Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

un esportiu poca-solta, es convertirà després en un cínic abegot que ni	brunzeix	per mandra, per esdevenir a l'últim una mena de silè a les acaballes
de cançó popular, tema emboirat i selvàtic. A mitja tarda hem sentit	brunzir	un avió. Ha passat, majestàtic, contra els núvols blancs, omplint l'espai
aparells de ràdio, que els sindicats havien fet recollir. De tornada, el	brunzir	incessant dels cadells, el cant rítmic d'algun grill, flauteig de tòtils,
les granades antiaèries esclatant entre els núvols com flors de foc, el	brunzir	dels motors i l'estrèpit de les bombes. La gent de Barcelona estan
diu que se sent molt clar el canoneig darrera la muntanya de la Sala i el	brunzir	dels avions sobre el Montseny. A quarts de 4 sento molt soroll
amb breus intervals de calma. Tot d'una s'ha sentit clarament el	brunzir	d'un avió i he decidit que tothom baixés a l'antiga cova de can Bofill,
d'una s'engega un dels renovadors d'aire. De fet, és un ventilador que	brunzeix	veloçment i sorollosament; en un no res, només es veuen caps
totes bandes s'aixecava el cantar dels grills. Un núvol de "rendilles",	brunzia	sordament per sobre d'ell, tot caminant, i enfosquia l'aire. Una ampla i
i encara els eixams d'ànimes abelles se'ls dispersen i	brunzen	flama, llengües de l'esperit del foc: però des d'ara
anoraks) que baixen junt amb mi del tren. M'eixorden,	brunzint	alemany, abelles com a tot arreu. —L'eglògica simplicitat
Potser és veritat. Branda la fona i comença el combat. El còdol	brunz	i colpeix l'adversari al mig del front sumari:
passar arran del calze que Pau Claris duu a la mà, fa	brunzir	la seva copa d'un brunzir fi i massa clar que
Pau Claris duu a la mà, fa brunzir la seva copa d'un	brunzir	fi i massa clar que encomana esgarrifances i un
com t'omple el pit de veus i et fa el cap clar i com et fa	brunzir	, ni una campana i com eixampla el cel de l'Empordà,
d'una altra llei. Mes, com pedra de fona que fa	brunzir	un braç impetuós, serà llançada l'ànima dels teus
de tan absorbits com estem tots per les paraules d'abans, que encara	brunzen	. A poc a poc, desfilem per davant de la làpida: només du el nom i, a
ella meteixa pera explicarse qué tenía: tot plegat res, lo cap com buyt y	brunzint	per dintre aquell brumerot, sempre ab la meteixa cantarella, "dilluns...
llágrimas, jurament; crits de l' ánima qu' ella sospitava, que sentía	brunzir	á sas orellas. ¡Oh, malehida ignorancia que d' un tresor ne feya un
Quan acabava la paciència, era temible. La violència se l'emportava. Feia	brunzir	el fuet i pegava sense engaltar, no sabia on, car se li posava un tel
trontollava. Els ulls se m'havien entelat de llàgrimes dolcíssimes. Tot	brunzia	al meu entorn. Tot brandava al meu entorn, com un vaixell. Els arbres
les dones, endolades, amuntonades, amoltonades, parleres, que fan un	brunzir	d'abeller en passar i que guaiten per la vora de la mantellina rodona,
L'escolà no els deixa entrar encara a l'església. És prompte. I	brunz	l'abeller. Els nens s'acacen els uns als altres, s'abaten o es furten els
dels ulls vidriosos i embotits sota les parpelles mal closes. L'insecte	brunz	i ve a cremar-se a la flama d'un ciri: les ales crepiten, el cos,
la mort, amb més intensitat que aquella nit de l'atemptat que vaig sentir	brunzir	unes bales ran dels meus polsos i que em vaig aplanar sobre el camí sense
estat forta, violenta. Com si en sentir l'espetec del motor del cotxe i	brunzir	les bales ran d'orella la vida se li hagués paralitzat i ara la sang
us molesten, et diré la manera de desfer-te'n. Mira aquest eixam que	brunzeix	al meu entorn; doncs bé, faig un moviment amb el canell, un gest amb el
perquè té una ànima tenaç. Sofrirà per dos. [Les Erínies es posen a	brunzir	i s'atansen a Orestes.] Orestes. —Estic sol. Erínia
la fressa de la lluita; el xiulet dels dards encesos	brunzia	sobre els caps en vol de flames, funest, cobricelant els dos
dels meus passos, es llançà fora de la malesa i el seu vol metàl·lic	brunzí	en l'aire. Era feliç. Si hagués pogut, hauria cantat per esbravar-me,
somrís de glòria. Volta que voltaràs, i com si fos parat al mateix punt,	brunzia	sempre igual. Ens aclapàvem tots per admirar el prodigi. Semblava que
se posaven de garripautis, parant orella a ras de terra. —És el meu, que	brunz	més! —afirmava l'un. —No, que és el meu! —feia l'altre.
i de molins de vent —rèplica dels vells talaiots de l'illa— els avions	brunzeixen	, com espiadimonis metàl·lics atrets per la planura de Son Sant Joan.
i altres vénen. Les ampolles de conyac comencen a rodar de mà en mà i el	brunzir	de la xerradissa, a la plaça, puja de to. És l'hora de sopar. Alexandre
al Born, on hi ha el primer cargol. Fa més d'una hora que es Born	brunzeix	sota una gernació. Gent vinguda de tota l'illa espera l'arribada dels
-li'n. I quan és a peu d'obra, mal que no li plagui gens un cert	brunzir	d'abella, molt enfadós, d'unes maquinàries que no ha vist mai però
riu i fa l'orni, com si fos orb de naixença, i no hi ha por que el	brunzir	d'aquell mosquer li llevi l'humor, ni la son, ni la gana. La parròquia
escampadissa de flors pels marges i les prades, i totes les abelles que	brunzeixen	entorn de romanins i de farigoles, ningú no té necessitat que li
trenc d'alba d'un nacarat de perla. El cel és tot brunzent de solellada;	brunzeixen	les cigales en les oliveres, i són a tal punt llum i cant una mateixa
i el cruixir de la catifa de vidres, i els reguerots de sang, i el	brunzir	de les ambulàncies, i els gemecs dels colgats sota les runes, i les
igual que les palmes el diumenge de Rams, les espigues. I a la seva hora	brunziran	les dalles, trotarà l'eugassada damunt de la batuda, en el molí cantaran
sud d'Espanya, dins uns vagons esbatanats i tumultuosos, on les guitarres	brunzien	monòtones, fins a la matinada, sota el dolcíssim pleniluni d'abril...
una son tan bona—, com si fos al ple de l'estiu, a casa nostra, quan	brunzen	les cigales a l'hora de la sesta i els ulls s'acluquen dolçament, sense
d'una banda a l'altra, aquí i allà i més enfora, endegant les coses i	brunzint	amb satisfacció, durant tot el temps, la cançó /Dolça
de l'exprés: temia que ell pugués adonar-s'en. Tanmateix, però, continuà	brunzint	tranquilament, i no en donà senyal; i jo me'n vaig sentir tot agraït.
monotonia, contaminats per aquella sopitesa deixàvem trascolar el temps i	brunzir	la sang en les oïdes. Per què resultava delitosa aquella hora llarga
al mercat. Sota l'escalfor del sol, a cada cop més ardent, el mercat	brunzia	com un rusc omplert d'abelles. Dintre, tot era blau; una gernació
mans a les canelles doblades. Asseguts fem espera. I de sobte	brunz	alt i lluny un trimotor, o deu, o vint... Nosaltres
Les ones canten, rutllen i s'esberlen contra'l mur gegant; el vent, que	brunzeix	amb inefable parfonia les escabella, i escampa per l'aire el seu ruixim;
digué: —El poble de la ramada d'homes, que foragità l'home cadell, està	brunzint	igual que un vesper. —És que la pedra que els vaig llançar era grossa
És la Por, petit caçaire, és la Por! Genoll en terra, estira l'arc i	brunzi	, aguda, la fletxa. Si les brolles riuen en llur buidor,

Pàgina 1 (de 10)

50 següents