×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb burro |
Freqüència total: 851 |
CTILC1 |
però, en fi, ells sabien el que es feien, perquè ja ho saps: qui té el | burro | i se'l ven, ell s'entén. Com que tenien diners i pagaven bé, sempre | home així —un home que en el meu país les noies i els néts li ficarien el | burro | al llit i li bufarien les sopes de menta— se'n vagi tot sol per aquests | va riure descaradament, i li digué que "semblava mentida que fos tan | burra | ". Veient que Dorotea no afluixava res, "El Frare" li va assegurar que | inventat les xemeneies? Probablement. El que no havien inventat era el | burro | i l'escalfa-llits. Els braserets varen venir molt més tard. A dintre, les | que els de la gorra i la faixa. Havia oblidat el bridge; jugava al | burro | i al tuti subhastat amb el secretari i dos pagesos; per posar-se una mica | si la Francisca s'adonava de la maniobra. Els pagesos que jugaven al | burro | amb ell, li deien "senyor Frederico", i un li deia "senyor | Kock, Hulter y Uts, pera eixir de la epidémia, veig que soc un gran | borruch | pues que la vullc fer fochir y me se pósa damúnt. Amalio. Ni | de les set sivelles I. Proses i contes d'hivern Arri, arri, | burriquet | ... Una vila que mereix tota l'estima és la de Ceret, i cal que sigui | encomanat a la ventura. És el llibre dels ocells. És el meu llibre. El | burriquet | qui puja, amb una seguirella d'infants, qui sap si arribarà mai a Ceret? | sort encara si el guia un raig de la corona de sant Ferriol! Arri, arri, | burriquet | de les meravelles! A còpia de caminar tots trobarem el que desitgem, tu | Prova que la nit no trigarà gaire a encloure els masos. Arri, arri, | burriquet | , que demà anirem a Ceret. Ara com ara, voldria esbrinar per quina raó hom | de la cirera amunt del Tec, que fa una cinta de sorral. Altre temps el | burriquet | dels infants passava el pont, que està fet tot d'una arcada i era | sense eixida. Hi tires a dreta i a esquerra. Ara és una corrua de | burriquets | ignorants que s'hi precipita. Ara un gitano demana pas, tot alçant el | hi portem, que vénen a ésser com una llosa de plom que pesa més que un | burro | mort damunt del nostre pensament i no ens deixa pensar amb comoditat i | amb perdó, suposem que la immensa majoria dels nostres llegidors són més | burros | que una sóla de sabata i que si les coses no se'ls hi donen mastegades i | han d'esser, i ho són, de pessebre. Un home que passa per un camí amb un | burret | carregat de llenya. Dos pastorets fent bullir l'olla en un foc de paper | ! ¡Pastera! —¡Manso! —¡Bunyol! —¡Cap de mort! —¡ | Burro | ! —¿Que't pensas que té pà al ull, ximple? —van cridar d'assí y | per a embellir la dolça parla amb una nova seducció. XX Els | burros | de Viura La vintena gràcia de l'Empordà són els burros de Viura. ¿Per què | XX Els burros de Viura La vintena gràcia de l'Empordà són els | burros | de Viura. ¿Per què serà que la fama se l'emporten els burros, mofeta | són els burros de Viura. ¿Per què serà que la fama se l'emporten els | burros | , mofeta empordanès, que't daleixes per la sàtira burlesca? Quan els | anaven per plans i muntanyes a venre guix, diu la fama que'ls | burros | arribaven als pobles una estona abans que'ls guixeters. I els pagesos | una estona abans que'ls guixeters. I els pagesos deien: —Ja són aquí els | burros | de Viura.— I quan més tard arribaven els guixeters, deien: —Ja han | un gènere que's dalia per a rodar món a la ventura i capaç de jugar-se el | burro | i el guix. Va venir un dia que a l'Empordà la filoxera corsecà les | el pas. I ara, digues, mofeta empordanès: ¿Tornaràs a burlar-te dels | burros | de Viura? Pensa en la dolça abundor de la vinya nova i no t'oblidis dels | jo t'asseguro que aquella nit, com una re-ira de Déu, no foren pas els | burros | els que van arribar primer. XXI Les runes de Sant Pere de Roda | a rengles amb un cordill polsós, sobreeixien de les baranes del carro. El | burret | movia les orelles i badava el morro amunt, de la set que tenia. En Víctor | un aparador de joguines. L'una li deia: "El teu promès serà com aquest | burret | que alça les orelles i duu una roda a cada pota." Ella, com si aquesta | alguna pedra: —Sant Pol, quina hora és? —L'hora de passar els | burros | —, responia abans algun pescador que s'esqueia a passar per allí | un ull de la cara, els motors de sang no li acabaven de fer el pes. | Burrets | i jornalers anaven escassos. El pinço dels uns i les pretensions dels | més ben dit: no sabíem pas exactament el què érem. Jo, pujava | burro | , gandul i poca-solta que enamorava. No sabia res de res i el pitjor és | als altres. Però, entre nosaltres ja es pot dir: el senyor Manolo era | burro | , burro, burro, i dropo, i gandul, fins on voleu que us digui? Fins al | altres. Però, entre nosaltres ja es pot dir: el senyor Manolo era burro, | burro | , burro, i dropo, i gandul, fins on voleu que us digui? Fins al | Però, entre nosaltres ja es pot dir: el senyor Manolo era burro, burro, | burro | , i dropo, i gandul, fins on voleu que us digui? Fins al firmament... Però, | al cafè de l'Océano, que era al carrer de Tallers, es jugava al " | burro | ". Al cafè de l'Alegría (avui Edén Concert), al cafè de | un moment —temps de portar-los de la casa del malalt a una taula de " | burro | " del cafè de l'Oceano, que era a quatre passes, al carrer de Tallers. En | que venia a ésser l'escarràs i el pallasso de la colla, per mal nom el " | burro | ". El "burro" era el desemboscador, ço és, l'encarregat de seguir els | l'escarràs i el pallasso de la colla, per mal nom el "burro". El " | burro | " era el desemboscador, ço és, l'encarregat de seguir els destralers i | les burjes, indiferents al calvari del company. En veure aparèixer el " | burro | " en la vorada d'un camí, després d'haver rebotit la càrrega contra el | de la solellada i del maldar carregós amb suros repatanis. A vegades el " | burro | " havia fet una mica tard en recollir les pannes darrerament llevades. | Manon estaven reunits a l'era, s'encetava l'ampolla d'aiguardent que el " | burro | " havia dut del poble. Un gran càntir groc amb llepiçades verdes, ple | Cuereta i el Cisteller figuraven entre la colla d'en Manon. L'un era un " | burro | " sense mandra ni esparveranys, i l'altre una destral acreditada. | del seu marit i dels mossos, munyia les quatre vaques i, muntada en el | burret | , portava la llet al poble i l'aviram que havia d'ésser venuda a la plaça, | Carrau, que ja és mort. Carrau era un jugador especialitzat en el joc del | burro | i del canari, que és el burro de cinc cartes, també conegut amb el nom de | era un jugador especialitzat en el joc del burro i del canari, que és el | burro | de cinc cartes, també conegut amb el nom de mallorquí. Per jugar aquests | una taula de jugadors de "manscheln", espècie de canari o | burro | mallorquí que es juga a Alemanya a l'interior de les famílies i en els | els de La Bisbal tant s'estimen quedar bé com mal; de Bagur, ni dona ni | burro | ; i a Pals, tots són bèsties i animals... Això són notes psicològiques | posàrem a riure. Ella s'indignà, i demanà que li posessin de seguida el " | burro | " al llit. No la poguérem pas aguantar. Férem els possibles per | l'endemà per tornar-hi, dos aufalsers de l'Urgell que venen de fer el | burro | amb una cara molt semblant, una volior de senyores peripatètiques que | de sensacions, de sons, visions i aromes, d'anhels i somnis, que els | burros | dels homes no arribarien a entendre mai, talment que la somera era com si | Ho tindré tot a punt per quan se us acudeixi de venir-me a veure, fotuts | burros | ! Esclata a riure. Baldat de cames, riu amb mig cos: de la boca a la panxa |
|