DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
bufa AI 6 oc.
bufa F 92 oc.
bufa I 43 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb bufa Freqüència total:  141 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

-se'n. —On l'has pescada, noi, que no la pots portar? —Quina bufa!... Per fi arribà a alçar-se; s'esforçà per caminar recte i no ho
—El mateix. No us agradaria apel·lar al seu testimoni? Ciutadà. —Bufa! Ja ho crec. Allà baix descansa. Un xic més cap a l'esquerra. I amb bona
m'heu vist petonejar, va resistir els cops del brau doctor com si fos una bufa inflada, plena de vent, saltant i botant d'una faisó estrambòtica. I així
al darrera d'un taulell llefiscós, al bell dessota d'un penjim-penjam de bufes de greix i pernils. Quin formidable pit el seu! Quines espatllasses! I,
del parc d'atraccions. Arribaven una mica embolicades; semblaven bufes que es desinflaven. Se sentí, després un soroll vagorós de gent i les
pocs cabells, coll de goma i uns lentes—. És En Bordas de la Cuesta... —Bufa! —contesta la muller, obrint tots dos ulls i la cara plena d'interès. —I
l'amo del celler, que és aquest home gras, panxut, rodó i lluent com una bufa de sagí que ara ens guaita amb uns ulls tots entendrits. —Ai! —penso
una fortuna amb ella. Ja deus saber qui és: el rei d'Anglaterra. Un rei! Bufa, quina honor. A fe que en vaig quedar d'allò més cofoi. Al cap d'avall jo
de cabals. —No exagerem, comandant, —li responc amb sincera modèstia. —Bufa, ni que tinguéssiu seguidilles! Aquella senyora us està devorant. —No té
per milers. Tota la prepotència dels primers anys s'ha desinflat com una bufa. Els germanòfils, han emmudit. La fatxenderia del kàiser va prenent un
prenent cura d'inflar-les el més possible i mantenir-les; espanta-sogres; bufes; la meravella, etc.. Exercicis d'escriptura: /A.\ Còpia
de maig del 1832 una noia de divuit anys, cambrera de la primera bufa Amàlia Brambilla, de la companyia italiana d'òpera del Teatre de
de malagana i ocasió per a unes siestes llargues que lo curen de les "bufes" començades en lo poble ab la matinera matansa del cuc i acabades a
Dos mitats iguals. i —Mil i cincuanta que m' en menjaria. —La bufa caldosa qué fam que tindria. Epigrama Si vòls ser mege afamat,
tan aferrissada com els bàndols entre partidaris i adversaris de les "bufes" Albani i Marquetti, en el segle XVIII, i les Micciarelli i
lliure penjant a l'esquena. Les dames feren, a mena d'estofes o grans bufes als costats per sobre l'orella i damunt de cèrcols de metall, corones de
finíssim que donaven la volta, passant per sota la barba, i d'allà a les bufes. Això substituí la guimpa, que sols quedà per viudes, velles i
mànegues de la camisa eren amples de dalt i justes dels punys, formant bufes a zones en lligades horitzontals; les del vestit exterior eren a tires
veien les de la camisa; les tires anaven també nuades a zones per formar bufes. La basquinya, que fou un cos encotillat, féu de cotilla externa; unit a
"rompecabezas", jocs de l'oca, i els "sí, senyor", i "les bufes", i els "espantasogres", i el "mico que pujava i baixava",... i
ovalis (n. v. mallenquera) Colutea arborescens (n. v. bufa de llop) Prunus spinosa (n. v. prinyoner). Ací, sovint el
És millor no despertar sospites. Dos dies després arribaven a Kibor. —Bufa! Sembla un fortí! —Vosaltres esperar! Jo parlar al sentinella! —Akele
aspecte tan tètric! —Mira rats-penats! Això no em fa gens de gràcia! —Bufa! —El vaig a plegar! Té mal aspecte tot això! —No ho facis! Para!
coloms i pardals vius, imitava el cant dels ocells, altres feien "petar bufes" de porc inflades mentre els cantaires del cor cantaven nadales, essent
(Segrià), molts anys enrera, en aquest moment la jovenalla feia "petar bufes" de porc al cancell de l'església. A Alfara (Baix Ebre), els pastors
següent; i l'admiració per l'Ursula Fabrizi i la Mariana Tomba, bufas o grans dives de l'època, s'il·lumina d'un anticipat vesllum romàntic que
quals especies, molt comunes, se dona 'l nom de pets de llop ó bufes del dimoni. Phallus, al que perteneix la especie anomenada
saltà fet a trossos com si l'hagués tocat un projectil dirigit. —"Buffa! Li ha explotat el carregament!" —"Pobre Chuck!" Van cercar de seguida
cuixas ó camas quant hi hagia rampas. Per últim podrá ser molt util tenir bufas grans pera poder aplicar aygua calenta á la boca del ventrell, rajolas de
xucladors que la Maria! I ací va ésser quan els dos cunyats van acabar a bufes. Kiku * * * [8, 9] Coses de borsa El fet que vaig a
ne untarás la tiña ab un poch de oli calent, despues ho cubrirás ab una bufa de porch. 99. Secret. Pendrás una porció de such de rabes, una
com un gosset, amb el nas enlaire. Féu un bot endavant quan rebé la bufa al clatell que el Tano li aplicà. —Despertem, oficial! Que hi ha feina!
havia donat, el seguim, al cap d'una mica, en el cotxe de Miss Noris. —Bufa! Devia ser un cotxe esportiu! —exclamà el Patilles. —Un descapotable
en la plassa de Catalunya s' han disposat varias pilas de fems. ¡Bufa! quins adornos tan apropósits. * * * [3] Ja tenim al
per majoría, restablir l' inquisició en lo cas de guanyar D. Cárlos. ¡Bufa! ¡La santa Inquisició! ¡Ah, si podian! ¡Que 'n rostirian de lliberals!
lo mateix que agarrar una escudella en aigua de sabó, una palleteta y fer bufes. Bufa, Tóni, qu' el caldo crema. * * * [266] En tots
y tal dia fará un añ. Tròne pues el mon y cluixca el cánem; rebente la bufa per sincuanta puestos, y donéume aquella casporra com los dos puñs que
al més presumit. Vent de farandola, bufa encesa vola, un bes se gronxola llarg d'un coll
llarg d'un coll nevat; el desig s'arrela, cau bufa i candela, cada ull una estela... i al mar del pecat
missa. La meva mare que vetllava molt pel negoci em va clavar un raig de bufes i m'havia deixat dues nits sense sopar. Però jo baixava a la nit a munyir
Pere Zabalza. Des del racó on seia per terra. Lucidíssim Zabalza de bufa serena. Impertorbat. S· G· de C· C·. Necessària correcció,
part notable dels homes, que necessitaven unes hores més per a dormir la bufa i acabar de refer-se. La cosa més natural del món, perquè el divendres a
te un dot de cinch mil duros. [(Sebastiá se sorpren.)] Seb. Bufa! Potser so jo... Bar. Que tú ets ella? Seb. Podría ser
may d' etcétera! ¿Quín ofici es? Raf· Qué pot sé fora vosté? (¡Bufa!) Car· Ella mateixa. La senyoreta Flora. Raf· Celebro.
tal com vas. Quan el teu germà cobri, vine'm a veure. Maria. —Bufa... Quins cabells portaré... Mercè. —Renta't el cap.
que caracteritza el seu significat lingüístic. 1er· Savi: Bufa! 2on· Savi: No he entès res... 3er· Savi: No, si... és
els dicteris que se li poden llançar a un home enfollit pels diners i la bufa. —Tens manies de grandesa, dèria de milionari. I eres un boig, una
Tartan, mascle. Montserrat: Oh! Què tenia aquesta bufa que m'ha fet veure una sense fi de paradisos colorívols? Tartan:
la nata, el batzac, el bolet. Ottilie: El tust, la patacada, la bufa, el mastegot, la morma, la galtada, la plantofada, l'hòstia. Frank
de veure; ho flairo d'un tros lluny. Pirgopolinices [(admirat)]. Bufa! Aquesta dona hi veu més amb el nas que amb els ulls! Palestrió.

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »