×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb bufetada |
Freqüència total: 540 |
CTILC1 |
a una ofensa encara no és una venjança. Aquell qui rep una | bufetada | i la torna tot seguit sense contemplacions, no es venja. Si més no, en el | una coloració psicològica molt concreta i especial. Podem creure que la | bufetada | instintiva amb què paguem una bufetada anterior és un gest desproveït de | i especial. Podem creure que la bufetada instintiva amb què paguem una | bufetada | anterior és un gest desproveït de malícia, una mena d'acte reflex, i, per | i atacant, les dents desnusades i les ungles altes, la cara vermella de | bufetades | escadusseres i de pànic cerval. —El matareu... —sent encara. I la dona | un reu i no prou segurs del xoc que havia de produir-los, els donaven una | bufetada | dient: Perquè te'n recordis!, de fet és que vivien sota la convicció que | dels mossos, havia anat a cops de puny amb altres xicots, alguna | bufetada | escadussera havia rebut de la dida i de les criades, però no era capaç de | ... [(Va per besar-la.)] /Maria\. [(Li dóna una | bufetada | .)] I tu, per ara, tens això. [(Surten en aquest moment Amèlia | la porta del pis, amb els llavis tremolant, però sense dir res. Com una | bufetada | . Com deu bufetades. Fins que un milicià va trucar a la porta per dir-me | amb els llavis tremolant, però sense dir res. Com una bufetada. Com deu | bufetades | . Fins que un milicià va trucar a la porta per dir-me que en Cintet i en | les galtes lívides, absolutament idiota, com un màrtir disposat a rebre | bufetades | , el Baró de Falset no podia dir res; potser dintre uns segons hauria | i aleshores ell, sense encomanar-se a Déu ni al diable, li ventà dues | bufetades | amb tota l'ànima. Conxa restà lívida, però aguantà els cops; ni el més | poc hàbils sobre la pell exsangüe. Guillem estava furiós, i a les dues | bufetades | seguí un cop de puny directe contra la boca; els llavis es varen | que jo no podia deixar d'obeir. ¿Sabeu el pare violent que dóna una | bufetada | injusta al seu fillet i que, excitat pel cop, pel plor de l'infant, pels | a la Joliette. Davant la insistència d'ella li ventà un parell de | bufetades | i arrencà a córrer tot dient-me que jo fes el mateix. —Aquest bestiar | jugaves? Que podríem demanar feina en aquests treballs. —Et ventaria una | bufetada | per ruc. ¿Que no et recordes de Valence? ¿T'agradaria tornar a | desistia de sos punibles proposits, no vaig tenir mes remey que fermhi á | bofetadas | . —Filla meva, —'m deya aquell viciós de mala calanya,— filla meva... si á | Y veyent que altre vegada 'm posaba á sobre sas mans, li vaig estampar la | bofetada | mes solemne que 's puga haber figurat en sa vida. —¡Desvergonyida! —va | series tan dolent com tots els altres. [(El Soldat Primer li dóna una | bufetada | .)] Ei, tu! Soldat Primer. —És pel teu bé. Mira, he pogut | de la inspecció. Diu en Miquel Porter que una vegada li foteren una | bufetada | per parlar català. Era un signe. En acabar la guerra, que anomenaven | punt de perdre l'equilibri. Al noi que ha rodolat el recullen i li donen | bufetades | però no es retorna. Diuen que no és de Ciutadella, sinó de Mercadal. Una | dit que a Catalunya no refusem contradictors ni ens ha de doldre tant una | bofetada | activa que fiti un dels passos de la passió, com el bes contemporitzador | malicia, que havien promès, quan se trobarien, omplir-se els rostres a | bofetades | . En aquell poble hi han cinc carrers que cabrien en un puny. No és | ubriagadora i el rostre va enrogir-se-li com si li haguessin donat una | bufetada | . Havent berenat, s'acomiadà dels pares i se n'anaren cap a la carretera. | orgullosa més satànica. —¡Prou! —cridà, ofès com si hagués rebut una | bofetada | .— Prou. Axò sí que nó. ¡Vaya uns tipus! Pèndrem per un | que sofría la criatura el càstig d'ésser treta de la taula o d'alguna | bofetada | que enrogía ses galtes sense color. Dòn Josep comprenía la injusticia, i, | somriure, que cavava graciosos clotets a les seves galtones, me pegà una | bofetada | acaronadora i em digué: —Goita, noi bufó, quina pila de caça! Oi que | de la sirena, estrident, impetuós, li caigué a les orelles com una enorme | bufetada | . Sentí un estremiment de por per tot el cos, tremolava com la fulla a | semblava despertar-li la vida passada. Cada xiscle, cada plany, cada | bufetada | ressonant per tota la plaça en la nit callada semblava obrir-li de nou | res tan cruel; així trobaràs esclau que preferirà rebre fuetades a rebre | bufetades | i jutjarà la mort i les vergues més tolerables que les paraules | ha hagut de fer-se-li igual. "¿Doncs què farà el savi percudit d'una | bufetada | ?" Allò que féu Cató quan li pegaren a la boca: no s'encengué d'ira, no | de les procacitats d'un peça al Glacier i havia rebut una | bufetada | . —Si això em passa a mi, deia la Maria..., li rompo l'ampolla del rom | contava això per dir que l'amic de la Giuseppina havia rebut aquella | bufetada | d'un passavolant desnonat. Ella sí que n'havia tinguts, de protectors | era allò que es diu un home valent, ni solia resoldre les dificultats a | bufetades | . Però mai ningú no li havia pegat, ni havia hagut de recular perquè no li | es l'home que jo he conegut mes prompte y de ma mes trencada. La primera | bofetada | que va donar, al segon ó tercer dia de classe, la va rebre un minyó | baixa del seu sitial y se li planta al devant. Al acusatiu, xap! soná una | bofetada | tremenda que li posá la galta com un pebrot vermell y'ns estremordí á | — la seva dona es permeté contradir-lo i dir-hi una paraula. I bé: la | bufetada | que el Macià li clavà sense moure's de la cadira fou una cosa espantosa, | féu el servei militar al Pardo i una vegada un coronel li donà una | bufetada | terrible perquè el trobà massa andalús. Sempre vaig creure que era l'home | esgarrifoses, seguit indefectiblement —si havia de ploure— d'un joc de | bufetades | magnífiques. La passió feia descobrir coses inconfessables i la vida | escriptora que va irritar-lo amb unes objeccions, li ventà una solemne | bufetada | . Després, per bé que sumament irascible, d'una sensibilitat torturada, | i m'has de dir qui em difama així; perquè on el trobi li pegaré una | bufetada | . —Hauries de donar moltes bufetades, Claudi... M'ho han dit tres o | així; perquè on el trobi li pegaré una bufetada. —Hauries de donar moltes | bufetades | , Claudi... M'ho han dit tres o quatre!... —Vull saber qui són, o si | : "què li he fet, al cap i a la fi, per a pegar-me aquesta | bufetada | ? És boja!... No n'hi ha per a tant!... Ja tornarà! A fe de | germana; només per ferir-me. Si no fos vell, aquí mateix li pegaria una | bufetada | ... Ecs!... Quin fàstic! I, sense un mot de comiat, se'n va anar decidida | a preguntes, es quedava tot parat, indefens, com si esperés l'insult o la | bufetada | . Claudi el va deixar, sense saber si era un imbecil o un brètol, o les | armadura del quiosc, un gran títol del diari et sorprèn i t'ofèn com una | bufetada | . És inútil, castigat a no poder venjar-te, aquesta vegada no et quedarà | de parar les dues galtes mentre ells no es cansen d'inflar-te-les a | bufetades | ? Tot això és vell i suat com l'anar a peu, ja ho sé, però és que | és la que em foto més de gust de totes. Li vaig girar la cara d'una | bufetada | ... Creus que s'hi va tornar? No. Va crispar els punys, això, sí, va | ho faig, no sé pas què passarà: o l'hauré d'abraçar o de donar-li una | bufetada | . La Universitat. Els condeixebles. És un món curiós, molt típic de la | dins l'aigua del torrent ens topàrem amb els calallampers. Ens afuàrem a | bufetades | i qualcun bevia aigua a les totes. Quan la baralla es trobava al ple, un | sacsant-me. I em deixà sol, després d'haver-me tirat sobre el llit d'una | bufetada | . Tombat al llit, aplanat i desfet, estava com absent, fora de tot. Record |
|