Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ni perdonar-la, i quan pensava en Tino Costa sentia que la sang li	bullia	i negres idees li passaven pel pensament. L'odiava; l'odiava com tot el
que surti del cap d'ell? No es morirà mai, el maleït! Quan el veig em	bullen	les entranyes. Altres vegades el Sagristà sentenciava: —Tres coses no
l'havia menat devers aquella casa en assabentar-se del que succeïa, havia	bullit	en ell amb nou ardor. La sang li cremava de coratge a les venes. Reculà i
veu de Maria Àgueda. Plorava? Un impuls de còlera el sotraguejà, li féu	bullir	la sang amb el foc de les seves antigues còleres irresistibles en què
a terra amb menyspreu—. Tu ets... Tino Costa sentia que la ira feia	bullir	la seva sang, que un impuls de violència salvatge l'arrabassava, li
amb un sord i terrorífic bramular, coronades d'escumes blanques i	bullint	ací i allà en remolins. En alguns indrets les aigües s'havien ja
formular en pensament, en mots, ni en cap forma de lucidesa, tot allò que	bull	com a sentiment o com a sensació en el nostre cos mortal; sovint, ni
o brunyides. Gran catifa de brases —roserar ardent— sota les calderes on	bull	el saborós menjar. Per la finestra veiem com el vent agita els arbres
tota una paret d'esquenes els separa de la taula operatòria. L'atmosfera	bull	, els grans focus lluminosos evaporen la suor que s'enlaira com un núvol
havia ningú. En tot el matí no pogué fer res; el disgust i la còlera li	bullien	dintre el pit, li arrabassaven el pensament, i passava sense esma d'una
mig, anà de dret cap a la Pigada. Ella la veié i, dintre la ira que li	bullia	al pit, en la fatiga que l'abatia, s'alegrà de la vista. Joana s'avançà
s'havia sentit també emocionada, malgrat la ira i l'amargor que li	bullien	a l'ànima. —Ets tu, Joana? Joana li preguntà per la salut; s'interessà
de bressol a la noia embarassada que hi viu. Es passà una mà pel front,	bullia	; se sentia, però, els peus glaçats, les mans fredes. Tenia ganes de
més vius de poesia que hi ha en tota la Mediterrània. Ara aquest port	bull	de gangsterisme, de negocis i de contranegocis. La guerra del nostre país
VI El cor sobre el Pacífic El pas del Canal de Panamà ens va mig	bullir	el cor amb la seva humitat càlida i anguniosa, però l'opressió —que
darrera d'un vel inexplicable... Camí de Raiatea, la goleta anava	bullint	i l'illa grandiosa i espaiosa, pintada de tots colors, suava la seva
tot. /Andreu\ Ja has sopat? /Xela\ Per la teca que fem	bullir	no es necessiten gaires compliments. Sempre el mateix i encara gràcies.
être honnête homme, et faire mal des vers\." {Molière} Wanda, tota	bulls	damunt la plana de gebre. Clou els ulls,
i té la fulla més envermellida. I em senyo el front i el pensament m'hi	bull	i em senyo el llavi que se'm migpartia i em senyo el
batallar. No esperen ni que alci el calze, que ja els	bullen	prou les sangs, sols queden a la capella un vellet i
parlar-ne, però quan vaig tenir la Rita ja hi vam ser, aquesta nit em	bullia	, no m'has sentit gemegar? I el nen, imitació. I el nen sempre em deia que
i aleshores pujava al terrat i turmentava els coloms. La golfa del terrat	bullia	com un forn, tot el sol del dematí s'apilotava al sostre i el feia
coses d'un poble en armes sempre passaven a l'estiu que és quan la sang	bull	més de pressa. I que l'Àfrica s'havia d'haver enfonsat. Un dia, era l'hora
espitlleres d'infern amb una flor de sofre que us	bull	entre les dents, i una obaga gelada, vidriera a
i el tuf del pis de l'alemany, es combina amb un bacallà sòrdid que	bullen	els porters; aleshores a l'escala es produeix una reacció química que fa
carrer de l'Arc del Teatre. Era la una de la matinada, i aquell carrer	bullia	una mica d'ombres amb la direcció distreta, estava ple de gasos
de les teulades, i a fer servir els parallamps de penja-robes. Barcelona	bullia	, tot era un sofregit de grandesa i de campi qui pugui. Els ulls, les
d'un pobre: s'acosten a les roentors de la cuina; tot de grans cassoles	bullen	com per a un dinar de cinquanta persones. Davant de Laura s'obren els
d' aquells dos esperits. En abdós lo cor glatía desaforat, la pensa	bullía	, brollant ideas que deixava escapar una darrera l' altra com corren las
'l cervell prou inflamat per la recient disbauxa, 's sentí ben prompte	bullir	las sanchs. Un mareig, una borratxera d' imaginació tant més violenta
al fons de la botiga i es posà a remenar amb una cullera quelcom que	bullia	dintre una olleta que hi havia damunt un fogonet de gas. Per l'olor vaig
com una ànima eixarreïda o glaçada. I era al contrari, que tot jo	bullia	de sentiments filials. Per amor a ella potser hauria tingut el coratge de
que no sap res i que creu en el paradís pintat i en l'infern on	bullen	els damnats, de la balada de Villon. Però aquesta doneta, que sembla
entusiasme. La seva joventut va ésser una fornal encesa. El cor li	bullia	d'amor i d'odi noble; el seu cervell era fecundíssim en plans i
el seu entusiasme. On anàvem? Als centres obrers, on en aquell temps	bullia	una gernació febrosa; al carrer de Ferlandina, a la Placeta de Sant
un revòlver. Em petaven les dents, tenia el front glaçat; però el pit em	bullia	. Sentia una alegria forta, íntima, que em feia obrir la boca rient, per a
molt. Jo, les tardes de festa, quan em recloïa a casa, mentre la gent	bullia	pel carrer, vivia més que durant molts dies d'agitació i de xivarri. Els
invencible. Després fou un sentiment d'humiliació. Després fou un	bullir	d'ira i la protesta sorda. El meu odi contra el vell, que tan civilitzat
polsos, li regalima devers els ulls, i ell no se'n sent. És una olla que	bull	, traspua. Jo em passo la mà pel rostre i rajo com ell. Estic encegat per
pare li dóna diners d'amagat, a part de les coses que s'emporta per fer	bullir	l'olla. Les criatures també baixen al mas. Però ella, mai, mai... Encara
Diu unes baconades enormes. Devers migdia, a l'hora en què la calda fa	bullir	les sangs, ens anuncia que se'n va a masturbar-se. I, en efecte,
certs dies, una bona digestió. Vora la carretera uns vagabunds feien	bullir	una cassola. —Quins taujans! exclamà Josep. Passa i no els diguis res. I
d'aquest dia és un plat fort: el "tombet". Què és el tombet? S'han	bullit	caragols cristians, grossos, perfumats per les bones herbes de la
Pep. ¿Qué tens? Car· Que tinch? Anéu á la plassa.	Bull	. Alló sembla un inférn. Tothom demana venjansa. Si no entreguém lo
ja havia construït diversos motlles, i, d'allò que	bullia	dins els cossis, n'omplia els recons buits per un conducte
horrible; al pit tumultuós, pròxima a néixer, li va	bullint	; talment infernal màquina, sobre ell mateix recula; horror i
casar-me, si venia l'ocasió. Un marrec, ja veus, eixelebrat; la sang em	bullia	, em volia casar, jo, un pobre diable. Vaig donar el que tenia i alguna
les muntanyes rosa pàl·lid. Al voltant nostre, la mar, d'un blau fosc,	bullia	encara. Zorbàs, embolcallat en una manta terrosa, mirava insaciablement
nassos i orelles i obri ventres? Però aleshores, ja veus, la sang em	bullia	, i com volies que em deturés a reflexionar! Els pensaments justos i
patis, vaques, cellers, focs encesos al pati, calderes als focs. ""Què	bulliu	aquí?"", vaig preguntar. ""Most de síndria."" ""I aquí

Pàgina 1 (de 56)

50 següents