×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb bufó |
Freqüència total: 529 |
CTILC1 |
ple d'una gràcia candorosa. —Mires aquest retrat, oi? És ma filla. És | bufona | , veritat? Va fer-me'l un minyó que conec, un bon minyó i molt desgraciat; | va fer-lo aquí, en aquesta mateixa habitació. Sembla que parli. Què | bufona | que és! —I quedà un moment embadalida, abstreta, contemplant-la. Tino | a les seves mans. —Callà; contemplà un moment el retrat, i somrigué: —Què | bufona | que és, oi? Tornà al centre de l'habitació. —Bé, què fem? T'estàs | Les generacions La noia que em talla els cent grams de mantega ( | bufona | i humil, que somriu menut, com que és de bona pasta | vaig sentir que en Cintet li deia, no sé pas d'on l'has treta, tan | bufona | ... I vaig sentir el riure d'en Quimet, ha, ha, ha... Vaig desar els | d'en Quimet, pobra senyora, me l'estimava una mica per aquella mania tan | bufona | de fer llaços. Però la senyora Enriqueta em va dir que allò dels llaços | pintats d'un color de carn més fort que el color de la cama. Sempre allí, | bufones | a dintre de l'aparador, esperant que les compressin i se les enduguessin. | Mateu amb la Griselda i la nena, algun d'ells deia que la Rita era molt | bufona | , el nen se n'anava de dret al bressol, s'enfilava com podia i la pegava i | , almenys d'un dia? —He badat, què vol fer-hi! Sí, resulto massa | bufó | ; quan un és de bona família no pot dissimular-ho. —Potser amb una mica de | senyorial, quan ella era una joveneta i ell era un nen de deu anys, molt | bufó | , molt aplicadet, amb un vestit de mariner i uns cabells arrissats que | innocent com Pat, només li interessaven les seves idees. —És molt | bufó | , però em sembla que és terriblement animal. Per tenir-hi una mitja | i és simpàtic... —I què vols més? Dius que fa riure, dius que és | bufó | , dius que és simpàtic... —Sí, mono ho és molt; sobretot té uns | els homes madurs. S'havia posat de moda desprestigiar una mica els nois " | bufons | " i esportius, carregats de vanitat física. Se'ls atribuïa lleugeresa, | entre retratar un rei, una princesa, un comte-duc geperut, i retratar un | bufó | monstruós? Cap. Cap, com no siga que l'exigència del magnat l'obligue a | en Pijoan i deia "És tot un drama..." volia dir el mateix. Que a un " | bufó | " li sedueixin la filla, i que, violada, se la trobi morta, no emociona? | cóm los tenen, cóm los enganyan! Jo sí que li tindría un quartet ben | bufó | , ben endressadet... Si no se 'l arriba á estimar! Ben bé ella, qu' es una | fora, llepant lo llabiet superior, com somniant que mamava. —Miréulo que | bufó | ! —digué la mare, apartant lo cos y tirantse amunt la musclera de la | fogons y corregué á veure 'l menut. Una criada y altra deyan qu' era molt | bufó | , l' Agneta 'l volía tenir una estona, lo comparavan ab lo de casa y 'l | á claror, pera guanyar diners, y á las vetllas, vinga fer robeta ben | bufona | . Aixó, si no compareixía en Lluís ab la fortuna de tots á las mans, com | vullas, ab lo nen y la dida, y viurém com sants cristians. Ja veurás que | bufó | es: té 'l meteix nasset que tu, y aquí darrera l' orella, la meteixa | particularment, un noi de casa bona, rossenc i tendre, de cabell rullat i | bufó | com un angelet, que era un infant prodigiós. Vivia estemordit sota els | a assemblar. Jo sóc més escrupolós: no em vull posar les calces del | bufó | que he matat. Júpiter. —Et mostres molt altiu. Has colpit un | i el dels qui ens escoltessin seria aviat tan desesperat com el dels | bufons | dels drames de Shakespeare. En una comparació entre ciència i art, no hem | voltes, afamat, al voltant de les cledes, com un llop; cau avall i es fa | bufó | d'un escriptor qualsevol. Tot d'una, vaig veure que Zorbàs s'alçava. Es | anar a dinar en una taverna. Tenia fam. Miro i veig entrar una noia molt | bufona | , una veritable nimfa. Déu meu, com s'assembla a la meva Bubulina! Tot | ara no és pas una canalla; i aquestes mossetes, quan les hi diuen que són | bufones | , de seguida els pugen els fums al cap, i Déu sap el que maginen. El teu | divuit anys: un menys que la Nieves del Carolí. Era petita petita, rossa, | bufoneta | i delicada com una miniatura del segle divuitè. En la taula, com era | se l'han contemplada adormida! Son hermós capet descansa sobre la maneta | bufona | , tebi, tendre, banyat de lluhissors sedoses, iluminat encara per aquell | velet y tot, qu'estava ¡ay Senyor! feta una monada... ¡una monada! ¡Més | bufona | !... Y axís hi va anar. Hi va anar, es clar, ab totes les demés, | zí que penía: jo vaig dir... que penía xacolata.— Vègin si n'es de | bufona | ; ¡qui no se la menja a petons a la nostra Rateta! II La | . —Tampoch, senyora. —Tampoch! Donchs míri qu'es una viuda ben mona. —Molt | bufona | , molt. Qualsevol la pendrà per germana dels seus fills, —afegí la senyora | d'hermosa, nó, —contestà la matexíssima senyora de la casa;— però bonica? | bufona | ? Ay, jo la trobo rebufona; ho tinch de dir. —Ah, moníssima, sí, | la matexíssima senyora de la casa;— però bonica? bufona? Ay, jo la trobo | rebufona | ; ho tinch de dir. —Ah, moníssima, sí, —afirmà la Camila. —Remoníssima | Lluïseta, és bruna, petita, té una cara simpàtica; no és bella, però és | bufona | , el cos ben proporcionat; té la veu de noia viciada, però sap donar-li | les galtes, on lluïa una llàgrima d'emoció i pensava fer una gorreta ben | bufona | amb unes puntes i uns llacets de seda. I Paulina Buxareu, que pensava | seves galtones, me pegà una bofetada acaronadora i em digué: —Goita, noi | bufó | , quina pila de caça! Oi que t'agrada s'arròs amb moixonets, caronet des | encara: davant d'ells, la gent es plany que facin la crescuda. "Eren tan | bufons | !" Ni el dret fisiològic d'arribar a grans els concedeix el públic. | tornassolats de verd i de blau els ulls, prims els llavis, el nas | bufó | , rossos els cabells de palla vella, no entenia els escrúpols de Pina. | llit. Ell hi feia, de tant en tant, un comentari. —Amable, aquest. Era | bufó | ? —Ara no m'ho sembla cap d'ells —deia la noia, i Arnau se sentia ensems | posades totes dues i moltes d'altres als travessers de la reixa? —Ja són | bufons | , aquests ocellets. Oi que diuen que treien les espines del cap de Nostre | parlaven de mi i celebraven el meu captiveri. Mones pernejant i sàtirs | bufons | semblaven divertir-se amb aquesta presonera, estirada, condemnada a | immolat des d'els cinc anys. Per Carnaval i per certes festes del partit, | bufó | i graciós que era com una noia, ja em vestien de "Democràcia" en | li feia fer el que deia una cançó que ella li cantava: "El morret | bufonet | i la cara de poma..." i li digué consirosament: —Jo | esparpillades i, per excepció raríssima entre dones científiques, molt | bufones | i sentimentals. Una d'elles, la Matilde Samsó, patia un enfit de | hi havia un llitet guarnit com el bressol d'una nina, i unes coses molt | bufones | i menudes, com si estigués dins d'una capsa de joguines. En veure el llit | posà màstic als vidres del balcó i vernissà en una esgarrapada una | bufona | capsa de xicranda de l'Adriana... Al cap d'una setmana era l'amo | de neu. A la bella hora comparegué ella, senzilla, modesta, més | bufona | , molt més bufona que amb les esplendors del luxe de les tardes al | A la bella hora comparegué ella, senzilla, modesta, més bufona, molt més | bufona | que amb les esplendors del luxe de les tardes al Bois. —Doneu-me | Si a tu et plau irem a Saint Omer on fa poc he comprat una caseta molt | bufona | penjada entre el cel i la mar. Serem quatre: la meva mare, tu, jo i una | vida pastoril a les muntanyes de la Savoia, on ella tenia una caseta molt | bufona | que un cap verd li acabava de regalar, amb vaques, xaiets i oques i tot. |
|