DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
bugada F 450 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb bugada Freqüència total:  450 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

fúnebres, presento els aranzels d'un esplai honest. Si és Alcestis, bugada ençà de la palingenèsia, o com ho afinés millor un honoris causa o una
-la, per vestir-la, per acompanyar-la a Trissagi, com per dirigir la gran bugada de cada mes. Va ser en un acte de generós despreniment que Cinta la cedí
estirada... va ésser després de tant d'anar a rentar per altri, de tantes bugades com he arribat a fer. Tot lo dia aferrada a sa pica, peça va peça ve,
d'en Quimet em guardava el nen els dilluns perquè jo pogués rentar la bugada més forta. En Quimet em deia que no li agradava gens que la seva mare ens
sòlids, invulnerables, assegurats contra tots els estrips i totes les bugades, i els Lloberola, perquè duien aquesta mena de calçotets, es creien
en les lectures i sobretot en els exercicis espirituals. Aquesta mena de bugada teològica que es feia a començaments de curs, amb una gran decoració
seure aquí dalt o passar-se la vida vora els fogons amb el cove de la bugada. És la provocació. Ell li fa retret de tants anys de regir aquella casa
travessar l'era al pic del sol, amb l'excusa que li ajudés a estendre la bugada molla, o a traginar una ansa de la cistella de verdures i la senalla del
venturosa situació no li mancava avuy sinó una cosa: fer la última gran bugada, rentar y passar los grans fardells de llensols y roba de taula qu'
guardiana de la casa y d' allí sentiría mellor la porta. Era 'l dia de la bugada, y com qu' en Lluís y en Matías esmorsarían al restaurant per despedida,
coses, portar-li llenya a la llar, emplenar-li d'aigua el cubell de la bugada. Un dia, veient-me prop del mas sense fer res, m'obligà a pelar patates.
aturàvem a la vora d'un rec, d'un xaragall, d'un riuet, i fèiem la nostra bugada. Ens agradava triar un lloc bonic, amb arbres i prat, o un bosquet amb
tebior. —¿I com eixugarem la nostra roba, Josep, el dia que haurem de fer bugada? —No plou pas cada dia; també veurem sol. —Però si aquest sol no escalfa
a dormir en un bon llit, tot sol; l'endemà et tornen la roba que ni cap bugada. Després de tot això, creu-me que si hi has entrat amb polls, sarna o
les sabia administrar, ho confesso. Quan, després d'haver fet un dia de bugada a la vora d'un rierol o d'una font campestre, jo posava dins la maleta la
amb els roquets blancs, llavats i planxats de nou que encara fan olor de bugada. En eixir de missa, vora migdia, es fan rogles al pati de l'església. Hom
apartaren la taula, els bidons de petroli, el cossiol, el cove de la bugada, feren lloc i es posaren a ballar. Arribaren els notables, l'oncle
gràcies de Ceret és que de la porta estant s'hi pot rentar una peça de bugada. L'aigua hi salta pels carrers i amb l'aigua una munió de vespes per a
llum resplendent Ciutadella sembla, vista des de la carretera de Maó, una bugada de roba blanca estesa vora el mar. La plana ocre que rodeja la ciutat i
consumint la vida nua. Mai, però, no deixa cendres de bon ús per a la bugada. Esperem de Lluís Valeri la fidelitat del foc. Que no desmenteixi mai
un presenta uns llibres més nèts que si haguessin passat per la bugada i els diu: "Aquí ho teniu tot". Som honrats. Porteu-nos a un presiri
sortien de casa, i de llençols que s'evaporaven dintre del cubell de la bugada, ne vareig omplir el arrabal, part de Ribera i totes les afòres. El diner
com un garrí o com un marranet, tampoc la seva conducta havia sigut de bugada. De suplents meus en sabia tres: el pare de la nostra filla, que havia
riu de paper d'estany, amb oques que hi neden i dones que hi renten la bugada, i el caçador que engalta el fusell a un conill tan gros com els gossos,
fum que surt de la cabina on cou el dinar, per gallardets i flàmules la bugada estesa, la muller repassant la roba amb el gos al costat, i el canari que
d'aquets interiors, no més passant-hi per davant, s'hi sent tal olor de bugada, les cadires són tan senzilles, la taula és tan ben parada, tot és tan
a la fàbrica, molt de cusir i un poc de tallar i brodar, repassava les bugades, marcava tovalloles i mocadors i feia els davantalets d'en Pasqualet, el
mena d'estil descoratjat: —És endebades. Ens és impossible de passar-ne bugada, d'ell. Precisament ell s'aprofita de tot el que anem rumiant per
per la seva marxa regular, seriosa i digna; pel seu vestit de fil net de bugada; pel seu barret tou i pelut decantat sobre les celles, el qual permetia
se van poblant. Aquí una veïna estén al sol la roba multicolor de la seva bugada; ací una altra, desitjosa de treballar a l'aire lliure, ve a estintolar a
d'una casta absolutament diversa de les que sorgeixen la roba de la bugada, prenen el compte a la minyona i lliuren les sabates que s'aclofen massa
ja en les baixes feines de la cuina, ja a traginar la roba de les bugades des de la riera a l'estenedor i des de l'estenedor als coves; però quasi
cel. Blanes resplendeix alegrement amb ses parets blanques com llenços de bugada i ses teulades grogues com altars de moresc. El mar i el cel són una sola
van amb el cor a la mà i diu que les cases de pagès fan olor d'herbes i de bugada. Els poetes són així i cometen aquests errors tan grans. Car jo sempre he
divertides! —¿Vols que la vagi a buscar? Deu ésser al bassot a rentar la bugada —s'oferí el marit, sense adonar-se de les senyals que li feia la seva
i no comprometés. —Sí; ara és a veure com les minyones ens renten la bugada —rectificà, com qui no diu res, la pretensiosa portera. —Jo mateix aniré
com el cinc del mes entrant. Ja va procurar que no fos ni dilluns dia de bugada ni dissabte dia de pastar. Però, rara coincidència!, el pa s'havia acabat
s'anaven apedaçant els llençols vells, i el dia que anaven a la bugada es posaven al llit uns llençols de recanvi fets de roba de sac. Aviat
Com que a can Feliu el dilluns es rentava la roba i es passava la bugada, el dimarts es treia del covell, s'esbandia i es posava a estendre, i el
de l'Argentera; la Selva i Castellvell com un escampall de peces de bugada brillant al bat del sol; els cims de Puig Cabrer i de Brufaganya i,
que canten a la vora de les segles i dels vivers mentre ensabonen la bugada, i la terra que es bada luxuriosa, palpitant i embalsamada com si sortís
mules... Penseu-hi, Blai: les dones rentaven la roba al riu i estenien la bugada a les branques dels arbres i sobre les herbes... Van arribar a tenir sala
les mans de gust. No hi ha res que agradi més a la meva mare que fer una bugada grossa, un dissabte dilatat i profund, que dirigir una emblanquinada amb
de locucions de vell. Així ho hem trobat, així ho deixarem; a cada bugada, perdem un llençol..., etc. aquestes expressions, tan reiterades, em
feliç dins el llit, entre els llençols hospitalaris, tebis i flairosos de bugada i entercs de netedat. Llavors s'adonà que d'ençà que era al món, mai no
a aquesta postura trista de la rentadora que jamai està llesta de la seva bugada. Doncs bé, jo sofreixo el mateix càstig i fou perquè l'endemà d'aquella
estanys de llet, amb els cignes adormits; les esteses dels llençols de la bugada... El que em passava només es pot comparar... perdoni, però no trobo la
com si estiguessin asseguts damunt de l'aigua, però buides; com una bugada estesa, i l'anar i venir de l'aigua les feia gronxar d'una banda a
a la figuera. La seva mare li dóna la cartera. Li posa el davantal net de bugada i, mig conformat, pren el camí del poble. Ah, les vacances! Però li passa
En Joan rumià i comptà i debaté; espremé la seva memòria com un drap de bugada, i per fi unes gotes de llum li caigueren damunt el cervell. Recordà que

  Pàgina 1 (de 9) 50 següents »