Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

un bres de palles i flors, lo bouet i la muleta als costats— formatges i	brull	, borrellonets i floretes. Canten i ballen, que Jesús és nat en Belem:
Al plat o a la mà. A la boca de bades. Busca qui t'ha pegat. Dones,	brull	! El formatger és dels tipus que als cent anys encara s'aguanten, perquè a
on acabava de munyir i amb la llet sobrant feia el mató o quallada i el	brull	que eren les seues materies de negoci. Segon aspecte: A mig dia el
vesprada, agafava una font de Manises o d'Alcora, l'encaramullava de	brull	, li clavava al centre un ganivet i al carrer altra vegada per a cridar de
un ganivet i al carrer altra vegada per a cridar de quan en quan: —Dones,	brull	! I així fins que es feia de nit. Els temps moderns han arraconat el
a les parades de formatge es pot vore el plat o la safata de l'acarrossat	brull	. El Fiel de Fechos Lletraferit de poble. Escolà, mestre i secretari tot
són: Arpa (De l') Barbassa, Bertrana, Borràs (Fra), Bossa, Brugea,	Brui	, Butzeta. Calenos, Canya loca, Cap alt, Cap d'olleta, Cap loco, Ceiut,
que l'espasí li clavis, que del menyspreu glaçat sentis els	brulls	; hi ha l'ametlla amargant del plec dels llavis que fa
Pel rigor de l'hivernada no se mor, no, la sement:	brui	que crema la gelada va relant més fondament. Amb mon cor l'amor
passa abrigada la bona gent. Plou i fa fred, el	brull	arrela del sembradet. Plou, —quin regal! cau una
castigar l'espardenya que insistia. Primer encontre enemic. Damunt el	brull	suau, la delicada, la gemmada innocència cruel el
els espiralls ocults i arcanes vies per a on munta a l'ull del	brull	la saba; o l'endureix i tanca les clivelles, per tal
i cascun dels oficis trobés l'home, i dins el solc cerqués el	brull	de l'ordi i el foc dintre les venes de la pedra.
els seus peus. Roselles Flames de seda en la gerdor del	brull	; el vent arbora amb la remor vermella, de quatre en
Aigua i abís en areny imprecís O regueró de foc en horta i	brulls	? En la sopor de l'alta coneixença Veig Arbre i Fruit, Serpent i
El front marcat amb sang de les senyeres, Els ulls perduts als	brulls	de falses Medes amb fars i freus a les cales adverses. Veiem el
El meu cos fullava com un faig, i un ull desclòs als	brulls	del front em va fer veure, aquosa i transparent, la
pallús, que l'oratge arremolina damunt l'era que treu	brull	; el fonoll, les caramuixes, que es destrenen del
malgrat que aquí el nom de bitlles sigui emprat en el sentit de «	brull	» o tronc d'arbre, la qual cosa, en definitiva, no deixa de manifestar
juncs curts..., bull bruc, jull turc,	brull	musc..., d'un fum d'urc brut curull.
És l'època en què a Santanyí començàrem a veure gent amb cabelleres com a	brulls	de setmana santa i ulls del color de les aigües costaneres des Pou Salat,
(ababol 'rosella', borrega 'ovella', brullo '	brull	, mató', (pujar) al cordero 'al be', gomanilla 'canell',
catalans El mató El mató (també anomenat «brossat» o «	brull	») té un origen desconegut, però existeixen textos de l'edat mitjana en