Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

perill. Baixa el bou pel mig del carrer, recelós i malfiat. Ja coneix la	burxada	del bastó que té en la punta un clau punxagut. Comença a cansar-se. Ja
veus? al meu concepte hauria d'ésser el bàlsem que endolcís les	burxades	de la realitat que t'envolta. Si tu vols, més encara; hauria d'ésser el
aquell mateix instant, la llança d'un "poiutxe" va clavar-li la primera	burxada	. Lau no pogué contenir-se. Tota la sang se li va encendre; va fer dues
rumor. Arnau, que entra amb una guàrdia molt tancada, es llança en una	burxada	de cos i braç estès, que Jofre esquiva i aguanta el ferro contrincant,
que Arnau resta destapat i Jofre aprofita l'avinentesa per a pegar-li una	burxada	al baix ventre. I així fineix el primer encontre. Les aclamacions i els
a fons —diu-li Jofre. I Emengarda, poc destra encara, veu esquivades les	burxades	per l'espasa de Jofre que juga amatentment i assenyadament amb la seva. A
recalcant els mots, tot allargant-li vagament la mà. L'Hipòlit sentí la	burxada	del retret; mirà l'Alícia amb rancúnia pel blasme immerescut. —Nostre
pit massa tendre del passant, Déu l'hi perdoni! I si el passant mor de la	burxada	, Déu l'hagi perdonat! Quines dones, minyons; com caminen! Només per
"malalts" perquè la societat continuï tancant els ulls davant les	burxades	que aquests brivants li infligeixen... ¿Quant de temps durarà la
d'anys, però tots els trepigs que sentí sobre el seu cos i totes les	burxades	que li afebliren l'esperit no arribaren a convertir-la en regió d'una
els diners" y ell... "Teníu!..." [(Fa ab la mà senyal de tres	burxades	al costat, dient:)] Aquí!... Ay!... Maurici Demanèu perdó a
'l públich, cau en la contrabarrera, ahont se regira, impotent sota las	burjadas	, cossas é insults de tothom. Y nostre furor se traduhía en crits,
públiques. —Sense conya, figura, que et quedes sense piu. I altra	burxada	al calçotet, que me'l deixaren impresentable. —Sigues bon xic, home
per evitar problemes tremebunds, i ara torna a l'atac i la	burxada	en lloc de fer discursos més profunds. És per això, lectors,
L'endemà al matí, els homes acudien al cap de la paret i l'esparracaven a	burxades	i cops de pedra. L'hereu de Coté d'Alendo, el protagonista de La
el moment d'ajupir-se, ell que es trau el punxó d'espardenyer i fot	burxada	al cul de la del davant. La bruixa va xisclar i es va afanyar a canviar
dir elles. Així que va estimar la primera bruixa, ella que me li clava	burxada	a l'orella amb una agulla. —Així, no s'hi val! —va protestar el bruixot
la pota de les mans dels homes. En descansar-la sobre l'empedrat, la	burxada	va ser encara més punyent i dolorosa. Per uns moments, no va veure ni
bandolers i sebollit lluny de la vila. Cada visita significava una nova	burxada	a la ferida, revifava els planys. La Cinta, la promesa, pobra noia, era
tu?», però només sent unes passes ràpides. Prova d'incorporar-se i una	burxada	de dolor el fa gemegar, l'obliga a recolzar-se al coixí. Recorda que no
manyagueries, carícies suaus, llepades d'orella amb obscures paraules,	burxades	de boca amb llengua sàvia, exploració de llocs recòndits... Tot inútil,
dins el volcà, provant de no sortir mai, excepte quan sento les primeres	burxades	de la fam. Aleshores faig cap a l'interior de l'illa, de nit, amb un
allisada / una bastonada / una batuda / una bleva / una bufetada / una	burxada	/ una camallada / una coça / una collada / una colzada / un cop (o un