×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb bugre |
Freqüència total: 9 |
CTILC1 |
Me mira de fit á fit... Y diu mitg foll: bergant... | bugre | ... Espia... ¿te rius de mi? Tranquiliseus, lo meu | prelat impacient que ara havia trobat escalf confonent-se enmig els | bugres | que caminaven entre els apàtrides per les dunes i també pel solell de les | es deia. Darrerament, la moda volia que els joves hi anessin, i els | bugres | també hi havien pres posició, en petits ramats esparsos, dels millors | un estanyol amb nimfees grogues, blanques, ara era un erol calcigat per | bugres | amb sandàlies, embadalits, injustificables... A la cala, la monotonia de | i que, no pas per això, esperançaven un compliment, una deferència, dels | bugres | instal·lats al bosquet de les dunes, menys encara dels comissionats, que, | esquívola, la vessana per on folgava... Ben cert que hi havia els | bugres | que s'afanyaven a arraconar la porcellana, de caseriu en caseriu, però | vastes avingudes, que aquella tarda festívola apareixien desertes... Els | bugres | també eren fora, cuitant a col·leccionar vigorosament els adminicles que | exposat a la malícia del pagès enderiat o del | bugre | que camina? No fa por: és repugnant, un diable de | eren coneguts com a patarins a Itàlia, pifles a Flandes, | bugres | a Borgonya i al nord de França, teixidors a la Gàl·lia (Bernat de |
|