Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ple d'una gràcia candorosa. —Mires aquest retrat, oi? És ma filla. És	bufona	, veritat? Va fer-me'l un minyó que conec, un bon minyó i molt desgraciat;
va fer-lo aquí, en aquesta mateixa habitació. Sembla que parli. Què	bufona	que és! —I quedà un moment embadalida, abstreta, contemplant-la. Tino
a les seves mans. —Callà; contemplà un moment el retrat, i somrigué: —Què	bufona	que és, oi? Tornà al centre de l'habitació. —Bé, què fem? T'estàs
Les generacions La noia que em talla els cent grams de mantega (	bufona	i humil, que somriu menut, com que és de bona pasta
vaig sentir que en Cintet li deia, no sé pas d'on l'has treta, tan	bufona	... I vaig sentir el riure d'en Quimet, ha, ha, ha... Vaig desar els
d'en Quimet, pobra senyora, me l'estimava una mica per aquella mania tan	bufona	de fer llaços. Però la senyora Enriqueta em va dir que allò dels llaços
pintats d'un color de carn més fort que el color de la cama. Sempre allí,	bufones	a dintre de l'aparador, esperant que les compressin i se les enduguessin.
Mateu amb la Griselda i la nena, algun d'ells deia que la Rita era molt	bufona	, el nen se n'anava de dret al bressol, s'enfilava com podia i la pegava i
, almenys d'un dia? —He badat, què vol fer-hi! Sí, resulto massa	bufó	; quan un és de bona família no pot dissimular-ho. —Potser amb una mica de
senyorial, quan ella era una joveneta i ell era un nen de deu anys, molt	bufó	, molt aplicadet, amb un vestit de mariner i uns cabells arrissats que
innocent com Pat, només li interessaven les seves idees. —És molt	bufó	, però em sembla que és terriblement animal. Per tenir-hi una mitja
i és simpàtic... —I què vols més? Dius que fa riure, dius que és	bufó	, dius que és simpàtic... —Sí, mono ho és molt; sobretot té uns
els homes madurs. S'havia posat de moda desprestigiar una mica els nois "	bufons	" i esportius, carregats de vanitat física. Se'ls atribuïa lleugeresa,
entre retratar un rei, una princesa, un comte-duc geperut, i retratar un	bufó	monstruós? Cap. Cap, com no siga que l'exigència del magnat l'obligue a
en Pijoan i deia "És tot un drama..." volia dir el mateix. Que a un "	bufó	" li sedueixin la filla, i que, violada, se la trobi morta, no emociona?
cóm los tenen, cóm los enganyan! Jo sí que li tindría un quartet ben	bufó	, ben endressadet... Si no se 'l arriba á estimar! Ben bé ella, qu' es una
fora, llepant lo llabiet superior, com somniant que mamava. —Miréulo que	bufó	! —digué la mare, apartant lo cos y tirantse amunt la musclera de la
fogons y corregué á veure 'l menut. Una criada y altra deyan qu' era molt	bufó	, l' Agneta 'l volía tenir una estona, lo comparavan ab lo de casa y 'l
á claror, pera guanyar diners, y á las vetllas, vinga fer robeta ben	bufona	. Aixó, si no compareixía en Lluís ab la fortuna de tots á las mans, com
vullas, ab lo nen y la dida, y viurém com sants cristians. Ja veurás que	bufó	es: té 'l meteix nasset que tu, y aquí darrera l' orella, la meteixa
particularment, un noi de casa bona, rossenc i tendre, de cabell rullat i	bufó	com un angelet, que era un infant prodigiós. Vivia estemordit sota els
a assemblar. Jo sóc més escrupolós: no em vull posar les calces del	bufó	que he matat. Júpiter. —Et mostres molt altiu. Has colpit un
i el dels qui ens escoltessin seria aviat tan desesperat com el dels	bufons	dels drames de Shakespeare. En una comparació entre ciència i art, no hem
voltes, afamat, al voltant de les cledes, com un llop; cau avall i es fa	bufó	d'un escriptor qualsevol. Tot d'una, vaig veure que Zorbàs s'alçava. Es
anar a dinar en una taverna. Tenia fam. Miro i veig entrar una noia molt	bufona	, una veritable nimfa. Déu meu, com s'assembla a la meva Bubulina! Tot
ara no és pas una canalla; i aquestes mossetes, quan les hi diuen que són	bufones	, de seguida els pugen els fums al cap, i Déu sap el que maginen. El teu
divuit anys: un menys que la Nieves del Carolí. Era petita petita, rossa,	bufoneta	i delicada com una miniatura del segle divuitè. En la taula, com era
se l'han contemplada adormida! Son hermós capet descansa sobre la maneta	bufona	, tebi, tendre, banyat de lluhissors sedoses, iluminat encara per aquell
velet y tot, qu'estava ¡ay Senyor! feta una monada... ¡una monada! ¡Més	bufona	!... Y axís hi va anar. Hi va anar, es clar, ab totes les demés,
zí que penía: jo vaig dir... que penía xacolata.— Vègin si n'es de	bufona	; ¡qui no se la menja a petons a la nostra Rateta! II La
. —Tampoch, senyora. —Tampoch! Donchs míri qu'es una viuda ben mona. —Molt	bufona	, molt. Qualsevol la pendrà per germana dels seus fills, —afegí la senyora
d'hermosa, nó, —contestà la matexíssima senyora de la casa;— però bonica?	bufona	? Ay, jo la trobo rebufona; ho tinch de dir. —Ah, moníssima, sí,
la matexíssima senyora de la casa;— però bonica? bufona? Ay, jo la trobo	rebufona	; ho tinch de dir. —Ah, moníssima, sí, —afirmà la Camila. —Remoníssima
Lluïseta, és bruna, petita, té una cara simpàtica; no és bella, però és	bufona	, el cos ben proporcionat; té la veu de noia viciada, però sap donar-li
les galtes, on lluïa una llàgrima d'emoció i pensava fer una gorreta ben	bufona	amb unes puntes i uns llacets de seda. I Paulina Buxareu, que pensava
seves galtones, me pegà una bofetada acaronadora i em digué: —Goita, noi	bufó	, quina pila de caça! Oi que t'agrada s'arròs amb moixonets, caronet des
encara: davant d'ells, la gent es plany que facin la crescuda. "Eren tan	bufons	!" Ni el dret fisiològic d'arribar a grans els concedeix el públic.
tornassolats de verd i de blau els ulls, prims els llavis, el nas	bufó	, rossos els cabells de palla vella, no entenia els escrúpols de Pina.
llit. Ell hi feia, de tant en tant, un comentari. —Amable, aquest. Era	bufó	? —Ara no m'ho sembla cap d'ells —deia la noia, i Arnau se sentia ensems
posades totes dues i moltes d'altres als travessers de la reixa? —Ja són	bufons	, aquests ocellets. Oi que diuen que treien les espines del cap de Nostre
parlaven de mi i celebraven el meu captiveri. Mones pernejant i sàtirs	bufons	semblaven divertir-se amb aquesta presonera, estirada, condemnada a
immolat des d'els cinc anys. Per Carnaval i per certes festes del partit,	bufó	i graciós que era com una noia, ja em vestien de "Democràcia" en
li feia fer el que deia una cançó que ella li cantava: "El morret	bufonet	i la cara de poma..." i li digué consirosament: —Jo
esparpillades i, per excepció raríssima entre dones científiques, molt	bufones	i sentimentals. Una d'elles, la Matilde Samsó, patia un enfit de
hi havia un llitet guarnit com el bressol d'una nina, i unes coses molt	bufones	i menudes, com si estigués dins d'una capsa de joguines. En veure el llit
posà màstic als vidres del balcó i vernissà en una esgarrapada una	bufona	capsa de xicranda de l'Adriana... Al cap d'una setmana era l'amo
de neu. A la bella hora comparegué ella, senzilla, modesta, més	bufona	, molt més bufona que amb les esplendors del luxe de les tardes al
A la bella hora comparegué ella, senzilla, modesta, més bufona, molt més	bufona	que amb les esplendors del luxe de les tardes al Bois. —Doneu-me
Si a tu et plau irem a Saint Omer on fa poc he comprat una caseta molt	bufona	penjada entre el cel i la mar. Serem quatre: la meva mare, tu, jo i una
vida pastoril a les muntanyes de la Savoia, on ella tenia una caseta molt	bufona	que un cap verd li acabava de regalar, amb vaques, xaiets i oques i tot.

Pàgina 1 (d'11)

50 següents