×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb buf |
Freqüència total: 581 |
CTILC1 |
de València. Per a aquesta mena d'empreses de repoblació havíem perdut el | buf | ; igualment que els castellans, que amb prou feines si pogueren establir | saba i de sospirs de verge. Lliguen rodones com les fulles; el | buf | d'amor les porta enllà, amb el desig carnal d'amar | no per ganes d'ofendre, sinó perquè es creia posseït d'una mena de | buf | diví com si fos una pitonissa. Les persones que només depenien d'ell, per | reya, renyava al servey; y la porta, aquella ditxosa porta qu' un | buf | movía, no s' obría may pera dar pas al estudiant aixerit. Oh, lo | ideas que deixava escapar una darrera l' altra com corren las boyras al | buf | del vent. De sobte, en Lluís, ab veu enérgica preguntá: —Vòl una proba? — | Los pals prims y decantats li apareixían com duas canyas que xiulavan al | buf | del vent, produhint un só molt semblant al de tot lo nom Lluís, y després | una mica de cendra del cigarret sobre el seu palmell i l'espargeix d'un | buf | . —Això i res més! —Què? —li demana el seu nebot Enric, que creu | i el Tràscias seguen les boscúries i somouen els mars; amb | bufs | adversos, el Notus els somou des del migdia, i | el pensar-ho, si és que ha d'ésser! Però, ¿per què? Pecà aquest | buf | de vida: ¿i què mor sinó allò que té la vida, té la | flonja i lleugera, com un núvol que, onejant i bla, canvia de forma al | buf | del vent. Veia Zorbàs fumant, i em vaig engelosir. Vaig estirar la mà i | s'havia de fer a poc a poc, al sol; i ja era massa tard. El meu | buf | havia forçat la papallona a sortir, masegada, abans d'hora. S'agità, | en alguna banda un gos lladrava, un bou gemia. Adesiara arribaven, al | buf | del vent, alegres, brollant com aigües juganeres, els sons dels | l'ènfasi d'expressió dels oradors i dels professors escolars. Qualsevol | buf | d'entrada en contacte, és prou perquè tot tremoli. Es fa patent el | el perfum de les nostres flors, amb la saba dels nostres boscos, amb el | buf | dels nostres vents; per virtut de la qual la seva inquietud profètica | la cambra —de les fosques draperíes esfilagarçades, que, turmentades pel | buf | d'una tempesta neixent, vacil·laven d'ací i d'allí sobre'ls murs, com | deure de no deixar apagar el caliu. Bufi el vent d'on bufi. Que si hi ha | buf | , no seran possibles les mixtificacions d'una sinceritat literària | heurté par eux.\ Quin respir de consciència en aquestes idees! ¡Quin | buf | de lluita en aquests confegiments! ¡Quina afirmació de personalitat! La | una bufada de vent que no m va agradar prou, us ho confesso; però, per un | buf | més o menys, el llaut era llaut. A l'endemà, més buf i més vent i | ; però, per un buf més o menys, el llaut era llaut. A l'endemà, més | buf | i més vent i llampegadissa cap a mig-jorn, i allò ja era més | de gotes de trenta pluges! Era un alabat sia Déu de malignes esperits! El | buf | del dimoni! Un cicló! Les ones saltaven a proa i ens rebotien els melons | poden existir de fet, però sense formar una Nacionalitat viva, mentre un | buf | vivificant no ve a animar-los, de manera que formin una vera nacionalitat | i posava crèdit en unes broques desballestades i inconstants, que un | buf | de tramuntana podia tòrcer o aturar. El sol no enganyava. Qui millor que | m'acomboiava amb un company, un altre somniador, també refractari al | buf | complicat i a les cristal·litzacions minerals. Escollíem les tardes | i de l'enveja. És l'època que l'home s'ha superat a si mateix, i el | buf | diví que hi ha dins de nosaltres s'ha endut, per un instant només, la | ser posseït, de cap manera, i els dimonis el violentaven. Gràcies al | buf | poderós de la seva dona, els esperits el deixaren en pau; aleshores | . Avui, en el cor de l'hivern, la nuesa els fa més valents. I senten el | buf | del dia novell. I senten la inutilitat del desig de les branques mesurant | de la meva acció. Però l'esgarrifança tràgica va passar com un | buf | . Oh, el goig de la parada! No, nosaltres no volíem pas causar cap dany | grogues, lluentes de tendror. Després s'enlairà tota compacta, com si un | buf | de vent l'aixequés amunt, amunt... Per fi s'immobilitzà i, esgranant-se | lliçons. Mirava amb recel el sol, i a cada moment temia que s'apagués al | buf | de Déu com una candela, que l'amo no vol que cremi més. Com dir la | corbades, que els infants posen una darrera l'altra i les fan caure d'un | buf | . Tot s'esgavellava amb sorda remor: cases, torres, muralles... Al peu de | d'un chor demoníac, estrident. Els seus cabells roigs banderejaven al | buf | de la marinada. Els seus grossos ulls llampurnaven dins les ombres del | visible era una immòbil fullareda de bronze, a la qual no arribava cap | buf | de la marinada. La marinada passava per la part superior de la fronda i | i conques fan a aquestes líquides cordes de ressonador o recullen el | buf | d'aquesta aspiració en tubs de planyívola o serena música, o triomfal. | ¡Pobre xicot! IV. I ara vaig a contar-vos una anécdota | bufa | que a n'ell li va succeir a La Malvasía. Un día que perorava | anunciet: Última moda de París, us inflarà, si voleu, amb un | buf | optimista, una paperina de paper d'estrassa, i després la colpirà amb una | en moltes coses. Era l'època dels divos operístics i de les operetes | bufes | , dels quadres d'història, dels ferrocarrils com a emblema del progrés, de | avies ta ira, i ella els devora així com una palla." "Al | buf | de tos narius s'amuntegaren les aigües: dreçaren-se així com | imaginació? Sobretot, l'animalet, tan delicat, tan ingràvid, que un | buf | de tramuntana l'hauria pogut arrossegar, el mateix que una voliaina, | que, a tenir corpulència, altrament esporuguiria els homes. Un | buf | lleu de marinada arrugava amb suavitat la llisor cristal·lina del bassal. | reclams meravellosos. Ell, aplicant-hi els seus llavis tous i mesurant el | buf | , els feia sonar talment, que el parrupeig amorós i persuassiu enganyava | una aspiració honrada que exigeix tenir una qualitat quantitativa: tenir | buf | . Al Mediterrani hi ha tanta retòrica, que si En Gassol crida el que ha de | se li féu una mula a la llengua a còpia de donar expressivitat al | buf | ; a En Nori se li deformà lleugerament el paladar, hagué d'enllitar-se i | música es desfà i després fa un gemec estrany. Es perd, al lluny, l'últim | buf | del fiscorn; com un coet que s'apaga, cau l'últim pinyol del clarinet; el | I la guerra, és clar, ja gairebé abans del seu esclat, esventà d'un | buf | els /Fulls\ i el mateix esperit que els inspirava. Els amics | Altres n'hi ha que caminen amb molta dificultat, però la bona voluntat de | buf | que tenen sempre s'estima en el que val. No és pas això, però, el que ens | homes i dones, a punta de dia ja sirguen: apa, apa, apa! Fins que el | buf | de la mort els tomba de cap a la pols d'on han sortit. Muntanyes de | Per mica que badés ja me les tenia a mitja tripa, deixant-me enfora un | bufot | de camisa i el penjoll de la friolera. Això em feia anar esverat, i entre | —exclamà indignat el militar. Per tal d'enllestir aquella escena | bufa | els vaig prometre de nomenar dos padrins. I guerra a mort. —A mort! | he de veure clar...! —murmurà el pacient, amb un alè tan flèbil com el | buf | d'una mosca— Ho veig molt negre, més negre que mai... Creu-me, noi: | la nova societat futura... S'aturà en sec. El cap se li n'anava al | buf | de la interna exaltació que l'empenyia a mostrar-se superior a aquell |
|