Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en el qual els músics de la banda s'escalfen les mans balbes i agafen	bufera	per la cercavila. I tot seguit guspiregen els altres. A la plaça de
d'Alcoi o de la contrada —que de tot arreu acuden— no se'ls acaba mai la	bufera	. Amb vint-i-set bandes de música en funcionament constant la ciutat
El qui les porta, que és un home, deu tenir la pruïja de mostrar bona	bufera	i de mirar de lluir-s'hi. Com que el camp de visió que albira des dels
de la banda municipal suen reposadament tot esperant l'hora de llur	bufera	filharmònica. Al quiosc de begudes resulta impossible d'atansar-s'hi. La
com si els espantés les mosques. El resultat esdevé un pas-doble de	bufera	esllanguida, un bon xic anàrquic. Els veïns de la plaça treuen el cap
i era que quan es posava a bufar el foc per encendre'l, treia tanta	bufera	que aixecava tota la cendra enlaire, esgarriava les brases i els sarments
els llocs susdits com en els termes pletòrics de Son Real, Aireflor i les	buferes	d'Alcúdia; però, ara, el pobret, ja és vell, les cames li fan figa,
de les casetes del Port; enfront els estanys i maresmes de la banda de la	Bufera	i les siluetes de Santa Margarida, Muro i les llunyanes muntanyes d'Artà;
i espígol! És la meva brúixola! No necessito mirar els fars! ¿Sentiu la	bufera	? Allarga't, allarga't d'en terra! ¿Veus com no puc estar dins? Vira,
Els de la banda bufaven en els respectius instruments amb tota la	bufera	de què eren capaços. La comandanta i la Marieta, assegudes a l'escó, es
més ple, s'hi establiren, com en aquest cas s'esdevé sempre, aiguamolls i	buferes	, que esdevenen sovint salades a la vora del mar. I els paisatges actuals
cirrus, compost dels darrers filaments de l'embut mateix, i de la	bufera	, també cirrosa, que surt del centre del corrent. Les encluses poden ésser
És una gran idea. Podríem organitzar un concurs a veure qui té més	bufera	. —He agafat tant de sabó que els de casa estaran una setmana sense poder
percudint-ne la catifa, arreu deixa un avalot. Amb	bufera	de bruixot del pedrís el caire esmussa. I de boira
clot de la teva esperança. No per inflar els meus d'una noble	bufera	et dic de tu, sinó com als companys. Sóc vell com la
esclatar: el sot de l'ésser s'obre al buidament. La	bufera	total, el buit manxaire que neteja els sentits, la balma nua,
dels réis. Mat. 8, 23. 58. Entránt Jesus dins una bârca e sa	buféra	ó lágo de Genesarét, fugint d'ets apláusos que li darian e Cafárnaúm per
dita ho fa prou avinent: s'han de saber fer córrer els dits quan passa la	bufera	per la flauta. —Porta un altre cigaló, noi! —Un dia és un dia! Quin
[(per l'esquerra, barbut, amb cucurulla i túnica llarga amb estels)]: Les	buferes	dels aires salten les unes contra les altres. [(Mira enlaire.)] Els
y, creyent que ell dormia, pera despertarlo, li bufava l'orella, ab una	bufera	freda, freda, que gebrava'l cor y'l feya tremolar com en aquella nit que
sos parpres fossin llosas de plom que no podia alçapremar; però aquella	bufera	de la seva mare li privava d'acabar d'adormirse. Ab tot, com que era tant
notarho, hi sentí'l contacte d'una cosa freda, de fredor metàlica. —La	bufera	de la mare...— pensà en Met, ensopit en son sofriment. Y, sense moure'l
—Fonoy!... Ara sí qu'es ben cert!...— Ja no tenía dubte: sortía una	bufera	dels rejols! Posà pell de gallina, y per un punt no va saber què fer.
empunyant, aplegà nuvolades i remogué la mar i atià pertot les	buferes	de tota mena de vents i embolcallà dins la boira
vaixells t'ha domat Posidó, suscitant-te la tan poc envejable	bufera	dels vents treballosos, o uns guerrers enemics t'han traucat en
vaixells m'ha domat Posidó, suscitant-me la tan poc envejable	bufera	dels vents treballosos, ni uns guerrers enemics m'han traucat
patufets meus? No, són els núvols, que de tan baixos que passen fan	bufera	... (Pausa; agafa qualsevol cosa, una perola, una col, i els la
els arbres inclinats cap a una banda empesos per la força del vent, la	bufera	que en deia l'àvia, o un buferut. —Espera... —va fer en Quirze jove,
endins, cal anar molt més al sud. Un exemple d'aquestes plantes és la	bufera	arbustiva (Withania frutescens), espècie mediterrània meridional
terreny a espècies més resistents a l'eixut, com l'arçot, el margalló, la	bufera	arbustiva, la períploca, l'espareguera de gat, etc. La bosquina espinosa
palmera de fulla en forma de ventall, que tampoc no fa gaire ombra. La	bufera	fruticosa, l'arraià, la periploca, l'esparreguera de gat, etc.,
amb molta picardia, li va deixar guanyar terreny, com si anés perdent	bufera	—diu el Todolí, que estava collint farigola pels voltants—, simulava
-ho així, que per un plural de més tampoc no vindrà d'aquí. 251 Quan la	bufera	dels dimonis és gèlida i tallant com un ganivet, l'alè dels àngels és
un mètode concret. A la fi, sembla que l'esforç poètic ha perdut tota la	bufera	, l'interès pels versos s'ha allunyat molt. Aquestes ratlles que escric
palla, de fusta i encara menys de maons; tampoc que els llops tinguin una	bufera	tan forta que enderroquin les cases. El que és veritat és que la
de la cantonada; i les bugaderes amb el músic, que aviat no tindrà ni	bufera	; i la cuinera del jutge amb el cec de les lletanies; i la pubilla del mas
o -er(a) (bufadera,	bufera	), -dur(a) o
pixera, plorera) o també la capacitat per a fer-la (	bufera	). A tots aquests sufixos s'hi pot afegir, encara, ‑ó,