×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb bufada |
Freqüència total: 192 |
CTILC1 |
seu mal s'agreujava. I mentre avançava aquell hivern humit, amb lleugeres | bufades | d'aire que no s'acabaven d'endur el sostre gris de la ciutat, i calia | Minyó, no perdis el seny per tan poca cosa. Aquesta mossa no val una | bufada | . Caín. Oh, per tu no! Però jo sóc un home... Tu rai! Presenta- | Ja era fosc. Pels balcons oberts entrava la negror de la nit. Una | bufada | de vent féu tremolar un cortinatge de domàs i apagà alguns ciris. El | l' acera, sols al atansarse prenían cos; al allunyarse esvahían com una | bufada | de pols. La papallona doná per perduts sos passos y torná al mitj | quan juga pel carrer s'entreté amb colomets de fang que després, amb una | bufada | , anima i fa volar, ara, a casa, mira de reblar un clau en un tros de | agafar per la cua, i, quant al flotant somriure, s'esvaeix a la més lleu | bufada | de la lògica. És possible que la poesia, com qualsevol altra obra de | pot ésser la seva veritat, perquè és al nivell del lloc (vistes, olors, | bufades | , cenestèsies, temps) que el significant s'enuncia de la manera més fàcil: | alhora el sol tombava sobre la terra i la primavera es marcia sobre una | bufada | de vent cremador: havia vist aparéixer per la recolzada del camí un nen | i aquella tos ve d'allà, d'ultramar, de les nits d'aquell Paraná o de les | bufades | del pampero. A voltes n'hi hà un que s posa al sol i pren tot el que li | i el que sura és que fa camí. A l'esser davant de Castelló vingué una | bufada | de vent que no m va agradar prou, us ho confesso; però, per un buf més o | a son germà, tota compungida, desde les fosquedats de son recó. Però una | bufada | de vent de tardor, produhint una flamarada en el quinqué, empudegà aquell | canten l'hora a la Casa de la Ciutat de Heidelberg, començaren d'engegar | bufades | dolces, riques, melodioses, per les seves llargues trompetes. Mai no | ferir amb la seva impertinència o la seva grolleria. Varen passar, d'una | bufada | , els dolços dies de setembre. En Víctor, des que s'adonà que era possible | la gorra enfonsada fins les orelles. Junt amb ell s'escolà endintre una | bufada | d'aire fred que féu vacil·lar el llum del quinqué. —La meva mare es mor a | ja venia amb més parencera presència, amb tan ample pas i ennuvoladora | bufada | que el gest li repartia protecció a l'un i a l'altre indret com si en fos | La seva llibertat ho exigia. D'altra manera, estaria lligat a les | bufades | d'una imaginació exigent. Ell no era pas tan feble com això. A l'endemà | veié com a la casa del davant s'apagava un llum. Era talment com si una | bufada | se'n dugués una fulla morta. Mentre baixaven els vuitanta i tres graons | que valgués la pena de sentir. Per espai d'alguns minuts ell va treure | bufades | de fum sense parlar, però a l'últim va desplegar els seus braços, va | llur menudència en el ressentiment. Si poguessin, apagarien el sol d'una | bufada | , en revenja d'ésser petits, de llur importància poc coneguda i de llur | el lligava en la beatitud de la seva cel·la ara es desfeia com per una | bufada | i sentia que el seu pit tot sol es tirava endavant i que els bíceps | la pesta en la vila. Tres setmanes feia que durava. Qui sap? Potser una | bufada | la menaria lluny, ben lluny, i despareixeria tal com vingué... Queien les | de totes aquelles maniobres. Fou aleshores que Arnau va sentir-se una | bufadeta | a l'orella i va adonar-se d'una oloreta de cafè amb llet no pas | prenien un equilibri inestable, balancejaven a cada passa, una | bufada | de vent se'ls enduia, li engrossien el cap i li donaven un aspecte de | que altres vegades, quan de sobte, ve't aquí que va aturar-se net: una | bufada | de vent vinclà el brancatge de la filera de pollancres sota els quals | queia sobre la terra i la bella primavera s'esfullava, calcigada per una | bufada | de vent cremador: havia vist aparèixer per la recolzada del camí un nen | murs. En aquest moment les branques dels arbres es doblegaren sota la | bufada | d'un vent impetuós i càlid que llençà amb violència contra els vidres del | Eixint del Lyon d'Or, Claudi Roca va sentir-se envolt per una | bufada | , humida i freda, de vent de mar. Maquinalment, s'encasquetà l'ample | dels Reis. Diable! Quin fred feia! Un fred quiet, picant, sense una | bufadeta | de vent que l'esbargís. En la quietud de la nit la remor de les onades | Ja era fosc. Pels balcons oberts entrava la negror de la nit. Una | bufada | de vent feu tremolar un cortinatge de domàs i apagà alguns ciris. El | senyor Wopsle m'havia alarmat qui-sap-lo més d'una vegada amb les seves | bufades | i anguniós alè, però aleshores ja destriava bé aquells sons i podia | sembla portar sentors del Pirineu. De tant en tant, però, arriba alguna | bufada | freda que l'obliga a abrigar-se el coll amb el xal. Li agrada, tanmateix, | als règims plujosos generals, i l'estiu s'hi intercalen xalocs o | bufades | del SE, que tenen més de marinada que de vent africà, si s'ha de judicar | la temperatura fa veure la irrupció sobtada d'un vent descendent. Són " | bufades | calentes", més evidents, com és natural, en les gràfiques nocturnes; | que el mestral fou substituït pel vent del N, fluix i fred. La primera | bufada | calenta de tot aquest procés, representada en la figura, s'escaigué amb | bomba. Però sapiguem-ho bé; els vidres trencats, a part dels efectes de | bufada | i xuclet, deixen la porta oberta als gasos procedents de les bombes | tornaven a pujar una mica i es tornaven a gronxar, fins que una nova | bufada | els feia córrer altra vegada i els pujava amunt, sempre amunt! Tan amunt | que anessin a quedar-se embolicats entre els arbres, però venia una | bufada | i tornaven a anar amunt. Una vegada que el vent va bufar molt fort, el | els forts. Jo no penso pas barallar-me amb un gegant que d'una sola | bufada | m'esguerra. Si ell té moltes canes d'alçada, jo n'he de tenir moltes més | per a l'hivern i hem d'aprofitar el bon temps, que passa com una | bufada | . Amb un salt entrà a la casa i en sortí amb un feix de filferros | de la pols que l'Omnipotent aixecà posant-les en moviment, amb la | bufada | divina. P. I la Terra, que és? R. La Terra es un globu | del cor i del respirar, ja que la sensibilitat dels ulls, i amb una | bufada | en ells, un cop i un crit, són elements que exciten a viure una vida més | participació en els afers universals, que anihili els seus mòbils d'una | bufada | , serà sempre tan impopular com el pessimisme. Ans fer cara a l'Enemic que | d'esca ben seca, la qual acaba per cremar quietament, i amb l'ajut d'unes | bufades | o cops de ventall, no triga a treure flames. Aquesta tècnica està molt | de les lluminoses paraules de l'egregi Joaquim Ruyra, en què esvaí d'una | bufada | la fantasma de la Moral universal, deixant-la reduïda a una baluerna | amb els seus ulls de gat i li engegava a través del trist bigoti una | bufada | de menyspreu. Don Enric Prat de la Riba, que des de la seva taula | Per la finestra, que tenía'l porticó obert y sense vidre, entrà una | bufada | d'ayre gebrat que ab poch més apaga'l llum. —Sempre li put l'alè a | que fumava y cruixía lleument. Quan fou rasa, el pastor s'aixecà, d'una | bufada | va tirar a terra tota la bromera, y allargà la escudella a la Mila. Una | l'animalot espolsava ab ressalts pronunciats les potetes de darrera. Una | bufada | d'ayre passà ràpidament, obrintli clenxes y rodones en el pèl, llarch com | els tendres brots que s'han d'obrir més tard en belles flors, i ve una | bufada | de vent d'hivern i els trenca, i l'arbre mostra llavors al món les rames | sonar un xiulet, al cap d'unes quantes proves el so del xiulet sense la | bufada | provocarà que l'ull es tanqui. Això és el que va descobrir Pàulov, i de |
|