×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb bullir |
Freqüència total: 2776 |
CTILC1 |
ni perdonar-la, i quan pensava en Tino Costa sentia que la sang li | bullia | i negres idees li passaven pel pensament. L'odiava; l'odiava com tot el | que surti del cap d'ell? No es morirà mai, el maleït! Quan el veig em | bullen | les entranyes. Altres vegades el Sagristà sentenciava: —Tres coses no | l'havia menat devers aquella casa en assabentar-se del que succeïa, havia | bullit | en ell amb nou ardor. La sang li cremava de coratge a les venes. Reculà i | veu de Maria Àgueda. Plorava? Un impuls de còlera el sotraguejà, li féu | bullir | la sang amb el foc de les seves antigues còleres irresistibles en què | a terra amb menyspreu—. Tu ets... Tino Costa sentia que la ira feia | bullir | la seva sang, que un impuls de violència salvatge l'arrabassava, li | amb un sord i terrorífic bramular, coronades d'escumes blanques i | bullint | ací i allà en remolins. En alguns indrets les aigües s'havien ja | formular en pensament, en mots, ni en cap forma de lucidesa, tot allò que | bull | com a sentiment o com a sensació en el nostre cos mortal; sovint, ni | o brunyides. Gran catifa de brases —roserar ardent— sota les calderes on | bull | el saborós menjar. Per la finestra veiem com el vent agita els arbres | tota una paret d'esquenes els separa de la taula operatòria. L'atmosfera | bull | , els grans focus lluminosos evaporen la suor que s'enlaira com un núvol | havia ningú. En tot el matí no pogué fer res; el disgust i la còlera li | bullien | dintre el pit, li arrabassaven el pensament, i passava sense esma d'una | mig, anà de dret cap a la Pigada. Ella la veié i, dintre la ira que li | bullia | al pit, en la fatiga que l'abatia, s'alegrà de la vista. Joana s'avançà | s'havia sentit també emocionada, malgrat la ira i l'amargor que li | bullien | a l'ànima. —Ets tu, Joana? Joana li preguntà per la salut; s'interessà | de bressol a la noia embarassada que hi viu. Es passà una mà pel front, | bullia | ; se sentia, però, els peus glaçats, les mans fredes. Tenia ganes de | més vius de poesia que hi ha en tota la Mediterrània. Ara aquest port | bull | de gangsterisme, de negocis i de contranegocis. La guerra del nostre país | VI El cor sobre el Pacífic El pas del Canal de Panamà ens va mig | bullir | el cor amb la seva humitat càlida i anguniosa, però l'opressió —que | darrera d'un vel inexplicable... Camí de Raiatea, la goleta anava | bullint | i l'illa grandiosa i espaiosa, pintada de tots colors, suava la seva | tot. /Andreu\ Ja has sopat? /Xela\ Per la teca que fem | bullir | no es necessiten gaires compliments. Sempre el mateix i encara gràcies. | être honnête homme, et faire mal des vers\." {Molière} Wanda, tota | bulls | damunt la plana de gebre. Clou els ulls, | i té la fulla més envermellida. I em senyo el front i el pensament m'hi | bull | i em senyo el llavi que se'm migpartia i em senyo el | batallar. No esperen ni que alci el calze, que ja els | bullen | prou les sangs, sols queden a la capella un vellet i | parlar-ne, però quan vaig tenir la Rita ja hi vam ser, aquesta nit em | bullia | , no m'has sentit gemegar? I el nen, imitació. I el nen sempre em deia que | i aleshores pujava al terrat i turmentava els coloms. La golfa del terrat | bullia | com un forn, tot el sol del dematí s'apilotava al sostre i el feia | coses d'un poble en armes sempre passaven a l'estiu que és quan la sang | bull | més de pressa. I que l'Àfrica s'havia d'haver enfonsat. Un dia, era l'hora | espitlleres d'infern amb una flor de sofre que us | bull | entre les dents, i una obaga gelada, vidriera a | i el tuf del pis de l'alemany, es combina amb un bacallà sòrdid que | bullen | els porters; aleshores a l'escala es produeix una reacció química que fa | carrer de l'Arc del Teatre. Era la una de la matinada, i aquell carrer | bullia | una mica d'ombres amb la direcció distreta, estava ple de gasos | de les teulades, i a fer servir els parallamps de penja-robes. Barcelona | bullia | , tot era un sofregit de grandesa i de campi qui pugui. Els ulls, les | d'un pobre: s'acosten a les roentors de la cuina; tot de grans cassoles | bullen | com per a un dinar de cinquanta persones. Davant de Laura s'obren els | d' aquells dos esperits. En abdós lo cor glatía desaforat, la pensa | bullía | , brollant ideas que deixava escapar una darrera l' altra com corren las | 'l cervell prou inflamat per la recient disbauxa, 's sentí ben prompte | bullir | las sanchs. Un mareig, una borratxera d' imaginació tant més violenta | al fons de la botiga i es posà a remenar amb una cullera quelcom que | bullia | dintre una olleta que hi havia damunt un fogonet de gas. Per l'olor vaig | com una ànima eixarreïda o glaçada. I era al contrari, que tot jo | bullia | de sentiments filials. Per amor a ella potser hauria tingut el coratge de | que no sap res i que creu en el paradís pintat i en l'infern on | bullen | els damnats, de la balada de Villon. Però aquesta doneta, que sembla | entusiasme. La seva joventut va ésser una fornal encesa. El cor li | bullia | d'amor i d'odi noble; el seu cervell era fecundíssim en plans i | el seu entusiasme. On anàvem? Als centres obrers, on en aquell temps | bullia | una gernació febrosa; al carrer de Ferlandina, a la Placeta de Sant | un revòlver. Em petaven les dents, tenia el front glaçat; però el pit em | bullia | . Sentia una alegria forta, íntima, que em feia obrir la boca rient, per a | molt. Jo, les tardes de festa, quan em recloïa a casa, mentre la gent | bullia | pel carrer, vivia més que durant molts dies d'agitació i de xivarri. Els | invencible. Després fou un sentiment d'humiliació. Després fou un | bullir | d'ira i la protesta sorda. El meu odi contra el vell, que tan civilitzat | polsos, li regalima devers els ulls, i ell no se'n sent. És una olla que | bull | , traspua. Jo em passo la mà pel rostre i rajo com ell. Estic encegat per | pare li dóna diners d'amagat, a part de les coses que s'emporta per fer | bullir | l'olla. Les criatures també baixen al mas. Però ella, mai, mai... Encara | Diu unes baconades enormes. Devers migdia, a l'hora en què la calda fa | bullir | les sangs, ens anuncia que se'n va a masturbar-se. I, en efecte, | certs dies, una bona digestió. Vora la carretera uns vagabunds feien | bullir | una cassola. —Quins taujans! exclamà Josep. Passa i no els diguis res. I | d'aquest dia és un plat fort: el "tombet". Què és el tombet? S'han | bullit | caragols cristians, grossos, perfumats per les bones herbes de la | Pep. ¿Qué tens? Car· Que tinch? Anéu á la plassa. | Bull | . Alló sembla un inférn. Tothom demana venjansa. Si no entreguém lo | ja havia construït diversos motlles, i, d'allò que | bullia | dins els cossis, n'omplia els recons buits per un conducte | horrible; al pit tumultuós, pròxima a néixer, li va | bullint | ; talment infernal màquina, sobre ell mateix recula; horror i | casar-me, si venia l'ocasió. Un marrec, ja veus, eixelebrat; la sang em | bullia | , em volia casar, jo, un pobre diable. Vaig donar el que tenia i alguna | les muntanyes rosa pàl·lid. Al voltant nostre, la mar, d'un blau fosc, | bullia | encara. Zorbàs, embolcallat en una manta terrosa, mirava insaciablement | nassos i orelles i obri ventres? Però aleshores, ja veus, la sang em | bullia | , i com volies que em deturés a reflexionar! Els pensaments justos i | patis, vaques, cellers, focs encesos al pati, calderes als focs. ""Què | bulliu | aquí?"", vaig preguntar. ""Most de síndria."" ""I aquí |
|