 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb buidor |
Freqüència total: 798 |
CTILC1 |
| de prendre una més clara forma, qui sap si va emplenar la mencionada | buidor | i va ser alhora omplerta per ella. Incomodíssims, el Caos i Gea es | | conservar aquesta carta, si no és com a símbol de tota l'estupidesa, la | buidor | , la maldat de Carolina. Devia llegir-la de tant en tant per conservar el | | es refereix als conceptes de les coses. Però a major finor, més gran | buidor | ; la ironia merament intel·lectual no fa riure amb desesperació i enuig ni | | clatell del xòfer, anava deixant anar paraules que resultaven d'una gran | buidor | una mica pintada de mel. —/Bueno, bueno, bueno. Con que\ el | | culpables de tot. Això no és que fos mania persecutòria, era simplement | buidor | de cervell. Una de les coses que acrediten més la paciència o | | la veu d'una campana que es perd en l'insondable neguit de la | buidor | . Passen en l'ombra els homes, callats i esporuguits, fonent-se, | | inexpressius, i s'emporta en Pere a la cuina. La campaneta ressona en la | buidor | de l'entrada i fa el miracle d'aturar la conversa. Les orelles es paren, | | desert; entre Beatriu i la família que la rodeja s'interposa un espai de | buidor | enorme. Veu que se li acosta amb els braços clavats al cos, d'una manera | | amb els companys, les vetlles a Comarquinal li són d'una lentitud i d'una | buidor | insuportables. S'acotxa tot just arriben. Laura es substitueix el vestit | | menys vagues; l'envaí un gran entristiment; de sobte va pesar-li la | buidor | de la seva vida i percebé la sospita d'una irregularitat moral. S'adonà | | sepultat allí dins, puix que havia entrat en aquella casa amb una gran | buidor | al cervell i una horrible desolació al cor. Jo m'adonava que no vivia i | | sentir una tristesa inconsolable. Era una barreja de remordiment i de | buidor | . No podia amagar-me el meu fracàs íntim, i aquest fracàs m'anul·lava. Era | | d'esglai i de dol i m'esfereïen visions estranyes. Dintre la | buidor | de la nit obscura ha estat sempre en va que he clamat al cel: | | els meus ulls, dansaven com volves, s'entreteixien, obrien zones de | buidor | davant meu, com abismes de llum crepitant, i m'arribaren a produir el | | el meu cap s'omplí d'un silenci infinit. Era més que silenci; era una | buidor | de tomba que es feia dintre meu. Tenia la consciència de submergir-me en | | res damunt el paper. Aleshores, tot el meu ésser queia en una ombrívola | buidor | . I em feien pena els meus somnis per inútils i enganyívols. Em | | Sóc feliç, i a punt de plorar. M'ofega la meva plenitud, i sento una | buidor | que m'acora. Per primera vegada em sento formant part de la vida dels | | abocats Josep i jo; i després, per damunt nostre s'estenia, omplia les | buidors | de l'espai. Aquest trompeteig frenètic no l'he oblidat mai més. —És la | | visions esplendoroses que he sortit a cercar. Hores i dies perduts en la | buidor | del temps, ja no sou res al moment en què us faríeu record; coses, d'ahir | | del record. I allò que en el record es fa malenconia, vaguetat, | buidor | , i allò que ell té d'esmunyedís, de desmaiat, d'irrecobrable i | | o un recomençament. Lió havia estat un parèntesi, no un parèntesi de | buidor | , sinó de plenitud. Demà seria altra vegada a la carretera amb Josep. Ell | | torbadora tristesa més que sentimental còsmica: tremendes sensacions de | buidor | , d'haver estat brutalment instal·lat en un espai que no li correspon... | | baix! Ombra sense record. A dintre meu, no hi queda res; sí: una alegre | buidor | , la sensació d'haver-me desempallegat de tot, de tot... Seuries al meu | | Mentre seguia el bellugueig de les flames experimentava la mateixa | buidor | d'altres vegades. ¿Què li volia aquella dona que un dia simbolitzà per a | | la penosa tasca de debanar els inútils pensaments de sempre; no la | buidor | de la seva cambra, ni sentir-se solitari, indefens, davant d'una | | va mirar al fons dels ulls: ni una guspira de despit; només desolació i | buidor | ; no es rebel·lava contra una justícia que podia considerar arbitrària per | | impuls, però es conté... Mira al seu entorn i topa amb l'absoluta | buidor | de la seva cambra. Són les coses d'ahir, les de sempre: l'armari, el | | en l'esbalaïment de l'hòrrid canvi. Parlà tan alt que la | buidor | profunda de l'Infern ressonà: "Potestats, Prínceps, | | gestes i els honors. Era tot, però, falsia, tot ell | buidor | ; bé que la seva llengua destil·lés ric mannà, i bé que fos | | ens impedeixen qualsevol eixida. Passats (si els passa algú), | buidor | profunda d'informe Nit seguidament l'aferra i | | des de la Terra, com un vapor eteri van pujar-hi les | buidors | transitòries, aleshores que les obres dels homes tingué plenes | | la més gran saviesa: més, encara, tan sols és fum, | buidor | o absurd desvari, i en les coses que més ens concerneixen | | dels teulats la rojor sempre quieta, dominant dels carrers la | buidor | . Oh tú que has guardat ben estesa l'oliva, les figues verdals i | | dels teulats la rojor sempre quieta, dominant dels carrers la | buidor | . Dels patis, á baix, les mimoses d'ivern s'aboquen, daurades, | | resistir. Els ulls del dibuixant imanten ses pupil·les, on se dilata una | buidor | absoluta. Quina aventura més estranya la de la presència d'un home, i | | aquesta llarga etapa renaixentista, equivalia a reiterar bajanades d'una | buidor | inefable, unes vegades a propòsit del rei En Jaume —Pàtria—, de sant | | per sota de les possibilitats, aquest cofoisme dels rètols pomposos sobre | buidors | i irrealitats (que no és mania de grandesa, sinó al contrari, | | cegament despatriacions en nom d'una pressa universal exercitada en la | buidor | , ni memoriacions d'escolar fidel deixeble del curs d'introducció a | | Una ànima, sí; però no una ànima en pena que omple amb els seus gemecs la | buidor | de l'espai, sinó una ànima amb un cos sà, robust, incorruptible. Solament | | i esperança són plenituds: el somni del passat o del futur són d'una | buidor | espantosa. Hi ha esperits que no són fets per a somiar i quan s'evadeixen | | Un sent la fredat d'esser cego, l'angoixa de lo desconegut, la | vuidor | de la manca de sol, i, per més que un reflexiona que allò és cosa de | | que pugen de la quietut. La calma ja és més que calma: és apagament, és | vuidor | . És com si escoltessiu la terra desde Marte, o desde la Lluna... Sembla | | o mal d'estómac, d'avorriment o de cansament, l'estudiant sentia una gran | buidor | en l'ànima i un desig vivíssim de fugir d'allí, de rompre aquell estrany | | foren més grans, resultaven més sinistres al morir glassats en aquelles | buydors | del desert més ample. Allí's pararen un minut. En Reyes era ja no més | | un cantó del sofà, els ulls entelats pel plor, l'esguart divagant per les | buydors | de l'ombra qu'anava invadint la sala, seguía la pobra María de Camflorit, | | mirar llargues distàncies de cap a cap, i no veure altra cosa que una | buidor | mortalment blanca, amb el silenci per tota companyia. Naturalment, no | | camí ral pren una disposició engrescadora de trampolí per a saltar en la | buidor | estelada. Res que pugui comparar-se, en bellesa ideal, al fer via a la | | ben eixerit. I el pressentiment i el desig eren més vius després de la | buidor | del dia, quan li entrava una son dolça i s'esmunyia, protegida per la | | sol! —Sí, és veritat. Mólt sol, mólt! Quan va morir la mamá, la | buidor | sigué insondable; ara ja no té nom. No pots pensar lo que el pobre | | materialitat dels séus gustos de dòna de bona posició, quedaven en gran | buidor | els il·lusoris, com aixi mateix la seva pensa que, nodrida amb lectures |
|
