Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
burro A 29 oc.
burro M 696 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb burro Freqüència total:  725 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

però, en fi, ells sabien el que es feien, perquè ja ho saps: qui té el burro i se'l ven, ell s'entén. Com que tenien diners i pagaven bé, sempre
home així —un home que en el meu país les noies i els néts li ficarien el burro al llit i li bufarien les sopes de menta— se'n vagi tot sol per aquests
va riure descaradament, i li digué que "semblava mentida que fos tan burra". Veient que Dorotea no afluixava res, "El Frare" li va assegurar que
inventat les xemeneies? Probablement. El que no havien inventat era el burro i l'escalfa-llits. Els braserets varen venir molt més tard. A dintre, les
que els de la gorra i la faixa. Havia oblidat el bridge; jugava al burro i al tuti subhastat amb el secretari i dos pagesos; per posar-se una mica
si la Francisca s'adonava de la maniobra. Els pagesos que jugaven al burro amb ell, li deien "senyor Frederico", i un li deia "senyor
Kock, Hulter y Uts, pera eixir de la epidémia, veig que soc un gran borruch pues que la vullc fer fochir y me se pósa damúnt. Amalio. Ni
de les set sivelles I. Proses i contes d'hivern Arri, arri, burriquet... Una vila que mereix tota l'estima és la de Ceret, i cal que sigui
encomanat a la ventura. És el llibre dels ocells. És el meu llibre. El burriquet qui puja, amb una seguirella d'infants, qui sap si arribarà mai a Ceret?
sort encara si el guia un raig de la corona de sant Ferriol! Arri, arri, burriquet de les meravelles! A còpia de caminar tots trobarem el que desitgem, tu
Prova que la nit no trigarà gaire a encloure els masos. Arri, arri, burriquet, que demà anirem a Ceret. Ara com ara, voldria esbrinar per quina raó hom
de la cirera amunt del Tec, que fa una cinta de sorral. Altre temps el burriquet dels infants passava el pont, que està fet tot d'una arcada i era
sense eixida. Hi tires a dreta i a esquerra. Ara és una corrua de burriquets ignorants que s'hi precipita. Ara un gitano demana pas, tot alçant el
hi portem, que vénen a ésser com una llosa de plom que pesa més que un burro mort damunt del nostre pensament i no ens deixa pensar amb comoditat i
amb perdó, suposem que la immensa majoria dels nostres llegidors són més burros que una sóla de sabata i que si les coses no se'ls hi donen mastegades i
han d'esser, i ho són, de pessebre. Un home que passa per un camí amb un burret carregat de llenya. Dos pastorets fent bullir l'olla en un foc de paper
! ¡Pastera! —¡Manso! —¡Bunyol! —¡Cap de mort! —¡Burro! —¿Que't pensas que té pà al ull, ximple? —van cridar d'assí y
per a embellir la dolça parla amb una nova seducció. XX Els burros de Viura La vintena gràcia de l'Empordà són els burros de Viura. ¿Per què
XX Els burros de Viura La vintena gràcia de l'Empordà són els burros de Viura. ¿Per què serà que la fama se l'emporten els burros, mofeta
són els burros de Viura. ¿Per què serà que la fama se l'emporten els burros, mofeta empordanès, que't daleixes per la sàtira burlesca? Quan els
anaven per plans i muntanyes a venre guix, diu la fama que'ls burros arribaven als pobles una estona abans que'ls guixeters. I els pagesos
una estona abans que'ls guixeters. I els pagesos deien: —Ja són aquí els burros de Viura.— I quan més tard arribaven els guixeters, deien: —Ja han
un gènere que's dalia per a rodar món a la ventura i capaç de jugar-se el burro i el guix. Va venir un dia que a l'Empordà la filoxera corsecà les
el pas. I ara, digues, mofeta empordanès: ¿Tornaràs a burlar-te dels burros de Viura? Pensa en la dolça abundor de la vinya nova i no t'oblidis dels
jo t'asseguro que aquella nit, com una re-ira de Déu, no foren pas els burros els que van arribar primer. XXI Les runes de Sant Pere de Roda
a rengles amb un cordill polsós, sobreeixien de les baranes del carro. El burret movia les orelles i badava el morro amunt, de la set que tenia. En Víctor
un aparador de joguines. L'una li deia: "El teu promès serà com aquest burret que alça les orelles i duu una roda a cada pota." Ella, com si aquesta
alguna pedra: —Sant Pol, quina hora és? —L'hora de passar els burros—, responia abans algun pescador que s'esqueia a passar per allí
un ull de la cara, els motors de sang no li acabaven de fer el pes. Burrets i jornalers anaven escassos. El pinço dels uns i les pretensions dels
més ben dit: no sabíem pas exactament el què érem. Jo, pujava burro, gandul i poca-solta que enamorava. No sabia res de res i el pitjor és
als altres. Però, entre nosaltres ja es pot dir: el senyor Manolo era burro, burro, burro, i dropo, i gandul, fins on voleu que us digui? Fins al
altres. Però, entre nosaltres ja es pot dir: el senyor Manolo era burro, burro, burro, i dropo, i gandul, fins on voleu que us digui? Fins al
Però, entre nosaltres ja es pot dir: el senyor Manolo era burro, burro, burro, i dropo, i gandul, fins on voleu que us digui? Fins al firmament... Però,
al cafè de l'Océano, que era al carrer de Tallers, es jugava al "burro". Al cafè de l'Alegría (avui Edén Concert), al cafè de
un moment —temps de portar-los de la casa del malalt a una taula de "burro" del cafè de l'Oceano, que era a quatre passes, al carrer de Tallers. En
que venia a ésser l'escarràs i el pallasso de la colla, per mal nom el "burro". El "burro" era el desemboscador, ço és, l'encarregat de seguir els
l'escarràs i el pallasso de la colla, per mal nom el "burro". El "burro" era el desemboscador, ço és, l'encarregat de seguir els destralers i
les burjes, indiferents al calvari del company. En veure aparèixer el "burro" en la vorada d'un camí, després d'haver rebotit la càrrega contra el
de la solellada i del maldar carregós amb suros repatanis. A vegades el "burro" havia fet una mica tard en recollir les pannes darrerament llevades.
Manon estaven reunits a l'era, s'encetava l'ampolla d'aiguardent que el "burro" havia dut del poble. Un gran càntir groc amb llepiçades verdes, ple
Cuereta i el Cisteller figuraven entre la colla d'en Manon. L'un era un "burro" sense mandra ni esparveranys, i l'altre una destral acreditada.
del seu marit i dels mossos, munyia les quatre vaques i, muntada en el burret, portava la llet al poble i l'aviram que havia d'ésser venuda a la plaça,
Carrau, que ja és mort. Carrau era un jugador especialitzat en el joc del burro i del canari, que és el burro de cinc cartes, també conegut amb el nom de
era un jugador especialitzat en el joc del burro i del canari, que és el burro de cinc cartes, també conegut amb el nom de mallorquí. Per jugar aquests
una taula de jugadors de "manscheln", espècie de canari o burro mallorquí que es juga a Alemanya a l'interior de les famílies i en els
els de La Bisbal tant s'estimen quedar bé com mal; de Bagur, ni dona ni burro; i a Pals, tots són bèsties i animals... Això són notes psicològiques
posàrem a riure. Ella s'indignà, i demanà que li posessin de seguida el "burro" al llit. No la poguérem pas aguantar. Férem els possibles per
l'endemà per tornar-hi, dos aufalsers de l'Urgell que venen de fer el burro amb una cara molt semblant, una volior de senyores peripatètiques que
de sensacions, de sons, visions i aromes, d'anhels i somnis, que els burros dels homes no arribarien a entendre mai, talment que la somera era com si
Ho tindré tot a punt per quan se us acudeixi de venir-me a veure, fotuts burros! Esclata a riure. Baldat de cames, riu amb mig cos: de la boca a la panxa

  Pàgina 1 (de 15) 50 següents »