Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de València. Per a aquesta mena d'empreses de repoblació havíem perdut el	buf	; igualment que els castellans, que amb prou feines si pogueren establir
saba i de sospirs de verge. Lliguen rodones com les fulles; el	buf	d'amor les porta enllà, amb el desig carnal d'amar
no per ganes d'ofendre, sinó perquè es creia posseït d'una mena de	buf	diví com si fos una pitonissa. Les persones que només depenien d'ell, per
reya, renyava al servey; y la porta, aquella ditxosa porta qu' un	buf	movía, no s' obría may pera dar pas al estudiant aixerit. Oh, lo
ideas que deixava escapar una darrera l' altra com corren las boyras al	buf	del vent. De sobte, en Lluís, ab veu enérgica preguntá: —Vòl una proba? —
Los pals prims y decantats li apareixían com duas canyas que xiulavan al	buf	del vent, produhint un só molt semblant al de tot lo nom Lluís, y després
una mica de cendra del cigarret sobre el seu palmell i l'espargeix d'un	buf	. —Això i res més! —Què? —li demana el seu nebot Enric, que creu
i el Tràscias seguen les boscúries i somouen els mars; amb	bufs	adversos, el Notus els somou des del migdia, i
el pensar-ho, si és que ha d'ésser! Però, ¿per què? Pecà aquest	buf	de vida: ¿i què mor sinó allò que té la vida, té la
flonja i lleugera, com un núvol que, onejant i bla, canvia de forma al	buf	del vent. Veia Zorbàs fumant, i em vaig engelosir. Vaig estirar la mà i
s'havia de fer a poc a poc, al sol; i ja era massa tard. El meu	buf	havia forçat la papallona a sortir, masegada, abans d'hora. S'agità,
en alguna banda un gos lladrava, un bou gemia. Adesiara arribaven, al	buf	del vent, alegres, brollant com aigües juganeres, els sons dels
l'ènfasi d'expressió dels oradors i dels professors escolars. Qualsevol	buf	d'entrada en contacte, és prou perquè tot tremoli. Es fa patent el
el perfum de les nostres flors, amb la saba dels nostres boscos, amb el	buf	dels nostres vents; per virtut de la qual la seva inquietud profètica
la cambra —de les fosques draperíes esfilagarçades, que, turmentades pel	buf	d'una tempesta neixent, vacil·laven d'ací i d'allí sobre'ls murs, com
deure de no deixar apagar el caliu. Bufi el vent d'on bufi. Que si hi ha	buf	, no seran possibles les mixtificacions d'una sinceritat literària
heurté par eux.\ Quin respir de consciència en aquestes idees! ¡Quin	buf	de lluita en aquests confegiments! ¡Quina afirmació de personalitat! La
una bufada de vent que no m va agradar prou, us ho confesso; però, per un	buf	més o menys, el llaut era llaut. A l'endemà, més buf i més vent i
; però, per un buf més o menys, el llaut era llaut. A l'endemà, més	buf	i més vent i llampegadissa cap a mig-jorn, i allò ja era més
de gotes de trenta pluges! Era un alabat sia Déu de malignes esperits! El	buf	del dimoni! Un cicló! Les ones saltaven a proa i ens rebotien els melons
poden existir de fet, però sense formar una Nacionalitat viva, mentre un	buf	vivificant no ve a animar-los, de manera que formin una vera nacionalitat
i posava crèdit en unes broques desballestades i inconstants, que un	buf	de tramuntana podia tòrcer o aturar. El sol no enganyava. Qui millor que
m'acomboiava amb un company, un altre somniador, també refractari al	buf	complicat i a les cristal·litzacions minerals. Escollíem les tardes
i de l'enveja. És l'època que l'home s'ha superat a si mateix, i el	buf	diví que hi ha dins de nosaltres s'ha endut, per un instant només, la
ser posseït, de cap manera, i els dimonis el violentaven. Gràcies al	buf	poderós de la seva dona, els esperits el deixaren en pau; aleshores
. Avui, en el cor de l'hivern, la nuesa els fa més valents. I senten el	buf	del dia novell. I senten la inutilitat del desig de les branques mesurant
de la meva acció. Però l'esgarrifança tràgica va passar com un	buf	. Oh, el goig de la parada! No, nosaltres no volíem pas causar cap dany
grogues, lluentes de tendror. Després s'enlairà tota compacta, com si un	buf	de vent l'aixequés amunt, amunt... Per fi s'immobilitzà i, esgranant-se
lliçons. Mirava amb recel el sol, i a cada moment temia que s'apagués al	buf	de Déu com una candela, que l'amo no vol que cremi més. Com dir la
corbades, que els infants posen una darrera l'altra i les fan caure d'un	buf	. Tot s'esgavellava amb sorda remor: cases, torres, muralles... Al peu de
d'un chor demoníac, estrident. Els seus cabells roigs banderejaven al	buf	de la marinada. Els seus grossos ulls llampurnaven dins les ombres del
visible era una immòbil fullareda de bronze, a la qual no arribava cap	buf	de la marinada. La marinada passava per la part superior de la fronda i
i conques fan a aquestes líquides cordes de ressonador o recullen el	buf	d'aquesta aspiració en tubs de planyívola o serena música, o triomfal.
¡Pobre xicot! IV. I ara vaig a contar-vos una anécdota	bufa	que a n'ell li va succeir a La Malvasía. Un día que perorava
anunciet: Última moda de París, us inflarà, si voleu, amb un	buf	optimista, una paperina de paper d'estrassa, i després la colpirà amb una
en moltes coses. Era l'època dels divos operístics i de les operetes	bufes	, dels quadres d'història, dels ferrocarrils com a emblema del progrés, de
avies ta ira, i ella els devora així com una palla." "Al	buf	de tos narius s'amuntegaren les aigües: dreçaren-se així com
imaginació? Sobretot, l'animalet, tan delicat, tan ingràvid, que un	buf	de tramuntana l'hauria pogut arrossegar, el mateix que una voliaina,
que, a tenir corpulència, altrament esporuguiria els homes. Un	buf	lleu de marinada arrugava amb suavitat la llisor cristal·lina del bassal.
reclams meravellosos. Ell, aplicant-hi els seus llavis tous i mesurant el	buf	, els feia sonar talment, que el parrupeig amorós i persuassiu enganyava
una aspiració honrada que exigeix tenir una qualitat quantitativa: tenir	buf	. Al Mediterrani hi ha tanta retòrica, que si En Gassol crida el que ha de
se li féu una mula a la llengua a còpia de donar expressivitat al	buf	; a En Nori se li deformà lleugerament el paladar, hagué d'enllitar-se i
música es desfà i després fa un gemec estrany. Es perd, al lluny, l'últim	buf	del fiscorn; com un coet que s'apaga, cau l'últim pinyol del clarinet; el
I la guerra, és clar, ja gairebé abans del seu esclat, esventà d'un	buf	els /Fulls\ i el mateix esperit que els inspirava. Els amics
Altres n'hi ha que caminen amb molta dificultat, però la bona voluntat de	buf	que tenen sempre s'estima en el que val. No és pas això, però, el que ens
homes i dones, a punta de dia ja sirguen: apa, apa, apa! Fins que el	buf	de la mort els tomba de cap a la pols d'on han sortit. Muntanyes de
Per mica que badés ja me les tenia a mitja tripa, deixant-me enfora un	bufot	de camisa i el penjoll de la friolera. Això em feia anar esverat, i entre
—exclamà indignat el militar. Per tal d'enllestir aquella escena	bufa	els vaig prometre de nomenar dos padrins. I guerra a mort. —A mort!
he de veure clar...! —murmurà el pacient, amb un alè tan flèbil com el	buf	d'una mosca— Ho veig molt negre, més negre que mai... Creu-me, noi:
la nova societat futura... S'aturà en sec. El cap se li n'anava al	buf	de la interna exaltació que l'empenyia a mostrar-se superior a aquell

Pàgina 1 (de 12)

50 següents