Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en canvi explica l'engrescament infantívol de molta gent per la	bullanga	i el fàcil pas del seny a la rauxa de què més endavant tractarem.
aliat en els governs de Madrid. De l'altra, els nuclis engrescats per la	bullanga	revolucionària. De la paraula revolució aquests darrers sols
carrer i dominar-lo, irreflexivament, entre flames i sang. L'època de les	bullangues	barcelonines, de 1835 al 1843, creà una mentalitat
d'aquest segle es deixà emportar en els uns per l'engrescament de la	bullanga	; en els altres pel neguit de fer de pressa. No funcionaren els reflexos
excelent bondat. Filla d' un patriota sempre embolicat en conspiracions y	bullangas	, tingué, essent noya, de seguir l' accidentada vida del seu pare, avuy
honrats" tampoc no vacil·laven a buscar l'aliança amb els nobles. Les	bullangues	populars solien ésser reprimides pels edils amb la col·laboració sempre
ens havia dit moltes vegades, que una vegada que hi va haver una	bullanga	al mercat i les marmanyeres van imposar l'ordre, En Llorenç estava
sagnant, la societat nova hagi de reabsorbir una polsaguera d'elements de	bullanga	desocupats i sobrers en temps de pau. I si no els pot reabsorbir, la
la "Panxita". Mar de les Antilles. La Havana. Carn esclava de negres.	Bullanga	blanca. Esclat de llum. Caderes. Camins d'ones. Mar Bàtica. Dantzig.
pel poble, que's tirá barbarament al torin. "Anemsen, noy, que hi haurá	bullanga	" me digué'l pare; y suposo que n'hi va haver, perque á entrada de fosch,
com un crit mágich en certes circunstancies. En dias de rebumbori ó de	bullangues	populars, en aquell temps en que no's coneixian els mitings, y tot
que després de defensar-la en les guerres civils que estudiarem i en les	bullangues	que descriurem, la fa triomfar completament amb la fundació de la
d'or del llum d'oli en una llàntia d'argent. Capítol XIV Les	bullangues	de Barcelona. La regència d'Espartero Les bullangues de Barcelona, o
XIV Les bullangues de Barcelona. La regència d'Espartero Les	bullangues	de Barcelona, o bullangues catalanes, és el nom que a Catalunya i a tot
de Barcelona. La regència d'Espartero Les bullangues de Barcelona, o	bullangues	catalanes, és el nom que a Catalunya i a tot Espanya donaven als
i anant sempre acompanyats de la gatzara o alegria que suposa el nom de	bullangues	, no deixaven de ser moviments que, més o menys estesos per Catalunya,
a historiar-ne tres, que poden ésser qualificades sense exageració de	bullangues	hegemòniques pròpiament dites, perquè tant a les unes com a les altres,
amb més braó. Per tal de començar aquesta història de les tres grans	bullangues	dels anys 40, 42 i 43 del segle passat, que són les
dels anys 40, 42 i 43 del segle passat, que són les	bullangues	màximes de les que va fer la terra catalana, cal fer relació de la
no sols ho vam promulgar en aquells moments de la primera de les tres	bullangues	hegemòniques que descrivim, sinó que, encarnant els ideals en un home de
hegemònica d'aquest fet no fos prou per ella mateixa a explicar les	bullangues	hegemòniques que tenim el compromís moral d'explicar, veurem que si
classes més humils i més modestes de la societat. Capítol XV Les	bullangues	de Barcelona. El bombardeig de Barcelona No ens toca explicar, després
capítol anterior que es refereix a l'any 40, les causes de les	bullangues	de l'any 42, i només ens pendrem la llibertat d'esmentar-ne,
populars, i, segona, perquè, com hom veurà en la relació que farem de la	bullanga	hegemònica que ara ens toca relatar, hi intervingueren tants factors que,
trobar altres causes d'aquest moviment que, constituint la segona de les	bullangues	hegemòniques, prepara l'adveniment de la tercera. El fet és que pel mes
fets, direm que el partit absolutista podia contribuir indirectament a la	bullanga	de l'any 42, perquè no simpatitzava amb Espartero, que
i el més potent i intel·lectual de Catalunya, podia sostenir la	bullanga	del 42 amb les ales que li daven l'extrema dreta que odiava
que era el ver hegemònic, donava la idea i la direcció espiritual de la	bullanga	, i els absolutistes l'aquiescència, els republicans, que aleshores eren
que és la de negar que Catalunya es vulgui declarar independent en les	bullangues	que ara nosaltres descrivim i que hem interromput per tal d'obsequiar els
ni un record del poble català, no té res que veure absolutament amb les	bullangues	de Barcelona, l'origen de les quals, diu Balmes, en lloc de ser antic, és
la resta d'Espanya, com anirem veient de mica en mica i, sobretot, en les	bullangues	que ara descrivim. Perquè si Balmes tenia tota la raó quan deia i
una proclama que exposa la situació i la significació d'aquell moviment o	bullanga	molt més bé del que ho podríem fer nosaltres. Proclama "Catalans: Els
en el capítol següent, dedicat a parlar de la Jamància o tercera de les	bullangues	hegemòniques, al cap d'un any, Catalunya demostrava no sols que tenia
veure de prop, fa notar que, mentre Barcelona començava la revolució o	bullanga	, i anava dominant tots els punts de la ciutat, ningú pensava en Montjuïc,
de demà. I no cal dir que com a punt final d'aquest capítol que conté la	bullanga	hegemònica resumida, tenim l'obligació de fer observar als nostres
vista podrien semblar guerres separatistes, com diu Balmes de la present	bullanga	, com té el mateix sentit i la mateixa base la bullanga del capítol
de la present bullanga, com té el mateix sentit i la mateixa base la	bullanga	del capítol següent. Capítol XVI Les bullangues de Barcelona. La
la mateixa base la bullanga del capítol següent. Capítol XVI Les	bullangues	de Barcelona. La Jamància Si és cert que el Regent del Reialme va aturar
Jamància Si és cert que el Regent del Reialme va aturar el moviment de la	bullanga	hegemònica de Catalunya anteriorment descrita amb una pluja de bombes,
terra contra del govern d'Espartero, que havia sortit de la primera	bullanga	hegemònica de Barcelona i que havia triomfat de la segona, fins que la
que, de fet, només tenia partidaris a la nostra terra. La revolució o	bullanga	coneguda a la nostra història particular per la Jamància, va esclatar
influència que ha tingut en la política espanyola. Acabada la revolució o	bullanga	de la Jamància, si és cert que En Prim en va treure la faixa de general,
favor i estimació, perquè de moment direm que, mentre passava aquesta	bullanga	que acabem d'historiar succintament, els catalans, sobretot els del baix
que després es va convertir en aquella paròdia, que, com totes les	bullangues	, barreja la revolució amb l'alegria, que deia: "/Xim, xim, xim, viva
la néta d'una filla natural d'un brigadier que féu, a l'època de les	bullangues	de Barcelona, un paper brillant. La senyora Paradís era una dona alta,
reencengué les divisions. Fou un any d'escàndols, de judicis i de	bullanga	. Però arribà l'altra festa major. No dubtaren pas ni un minut: llogaren
el poble, per damunt dels ideals i de les passions, estava cansat de les	bullangues	i de les guerres que havien omplert de sang i de desori les darreres
maçòniques anaven a entrar en acció, i amb això en tenia prou per a ordir	bullangues	populars, atacs als quarters en combinació amb la tropa,
de velles i de noves tradicions. No ha conegut en els períodes de	bullanga	les barricades del Raval, però ha pugnat sempre per reconquerir l'antic
a encendre ni a mantenir una guerra civil; Barcelona no armarà més	bullangues	, ni organitzarà Juntes Centrals, ni enviarà centenars de diputats a unes

Pàgina 1 (de 5)

50 següents