Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

—Què vols fer, què vols fer? —diu esverat en la tenebra. Però uns llavis	brusents	que s'atancen a poc a poc li clouen la boca. —Maria! —Vina aquesta nit;
i lo cresol i la safa en les sangries; socarrava los avespers ab aigua	brusenta	per a madurar-los i quedava de guaita a la porta de les cambres en cas de
la branca de mangraner en les mans de l'enfurit tio. El tio, tot volat i	brusent	, corria darrere d'aquell galgo, que arribant a la sèquia en un bot,
canten els responsos, i un vítol clamorós acompanya lo clafir de l'oli	brusent	quan els trossos cauen al paelló. Les guitarres, les castanyetes i els
tota solitaria s' ha quedat la plaça sense més que les cendres, si be	brusentes	, de lo que fon flamejant foguera. Aixina passen totes les còses de aquèst
amb tota l'ànima i paraules senzilles i clares, però enceses com tions	brusents	al foc de l'amor que portava des de temps dins del cor. Sí, el seu nebot
serè. Sentc com passa lleument el temps i m'és dat de tocar la meua pell	brusent	que s'esmuny cap a les fosques estances de la mar ombrívola; però una
seua mort, en la qual diu: "Era jo infant petit i t'escoltava	brusent	l'esguard, tremolejant el llavi, com en la nit d'hivern escolat
costúm allí es, que 'l fadrí que vòl á una xica, apart d' enviarli ab ses	brusentes	mirades la espresió de son còr, sempre que 'n ella es creua, y alguna
aquella!..., fon com xispa qu'es remonta, revoloteja	brusenta	, ilusiona estar ardida, estalla, i apagá queda.
com aquest desafíava á Júpiter, aquesta ara desafía y bat ab la seva alé	brusenta	al poderós Neptú, deu de las mars. La locomotora es de totas tres la més
car bruixa vol dir cremada, negra pel foch. Cal fixarnos en que	brusent	o bruixent vol dir cremant, /brûler\, francès, es cremar,
Perquè Adelaida... Adelaida festeja. La neboda li llançà una mirada	brusent	. —¿Pot saber-se? —demanà Joan Feliu. Adelaida girà els ulls cap a la
dels colombòfils havia sentit, com si li cremassen la pell, les mirades	brusents	d'aquells fusters, d'aquells ferrers, d'aquells sastres, d'aquells
vegé a prop notà que l'emoció la dominava i que les galtes se les sentia	brusentes	. Roser, però, també es va fer roja com una magrana. I es posà tota
el foc sagrat on es porta la cassola d'arròs quasi quotidiana, el glo-glo	brusent	de la qual recordava el nostre Ausiàs, navegador pel Mediterrani de les
l'encantament meravellós. En el carrer desert se li'n pujaren a la gola,	brusents	i sonores, dues síl·labes rotundes. El rossí llençà un renill, com si el
de sobte. No quedava una purna als ulls, més bé humits per aqueix alcohol	brusent	que puja de molt endins en certs moments de forta commoció interior.
—¡Perdone, don Llorenç; no sé què em dic! Unes llàgrimes grosses,	brusentes	, rodones, quasi coagulades, anaren formant-li reguerons a les galtes.
el cap, tancant els ulls. No volia que li descobrissen unes llàgrimes	brusentes	que li pujaven, no sabria dir si de ràbia o de vergonya, si de fàstic o
tirá una olla d' aigua bullenta al dessobre y desseguida lo llensá á las	brusentas	brasas. Quan tornaren los altres n' hagueren gran sorpresa, mes ell los
sino li portava l' anell que feya molts anys havia perdut dins de la mar	brusenta	; qu' era impossible. Tot trist lo Comte va cridar á Rosa florida y li
per la fé y constancia de nostres ávis, mes enllá de las aygas á las	brusentas	planas de la Llibia y esborrat per sempre mes de las nacions civilisadas
que ja era hora de estimar. ¿Quin nom habia esmaltat en son cor lo foch	brusent	de la seva joventut? Ja no es un secret pera nosaltres, que estimava y
llegums, ni se'n adona de tants balums. S'ou la	brusenta	veu de la mar prenent empenta per a cantar;
que no se tròva huí qui fasa un bunyól com ell, Perque del oli	brusent	no 'l trau ninguno més rós ni tan fí, ni tan gustós,
un gran recipient de vidre nítid, transparent i tan fort, que el foc més	brusent	no és capaç ni tan sols de clavillar-lo; quan arriben estos dies es
las tendas bélicas, en tantas valls conmosas, en las	brusentas	cárregas, en las legions famosas, en la fatal
sò dols y tranquil, vetllada y acariciada per ma bona mare! Y llágrimas	brusentas	se desprengueren de sas palpebres y alsant ab fervor las mans y 'ls ulls
¿Quí no es cega per les dònes si es jove y la sanch	brussenta	dins de les venes li corre? ¿Que soch un atolondrat?
la miraa magica d'aquells ulls negres i assessins fea córrer la sang	brusenta	i capdalosa per les venes dels descendents d'aquells lleons que moriren
··l món?". No renegava ··l menudí de la seua sang, d'aquella sang	brusenta	que regà l'oasi al lluitar per una miraa d'una reina mora; i la seua
aquelles flors candides i pures s'agueren tenyit en sang, en la sang	brusenta	dels lleons de l'oasi que corria encara per les venes de sos descendents
emocionat per misteriós efluvi avassallador, i ella sentí córrer onades	brusentes	baix la pell de ses galtes torrades pel sol de l'orta. Alguns dies,
mòrt!... El piso del infèrn es un gran llach De òli	bruçent	y sofre derretit, Ahon fins lo còll ficats Están mig
Senten contr' als feluts bullir sa sanya, Y ab trastos vells, óli	brusent	y pedres, A destruirlos van en la batalla. ¡Quánts orfes quedarán y
Retruny el pols del temps, la suor que ens empeny. El món és un verí	brusent	. I ens reconforta. ii Natura morta Aquest
de gebrada. Com una fuetada de febrada. Com un glop de sang	brusent	. Com un broll de viu argent. Com un discurs a cop calent.
Si no és que tu ens encares molt intensament i el teu esguard	brusent	crema els nostres barrets i fins i tot socarra les
el protocol i va començar a masturbar-se. Se la va pelar sota el plugim	brusent	de la dutxa amb l'energia d'un adolescent en zel i bufant com un nyu del
Després, es va posar sota la dutxa i va deixar que novament els fils	brusents	li amararen el cos. Una volta eixut, va consultar la carta i va demanar a
com a peó en una fàbrica de ceràmica, descarregant vagonetes de taulells	brusents	a la línia d'estampació. La Mosquetera ja no gosava eixir de casa per por
de coca, no podia córrer el risc de fracassar, després de tants mots	brusents	i tantes carícies i tantes insinuacions. I la història, va pensar, tenia
ho faríem sobre un llac glaçat o en un desert d'arena	brusent	—; l'altra, aigua endins —pots caure-hi, enfonsant-te igual que
penjant en ceps on brunz la vespa i pica igual que el sol	brusent	. Aquella papallona, doncs, de l'autobús que ens duia
la tardor i després l'hivern i després la primavera i de nou l'estiu	brusent	. El pare envelliria una mica més i la mare continuaria enfonsant-se una