×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb bufar |
Freqüència total: 2082 |
CTILC1 |
càlid a estones, però en principi no és de témer, com tampoc Euros, que | bufa | des de llevant, des dels minúsculs arxipèlags de les Equínades i les | paulatinament arrabassada com per un vertigen, com per un vent ardent que | bufés | amb violència sostinguda a través de la seva ànima. Tota ella defallia. | flor lluny del sol. Els temps eren revolts; un vent d'odi i de violència | bufava | aleshores sobre la nació; la discòrdia agitava la seva torxa sinistra; | el constrenyia, es deixava caure a casa del seu germanastre. Candaina | bufava | : —Ja el tenim aquí! Mal llamp el parteixi! Quan rebentarà! Ell es dirigia | encara més, féu encara més ampla la seva solitud, gairebé angoixosa. | Bufava | un vent fred, deslligat sobtosament; el vent agitava les altes i pelades | dels carrers, sense que aconseguís calmar-se. El vent era més gelat i | bufava | amb més força, però la fredor de l'aire no aconseguia tampoc calmar el | febrer. Al matí vaig al poble. Sol i cel clar. A la tarda | bufa | la tramuntana, freda, aspra. He llegit un comentari sobre Swedenborg, de | a l'altra barraca, ja saps... La mà l'hi pren dels dits, els llavis | bufen | i tots quatre, a les fosques, caminen cap a la porta que el cap obre. | de món; sempre aigua i aigua, dies i dies, i en barcos tronats; quan | bufava | el vent, tremolaves. No m'hauria pensat mai que fos tan ampla la mar; | de fora" amb els edificis de les salines a l'esquerra; a les tardes | bufava | un airet fresc, i hi havia arbres de branques espesses per a seure-hi a | ¿Què li passa? Al cap d'un moment el Narro estava suat com un fogoner, | bufava | com una manxa, i la figuera estava a terra. —Ja està! —pronuncià—. A | hivern del 56 tan glaçat! Se'n recorda? Es vespres, quan | bufava | s'aire de mar, feia tant de fred que cap flassada no m'encalentia. Per | que en el meu país les noies i els néts li ficarien el burro al llit i li | bufarien | les sopes de menta— se'n vagi tot sol per aquests mons de Déu en un país | Màgia i imprevist, com tres enormes cetacis, que passaren abans-d'ahir, | bufant | i engegant serrells i serpentines d'aigua pels forats del nas, negres i | amb la seva dona i els seus xicots, hem anat a pescar molts matins. Poroi | bufa | , fa uns rots astronòmics i deixa que la feina corri pels altres. Poroi a | quan la burgesia marca l'hora a Europa i ens afeblim quan els vents | bufen | d'un altre quadrant. Naveguem malament amb idees generals i conceptes | va cantant ocellut, llepotejant apegalosa mel de sol, | bufant | fullatges, escorrims d'un te esbravat. La platja El | exulten de dolor, per proclamar que és greu que | bufi | l'esperit. El vent, quan surt del bosc, va tot podrit de | por de tenir un rodament de cap. Pareix que el maligne esperit li hagués | bufat | a l'orella. Aquella pobra senyora s'havia de morir en pecat mortal. Les | quan fa trenta anys dels anys més bruns. També aquest esperit | bufa | on vol, bufa la pols i els remolins del seu turment. | anys més bruns. També aquest esperit bufa on vol, | bufa | la pols i els remolins del seu turment. Aquests cervells que | en Pere s'havia quedat com un llumí quan, després d'haver-lo encès, el | bufen | . I quan pensava que havia renyit amb en Pere sentia una pena per dintre i | va despertar, la primera cosa que va fer va ser agafar una flor blava i | bufar | -la i les fulles van volar una estona i Adam la va renyar perquè havia fet | per omplir-me d'una cosa molt estranya. Algú molt amagat s'entretenia a | bufar | -me per la boca i jugava a inflar-me. Asseguda al terrat, sola amb la tarda | de cera, de tant estar a la vora d'aquells menjars sense gust, de tant | bufar | les freixures de color de rosa, girades d'esquena a la gent, com si | devia ser una cinquantena de passes lluny, vaig saber, com si m'haguessin | bufat | la veritat a dintre, que era l'aprenent que havia tingut en Quimet i que | llengua de Bobby. Quan s'encararen els dos amics, l'hereu dels Lloberola, | bufant | , somrient, una mica acalorat, i amb una ganyota despectiva com d'un que | -les, posau-los politxons, regau-les amb les gerres fins que hi hagi saó. | Bufau | , seguint la dansa, i moveu els capells, perquè les sarments s'inflin com | intel·ligència, com una obra d'art. En Bernat m'està foradant les orelles | bufant | tant com pot en una harmònica, sempre les mateixes notes, una bufant i | bufant tant com pot en una harmònica, sempre les mateixes notes, una | bufant | i una xuclant, "nyigo-nyigo"; l'Alfons la va dur per a la Tina, perquè | ab l' amarat coixí. No s' escapá est moviment á la Madrona que, tot | bufant | los daurats rajolins, la veya ben bé de cua d' ull. Mes com son delicat | y com més pujant anavan, més dalit prenía, més rauixas de satisfacció | bufavan | per son esperit enlluhernat. "Oh, tu 'm vols fugir, no te m' | somni i aquestes idees no els oblidaré mai més. El meu amic es desvetlla | bufant | . Raja. Salta a l'ombra del paller. Jo fa estona que hi sóc i ja m'he | retornen les haques pel carrer de l'Hostal avall, a poc a poc, nervioses, | bufant | , tirant broma per la morrera, suades però elegants. Han de repetir la | oberta, ix del corral d'una camallada, d'un salt, rabent com l'aire, | bufant | i acaçant la gent... Ha eixit el bou del corral i la gent fuig de la gent | —Ben dit, Mestre. Però consti que nosaltres seguirem creient que el vent | bufa | fort i que el mar s'encrespa així que el baròmetre ateny una certa valor. | que a una potència d'ordre de 10··45. Descartes. —Sento | bufar | un aire fi d'eternitat. Ciutadà. —El que jo sento és que heu | massa coses. L'enciclopedista poc bregat amb la tècnica analista fa | bufar | la fantasia i s'aixeca massa enlaire. No toca de peus a terra. Manca | mira! mira! un vent impetuós per totes bandes me'ls | bufa | de biaix, i me'ls engega deu mil llegües enllà, dins l'aire | i que abandonen Moçambic, per la mar el vent ofrena, | bufant | des del Nord-est, perfums de Saba vinguts de les riberes | assedegada, pujant o descendint, magnifiqueu-lo. | Bufeu | vosaltres, Vents, dolços o amb fúria, des de les quatre bandes | Era el Sol a Occident, lluny del migdia, i els oratjols que | bufen | per la Terra, fidels a llur costum, es despertaven i | l'un, i a l'altra, l'altre, vers la boca del Tàrtar: com quan | bufen | dos vents polars, en uns sentits adversos sobre el | Pireu. Jo havia baixat al port per agafar el vaixell cap a Creta. Plovia. | Bufava | un potent xaloc i les ruixades de la mar arribaven fins al petit cafè. | I sota el seu mentó, al coll, passaven les vetes fosques del lignit. | Bufava | un vent de tardor, núvols esfilagarsats passaven lentament i endolcien la | era feliç. La mar, immensa, s'estenia fins a les costes africanes. Sovint | bufava | un vent molt càlid del sud, el livas, que venia de llunyanes | que el qui no hi vol sentir! —rondinà. I, ajupint-se, es posà a | bufar | rabiosament sobre la llenya humida. 9 Els dies s'anaven | gitar, em vingué la son i tota la nit vaig passejar-me sota tarongers; | bufava | un vent càlid, el meu pit s'obria i s'eixamplava, i jo portava un bri | els tarongers, sospirar la mar com una dona. 15 Aquell dia | bufava | un fort vent del sud, ardorós, que venia de l'altra banda de la mar, de | El sol ja era alt quan entràrem a la pineda. Olor de mel. Sobre els pins | bufava | la brisa, i feia una remor com la mar. Zorbàs, en tota la pujada, |
|