DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
brusa F 795 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb brusa Freqüència total:  795 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

el fons blanc. S'aturà un instant al mig del carrer; un home gros, amb brusa d'infermer, s'acostà al xofer de l'ambulància i va dir-li: —Que aneu a
vestits, alguna noia de "bona família". (Hi havia la Nené Ivern, rossa, bruseta blanca). Eren burgesos supervivents que menjaven bé, que bevien bé, en
un home de mitjana edat, robust i brut, vestit amb una mena de brusa llistada de blau i blanc, espellifada. —I com és —li pregunta aleshores—
blanques que lluen punys planxats i les dones amb sabates de taló alt i bruses i faldilles vistoses, curtes i escotades. Un principiant crida els
obliga els homes a treure's les americanes i les dones a descordar-se les bruses... —Feia molt de temps que no havia pogut parlar d'una manera tan normal
va rostint i liquidant carns. La xicota, que ja tenia dos botons de la brusa descordats, es descorda el tercer i després la veu bracejar d'una manera
dels braços tendres i bruns, el volum de les sines que pesen contra la brusa escotada i que permet d'entreveure la depressió fina que les separa en
insegur, mirant els dits que ara descorden els primers botons de la brusa amb l'esperança de recollir una mica més d'aire, l'altra mà que s'allarga
i s'incorpora—. Jo també m'alleugeriré discretament. Li allarga la brusa i la faldilla que ell penja al respatller d'una de les cadires, sota
els recomanables llocs on tant ens volguérem, on t'obrires la brusa amostrant-me els teus pits, on per primera volta et va besar un
però on evocaré els teus béns, aquells dies, la teua brusa oberta, la teua boca oberta davall un bes enorme, apressant,
d'animal de luxe—, va vestida amb el seu pèssim gust de sempre: una brusa color de caramel de rosa, que li marca un pit impropi de la seva edat,
La primavera del cinquanta-dos, les noies portaven bruses blanques i rebeques verdes, i pel carrer sentíem el fresseig
sola, descalça com la mar, vestida com la mar, amb brusa blanca i slacks verds, i era rossa com l'aire, lluminosa
i em fa riure que rius i que no et sento. Et veig la brusa gris de cel, el blau marí de la faldilla curta i ampla
Quelcom t'has de posar! Escolta, escolta... I si et posessis la brusa blava de la Merceneta? És el color que més afavoreix a les rosses, segons
mà i quan estava més distreta me les va tirar a l'esquena pel coll de la brusa. Em va fer aturar davant d'un aparador ple de roba feta, veus?, quan
corredor compacte fet de samarretes, de gorres, d'algun barret fort, de bruses de mariner i fins d'alguna trinxera elegant que acompanyava uns morros
he baixat al despatx sense coll ni corbata, sense camisa; només una brusa, o caçadora, o "sahariana" —o com se'n digui— sobre la pell. Fa
les mànegues... I he vist algun company que, a l'estiu, es posa alguna brusa o estri lleuger; però també veia que —com jo— per sortir al carrer es
o no. La noia que sortia era molt diferent, amb les espatlles caigudes, brusa i faldilles, aire de subordinada i un pentinat de perruquer, però que
delectança, i això reforça la sensació de frescor esmentada, les seves bruses clares, sempre netíssimes, les cames ben mitjades com no les duia cap
tarda, un cop fora l'apotecari, ella apareixia ben pentinada, amb la seva bruseta clara, es posava a planxar o a cosir al brancal del vestíbul, de cara al
el tenia per la mà, se m'acotava als peus i, tot apariant els plecs de la bruseta, aixecava l'esguard fins a mi. Els llavis eren fins i lluents, els ulls
vora d'ella. El menut estava d'esquena a nosaltres, ella li arranjava la bruseta per darrera, i jo, tot aprofitant la meva posició respecte a l'infant,
dels ulls, de les galtes, com vingudes del cor, tímidament. I sota la bruseta clara respiraven els seus pitets no del tot marcits. Esguards de simpatia
charrettes amb marit i muller a dalt. L'home porta una ampla brusa de color blau fosc, un capell d'ales grans, planes, que s'assembla al
no ha escoltat. Ha fugit sota un tamariu on jeu, la cara coberta amb una brusa blava. Els manyans són allà baix, al llindar del bosquet. Des d'on sóc,
de l'eixida, que s'espentegen mútuament i s'agafen dels braços i de les bruses voleiants per tal de passar al davant de qui més corre, però que no és de
, el groc, el morat, el blau, el verd... Però ara és el negre en les bruses i en els pantalons dels homes; en les faldetes i cossos, manteletes i
del campanar les veus metàl·liques acomiaden la processó. Camí avant, les bruses dels homes i les faldetes de les dones posen una nota negra entre el verd
de l'església, es fan els rogles d'homes. I alterna la jaqueta amb la brusa i la faixa; l'espardenya de veta ampla, amb la sabata escotada i la bóta;
darrera jaqueta que cosí el sastre de Castelló, i els menestrals amb la brusa negra, i els llauradors amb faixa i pantaló de llana o de vellut els uns,
seva mare, la senyora Mònica, tan delicada, amb el pulcre pentinat, les bruses elegants i complicades i les ulleres d'or que es col·loca polidament a
destí; en lloc de vestir-se delicadament es calçaria esclops, portaria brusa de manobre, barrejaria colors amb les seves pròpies mans fins que la pell
del carrer com si fugissin. Durant cinc minuts no va cessar el vaivé de bruses blaves. Mònica ho relacionava tot amb el seu estat d'ànim; li agradava
no us valdrà; em casaré amb la Ramona encara que hagi de casar-me amb brusa i amb esclops! —I et penses que ella t'acceptarà amb brusa i esclops?
casar-me amb brusa i amb esclops! —I et penses que ella t'acceptarà amb brusa i esclops? —Tal com sóc em voldrà! —Pobre Josep! —Ho pots ben dir:
molt deslluït, vell, de color verd, amb llaços grocs esfilagarsats. La brusa quedava hospitalàriament oberta, i s'havia clavat a l'escot una rosa de
meva —digué, provant de descordar el tercer, i decisiu, botó de la brusa de madam Hortènsia—. Escolta el gran regal que ara et faré: sé d'un metge
la seva petita llengua dintre la grossa orella peluda. Es va treure de la brusa un mocadoret amb una punta anusada i el donà a Zorbàs. Zorbàs agafà amb
brostaran, els pits de les xicotes s'inflaran, no cabran dintre llurs bruses... La primavera, la punyetera, invenció de Satanàs! Va callar; i una mica
mar. —A la primavera —digué— regna Satanàs. Els cinturons s'afluixen, les bruses es descorden, les velles sospiren... Eh, senyora Bubulina, fora les
-la, mateu-la! Dos xicots se li abalançaren, la van agafar, s'esquinçà la brusa negra de la vídua, brillà blanc, com la neu, el seu pit. La sang, ara
d'un fil immòbil... —Més enllà! va dir també la veu de nas. Brusa roja, gorra negra, ulls fits, camallarg,
llauradors del Tribunal de les Aigües a administrar llur justícia "de brusa i espardenya". A la Llotja, cada matí, el camp bull en el tràmit
els dels altres. Cal l'humil despullament de tota vanitat per revestir la brusa dels manobres de l'obra bona que ambicionem. En assolir-la, serem els
l'amor. I els pits bessons li puntegen tot just en el ramejat de la brusa; al coll li ha relliscat, a mig lligar, un mocador acolorit com un camp
el nostre escot al tresorer de la facció, i entràvem a la masia amb les bruses de col·legial renuades a la cintura, els pantalons lligats al turmell,
riure-se-li'n a la cara, s'envalentonà en el paper de núvia: es posà bruses clares i cintetes al coll; volia fer postures, i la pobra dama cada dia

  Pàgina 1 (de 16) 50 següents »