DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
brunyir V 103 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb brunyir Freqüència total:  103 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

com és natural, el museu, el monument ruïnós, el prestigi de la toponímia brunyida per la glòria. Una excursió pel Mediterrani, ni que sigui en quinze dies
Ah, veure noies d'allí a ciutat; les carretel·les, tant de marquès... Ah, brunyir l'arma total per res; si migdiada fa el general, jugâ a les cartes sobre
de testa de tant d'oir la mar amb aquell bram, llis i brunyit tot ell per la tempesta, verd de les pluges, de color de llamp
que sembla que adés sia estat forbit", o sigui que acabi d'ésser brunyit. Tot seguit Jaume II demanava a l'administrador dels béns del Temple
predomina, i és encara accentuada per l'atmosfera diàfana, netejada, brunyida pel vent. Sembla que el paisatge somrigui amb un punt d'ironia, alhora
fantàsticament l'horitzó i fan plorar llagrimalls de sang als núvols, o brunyeixen, de llarg a llarg de ponent, enormes planxes d'aram, mentre a les carenes
sabó perfumat. —I si sabies com m'he rentat, patró! —mormolà—. M'he brunyit, m'he raspat l'endimoniada pell abans de presentar-me al teu davant. Fa
de la llosana. L'escaibre queia dret com un esparver. —Escolta-lo com bruny —feia En Quimet, amb un somrís de glòria. Volta que voltaràs, i com si
fonda però inesborrable, d'una nit hivernal, glaçada: lluïa la lluna brunyida pel vent, llum argentina i penombra blava rellevaven de misteri els
i els aires frescals i els bidons d'aromes? I els raspalls i la pasta de brunyir els estels i la bona escalfor del sol i els fullatges tendres? —Tot hi
del fons del torrent, que ara, perquè els arbres ja són més nus, es deixa brunyir per la lluna —(és entrada aquesta en el creixent i els dos amics
Algunes pannes i trossos, de panxa al sol, groguejaven com l'or sense brunyir, d'altres tenien una coloració menys fina, d'ocre o mangra, però el
generositat, l'omplia de tendresa i d'alegria... La cambrera acabava de brunyir les seves trenes amb un oli flairós d'una finíssima essència. Mai aquella
segellat. Gesticulen, criden, tenen les venes del front inflades, es brunyeixen febrosament els botons daurats: ben pocs porten camisa. Mentrestant, la
rugosa, les quilles dels vaixells, en llurs anades i vingudes, hi havien brunyit nombrosos corriols d'una lluïssor metàl·lica. En les tardes boiroses i
pàtina d'or vell i es feia més incisiva i femenina, com un Botticelli brunyit per tots els òxids rosegadors de la vida moderna. Tocaven les set al
del petit capell diademat de perles floria la magnòlia bruna de la cara brunyida per l'esforç de la contenció emotiva i per l'anhel de fer-se grata tot
de quadrets grocs i blaus. De tant en tant, August guaitava el carrer, brunyit i abrillantat per la pluja persistent, a través dels vidres de colors. Al
Les lloses de color de plom, de vegades tocades d'un caliu de coure brunyit, d'una veta rovellada, d'una ditada de pòrfir rosat, immerses en la llum
és de tramuntana. El lloc fa un excel·lent recer. El cel és net, lluent, brunyit, tens. El far de Calanans crema amb la seva impertorbable paciència. Quan
de la llum sobre un cristall, la vida en silenci de les flors, un moble brunyit, un mirall tocat d'una llum ensonyada... Sí, és clar, és clar! Però la mar
tenen un enlluernament de màgia. El cel és pur i alt, d'un blau brunyit, enllustrat; la llum, rutilant; la terra, seca i perfumada. El vent surt
del vent, a l'ombra dels penya-segats el mar sembla planxat de negre, brunyit de roure i de caoba. Els colors desapareixen: tot queda tocat d'una
pròpia. Quan fou ennoblit, comprà una armadura antiga, la féu netejar i brunyir i la col·locà al replà de l'escala. Una vella parenta del seu poble, que
baixa, a l'hora de regar, la presència de l'aigua en la terra sembla brunyir, estilitzar la vegetació humil. Les ombres de la tarda donen a la
una tira de cel s'havia tornat d'un taronja fosc, com si l'aire l'hagués brunyit. Al damunt, el cel era de vellut negre compacte. Les explosions del motor
i fan recular els rius; els que teixeixen el fil, broden la fusta, brunyeixen el marbre i pasten el ferro; els nobles de tots llocs i estaments,
dels seus músculs autèntics, s'imposà damunt la massa que l'esperava i va brunyir la seva figura d'allò que té més mèrit, que és la valentia i l'audàcia
a empentes o a batzegades, o, pel fèrtil camí de la normalitat, han anat brunyint i pintant llur condició il·lustre i no s'han apartat del tot de la meva
de l'interior del temple, que sembla que suï materialment història, brunyit per la passió de segles i segles. I al palau dels duxs, allèn del color
Aquella cohabitació amb un element tan elevat arribà a modelar Cossío i a brunyir-lo tot ell d'una distinció que el feia adorable. Al costat d'un subjecte
argentades o daurades o bé d'altres colors, sense ésser marcades abans de brunyirles amb el senyal de la Confraria, pel cònsol en cap o, en la seva
els guadamassilers Joan Casanoves i Baptista Boniu. La feina d'argentar i brunyir pells, el 12 de novembre de 1585, donà motiu a la firma
dotzenes de pells de moltó i argent per tal de ben argentar aquelles i brunyir-les. Per la seva part, Pere Comas durant el temps de la vigència del
perfectament llisa i polida, com la d'un mirall o la d'un metall ben brunyit, és reflectida. Si suposem (fig. 1) que /I\ és un raig
l'argent i l'estany en la pintura, Teòfil dóna la manera d'aplicar-lo i brunyir-lo. En les parts pintades dels pal·lis on intervé l'or, aquest es posa
entre dos fulls de paper esmeril del número 0 i el pressionarem brunyint amb l'ungla o el brunyidor. El gra del paper esmeril penetra al palló i
d'haver cuit bé l'argent fi en pols es comprova després al moment de brunyir-lo. El brunyit de l'argent es realitza amb una punta roma d'acer o àgata,
(és l'eina característica de la policromia i retaule). Si en fregar o brunyir amb l'eina, l'argent esdevé lluent, metàl·lic, la cuita ha estat ben
, la cuita ha estat ben feta; si salta és que hi manca foc, i si no es brunyeix, és per excés de cocció. Efecte irreparable. Una cuita excessiva va
va encongint l'argent fins a fer-lo desaparèixer. L'argent ben cuit i brunyit es neteja fregant-lo amb el raspall de pèls durs xopat d'aigua i
la cuita i l'evaporació de l'oli, resti una quantitat d'or que permeti de brunyir-lo. S'evapora amb les mateixes precaucions que l'argent fi i es cou. En
l'adherència de les pols de l'or. Després de refredada la peça, l'or es brunyeix. Si la cuita ha estat precisa el metall esdevindrà lluent i polit. Or en
fins. Una vegada cuit, és a dir, adherit a la capa d'esmalt, no cal pas brunyir-lo, i resta amb el seu to d'or, més aviat mat, semblant a l'or
de fulles d'or sobre la fusta preparada amb guix. L'or era després brunyit per a donar-li llustre. Per a aquesta operació s'utilitzava el brunyidor,
cada vegada més espesses les altres. Després d'un cert temps es raspava i brunyia. Havent-se col·locat prèviament un full de paper, s'estenia l'or damunt
coherència perfecta i passant per damunt un tros de cotó. Finalment es brunyia amb una dent de gos o de llop. Es podia completar la decoració amb un
la paleta de polir o de lliscar pressionant fort. L'estucat en fred es bruny amb la mateixa paleta de polir; l'estuc en calent, quan la pasta de la
en calent, quan la pasta de la darrera capa està ja una mica eixuta, es bruny o enllustra posant-hi repetides vegades la planxa d'estucar ben calenta
més o menys el compàs de les cançons. Era una ocasió per "llimpiar" i brunyir el metall dels picarols que, excepcionalment, no portaven les

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »