Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de prendre una més clara forma, qui sap si va emplenar la mencionada	buidor	i va ser alhora omplerta per ella. Incomodíssims, el Caos i Gea es
conservar aquesta carta, si no és com a símbol de tota l'estupidesa, la	buidor	, la maldat de Carolina. Devia llegir-la de tant en tant per conservar el
es refereix als conceptes de les coses. Però a major finor, més gran	buidor	; la ironia merament intel·lectual no fa riure amb desesperació i enuig ni
clatell del xòfer, anava deixant anar paraules que resultaven d'una gran	buidor	una mica pintada de mel. —/Bueno, bueno, bueno. Con que\ el
culpables de tot. Això no és que fos mania persecutòria, era simplement	buidor	de cervell. Una de les coses que acrediten més la paciència o
la veu d'una campana que es perd en l'insondable neguit de la	buidor	. Passen en l'ombra els homes, callats i esporuguits, fonent-se,
inexpressius, i s'emporta en Pere a la cuina. La campaneta ressona en la	buidor	de l'entrada i fa el miracle d'aturar la conversa. Les orelles es paren,
desert; entre Beatriu i la família que la rodeja s'interposa un espai de	buidor	enorme. Veu que se li acosta amb els braços clavats al cos, d'una manera
amb els companys, les vetlles a Comarquinal li són d'una lentitud i d'una	buidor	insuportables. S'acotxa tot just arriben. Laura es substitueix el vestit
menys vagues; l'envaí un gran entristiment; de sobte va pesar-li la	buidor	de la seva vida i percebé la sospita d'una irregularitat moral. S'adonà
sepultat allí dins, puix que havia entrat en aquella casa amb una gran	buidor	al cervell i una horrible desolació al cor. Jo m'adonava que no vivia i
sentir una tristesa inconsolable. Era una barreja de remordiment i de	buidor	. No podia amagar-me el meu fracàs íntim, i aquest fracàs m'anul·lava. Era
d'esglai i de dol i m'esfereïen visions estranyes. Dintre la	buidor	de la nit obscura ha estat sempre en va que he clamat al cel:
els meus ulls, dansaven com volves, s'entreteixien, obrien zones de	buidor	davant meu, com abismes de llum crepitant, i m'arribaren a produir el
el meu cap s'omplí d'un silenci infinit. Era més que silenci; era una	buidor	de tomba que es feia dintre meu. Tenia la consciència de submergir-me en
res damunt el paper. Aleshores, tot el meu ésser queia en una ombrívola	buidor	. I em feien pena els meus somnis per inútils i enganyívols. Em
Sóc feliç, i a punt de plorar. M'ofega la meva plenitud, i sento una	buidor	que m'acora. Per primera vegada em sento formant part de la vida dels
abocats Josep i jo; i després, per damunt nostre s'estenia, omplia les	buidors	de l'espai. Aquest trompeteig frenètic no l'he oblidat mai més. —És la
visions esplendoroses que he sortit a cercar. Hores i dies perduts en la	buidor	del temps, ja no sou res al moment en què us faríeu record; coses, d'ahir
del record. I allò que en el record es fa malenconia, vaguetat,	buidor	, i allò que ell té d'esmunyedís, de desmaiat, d'irrecobrable i
o un recomençament. Lió havia estat un parèntesi, no un parèntesi de	buidor	, sinó de plenitud. Demà seria altra vegada a la carretera amb Josep. Ell
torbadora tristesa més que sentimental còsmica: tremendes sensacions de	buidor	, d'haver estat brutalment instal·lat en un espai que no li correspon...
baix! Ombra sense record. A dintre meu, no hi queda res; sí: una alegre	buidor	, la sensació d'haver-me desempallegat de tot, de tot... Seuries al meu
Mentre seguia el bellugueig de les flames experimentava la mateixa	buidor	d'altres vegades. ¿Què li volia aquella dona que un dia simbolitzà per a
la penosa tasca de debanar els inútils pensaments de sempre; no la	buidor	de la seva cambra, ni sentir-se solitari, indefens, davant d'una
va mirar al fons dels ulls: ni una guspira de despit; només desolació i	buidor	; no es rebel·lava contra una justícia que podia considerar arbitrària per
impuls, però es conté... Mira al seu entorn i topa amb l'absoluta	buidor	de la seva cambra. Són les coses d'ahir, les de sempre: l'armari, el
en l'esbalaïment de l'hòrrid canvi. Parlà tan alt que la	buidor	profunda de l'Infern ressonà: "Potestats, Prínceps,
gestes i els honors. Era tot, però, falsia, tot ell	buidor	; bé que la seva llengua destil·lés ric mannà, i bé que fos
ens impedeixen qualsevol eixida. Passats (si els passa algú),	buidor	profunda d'informe Nit seguidament l'aferra i
des de la Terra, com un vapor eteri van pujar-hi les	buidors	transitòries, aleshores que les obres dels homes tingué plenes
la més gran saviesa: més, encara, tan sols és fum,	buidor	o absurd desvari, i en les coses que més ens concerneixen
dels teulats la rojor sempre quieta, dominant dels carrers la	buidor	. Oh tú que has guardat ben estesa l'oliva, les figues verdals i
dels teulats la rojor sempre quieta, dominant dels carrers la	buidor	. Dels patis, á baix, les mimoses d'ivern s'aboquen, daurades,
resistir. Els ulls del dibuixant imanten ses pupil·les, on se dilata una	buidor	absoluta. Quina aventura més estranya la de la presència d'un home, i
aquesta llarga etapa renaixentista, equivalia a reiterar bajanades d'una	buidor	inefable, unes vegades a propòsit del rei En Jaume —Pàtria—, de sant
per sota de les possibilitats, aquest cofoisme dels rètols pomposos sobre	buidors	i irrealitats (que no és mania de grandesa, sinó al contrari,
cegament despatriacions en nom d'una pressa universal exercitada en la	buidor	, ni memoriacions d'escolar fidel deixeble del curs d'introducció a
Una ànima, sí; però no una ànima en pena que omple amb els seus gemecs la	buidor	de l'espai, sinó una ànima amb un cos sà, robust, incorruptible. Solament
i esperança són plenituds: el somni del passat o del futur són d'una	buidor	espantosa. Hi ha esperits que no són fets per a somiar i quan s'evadeixen
Un sent la fredat d'esser cego, l'angoixa de lo desconegut, la	vuidor	de la manca de sol, i, per més que un reflexiona que allò és cosa de
que pugen de la quietut. La calma ja és més que calma: és apagament, és	vuidor	. És com si escoltessiu la terra desde Marte, o desde la Lluna... Sembla
o mal d'estómac, d'avorriment o de cansament, l'estudiant sentia una gran	buidor	en l'ànima i un desig vivíssim de fugir d'allí, de rompre aquell estrany
foren més grans, resultaven més sinistres al morir glassats en aquelles	buydors	del desert més ample. Allí's pararen un minut. En Reyes era ja no més
un cantó del sofà, els ulls entelats pel plor, l'esguart divagant per les	buydors	de l'ombra qu'anava invadint la sala, seguía la pobra María de Camflorit,
mirar llargues distàncies de cap a cap, i no veure altra cosa que una	buidor	mortalment blanca, amb el silenci per tota companyia. Naturalment, no
camí ral pren una disposició engrescadora de trampolí per a saltar en la	buidor	estelada. Res que pugui comparar-se, en bellesa ideal, al fer via a la
ben eixerit. I el pressentiment i el desig eren més vius després de la	buidor	del dia, quan li entrava una son dolça i s'esmunyia, protegida per la
sol! —Sí, és veritat. Mólt sol, mólt! Quan va morir la mamá, la	buidor	sigué insondable; ara ja no té nom. No pots pensar lo que el pobre
materialitat dels séus gustos de dòna de bona posició, quedaven en gran	buidor	els il·lusoris, com aixi mateix la seva pensa que, nodrida amb lectures

Pàgina 1 (de 16)

50 següents