×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb burgesia |
Freqüència total: 3923 |
CTILC1 |
a la lectura, i els fulletons i els versets efusius contaminen la | burgesia | i una apreciable làmina del proletariat. El cinema, la premsa "du | —socioeconòmiques— del nostre món. La trajectòria seguida per la | burgesia | en els darrers sis-cents anys prou que ho il·lustra. L'individualisme | al rang d'imperatiu ètic. Les revoltes de fils à papa, que la | burgesia | sofreix d'una manera assídua i literària, van en aqueixa direcció: tal | d'Ossorio y Gallardo). Segons l'amic F., ja es destaca clarament la nova | burgesia | que la guerra ha enriquit. Els cinemes són plens; als cafès diu que els | abraçats amb noies molt maquillades. Hi ha qui creu que aquesta nova | burgesia | i la petita burgesia d'abans acabaran per fer esbravar la Revolució. Però | molt maquillades. Hi ha qui creu que aquesta nova burgesia i la petita | burgesia | d'abans acabaran per fer esbravar la Revolució. Però el cert és que | ha de convenir que fa molt goig. Els bons barcelonins, noblesa i alta | burgesia | , procuren mostrar-se educats i fer un bon paper com a amfitrions. Corre | de la banca i les operacions financeres o substituïts per catalans de la | burgesia | urbana. Des de llavors molta aigua ha passat rera el molí, i mentre els | ens aproxima al sentit burgès de la vida, i per això triomfem quan la | burgesia | marca l'hora a Europa i ens afeblim quan els vents bufen d'un altre | segles XVIII i XIX. La història de la provinença de la | burgesia | catalana moderna palesa que es reclutà entre els caps de brots de la | es desenvoluparà una evident preocupació per part de certs elements de la | burgesia | progressiva envers llurs obrers, que es palesa en la construcció de cases | trencament del món corporatiu per l'individualisme capitalista de la nova | burgesia | d'afers. En aquell mateix segle XV, la ciutat i el camp catalans | amb una definició persistent del temperament català. Evidentment, la | burgesia | catalana del Vuitcents i encara la d'avui —per pura supervivència de | comprovada l'acció desorientadora de les masses obreres que menaren una | burgesia | esporuguida i unes autoritats militars dutes més enllà dels límits de | Ens mancà, sobretot, en el segle XVIII per a donar a la | burgesia | naixent l'estructura ideològica que rebé en altres països: Anglaterra i | afers es desenvolupà i exigí un lloc en la vida política del país. La | burgesia | catalana, com la francesa o l'anglesa, volgué dir la seva paraula en els | del fort desenvolupament de l'estructura feudal en el nostre poble, la | burgesia | medieval catalana s'organitzà empesa per la temença i el recel envers la | importància com a classe directora de la societat. És ben cert que la | burgesia | europea de l'època ofereix exemples semblants. Però la catalana hi posà | romàntics lloaren aquest aspecte negatiu del capteniment polític de la | burgesia | catalana medieval, i acostumaren les generacions presents a pensar com | dels gustos creats enllà dels termenals de Catalunya, a Castella. La | burgesia | medieval catalana hauria passat, doncs, sense pena ni glòria, si no | polític i cultural de la nostra missió mediterrània. També devem a la | burgesia | medieval la definició exacta de Catalunya com a entitat nacional. El | lloc de refugi durant les malvestats, l'alçaprem dels redreçaments. Si la | burgesia | catalana no hagués tingut la intuïció del mot nació en el seu sentit | llurs riqueses privades i llurs paraules màgiques, els prohoms de la | burgesia | catalana constituïren sòlides minories dirigents durant gairebé cinc | militars, el règim "de sac", estabilitzaren la situació de l'alta | burgesia | , per bé que després d'haver-se deixat retallar les ales per la reialesa | XVIII, contagiant els caps de brot de l'antiga cavalleria, de la | burgesia | i de la pagesia. Es féu el miracle que tothom treballés per un mateix | on ininterrompudament menestrals, obrers i pagesos desembocaven cap a la | burgesia | d'afers, es pogué recollir l'escuma dels homes que per llur esperit | seus béns, els quals foren comprats per la noblesa, els terratinents i la | burgesia | ; despullada d'homes que verament la guiessin; esmaperduda en un món de | agrícoles, com Balmes; professionals, més o menys vinculats a la | burgesia | industrial, com el grup dels apologistes barcelonins (entre ells, els | el clericat les comprengués. Ningú no les entenia bé, i especialment la | burgesia | quan afirmava que eren una bombolla revolucionària a la qual calia fer | social de les germanies de València i Mallorca. No creiem que la | burgesia | reaccionés ni poc ni gaire. Entrava en el terreny del més pur | no és ni ombra del que havia estat una centúria i mitja abans. Si la | burgesia | barcelonina viu confortablement, tirant de la rifeta siciliana, | el Principado, governà amb bastant encert, recolzant-se en la | burgesia | barcelonina, donà la batalla al bandolerisme i, en acabar la seva gestió, | els cavallers i donzells, de l'acaparament per alguns privilegiats i la | burgesia | dels càrrecs de govern de la Diputació del General i del Consell de | de brot de la petita aristocràcia feudal que pervivia en el país. I la | burgesia | , amenaçada per aquests interessos, es sentia també atacada per la | imposicions municipals a partir de 1599. L'alta aristocràcia, la | burgesia | , els eclesiàstics de punta, intentaren de negociar amb Madrid sobre | justificaven llurs privilegis en la reialesa. Monarquia, noblesa i | burgesia | havien crescut plegades i la glòria d'aquella era la dels altres | i social. L'impuls vers l'Estat, que començà el 1833, quan la | burgesia | barcelonina entrà a l'Ajuntament, i es desfermà el 1835, amb | injustament tractats i retribuïts —de què culpaven l'Estat, arma de la | burgesia | — i en la dels murcians que acabaven d'arribar a Catalunya, —als quals | impregnà bastants intel·lectuals i els homes de punta de la petita | burgesia | . Aquest fenomen de degradació del sentit de la responsabilitat del Poder | social i política. Una classe social centra els esdeveniments: la gran | burgesia | urbana, els patricis o ciutadans honrats. Durant dos segles han estat el | i diplomàtics, socials i econòmics, independents de la voluntat de la | burgesia | catalana, és evident que no s'hauria pogut complir sense la seva | d'un mateix front revolucionari social, dirigit contra la noblesa i la | burgesia | ; precisament, l'ala pactista de la inquietud política catalana del segle | Es combaté d'una banda i d'altra amb coratjosa decisió. Especialment la | burgesia | barcelonina donà mostres d'una heroica tossuderia. Molts caigueren en la | els darrers batecs de l'aristocràcia i el clericat feudals i de la | burgesia | de cossos honrats, s'oposaren al Minotaure en una gran onada | una gran onada revolucionària. El mateix s'esdevingué a Portugal, on la | burgesia | lisboeta i els latifundistes del Sud del país tingueren suficient força | l'edifici que havia restat somogut. Abans d'arribar a la catàstrofe, la | burgesia | catalana intentà de negociar. Féu el que li havia aconsellat | una noblesa il·lustrada, captivada pel filosofisme a la francesa, ni la | burgesia | tenia una mentalitat política preparada per a aplicar els seus desigs de | incògnita del que havia estat Espanya durant les darreres centúries, la | burgesia | catalana decidí d'intervenir directament a la vida pública per tal | la reacció i la revolució, fent front a les posicions extremistes, la | burgesia | catalana anà realitzant la seva obra, menys sorollosa en el camp polític | i per tant, ben superior als grups que portaven l'orientació de la | burgesia | catalana després de la seva presa del poder en 1833. Aquest |
|