu cervell només poblat de monstres impotents i
fent un plongeon delicat, de nedadora de gran estil. La sort o les	bruixes	protegiren efectivament el cambrer Ranalies. Dorotea havia tingut un amic
papers que li convenia no perdre; com que era malfiat i també creia en	bruixes	, es va posar neguitós, i acabà vestint-se sense fer soroll, per no
i em fa perdre la color. Més que la pluja i el vent i la	bruixa	maleïda, tem la dolrosa ferida del mal d'enamorament.
la por a l'infern i a la pesta, la demiúrgica putrefacció de les	bruixes	, la violència de la fam o de la guerra, tan obscena? El Bosco està més
la crueldat, la mala llet, el candor porega, la ràbia del poble. Si pinta	bruixes	, és que hi creu: alcavotes en exercici o duquesses avariades, en un
fins en una època ben recent: a l'Edat Mitjana hom punia de mort "la	bruixa	que sollava i danyava els blats; que, per la recitació del salm
una dona, escollint el nom del seu fill, descriure's a si mateixa com una	bruixa	malfactora, una esposa infidel, una sense família, una miseriosa i una
y dia y veyent tan afligit al amo y tan afligida la mestressa, aquella	bruixa	de donya Tuyas cada dia 'ls maltractava més. —Peró qué porteu aquí, que
tot això a la meva família. Confesso que tot i fer-me la impressió d'una	bruixa	irritada, vaig tenir pietat d'ella. Era horrible i dolorosa. La seva
esta feta. Y encá diuen mes de cuatre y mes de sis incrèduls, que no hiá	bruixes	? Yo volguera vore así al hòme de mes agalles en Serapio convertit, per
hagi vingut; ens ha seduït amb les seves paraules enverinades! Tirem la	bruixa	al riu! Cremem-la! Una vella [(assenyala la Dona Jove)].
sorrals trinacris i Calàbria; menys lleig és el seguici de la	bruixa	que acut, de nit, a una secreta crida, cavalcant
per la sang infantil, que prou olora, i ve a dansar amb les	bruixes	de Lapònia, mentre eclipsa la lluna amb encanteris.
s'haurien acomplert, sondrollant l'antre, si aquella	Bruixa	mig serpent, que seia ran de les portes de l'Infern, senyora
les dues velles pels cabells, les va empènyer enrera: —Prou, velles	bruixes	! —cridà—. No veieu que encara viu, redimoni! —Vell carronya! —remugà la
vetes-i-fils— es burla de l'ànima, com nosaltres ens burlem de les velles	bruixes	i tiradores de cartes. Vaig obrir el telegrama. Venia de Tiflis. Les
oracle, va declarar amb tota calma: —Tot això té camí. És evident que les	bruixes	corren pel terme. Vaig quedar parat, com qui veu lluernes i s'ha de
i ell, la cosa és clara, mai no s'hi havia atrevit, perquè a la nit les	bruixes	hi feien posada. Mes la discussió s'allargava i menys ens enteníem En
discussió s'allargava i menys ens enteníem En Quimet i jo. —Posat que les	bruixes	tinguin un mas —li deia jo—, caldria que fos molt apartat del pla, en una
! —me responia el nebot del sabater. —I com ho saps, tu, que hi ha	bruixes	? —Ma mare les coneix totes. Me les assenyala baixet quan passen pel
verinoses, saps?... Anàvem lluny de comptes l'un i l'altre. Per a mi, les	bruixes	eren unes persones fantàstiques que hom imaginava en un país esquerp. Per
d'aquella roca. Per altra banda, mai no hauria suportat la confusió entre	bruixes	i encantades. Aquestes eren blanques com la neu. Vivien retirades en un
eren blanques com la neu. Vivien retirades en un fondal de cova. Les	bruixes	, al contrari, eren negres i fugisseres com el fum. Doncs jo m'equivocava,
com el fum. Doncs jo m'equivocava, segons la dita d'En Quimet. Les	bruixes	eren persones de carn i d'ossos que es dedicaven a fer el mal. —Mira
d'ossos que es dedicaven a fer el mal. —Mira —vaig dir-li—, les	bruixes	del teu carrer no m'interessen. M'has parlat del mas, i jo sé que serà
Què veus, Quimet? Digues exactament el que veus. —Oh, oh! És aquí que les	bruixes	vénen a estacar les mules a entrada de fosc... Ara veig la grípia de les
si concentrés en els seus ulls un pensament de rebequeria. Si hi havia	bruixes	, s'allotjarien en aquesta part retirada de l'edifici. Al davant nostre
devia guardar un secret. —Què hi ha darrera de la porta? —La cuina de les	bruixes	—va dir el guia—. Hi tenen tres gerres grans, l'una tocant de l'altra;
No t'aturessis per oir el que diu, l'encant s'esvairia. És una mala	bruixa	que interpreta el destí de l'home. No en facis cas. L'herba gemada la
fa un vent que gela els ossos i està ennuvolat: l'estranya cafarnaüm de	bruixes	, dimonis, fades i gent de la terra representada per la iconografia del
Guinyot seguit d'En Pere Poca Por i tot un estol de dimonis, amb "ses	bruixes	de sa cova de Na Joana" i "es gegant, sa geganta i es gegantó". El
l'al·lot caparrut, que tenia un gep a darrera i, com que es burlà de les	bruixes	, aquestes li clavaren un altre gep al davant. A darrera d'aquesta
la cria, un chorizo rovellat, uns percebes com unglots de	bruixa	i un pernil a dintre d'una funda com un bocí de mòmia en conserva. A
certa, que mai el gat no presidí algun aplec escadusser de bruixots i de	bruixes	, les nits que el Príncep del Món tenia feina precisa en altra banda. Mai

Pàgina 1 (de 35)

50 següents