×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb brunyir |
Freqüència total: 103 |
CTILC1 |
com és natural, el museu, el monument ruïnós, el prestigi de la toponímia | brunyida | per la glòria. Una excursió pel Mediterrani, ni que sigui en quinze dies | Ah, veure noies d'allí a ciutat; les carretel·les, tant de marquès... Ah, | brunyir | l'arma total per res; si migdiada fa el general, jugâ a les cartes sobre | de testa de tant d'oir la mar amb aquell bram, llis i | brunyit | tot ell per la tempesta, verd de les pluges, de color de llamp | que sembla que adés sia estat forbit", o sigui que acabi d'ésser | brunyit | . Tot seguit Jaume II demanava a l'administrador dels béns del Temple | predomina, i és encara accentuada per l'atmosfera diàfana, netejada, | brunyida | pel vent. Sembla que el paisatge somrigui amb un punt d'ironia, alhora | fantàsticament l'horitzó i fan plorar llagrimalls de sang als núvols, o | brunyeixen | , de llarg a llarg de ponent, enormes planxes d'aram, mentre a les carenes | sabó perfumat. —I si sabies com m'he rentat, patró! —mormolà—. M'he | brunyit | , m'he raspat l'endimoniada pell abans de presentar-me al teu davant. Fa | de la llosana. L'escaibre queia dret com un esparver. —Escolta-lo com | bruny | —feia En Quimet, amb un somrís de glòria. Volta que voltaràs, i com si | fonda però inesborrable, d'una nit hivernal, glaçada: lluïa la lluna | brunyida | pel vent, llum argentina i penombra blava rellevaven de misteri els | i els aires frescals i els bidons d'aromes? I els raspalls i la pasta de | brunyir | els estels i la bona escalfor del sol i els fullatges tendres? —Tot hi | del fons del torrent, que ara, perquè els arbres ja són més nus, es deixa | brunyir | per la lluna —(és entrada aquesta en el creixent i els dos amics | Algunes pannes i trossos, de panxa al sol, groguejaven com l'or sense | brunyir | , d'altres tenien una coloració menys fina, d'ocre o mangra, però el | generositat, l'omplia de tendresa i d'alegria... La cambrera acabava de | brunyir | les seves trenes amb un oli flairós d'una finíssima essència. Mai aquella | segellat. Gesticulen, criden, tenen les venes del front inflades, es | brunyeixen | febrosament els botons daurats: ben pocs porten camisa. Mentrestant, la | rugosa, les quilles dels vaixells, en llurs anades i vingudes, hi havien | brunyit | nombrosos corriols d'una lluïssor metàl·lica. En les tardes boiroses i | pàtina d'or vell i es feia més incisiva i femenina, com un Botticelli | brunyit | per tots els òxids rosegadors de la vida moderna. Tocaven les set al | del petit capell diademat de perles floria la magnòlia bruna de la cara | brunyida | per l'esforç de la contenció emotiva i per l'anhel de fer-se grata tot | de quadrets grocs i blaus. De tant en tant, August guaitava el carrer, | brunyit | i abrillantat per la pluja persistent, a través dels vidres de colors. Al | Les lloses de color de plom, de vegades tocades d'un caliu de coure | brunyit | , d'una veta rovellada, d'una ditada de pòrfir rosat, immerses en la llum | és de tramuntana. El lloc fa un excel·lent recer. El cel és net, lluent, | brunyit | , tens. El far de Calanans crema amb la seva impertorbable paciència. Quan | de la llum sobre un cristall, la vida en silenci de les flors, un moble | brunyit | , un mirall tocat d'una llum ensonyada... Sí, és clar, és clar! Però la mar | tenen un enlluernament de màgia. El cel és pur i alt, d'un blau | brunyit | , enllustrat; la llum, rutilant; la terra, seca i perfumada. El vent surt | del vent, a l'ombra dels penya-segats el mar sembla planxat de negre, | brunyit | de roure i de caoba. Els colors desapareixen: tot queda tocat d'una | pròpia. Quan fou ennoblit, comprà una armadura antiga, la féu netejar i | brunyir | i la col·locà al replà de l'escala. Una vella parenta del seu poble, que | baixa, a l'hora de regar, la presència de l'aigua en la terra sembla | brunyir | , estilitzar la vegetació humil. Les ombres de la tarda donen a la | una tira de cel s'havia tornat d'un taronja fosc, com si l'aire l'hagués | brunyit | . Al damunt, el cel era de vellut negre compacte. Les explosions del motor | i fan recular els rius; els que teixeixen el fil, broden la fusta, | brunyeixen | el marbre i pasten el ferro; els nobles de tots llocs i estaments, | dels seus músculs autèntics, s'imposà damunt la massa que l'esperava i va | brunyir | la seva figura d'allò que té més mèrit, que és la valentia i l'audàcia | a empentes o a batzegades, o, pel fèrtil camí de la normalitat, han anat | brunyint | i pintant llur condició il·lustre i no s'han apartat del tot de la meva | de l'interior del temple, que sembla que suï materialment història, | brunyit | per la passió de segles i segles. I al palau dels duxs, allèn del color | Aquella cohabitació amb un element tan elevat arribà a modelar Cossío i a | brunyir | -lo tot ell d'una distinció que el feia adorable. Al costat d'un subjecte | argentades o daurades o bé d'altres colors, sense ésser marcades abans de | brunyir | les amb el senyal de la Confraria, pel cònsol en cap o, en la seva | els guadamassilers Joan Casanoves i Baptista Boniu. La feina d'argentar i | brunyir | pells, el 12 de novembre de 1585, donà motiu a la firma | dotzenes de pells de moltó i argent per tal de ben argentar aquelles i | brunyir | -les. Per la seva part, Pere Comas durant el temps de la vigència del | perfectament llisa i polida, com la d'un mirall o la d'un metall ben | brunyit | , és reflectida. Si suposem (fig. 1) que /I\ és un raig | l'argent i l'estany en la pintura, Teòfil dóna la manera d'aplicar-lo i | brunyir | -lo. En les parts pintades dels pal·lis on intervé l'or, aquest es posa | entre dos fulls de paper esmeril del número 0 i el pressionarem | brunyint | amb l'ungla o el brunyidor. El gra del paper esmeril penetra al palló i | d'haver cuit bé l'argent fi en pols es comprova després al moment de | brunyir | -lo. El brunyit de l'argent es realitza amb una punta roma d'acer o àgata, | (és l'eina característica de la policromia i retaule). Si en fregar o | brunyir | amb l'eina, l'argent esdevé lluent, metàl·lic, la cuita ha estat ben | , la cuita ha estat ben feta; si salta és que hi manca foc, i si no es | brunyeix | , és per excés de cocció. Efecte irreparable. Una cuita excessiva va | va encongint l'argent fins a fer-lo desaparèixer. L'argent ben cuit i | brunyit | es neteja fregant-lo amb el raspall de pèls durs xopat d'aigua i | la cuita i l'evaporació de l'oli, resti una quantitat d'or que permeti de | brunyir | -lo. S'evapora amb les mateixes precaucions que l'argent fi i es cou. En | l'adherència de les pols de l'or. Després de refredada la peça, l'or es | brunyeix | . Si la cuita ha estat precisa el metall esdevindrà lluent i polit. Or en | fins. Una vegada cuit, és a dir, adherit a la capa d'esmalt, no cal pas | brunyir | -lo, i resta amb el seu to d'or, més aviat mat, semblant a l'or | de fulles d'or sobre la fusta preparada amb guix. L'or era després | brunyit | per a donar-li llustre. Per a aquesta operació s'utilitzava el brunyidor, | cada vegada més espesses les altres. Després d'un cert temps es raspava i | brunyia | . Havent-se col·locat prèviament un full de paper, s'estenia l'or damunt | coherència perfecta i passant per damunt un tros de cotó. Finalment es | brunyia | amb una dent de gos o de llop. Es podia completar la decoració amb un | la paleta de polir o de lliscar pressionant fort. L'estucat en fred es | bruny | amb la mateixa paleta de polir; l'estuc en calent, quan la pasta de la | en calent, quan la pasta de la darrera capa està ja una mica eixuta, es | bruny | o enllustra posant-hi repetides vegades la planxa d'estucar ben calenta | més o menys el compàs de les cançons. Era una ocasió per "llimpiar" i | brunyir | el metall dels picarols que, excepcionalment, no portaven les |
|