DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
burgès A 2399 oc.
burgès M 1075 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb burgès Freqüència total:  3474 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

com el de les grasses i entenimentades consorts analfabetes dels burgesos opulents de Dolac, i ignoro per què unes imatges provinents de remotes
d'interès —i aquesta tendència passa de la societat feudal a la societat burgesa, i per això l'"amor", "cortès" en un cas i "romàntic" en
sent una societat masculina. La "dama" feudal en principi, la burgesa després, qualsevol dona finalment, adquireixen el dret d'estimar, contra
té por, a més, de trencar tots els seus lligams amb els mecanismes burgesos que combat, però que, en última instància, el protegeixen i l'alimenten.
que inspiren aquesta reflexió— s'ofenen si se'ls retreu la seva filiació burgesa; fins i tot quan no gosen renegar-la, s'afanyen a distingir-la, a
preocupen, al mateix temps, de conservar els avantatges que dins el món burgès tenen reservats, sense per això abdicar les seves condicions
d'Erasme a Voltaire, des de Montaigne o Descartes a Diderot, la ideologia burgesa mena un generós combat alliberador, preparatori del 1789. Del
ha de pensar ja en una "clientela". I se li encomana l'ètica burgesa del mercat. El plagi, aleshores, es presenta com un truc innoble. En
del tot, en les rutines de l'europeu mitjà. La visió que el blanc —burgès o proletari— tenia del món colonial, li venia dels Kipling, dels Tagore,
van ser pròdigues en llibres verds, que compraven i llegien els grans burgesos i els aristòcrates. Fora de la civilització occidental —fora d'Europa—,
que això és pura hipocresia: tartufisme infecte. Els atacs a la moral burgesa, quan es fan en nom d'una hipotèticament sagrada llibertat dels instints
contra la "moderació". Hom hi ha volgut veure la típica cautela del burgès, la grisor i la mediocritat del burgès, elevades al rang d'imperatiu
volgut veure la típica cautela del burgès, la grisor i la mediocritat del burgès, elevades al rang d'imperatiu ètic. Les revoltes de fils à papa,
en la societat esclavista i en la societat feudal, ho són en la societat burgesa, i ho serien —ho són també— en la societat socialista. Antisocials, en
quina sigui la societat en què l'home ha de viure —esclavista, feudal, burgesa, socialista—, l'important és anar fent de la millor manera possible. Anar
comunistes. Però lluiten també republicans, socialistes, sindicalistes, burgesosque también se baten los burgueses—. Diu que no sap com
ha parlat de cara a Ginebra. Però la realitat és que els republicans burgesos no controlen la Revolució, ans hi van a remolc. 23 gener.
els mateixos d'abans, però ara ocupats per milicians, no pas per joves burgesos. I un obrer castellà comentava: Hemos caído en todos los defectos
presidida per Prieto. Però no un règim comunista, sinó un règim burgès. Jo li observo: "Però feia uns moments que em dèieu: —Al món no és
ni comunista?" Ell em diu que el que vindrà no serà una República burgesa democràtica com la del 1931, sinó una República socialista que,
o semifeudal a un règim comunista; cal, abans, una etapa de democràcia burgesa." (Efectivament: ja coneixia aquesta tesi del Comintern i de la premsa
cap unitat econòmica. Hi ha el Sud feudal i el Llevant industrial, burgès. Però precisament a la regió més avançada industrialment, Catalunya, on
"bona família". (Hi havia la Nené Ivern, rossa, bruseta blanca). Eren burgesos supervivents que menjaven bé, que bevien bé, en aquell restaurant típic,
força gent: algun aviador amb uniforme impecable, noies molt maquillades, burgesos. Però, per burgesos, cal anar al Saló Rosa a les tres de la tarda.
amb uniforme impecable, noies molt maquillades, burgesos. Però, per burgesos, cal anar al Saló Rosa a les tres de la tarda. Hi prenen cafè
i molts ferits. I uns amics meus, cap al tard, en un ambient de pau burgesa, compraven roses per a una dama, preguntaven el preu de les orquídies...
o vint noies amb aire de modistes o dependentes, més enllà algun obrer i burgesos evidents. Ningú no aplaudeix el discurs ni coreja la
titula The ivory tower) no és un sentiment específicament burgès i contemporani, sinó que ha existit sempre. Marc Aureli, Maquiavel i Marx
ens diu la Benaventurança. Em sembla que és Bernanos qui ha dit que el burgès és l'enemic declarat de Déu, i no ens sembla massa arriscada la frase,
d'impudor em fa desistir d'exposar els meus sentiments. La meva educació burgesa —que encara pesa malgrat el que jo he fet per intentar d'esborrar-la—
del segle XIX i la introducció en el camp del concepte burgès de rendiment absolut. Les darreres guerres i, sobretot, la darrera
altres viaranys. De totes maneres, ho dubtem. La prevalença del sentit burgès de la propietat —la propietat, una cosa que es compra, es ven, se'n treu
agrària al Penedès i altres comarques. Malgrat la prevalença del sentit burgès de propietat exclusiva sobrevisqueren en el camp normes que no podien
monopoli de tràfec entre Espanya i les colònies americanes a profit dels burgesos de Sevilla. Però els menys coneixedors d'història econòmica saben que
El culte als valors econòmics, sovint idolàtric, ens aproxima al sentit burgès de la vida, i per això triomfem quan la burgesia marca l'hora a Europa i
que de llur envestida col·lectiva contra la societat dels industrials i burgesos. Però àdhuc en els dies més virulents de la lluita social a casa nostra,
segle XIX, els quals solen il·lustrar el naixement d'una família burgesa; fins i tot, abundaven encara a començaments d'aquest segle. Molts de la
la negativa del món del treball a creure en el panorama rosat de l'ideal burgès. Certament, el fabricant tindrà encara en les seves mans molts recursos
social, que àdhuc sobrevisqueren a la difusió de l'individualisme burgès del segle XIX. Aquesta és una observació tan elemental, que no
i eina, egoisme familiar i modèstia econòmica, convertiren el nostre món burgès en mònades familiars. Aquesta impressió s'estengué tant que els
compromissaris de Casp. No sabé suscitar entusiasmes entre les poblacions burgeses de la costa. L'hora del feudalisme era ja escolada en la nostra història.
en els seus llocs de comandament. Un altre aspecte negatiu de la prohomia burgesa catalana medieval fou el seu orgull de classe. Per eixugar el dèficit
monarquia, l'Estat. També explica l'enrunament progressiu de la prohomia burgesa durant els segles XVI i XVII, cada vegada més
ni un mèrit; una nua realitat— que cal atribuir en bona part a l'estament burgès medieval, sense oblidar els cavallers i els eclesiàstics que coadjuvaren
Castella. L'ascensió de la menestralia. L'encarcarament de l'oligarquia burgesa fou el preu que el país pagà per no esdevenir un retall més en el mapa de
no fer res. Amb menys grandesa històrica, la consolidació de l'oligarquia burgesa catalana és un fet paral·lel al que s'esdevingué en les ciutats
pirinenques. El pare Pere Gil defineix exactament aquesta concepció burgesa escrivint —l'any 1600— que Catalunya tenia "suficientment per a
cada dia més per l'afecció al luxe i les vanitats, l'oligarquia burgesa hagué de deixar pas a la menestralia, als homes d'art mecànica, que des
hem parlat d'uns nivells socials concrets: pagesos, obrers, menestrals, burgesos i prohoms. En referir-nos-hi, no hem fet cap esment de la clerecia. Faria
temptacions de la història: els cants de sirena del món feudal i del món burgès. Superar-ho li ha estat ben difícil, i encara ara podríem reconèixer els

  Pàgina 1 (de 70) 50 següents »