Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i aleshores, un s'apuntava sense saber gaire clar què feia. A mi, aquesta	brusca	em durà uns tres anys. Quan en tenia desset, vaig presentar-me a unes
a Llorenç Moyà Gilabert. Plou a Robines, i hi plou una	brusca	fina, implacable, cruel. Plou a Robines dels temps ençà de la mala
mosques dins s'església, és com un sacrilegi, mira que amb aquesta	brusca	venir tanta gent a veure-me, ja m'agrada a mi, ja, però me faran empegueir
estat un amor constant, sense intermitències, sense daltabaixos, com una	brusqueta	ininterrompuda i fina que anava deixant una saó fructífera. Després dels
—Ah! sí! Són soques de llambrusca. Cremen millor que tota	brusca	. —Ai! soques? —diu Vicent, movent el cap, com boig.—
un corté. * * * [4] Dimars a vespre va fer unes quantes	brusques	, qu' es repetiren el dimecres dematí y decapvespre. El dijous plogué tot
arrela del sembradet. Plou, —quin regal! cau una	brusca	moral moral, i el sementer promet collita
A reveure, revetler! [(riguent)] Si no't vols banyar no't posis a sa	brusca	... Raf. —Ha vengut per llana i se'n ha tornat tós. Sen.
el nom d'un requetè, i ja no em costà gens d'home dir a la	brusca	i al fobiol que feia: però què hi fot, un requetè, vora una
va començar a fer el jaç amb la nena de finestra que té	brusca	darrera els vidres. I quan, en trencar el dia i tenir
de encendrer foch que deurá verificarse encenent una petita porció de	brusca	ó rama seca, sobre la qual, al acabarse la flamarada y no antes á fi de no
arreu les boires i udolava el vent i el tro, i queia una	brusca	fina consemblant a la polsina del sedàs quan cern
¿Has duit a tirar el sac de brutor? Clau. Sí. I començava a fer	brusqueta	. August. Ara és el temps. Si demà fa bo, anirem a cercar
vist quin temps, sense volê ploure? Jo tot m' he alegrat quant he vist sa	brusca	d' avuy, mes ja torna aclarirsê el Cèl. Y noltros els pagesos encara no
Mentres passavan el Rosari se posá à plòure altre vegada. Aquella	brusca	espessa alegrava el còr de tota aquella familia, perque veyan qu' era
ha trencat en el revolt y ha obert un portell a la paret de la vinya. Les	brusques	qui cauen per l'espai, com a boira bellugadiça, tapen el cel y les
molt y amb uns quants dies calents y humits, amb retxes de sol qui pican,	brusques	y qualque ruixada forta, si bé estava pancida, s'ha varada ferm, y a la
me tractava més bé sa meua futura sogra. Encara no quêyan ses primeres	brusques	de Sant Bernat, y ja me trobava una salefa per embolicarme es pèus; en
seguit pensava en-bell." La cullita ja estava a la plena y ab la mica de	brusca	qu' havia feta entre setmana, les figues tornaven aygualoses. No les
per sempre més en mi, completa fins al més petit detall. Pals de telèfon,	brusques	i plens d'estelles; tanques ondulants fetes amb llenya d'olivera; un
però que no m'ho podien assegurar, perquè quan li agafava el rampell —sa	brusca	, van dir— rodava pel món, sense deixar dit on era. A Cadaqués no hi era.
li va dir dos per tres lo que fa fer. Don Quérques duye se mitge	brusca	, y encare anave fora corda des rebumbòri de se nit pasada, y al punt va
parlar. M'ho va dir, que havia de morir. Assumpta (	brusca	): A tu? Noia: Sí. (Pausa.)
després, abandonament de l'amagatall i desplaçament per la prada;	brusca	aturada davant el casalot i atenta observació de l'edifici. «Quina
de cridar: és així com «fabriquem» els assassins! Una afirmació un pèl	brusca	, ho admeto, però que em proposo d'explicitar en les pàgines que
mig amb l'ajuda del regle per tal d'anivellar-los. Com més al mig més	brusca	o punt, i com més cap a proa i a popa, menys. Els baus curts són els
vertical, formant angle recte amb la quilla, i tenir la coberta amb molta	brusca	per poder desguassar millor l'aigua embarcada. La quilla no és paral·lela
professional. Una altra cosa és no ser-ho, però ho ha de semblar. La	brusca	negativa de la doctora Sánchez l'ha forçat a entendre-ho i a practicar-ho
de Londres; havia vist ploure sobre París des de la torre Eiffel,	brusca	d'aigua i neu sobre el Sena. Havia vist ploure a la plaça de Sant Marc de
Pere Jo-cou Això era una mare que tenia un fill que li faltava una	brusca	, vaja, que no estava acabat de fer i que li mancava sa des
arribar abans d'hora. Aniria a estirar les cames fins a la mar. Queia una	brusca	fina que no el molestava gens però ell tenia un regust agre a la boca. Va