Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

passos i l'angoixa del vell. No el provocava. Estès, regalimós,	brut	, indiferent i immòbil, es limitava a calcular quins guanys trauria del
perquè Pulcre Trompel·li s'ha mossegat avui la llengua —signe d'estómac	brut	o de ventre enfitat— i farfalleja. Quan recobri la seva habitual
o l'afany de poder? Que desgraciat el qui es lliura a una feina tan	bruta	, com taca la sang, i regalima, i em solla, quan a la fi em sentia còmode
ponents d'estiu, se m'atansava sovint un carret que menava un drapaire	brutíssim	, de barba i cabellera blanques. Un esquitx d'ase arrossegava amb pena el
un home maniàtic i extravagant, desordenat en els costums i en les idees,	brut	i donat al vi. Vestia sempre una bata coberta de taques, greixosa, i tot
meravella de les seves flors. "És una cosa prodigiosa, la corretjola; és	bruta	, rebregada i insignificant, i en canvi, quines flors fa més belles! En la
El recinte era humit, fred i fosc; les parets emblanquinades eren	brutes	i esgratinyades. Tino Costa es deturà davant el taüt; estava tan blanc
la dona. Ella s'havia tret el vestit; portava una camisa molt curta,	bruta	, i ensenyava les cames flaques, una mica torçades. Era una ruïna. Els
contra aquella dona vella i cansada que s'estava allí amb la camisa	bruta	, les cames flaques i torçades, tremolant de fred o de temor... —Et dic
on una vella, asseguda en una cadira, tractava d'adormir un infant	brut	i raquític: el bressava en la mateixa cadira i li cantava una tonada,
Un milicià atlètic, d'aspecte brutal, amb sabates de campanya (	brutes	de fang sec) vagarejava davant el cinema "Catalunya" com una imatge
tolls als suburbis. (Tristes eixides del Clot, vora la sèquia d'aigua	bruta	; balconades malaltes, encanyissats —amb la glòria dels geranis, de la
els quals dues dotzenes de mans freguen la superfície amb mocadors	bruts	. —Veniu —fa una altra veu. És l'home més alt que li indica una escaleta de
pels peus de la taula operatòria, apartant gases plenes de sang, eines	brutes	i que ja han començat a rovellar-se, sabates de la gent que s'han
cap a les cabines, les examina una darrera l'altra. —Cada dia és més	brut	, això... Vós —se li tomba—, a veure si netegeu aquesta a fons. —No
per primera vegada el seu interlocutor, un home de mitjana edat, robust i	brut	, vestit amb una mena de brusa llistada de blau i blanc, espellifada. —I
d'aigua i l'ordenança es raspalla amb una mà els camals dels pantalons,	bruts	de pols. Ell l'agafa pel muscle mentre els altres es van allunyant i,
sense pintar, cap a interiors de terra premsada, pudosa de suor, de peus	bruts	, de lleixius i de secrecions seminals que es precipiten al carrer on
ajuden a incorporar-se, àdhuc estronquen algunes ferides amb uns mocadors	bruts	de pols i de mocs. —Què us sembla? —pregunta l'individu, eufòric—. De
el toca una mà tendra i fina que li prem el muscle amb els dits una mica	bruts	, però rosats. —Sóc jo —diu la noia. —I per a què és, aquesta
del vell que subjecta les manetes d'una criatura i li prem els dits	bruts	de tinta sobre un imprès on deixa les empremtes digitals. Tots ho
ja clareja. 12 (0) La llum que es filtra per les claraboies	brutes	revela una escala deserta en la qual els seus passos ressonen cautes i
verd clar, mantega, una vida estil pompeià, envernissada de fora,	bruta	i podrida de dins, però lluent i atractiva. Havia de saber que no li
de Jeroni? Ella seia a la vora de l'aigua, les cames dins l'aigua	bruta	, verda, quieta; les faldilles arremangades, i ell podia veure les cuixes
la noia robusta i riallera que movia les cames dins l'aigua verda,	bruta	, plena de sabaterets i granotes i serps d'aigua, per una imatge nua,
cabell rogenc, amb els peus ficats a l'aigua, amb les cames dins l'aigua	bruta	o tèrbola de la bassa gran a prop del molí. D'aquell molí vell que hi ha,
desitjada, com jo creava, estúpid Narcís, la meva imatge en el mirall	brut	de l'aigua enllotada. Et miro rient, brandant el cap, rient amb tristesa,
jurisprudència i codi napoleònic el va veure arribar i instal·lar-se a la	bruta	casa de Pupil·latge de Mestre Frigola, i exhibir les seves camises
exigir, meravellós poder d'unes paraules construïdes amb els propis dits	bruts	de tinta: la supressió dels drets feudals, dels fideïcomisos, de la mà
s'acaba, rera el llenç gris i pal·lidíssim d'aquest	brut	mirall on passen ombres de vianants, nets somriures,
les ungles. No el penso rebre ni una vegada més perquè la gent	bruta	i estúpida em treu de polleguera. Narcís Codolar no devia ser un estúpid,
persones. Arrossegà aquell mal durant molts dies, ficant-se a les aigües	brutes	, amb la ferida oberta, i sense benes, sense compte de res; la ferida se
en els arbres; arribà desconegut, tot mullat, malgrat l'impermeable,	brut	de fang de cap a peus i panteixant. Tots vàrem quedar atònits de la
estès, amb el cap destrossat, la cara contra terra, mossegant el fang,	brut	d'esquitxos i de sang. III Els dissabtes, Jaume pujava al poble.
Allí hi havia la prova de la maldat; ja no hi havia dubte. Un enorme clau	brut	i rovellat havia estat clavat a la soca i la passava quasi de part a
en el fang, anant i venint amb les garbes, aquí caic allà m'aixeco,	bruta	de fang de cap a peus, feia llàstima de mirar; la feia, sobretot, quan
ennegrides; hi havia sempre tolls de les darreres pluges i de les aigües	brutes	que les dones llençaven després d'haver-les fetes servir per a tot. La
-los de llurs jocs en la veu de les mares. Al carrer del Pou, en una casa	bruta	i petita —totes eren per l'estil—, vivia la Pigada. Era una dona alta i
quins més decidits, quins més temorencs. Alguns, els més petits, anaven	bruts	, descalços, quasi despullats, amb els mocs penjant. La vella Pigada els
si m'arrib a presentar amb uns guants davant s'aixella, pot ésser "hala	bruta	, ja pots partir...". No és per dir-ho, però jo rentava una cosa grossa
Santíssima, vaig dir-me jo, aquest em posarà panxa en l'aire. —Animal!	Brut	! Auxili!, vaig cridar. S'escolà, que tancava l'església, em va sentir i
notes de societat. Un entre tants, entre afanyosos i	bruts	treballs. Un entre tants. Un entre tants, mira l'encesa
Ells lluitaran per la pàtria i la pau. Duran les mans totes	brutes	de sang. Bella és la vida. Meditaran el passat de la pàtria.
dels frenètics moments que et deixaven la roba o les cames tan	brutes	. Sols evoques això: una mà en una mà, una paraula
El teu nom i el meu nom arrapats amb les ungles, arrapats en la	bruta	paret de l'escaleta, amb una voluntat de viure, de perviure,
a l'Institut". "La meua té pallola". Han guanyat una trista,	bruta	civilitat. Dempeus en el carrer, raonen quan es troben.
vespre d'hivern. En aquell bar mesquí. Tenia els cristalls	bruts	. La taula, apegalosa. Fumàvem en silenci. Pel Recatí
dels dos pensava, potser, en Baudelaire. El cel gris, el mar	brut	. I l'escenografia habitual del port. La soledat del port.
destriar, amb l'orella apegada, aplicada a la terra, la pobra i	bruta	terra, la miserable terra, senyals urgents de Déu,
i creuant, un per un, tots els túnels dels segles amb una	bruta	fam de claredat, només. Ens demanen silenci. Els prohòmens

Pàgina 1 (de 91)

50 següents