Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

deixa que t'expliqui la sort dels meus companys. En un moment aquell	bufarut	formidable va escombrar la plana i va precipitar l'angelada al buit
sense atendre l'Home, i un dia quedarem absorbits com una volva en el	bufarut	de la civilització. Un mot d'ordre. Retorn a la Naturalesa. El
uns altres de semblants en mars i terres —siderals	bufaruts	, vapors i boires i alens encesos, pestilents, corruptes.
de fusta. Els exèrcits s'esvanien com estol de fulles seques que un	bofarut	de tardor escombra. Les ciutats eren esfondrades amb tots els habitants
que m'embolicaré amb senyorets. Hi faig sa creu. Tots sou de pastetes. Un	bufarut	us fa caure. Nyícaris! Uix! I se n'anà costa amunt tot decidit,
grinyol d'una branca de suro que fregava amb una altra moguda per un lleu	bufarut	; el crit esgaripós d'un gaig i l'ala brunzent d'un falziot, li produïen
solar, de la terra esquerdada, de la vibració càlida de l'aire i dels	bufaruts	ardorosos que aixecaven polseguera dels terrossers i feien giravoltar
el rostre amb violència, i el respir era estroncat per la mordassa d'un	bufarut	. Davant d'ell, al lluny, al far de Roses, s'encenia i s'apagava amb
i abrivada que es fonia de seguida per a reaparèixer a l'impuls d'un	bufarut	. Les que sobreeixien no eren pas altra cosa que un esclat efímer, una
diríeu que la pluja li estova el fullam i les brancades; diríeu que el	bofarut	vol acabar d'aterrar-lo prenent-lo per la dreta i per l'esquerra i
d'arrelar-se a la crosta de la terra, com si tingués por que un mal	bofarut	se l'emporti. Per aquesta banda tenim Catalunya per anys. Aquí, si la
La carretera de Querol té una blancor de marbre picat i els cops del	bufarut	hi aixequen uns caragols de polsaguera que giravolten follívolment com
, en la vida d'una ciutat o d'un poble. Qui ens assegura que un dia un mal	bufarut	no se'ns emporti a tots plegats? Tant se valdria, però, per què l'ànima
que encara no eren a les postres quan el corredor d'orella entrà com un	bufarut	al menjador, i se'n va dur el vell Seganyoles al Borsí Català, on
Va anar així, i sense testimonis. I no em queixo. Tot el mar un gemec i un	bufarut	i farbalans d'onada i jo agafat i llençat, llençat i agafat, escopit i
Barcelona, protegida com és per la serralada costera, rep de tant en tant	bufaruts	del quart quadrant dotats de prou fúria per a tombar alguna petita
per la banda del nord, és ja més vulnerable, i alguna vegada rep	bufaruts	procedents netament de França. A Puigcerdà hi arriben per la vall del
perjudicats que els pobles pagesos, els escalencs no esperen dels	bufaruts	cap cosa de bo. Els observadors de l'Escala ens informen amb dades
mestral tarragoní en l'estat de la mar sol ésser insignificant. Els forts	bufaruts	hi alcen, però, ruixim i un xic de tràngol, i sovint es distingeix des de
el mes, des del dia 19. Durada i acabament. Ja hem vist que els	bufaruts	postdepressionaris solen ésser molt curts. Quan són torbonades d'estiu,
ben distingida. Resolgué alçar-se una mica del davant i, en fer-ho, un	bufarut	li féu perdre l'equilibri, emportant-se'l irresistiblement... Fou copsat
baldat, balbucejador com un infant, desarmat com un arbre sota el pas del	bufarut	, devastat com una estàtua esmicolada sota els martells dels iconoclastes.
que estaria dins de la barraca, l'amo hi entrà amb la impetuositat d'un	bufarut	. Mitja hora després, a l'eixir-ne, sigil·losament, s'hauria dit que duia
el soroll del qual anà augmentant ràpidament, i després, els primers	bufaruts	, perduts, del vent. Al cap de poca estona es donà seguit, impetuós,
protegida per la serralada costera, àdhuc Barcelona rep de tant en tant	bufaruts	del quart quadrant prou intensos per a tombar alguna petita construcció
al seu company; la poca serenitat del més serè se'n pujà al cel com un	bofarut	al sentirse la bofetada, y ja hi foren. D'aquella hora en avall la
fosca del Roquís Gros. Aquella cortina, rebatuda d'assí d'allà pels	bofaruts	d'una sobta ventarrada que tan aviat la tiravan cap a llevant com cap a
teulades y ressonava per les estimberes, s'hi afegía'l bramul sórt dels	bofaruts	que ho embestían y futralejavan tot, fent sotraquejar els fustatges de
al passador de la barra-lleva, mes tantost l'havía tret del encaix que'l	bofarut	, d'una gran empenta que quasi bé la tirà d'esquena, li obrí el balcó de
local, ni els senyals dels núvols, ni les prediccions de pluges, de	bufaruts	o de glaçades, no són aplicables a territoris gaire dilatats. Al Servei
i d'un altre cos arrossegant-se vora el meu: Robí. Entre els	bufaruts	del vent glaçat arribaven gemecs. Jo estava bocaterrosa, amb les dents a
Del gos, ni rastre. Vaig desfer un xic de camí perquè, en un dels	bufaruts	del vent, m'havien arribat altra vegada les paraules inconnexes sentides
que la nau de l'Imperi feia aigües, i àdhuc a Susa creixia la por que un	bufarut	de Ponent havia d'acabar-la. Els oficials de la cort del Gran Rei
aquell mateix oratjol occidental que ja augmentava per convertir-se en el	bufarut	que havia d'extingir-la. No perquè la pell de l'Imperi fos apedassada
núvols, com els capells dels cumulo-nimbus (pl. XXIII) i els	bufaruts	cirrosos que coronen certes encluses convectives. Aquestes darreres (pl.
de remolins de substancia ultra-gaseosa, per l'istil dels vulgars	bufaruts	, mánegas, etz., atmosférichs, enclohent centres d'absorció de formas
ponent vull dir del cantó que hi tenim la carn i 'ls ossos s' aixecan uns	bofaruts	tormentosos que 'n dihuen passions que acavan boy perapagar la i
un pensament la sucosa mil-i-fulla. L'espiral d'un	bufarut	arrabassa bestioles. Només l'escarbat traçut
tindrà l'areny ginesta. Per les novenes de	bufarut	tindrà l'eixut mullenes. Per les gelades
és que la sang, com la matafaluga, si treu la flor la glaça el	bufarut	, i el sentiment rebrota i se t'eixuga, i amb el cor
Avança el gep flexible de l'onada, canta la vela, xiula el	bufarut	, ens esquitxa un ruixim d'aigua salada i grinyolen
la mar alta, aferrant amb les mans la fitora: i atià els	bufaruts	de tota mena de vents, i embolcallà amb els núvols la terra i
Zeus l'ample cel! I ha esvalotada la mar, i es desfermen els	bufaruts	de tota mena de vents: ja tinc certa una mort espadada.
d'embiaix, ports de la mar, tinc por que de nou m'arrabassi el	bufarut	, i me'n porti pel mar poblat de monstres, amb una greu gemegor,
si alguna paraula enutjosa ha estat baldament amollada, que els	bufaruts	l'arrabassin i se l'emportin ben lluny. I els déus et donin de
el bot, i els vents ne sortiren tots, d'abrivada. I el	bufarut	en un punt rabassà els meus homes plorosos i els emportà mar
i tapant-me el cap vaig ajeure'm al buc del vaixell. I el mal	bufarut	del vent ens portava a l'illa Eòlia altre cop, i els companys
ningú esquivar una mort escarida si de repent ens venia un	bufarut	de ventada, un llebeig o un ponent revés, que són més que cap
vingué el Ponent xisclador, amb un gran revolví, furient, i el	bufarut	de la rauxa trencà les dos burdes proeres de l'arbre, i l'arbre
no era la seva part que tornés a la pàtria amorosa, perquè el	bufarut	de bell nou arrabassant-lo, va endur-se'l amb un feixuc

Pàgina 1 (de 2)

50 següents