×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb bufarut |
Freqüència total: 90 |
CTILC1 |
deixa que t'expliqui la sort dels meus companys. En un moment aquell | bufarut | formidable va escombrar la plana i va precipitar l'angelada al buit | sense atendre l'Home, i un dia quedarem absorbits com una volva en el | bufarut | de la civilització. Un mot d'ordre. Retorn a la Naturalesa. El | uns altres de semblants en mars i terres —siderals | bufaruts | , vapors i boires i alens encesos, pestilents, corruptes. | de fusta. Els exèrcits s'esvanien com estol de fulles seques que un | bofarut | de tardor escombra. Les ciutats eren esfondrades amb tots els habitants | que m'embolicaré amb senyorets. Hi faig sa creu. Tots sou de pastetes. Un | bufarut | us fa caure. Nyícaris! Uix! I se n'anà costa amunt tot decidit, | grinyol d'una branca de suro que fregava amb una altra moguda per un lleu | bufarut | ; el crit esgaripós d'un gaig i l'ala brunzent d'un falziot, li produïen | solar, de la terra esquerdada, de la vibració càlida de l'aire i dels | bufaruts | ardorosos que aixecaven polseguera dels terrossers i feien giravoltar | el rostre amb violència, i el respir era estroncat per la mordassa d'un | bufarut | . Davant d'ell, al lluny, al far de Roses, s'encenia i s'apagava amb | i abrivada que es fonia de seguida per a reaparèixer a l'impuls d'un | bufarut | . Les que sobreeixien no eren pas altra cosa que un esclat efímer, una | diríeu que la pluja li estova el fullam i les brancades; diríeu que el | bofarut | vol acabar d'aterrar-lo prenent-lo per la dreta i per l'esquerra i | d'arrelar-se a la crosta de la terra, com si tingués por que un mal | bofarut | se l'emporti. Per aquesta banda tenim Catalunya per anys. Aquí, si la | La carretera de Querol té una blancor de marbre picat i els cops del | bufarut | hi aixequen uns caragols de polsaguera que giravolten follívolment com | , en la vida d'una ciutat o d'un poble. Qui ens assegura que un dia un mal | bufarut | no se'ns emporti a tots plegats? Tant se valdria, però, per què l'ànima | que encara no eren a les postres quan el corredor d'orella entrà com un | bufarut | al menjador, i se'n va dur el vell Seganyoles al Borsí Català, on | Va anar així, i sense testimonis. I no em queixo. Tot el mar un gemec i un | bufarut | i farbalans d'onada i jo agafat i llençat, llençat i agafat, escopit i | Barcelona, protegida com és per la serralada costera, rep de tant en tant | bufaruts | del quart quadrant dotats de prou fúria per a tombar alguna petita | per la banda del nord, és ja més vulnerable, i alguna vegada rep | bufaruts | procedents netament de França. A Puigcerdà hi arriben per la vall del | perjudicats que els pobles pagesos, els escalencs no esperen dels | bufaruts | cap cosa de bo. Els observadors de l'Escala ens informen amb dades | mestral tarragoní en l'estat de la mar sol ésser insignificant. Els forts | bufaruts | hi alcen, però, ruixim i un xic de tràngol, i sovint es distingeix des de | el mes, des del dia 19. Durada i acabament. Ja hem vist que els | bufaruts | postdepressionaris solen ésser molt curts. Quan són torbonades d'estiu, | ben distingida. Resolgué alçar-se una mica del davant i, en fer-ho, un | bufarut | li féu perdre l'equilibri, emportant-se'l irresistiblement... Fou copsat | baldat, balbucejador com un infant, desarmat com un arbre sota el pas del | bufarut | , devastat com una estàtua esmicolada sota els martells dels iconoclastes. | que estaria dins de la barraca, l'amo hi entrà amb la impetuositat d'un | bufarut | . Mitja hora després, a l'eixir-ne, sigil·losament, s'hauria dit que duia | el soroll del qual anà augmentant ràpidament, i després, els primers | bufaruts | , perduts, del vent. Al cap de poca estona es donà seguit, impetuós, | protegida per la serralada costera, àdhuc Barcelona rep de tant en tant | bufaruts | del quart quadrant prou intensos per a tombar alguna petita construcció | al seu company; la poca serenitat del més serè se'n pujà al cel com un | bofarut | al sentirse la bofetada, y ja hi foren. D'aquella hora en avall la | fosca del Roquís Gros. Aquella cortina, rebatuda d'assí d'allà pels | bofaruts | d'una sobta ventarrada que tan aviat la tiravan cap a llevant com cap a | teulades y ressonava per les estimberes, s'hi afegía'l bramul sórt dels | bofaruts | que ho embestían y futralejavan tot, fent sotraquejar els fustatges de | al passador de la barra-lleva, mes tantost l'havía tret del encaix que'l | bofarut | , d'una gran empenta que quasi bé la tirà d'esquena, li obrí el balcó de | local, ni els senyals dels núvols, ni les prediccions de pluges, de | bufaruts | o de glaçades, no són aplicables a territoris gaire dilatats. Al Servei | i d'un altre cos arrossegant-se vora el meu: Robí. Entre els | bufaruts | del vent glaçat arribaven gemecs. Jo estava bocaterrosa, amb les dents a | Del gos, ni rastre. Vaig desfer un xic de camí perquè, en un dels | bufaruts | del vent, m'havien arribat altra vegada les paraules inconnexes sentides | que la nau de l'Imperi feia aigües, i àdhuc a Susa creixia la por que un | bufarut | de Ponent havia d'acabar-la. Els oficials de la cort del Gran Rei | aquell mateix oratjol occidental que ja augmentava per convertir-se en el | bufarut | que havia d'extingir-la. No perquè la pell de l'Imperi fos apedassada | núvols, com els capells dels cumulo-nimbus (pl. XXIII) i els | bufaruts | cirrosos que coronen certes encluses convectives. Aquestes darreres (pl. | de remolins de substancia ultra-gaseosa, per l'istil dels vulgars | bufaruts | , mánegas, etz., atmosférichs, enclohent centres d'absorció de formas | ponent vull dir del cantó que hi tenim la carn i 'ls ossos s' aixecan uns | bofaruts | tormentosos que 'n dihuen passions que acavan boy perapagar la i | un pensament la sucosa mil-i-fulla. L'espiral d'un | bufarut | arrabassa bestioles. Només l'escarbat traçut | tindrà l'areny ginesta. Per les novenes de | bufarut | tindrà l'eixut mullenes. Per les gelades | és que la sang, com la matafaluga, si treu la flor la glaça el | bufarut | , i el sentiment rebrota i se t'eixuga, i amb el cor | Avança el gep flexible de l'onada, canta la vela, xiula el | bufarut | , ens esquitxa un ruixim d'aigua salada i grinyolen | la mar alta, aferrant amb les mans la fitora: i atià els | bufaruts | de tota mena de vents, i embolcallà amb els núvols la terra i | Zeus l'ample cel! I ha esvalotada la mar, i es desfermen els | bufaruts | de tota mena de vents: ja tinc certa una mort espadada. | d'embiaix, ports de la mar, tinc por que de nou m'arrabassi el | bufarut | , i me'n porti pel mar poblat de monstres, amb una greu gemegor, | si alguna paraula enutjosa ha estat baldament amollada, que els | bufaruts | l'arrabassin i se l'emportin ben lluny. I els déus et donin de | el bot, i els vents ne sortiren tots, d'abrivada. I el | bufarut | en un punt rabassà els meus homes plorosos i els emportà mar | i tapant-me el cap vaig ajeure'm al buc del vaixell. I el mal | bufarut | del vent ens portava a l'illa Eòlia altre cop, i els companys | ningú esquivar una mort escarida si de repent ens venia un | bufarut | de ventada, un llebeig o un ponent revés, que són més que cap | vingué el Ponent xisclador, amb un gran revolví, furient, i el | bufarut | de la rauxa trencà les dos burdes proeres de l'arbre, i l'arbre | no era la seva part que tornés a la pàtria amorosa, perquè el | bufarut | de bell nou arrabassant-lo, va endur-se'l amb un feixuc |
|