×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb brumir |
Freqüència total: 27 |
CTILC1 |
petites, de cinc pètals, amb els pistils rosa tènue i el pol·len d'or. Hi | brumien | abelles àvides; les denses constel·lacions blanques es destacaven contra | És la primera vegada que en veiem formant esquadreta. El poderós | brumir | dels motors fa una mica d'esgarrifança. Al cap de poc es perdien sobre la | en tant, el vent ens portava els sons de la lira cretenca; tot el poble | brumia | com un rusc a la primavera. Zorbàs brandà el cap. —Ha passat el temps | de gra; les cigales, les oliveres, serraven l'aire, insectes lluminosos | brumien | en la llum ardent. La mar exhalava vapors. Zorbàs, a la callada, a trenc | til·lers, i els arços blancs, i els castanyers d'Índies, i llurs fulles | brumien | harmoniosament quan jo m'aturava a escoltar-les, però l'oratjol de | la dona ab les ungles esmolades, aürtant-se-li com una gata rabiosa i | brumint | com un bou, és dir, vaca. —¡Ui! cadirer, ¡ahí ve la teua | d'excentricitat o de llibertat. L'aigua hi neix abundosa i hi corre tot | brumint | . La pedra hi és pertot, com a demostració de permanència i de solidesa: | I sempre parla. Canta amb poca veu quan només escorre un fil d'aigua i | brum | fins a eixordar quan ha aplegat moles i moles. Si passa per un planell, | de cançó popular, tema emboirat i selvàtic. A mitja tarda hem sentit | brumir | un avió. Ha passat, majestuós, contra els núvols blancs, omplint l'espai | Era tan viu, que em creia de sentir-hi el borinot que | brum | : mos ulls deixaven aviat el llibre: em coïen de llum. | ferit, deliciosament perd el sentit de son mateix | brumir | de recordança. Incúria d'agost El pla no fa sinó jeure, | il·lusió, futura escarcellera; l'últim record, fugint, a penes | brum | . Com aquest dia, finalment propici, só net de | tritura, rodes aèries somnien, lentes, i els cables | brumen | de crepuscle dolç. Le grand soir No somniàvem cap | que la claror del dia dintre ma testa feia com l'abellot que | brum | , i ma mirada al raig de sol s'agemolia, malrecaptosa | m'esgarria: ¿el cel és dins el riu o bé és enlaire? ¿ | brumeix | la sang o bé palpita el dia? I és que el fullam inesperat i tímid | juga a fet? El cel regala, tot desfici; al finestral el tedi | brum | ; i té un posat, la trista llum, de claraboia d'un | de sospirs, en passant, la fadrinalla? ¿o la catalpa ho | brum | ? —Deu-li —farà la vella— una gonella. —Doncs jo només, en gala | fusta cruixia i la quilla estava amarada de verdet. Se sentia el vent que | brumia | i la mar que clapotejava contra la coberta... A la nostra relació, hi va | no l'amoïnaria. I la veu de la Vella li arribaria com un vent que | brumia | des de lluny, paraules deixades anar, lasses i boiroses, dins de | edificis i les escalinates de la ciutat, que eixien, com fantasmes, de la | bruma | matinal. A banda i banda de les escales es dreçaven els grans palaus de | vaig voludar dins de la disbauxa. L'estimava cada dia. Les cascades que | brumien | com rentadores espatllades i la perspectiva de ser enxampats per una | alcoves. La Codoleda Camins i viles al peu dels cingles | brumen | . La pedra vetlla. Canal del Llor Des de la casa | de la placeta s'esfilagarsa la llum. «Una gran abella | brum | !» «No, una vespa violeta!» L'ombra s'abalança dins | molt grossa, sense dubte una Harley per la forma i pel soroll de brum | brum | lent i baix del motor que li arribava somort, fins que la moto s'aturà | fronterera del Baix Segura: culliverde 'collverd', rumbir ' | bromir | ', cabesote 'capsot', carpón 'carpó', cranco, crilla | a diferència de l'obscuritat i fredor a què sotmet els personatges la « | bruma | » —símbol d'allò indeterminat i esquifit, tendent en les relacions a l'odi | a so de campanes i udols de sirena i rodes | brumint | per la ciutat fosca. La primavera i tot Vora el camí de |
|