Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a la lectura, i els fulletons i els versets efusius contaminen la	burgesia	i una apreciable làmina del proletariat. El cinema, la premsa "du
—socioeconòmiques— del nostre món. La trajectòria seguida per la	burgesia	en els darrers sis-cents anys prou que ho il·lustra. L'individualisme
al rang d'imperatiu ètic. Les revoltes de fils à papa, que la	burgesia	sofreix d'una manera assídua i literària, van en aqueixa direcció: tal
d'Ossorio y Gallardo). Segons l'amic F., ja es destaca clarament la nova	burgesia	que la guerra ha enriquit. Els cinemes són plens; als cafès diu que els
abraçats amb noies molt maquillades. Hi ha qui creu que aquesta nova	burgesia	i la petita burgesia d'abans acabaran per fer esbravar la Revolució. Però
molt maquillades. Hi ha qui creu que aquesta nova burgesia i la petita	burgesia	d'abans acabaran per fer esbravar la Revolució. Però el cert és que
ha de convenir que fa molt goig. Els bons barcelonins, noblesa i alta	burgesia	, procuren mostrar-se educats i fer un bon paper com a amfitrions. Corre
de la banca i les operacions financeres o substituïts per catalans de la	burgesia	urbana. Des de llavors molta aigua ha passat rera el molí, i mentre els
ens aproxima al sentit burgès de la vida, i per això triomfem quan la	burgesia	marca l'hora a Europa i ens afeblim quan els vents bufen d'un altre
segles XVIII i XIX. La història de la provinença de la	burgesia	catalana moderna palesa que es reclutà entre els caps de brots de la
es desenvoluparà una evident preocupació per part de certs elements de la	burgesia	progressiva envers llurs obrers, que es palesa en la construcció de cases
trencament del món corporatiu per l'individualisme capitalista de la nova	burgesia	d'afers. En aquell mateix segle XV, la ciutat i el camp catalans
amb una definició persistent del temperament català. Evidentment, la	burgesia	catalana del Vuitcents i encara la d'avui —per pura supervivència de
comprovada l'acció desorientadora de les masses obreres que menaren una	burgesia	esporuguida i unes autoritats militars dutes més enllà dels límits de
Ens mancà, sobretot, en el segle XVIII per a donar a la	burgesia	naixent l'estructura ideològica que rebé en altres països: Anglaterra i
afers es desenvolupà i exigí un lloc en la vida política del país. La	burgesia	catalana, com la francesa o l'anglesa, volgué dir la seva paraula en els
del fort desenvolupament de l'estructura feudal en el nostre poble, la	burgesia	medieval catalana s'organitzà empesa per la temença i el recel envers la
importància com a classe directora de la societat. És ben cert que la	burgesia	europea de l'època ofereix exemples semblants. Però la catalana hi posà
romàntics lloaren aquest aspecte negatiu del capteniment polític de la	burgesia	catalana medieval, i acostumaren les generacions presents a pensar com
dels gustos creats enllà dels termenals de Catalunya, a Castella. La	burgesia	medieval catalana hauria passat, doncs, sense pena ni glòria, si no
polític i cultural de la nostra missió mediterrània. També devem a la	burgesia	medieval la definició exacta de Catalunya com a entitat nacional. El
lloc de refugi durant les malvestats, l'alçaprem dels redreçaments. Si la	burgesia	catalana no hagués tingut la intuïció del mot nació en el seu sentit
llurs riqueses privades i llurs paraules màgiques, els prohoms de la	burgesia	catalana constituïren sòlides minories dirigents durant gairebé cinc
militars, el règim "de sac", estabilitzaren la situació de l'alta	burgesia	, per bé que després d'haver-se deixat retallar les ales per la reialesa
XVIII, contagiant els caps de brot de l'antiga cavalleria, de la	burgesia	i de la pagesia. Es féu el miracle que tothom treballés per un mateix
on ininterrompudament menestrals, obrers i pagesos desembocaven cap a la	burgesia	d'afers, es pogué recollir l'escuma dels homes que per llur esperit
seus béns, els quals foren comprats per la noblesa, els terratinents i la	burgesia	; despullada d'homes que verament la guiessin; esmaperduda en un món de
agrícoles, com Balmes; professionals, més o menys vinculats a la	burgesia	industrial, com el grup dels apologistes barcelonins (entre ells, els
el clericat les comprengués. Ningú no les entenia bé, i especialment la	burgesia	quan afirmava que eren una bombolla revolucionària a la qual calia fer
social de les germanies de València i Mallorca. No creiem que la	burgesia	reaccionés ni poc ni gaire. Entrava en el terreny del més pur
no és ni ombra del que havia estat una centúria i mitja abans. Si la	burgesia	barcelonina viu confortablement, tirant de la rifeta siciliana,
el Principado, governà amb bastant encert, recolzant-se en la	burgesia	barcelonina, donà la batalla al bandolerisme i, en acabar la seva gestió,
els cavallers i donzells, de l'acaparament per alguns privilegiats i la	burgesia	dels càrrecs de govern de la Diputació del General i del Consell de
de brot de la petita aristocràcia feudal que pervivia en el país. I la	burgesia	, amenaçada per aquests interessos, es sentia també atacada per la
imposicions municipals a partir de 1599. L'alta aristocràcia, la	burgesia	, els eclesiàstics de punta, intentaren de negociar amb Madrid sobre
justificaven llurs privilegis en la reialesa. Monarquia, noblesa i	burgesia	havien crescut plegades i la glòria d'aquella era la dels altres
i social. L'impuls vers l'Estat, que començà el 1833, quan la	burgesia	barcelonina entrà a l'Ajuntament, i es desfermà el 1835, amb
injustament tractats i retribuïts —de què culpaven l'Estat, arma de la	burgesia	— i en la dels murcians que acabaven d'arribar a Catalunya, —als quals
impregnà bastants intel·lectuals i els homes de punta de la petita	burgesia	. Aquest fenomen de degradació del sentit de la responsabilitat del Poder
social i política. Una classe social centra els esdeveniments: la gran	burgesia	urbana, els patricis o ciutadans honrats. Durant dos segles han estat el
i diplomàtics, socials i econòmics, independents de la voluntat de la	burgesia	catalana, és evident que no s'hauria pogut complir sense la seva
d'un mateix front revolucionari social, dirigit contra la noblesa i la	burgesia	; precisament, l'ala pactista de la inquietud política catalana del segle
Es combaté d'una banda i d'altra amb coratjosa decisió. Especialment la	burgesia	barcelonina donà mostres d'una heroica tossuderia. Molts caigueren en la
els darrers batecs de l'aristocràcia i el clericat feudals i de la	burgesia	de cossos honrats, s'oposaren al Minotaure en una gran onada
una gran onada revolucionària. El mateix s'esdevingué a Portugal, on la	burgesia	lisboeta i els latifundistes del Sud del país tingueren suficient força
l'edifici que havia restat somogut. Abans d'arribar a la catàstrofe, la	burgesia	catalana intentà de negociar. Féu el que li havia aconsellat
una noblesa il·lustrada, captivada pel filosofisme a la francesa, ni la	burgesia	tenia una mentalitat política preparada per a aplicar els seus desigs de
incògnita del que havia estat Espanya durant les darreres centúries, la	burgesia	catalana decidí d'intervenir directament a la vida pública per tal
la reacció i la revolució, fent front a les posicions extremistes, la	burgesia	catalana anà realitzant la seva obra, menys sorollosa en el camp polític
i per tant, ben superior als grups que portaven l'orientació de la	burgesia	catalana després de la seva presa del poder en 1833. Aquest

Pàgina 1 (de 79)

50 següents