Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

com el de les grasses i entenimentades consorts analfabetes dels	burgesos	opulents de Dolac, i ignoro per què unes imatges provinents de remotes
d'interès —i aquesta tendència passa de la societat feudal a la societat	burgesa	, i per això l'"amor", "cortès" en un cas i "romàntic" en
sent una societat masculina. La "dama" feudal en principi, la	burgesa	després, qualsevol dona finalment, adquireixen el dret d'estimar, contra
té por, a més, de trencar tots els seus lligams amb els mecanismes	burgesos	que combat, però que, en última instància, el protegeixen i l'alimenten.
que inspiren aquesta reflexió— s'ofenen si se'ls retreu la seva filiació	burgesa	; fins i tot quan no gosen renegar-la, s'afanyen a distingir-la, a
preocupen, al mateix temps, de conservar els avantatges que dins el món	burgès	tenen reservats, sense per això abdicar les seves condicions
d'Erasme a Voltaire, des de Montaigne o Descartes a Diderot, la ideologia	burgesa	mena un generós combat alliberador, preparatori del 1789. Del
ha de pensar ja en una "clientela". I se li encomana l'ètica	burgesa	del mercat. El plagi, aleshores, es presenta com un truc innoble. En
del tot, en les rutines de l'europeu mitjà. La visió que el blanc —	burgès	o proletari— tenia del món colonial, li venia dels Kipling, dels Tagore,
van ser pròdigues en llibres verds, que compraven i llegien els grans	burgesos	i els aristòcrates. Fora de la civilització occidental —fora d'Europa—,
que això és pura hipocresia: tartufisme infecte. Els atacs a la moral	burgesa	, quan es fan en nom d'una hipotèticament sagrada llibertat dels instints
contra la "moderació". Hom hi ha volgut veure la típica cautela del	burgès	, la grisor i la mediocritat del burgès, elevades al rang d'imperatiu
volgut veure la típica cautela del burgès, la grisor i la mediocritat del	burgès	, elevades al rang d'imperatiu ètic. Les revoltes de fils à papa,
en la societat esclavista i en la societat feudal, ho són en la societat	burgesa	, i ho serien —ho són també— en la societat socialista. Antisocials, en
quina sigui la societat en què l'home ha de viure —esclavista, feudal,	burgesa	, socialista—, l'important és anar fent de la millor manera possible. Anar
comunistes. Però lluiten també republicans, socialistes, sindicalistes,	burgesos	—que también se baten los burgueses—. Diu que no sap com
ha parlat de cara a Ginebra. Però la realitat és que els republicans	burgesos	no controlen la Revolució, ans hi van a remolc. 23 gener.
els mateixos d'abans, però ara ocupats per milicians, no pas per joves	burgesos	. I un obrer castellà comentava: Hemos caído en todos los defectos
presidida per Prieto. Però no un règim comunista, sinó un règim	burgès	. Jo li observo: "Però feia uns moments que em dèieu: —Al món no és
ni comunista?" Ell em diu que el que vindrà no serà una República	burgesa	democràtica com la del 1931, sinó una República socialista que,
o semifeudal a un règim comunista; cal, abans, una etapa de democràcia	burgesa	." (Efectivament: ja coneixia aquesta tesi del Comintern i de la premsa
cap unitat econòmica. Hi ha el Sud feudal i el Llevant industrial,	burgès	. Però precisament a la regió més avançada industrialment, Catalunya, on
"bona família". (Hi havia la Nené Ivern, rossa, bruseta blanca). Eren	burgesos	supervivents que menjaven bé, que bevien bé, en aquell restaurant típic,
força gent: algun aviador amb uniforme impecable, noies molt maquillades,	burgesos	. Però, per burgesos, cal anar al Saló Rosa a les tres de la tarda.
amb uniforme impecable, noies molt maquillades, burgesos. Però, per	burgesos	, cal anar al Saló Rosa a les tres de la tarda. Hi prenen cafè
i molts ferits. I uns amics meus, cap al tard, en un ambient de pau	burgesa	, compraven roses per a una dama, preguntaven el preu de les orquídies...
o vint noies amb aire de modistes o dependentes, més enllà algun obrer i	burgesos	evidents. Ningú no aplaudeix el discurs ni coreja la
titula The ivory tower) no és un sentiment específicament	burgès	i contemporani, sinó que ha existit sempre. Marc Aureli, Maquiavel i Marx
ens diu la Benaventurança. Em sembla que és Bernanos qui ha dit que el	burgès	és l'enemic declarat de Déu, i no ens sembla massa arriscada la frase,
d'impudor em fa desistir d'exposar els meus sentiments. La meva educació	burgesa	—que encara pesa malgrat el que jo he fet per intentar d'esborrar-la—
del segle XIX i la introducció en el camp del concepte	burgès	de rendiment absolut. Les darreres guerres i, sobretot, la darrera
altres viaranys. De totes maneres, ho dubtem. La prevalença del sentit	burgès	de la propietat —la propietat, una cosa que es compra, es ven, se'n treu
agrària al Penedès i altres comarques. Malgrat la prevalença del sentit	burgès	de propietat exclusiva sobrevisqueren en el camp normes que no podien
monopoli de tràfec entre Espanya i les colònies americanes a profit dels	burgesos	de Sevilla. Però els menys coneixedors d'història econòmica saben que
El culte als valors econòmics, sovint idolàtric, ens aproxima al sentit	burgès	de la vida, i per això triomfem quan la burgesia marca l'hora a Europa i
que de llur envestida col·lectiva contra la societat dels industrials i	burgesos	. Però àdhuc en els dies més virulents de la lluita social a casa nostra,
segle XIX, els quals solen il·lustrar el naixement d'una família	burgesa	; fins i tot, abundaven encara a començaments d'aquest segle. Molts de la
la negativa del món del treball a creure en el panorama rosat de l'ideal	burgès	. Certament, el fabricant tindrà encara en les seves mans molts recursos
social, que àdhuc sobrevisqueren a la difusió de l'individualisme	burgès	del segle XIX. Aquesta és una observació tan elemental, que no
i eina, egoisme familiar i modèstia econòmica, convertiren el nostre món	burgès	en mònades familiars. Aquesta impressió s'estengué tant que els
compromissaris de Casp. No sabé suscitar entusiasmes entre les poblacions	burgeses	de la costa. L'hora del feudalisme era ja escolada en la nostra història.
en els seus llocs de comandament. Un altre aspecte negatiu de la prohomia	burgesa	catalana medieval fou el seu orgull de classe. Per eixugar el dèficit
monarquia, l'Estat. També explica l'enrunament progressiu de la prohomia	burgesa	durant els segles XVI i XVII, cada vegada més
ni un mèrit; una nua realitat— que cal atribuir en bona part a l'estament	burgès	medieval, sense oblidar els cavallers i els eclesiàstics que coadjuvaren
Castella. L'ascensió de la menestralia. L'encarcarament de l'oligarquia	burgesa	fou el preu que el país pagà per no esdevenir un retall més en el mapa de
no fer res. Amb menys grandesa històrica, la consolidació de l'oligarquia	burgesa	catalana és un fet paral·lel al que s'esdevingué en les ciutats
pirinenques. El pare Pere Gil defineix exactament aquesta concepció	burgesa	escrivint —l'any 1600— que Catalunya tenia "suficientment per a
cada dia més per l'afecció al luxe i les vanitats, l'oligarquia	burgesa	hagué de deixar pas a la menestralia, als homes d'art mecànica, que des
hem parlat d'uns nivells socials concrets: pagesos, obrers, menestrals,	burgesos	i prohoms. En referir-nos-hi, no hem fet cap esment de la clerecia. Faria
temptacions de la història: els cants de sirena del món feudal i del món	burgès	. Superar-ho li ha estat ben difícil, i encara ara podríem reconèixer els

Pàgina 1 (de 74)

50 següents