Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

càlid a estones, però en principi no és de témer, com tampoc Euros, que	bufa	des de llevant, des dels minúsculs arxipèlags de les Equínades i les
paulatinament arrabassada com per un vertigen, com per un vent ardent que	bufés	amb violència sostinguda a través de la seva ànima. Tota ella defallia.
flor lluny del sol. Els temps eren revolts; un vent d'odi i de violència	bufava	aleshores sobre la nació; la discòrdia agitava la seva torxa sinistra;
el constrenyia, es deixava caure a casa del seu germanastre. Candaina	bufava	: —Ja el tenim aquí! Mal llamp el parteixi! Quan rebentarà! Ell es dirigia
encara més, féu encara més ampla la seva solitud, gairebé angoixosa.	Bufava	un vent fred, deslligat sobtosament; el vent agitava les altes i pelades
dels carrers, sense que aconseguís calmar-se. El vent era més gelat i	bufava	amb més força, però la fredor de l'aire no aconseguia tampoc calmar el
febrer. Al matí vaig al poble. Sol i cel clar. A la tarda	bufa	la tramuntana, freda, aspra. He llegit un comentari sobre Swedenborg, de
a l'altra barraca, ja saps... La mà l'hi pren dels dits, els llavis	bufen	i tots quatre, a les fosques, caminen cap a la porta que el cap obre.
de món; sempre aigua i aigua, dies i dies, i en barcos tronats; quan	bufava	el vent, tremolaves. No m'hauria pensat mai que fos tan ampla la mar;
de fora" amb els edificis de les salines a l'esquerra; a les tardes	bufava	un airet fresc, i hi havia arbres de branques espesses per a seure-hi a
¿Què li passa? Al cap d'un moment el Narro estava suat com un fogoner,	bufava	com una manxa, i la figuera estava a terra. —Ja està! —pronuncià—. A
hivern del 56 tan glaçat! Se'n recorda? Es vespres, quan	bufava	s'aire de mar, feia tant de fred que cap flassada no m'encalentia. Per
que en el meu país les noies i els néts li ficarien el burro al llit i li	bufarien	les sopes de menta— se'n vagi tot sol per aquests mons de Déu en un país
Màgia i imprevist, com tres enormes cetacis, que passaren abans-d'ahir,	bufant	i engegant serrells i serpentines d'aigua pels forats del nas, negres i
amb la seva dona i els seus xicots, hem anat a pescar molts matins. Poroi	bufa	, fa uns rots astronòmics i deixa que la feina corri pels altres. Poroi a
quan la burgesia marca l'hora a Europa i ens afeblim quan els vents	bufen	d'un altre quadrant. Naveguem malament amb idees generals i conceptes
va cantant ocellut, llepotejant apegalosa mel de sol,	bufant	fullatges, escorrims d'un te esbravat. La platja El
exulten de dolor, per proclamar que és greu que	bufi	l'esperit. El vent, quan surt del bosc, va tot podrit de
por de tenir un rodament de cap. Pareix que el maligne esperit li hagués	bufat	a l'orella. Aquella pobra senyora s'havia de morir en pecat mortal. Les
quan fa trenta anys dels anys més bruns. També aquest esperit	bufa	on vol, bufa la pols i els remolins del seu turment.
anys més bruns. També aquest esperit bufa on vol,	bufa	la pols i els remolins del seu turment. Aquests cervells que
en Pere s'havia quedat com un llumí quan, després d'haver-lo encès, el	bufen	. I quan pensava que havia renyit amb en Pere sentia una pena per dintre i
va despertar, la primera cosa que va fer va ser agafar una flor blava i	bufar	-la i les fulles van volar una estona i Adam la va renyar perquè havia fet
per omplir-me d'una cosa molt estranya. Algú molt amagat s'entretenia a	bufar	-me per la boca i jugava a inflar-me. Asseguda al terrat, sola amb la tarda
de cera, de tant estar a la vora d'aquells menjars sense gust, de tant	bufar	les freixures de color de rosa, girades d'esquena a la gent, com si
devia ser una cinquantena de passes lluny, vaig saber, com si m'haguessin	bufat	la veritat a dintre, que era l'aprenent que havia tingut en Quimet i que
llengua de Bobby. Quan s'encararen els dos amics, l'hereu dels Lloberola,	bufant	, somrient, una mica acalorat, i amb una ganyota despectiva com d'un que
-les, posau-los politxons, regau-les amb les gerres fins que hi hagi saó.	Bufau	, seguint la dansa, i moveu els capells, perquè les sarments s'inflin com
intel·ligència, com una obra d'art. En Bernat m'està foradant les orelles	bufant	tant com pot en una harmònica, sempre les mateixes notes, una bufant i
bufant tant com pot en una harmònica, sempre les mateixes notes, una	bufant	i una xuclant, "nyigo-nyigo"; l'Alfons la va dur per a la Tina, perquè
ab l' amarat coixí. No s' escapá est moviment á la Madrona que, tot	bufant	los daurats rajolins, la veya ben bé de cua d' ull. Mes com son delicat
y com més pujant anavan, més dalit prenía, més rauixas de satisfacció	bufavan	per son esperit enlluhernat. "Oh, tu 'm vols fugir, no te m'
somni i aquestes idees no els oblidaré mai més. El meu amic es desvetlla	bufant	. Raja. Salta a l'ombra del paller. Jo fa estona que hi sóc i ja m'he
retornen les haques pel carrer de l'Hostal avall, a poc a poc, nervioses,	bufant	, tirant broma per la morrera, suades però elegants. Han de repetir la
oberta, ix del corral d'una camallada, d'un salt, rabent com l'aire,	bufant	i acaçant la gent... Ha eixit el bou del corral i la gent fuig de la gent
—Ben dit, Mestre. Però consti que nosaltres seguirem creient que el vent	bufa	fort i que el mar s'encrespa així que el baròmetre ateny una certa valor.
que a una potència d'ordre de 10··45. Descartes. —Sento	bufar	un aire fi d'eternitat. Ciutadà. —El que jo sento és que heu
massa coses. L'enciclopedista poc bregat amb la tècnica analista fa	bufar	la fantasia i s'aixeca massa enlaire. No toca de peus a terra. Manca
mira! mira! un vent impetuós per totes bandes me'ls	bufa	de biaix, i me'ls engega deu mil llegües enllà, dins l'aire
i que abandonen Moçambic, per la mar el vent ofrena,	bufant	des del Nord-est, perfums de Saba vinguts de les riberes
assedegada, pujant o descendint, magnifiqueu-lo.	Bufeu	vosaltres, Vents, dolços o amb fúria, des de les quatre bandes
Era el Sol a Occident, lluny del migdia, i els oratjols que	bufen	per la Terra, fidels a llur costum, es despertaven i
l'un, i a l'altra, l'altre, vers la boca del Tàrtar: com quan	bufen	dos vents polars, en uns sentits adversos sobre el
Pireu. Jo havia baixat al port per agafar el vaixell cap a Creta. Plovia.	Bufava	un potent xaloc i les ruixades de la mar arribaven fins al petit cafè.
I sota el seu mentó, al coll, passaven les vetes fosques del lignit.	Bufava	un vent de tardor, núvols esfilagarsats passaven lentament i endolcien la
era feliç. La mar, immensa, s'estenia fins a les costes africanes. Sovint	bufava	un vent molt càlid del sud, el livas, que venia de llunyanes
que el qui no hi vol sentir! —rondinà. I, ajupint-se, es posà a	bufar	rabiosament sobre la llenya humida. 9 Els dies s'anaven
gitar, em vingué la son i tota la nit vaig passejar-me sota tarongers;	bufava	un vent càlid, el meu pit s'obria i s'eixamplava, i jo portava un bri
els tarongers, sospirar la mar com una dona. 15 Aquell dia	bufava	un fort vent del sud, ardorós, que venia de l'altra banda de la mar, de
El sol ja era alt quan entràrem a la pineda. Olor de mel. Sobre els pins	bufava	la brisa, i feia una remor com la mar. Zorbàs, en tota la pujada,

Pàgina 1 (de 42)

50 següents