×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb burxar |
Freqüència total: 553 |
CTILC1 |
o malmetrà l'extrema perfecció del meu art?" Aquestes proposicions et | burxaven | tant, que no les vares poder suportar. Molt a prop de la boca de l'antre, | polític, orientat d'una banda a menysprear l'Estat i d'altra banda a | burxar | -lo contínuament amb les nostres crítiques, sense intentar una tasca | el coixí, tot el d'abans torna de no sé on i, ala, ala, comença a | burxar | -me com si es tractés d'un corc. Però val més que no en parlem. | i vet aquí que Puigcerdà, que és el poble on Maragall | burxava | , ha posat una làpida, hi ha fet gravar la seva infàmia, | de sal, volta cases, de nit. Els farallons estellats li han | burxat | el ventre clar, quan neda dins el fosc. Trepitja fort | La senyora Enriqueta em venia a veure i la primera vegada, tornem-hi, | burxant | -me perquè li expliqués la meva nit de nuvis i quina cara havíem fet sense | amb paraigua perquè estava núvol, si pel parc veia una ploma d'ocell, la | burxava | amb la virolla del paraigua ben endins de la terra i l'enterrava. I si | molt; que aquella mica de contrarietat que sent com un fibló que el | burxa | no sap ben bé on, se li esvairà amb quatre rialles a la salut de l'oncle | veiés per primera vegada. A cada espai d'oblit a oblit del corcó que el | burxa | des del vespre i que li torna el record de les paraules de la germana, la | en té poc amb el que Déu li dóna, en cerca més, s'enfonsa en la tenebra, | burxa | les seves plagues, defuig la companyia que podria aportar-li alleujament. | mesclava un ferment actiu. La beatitud dequeia i la inquietud començava a | burxar | . Quelcom de tèrbol, de sensual feia la seva aparició. Les formes | raonar, quan l'obligava a explicar-se per què vivia d'aquella manera i el | burxava | amb preguntes, qüestions i insinuacions. Pel que vaig observar durant el | fixar a Aimargues? N'hi havia tants com a Reus! Unes paraules seves em | burxen | el pensament. Li he de fer la pregunta: —¿Vols dir que els vagabunds en | escoltar-se viure un mateix que calgui tolerar impunement que els altres | burxin | en la nostra existència! Què es proposa el vell amb aquella carta plena | S'escoltava tan sols a si mateix; no era home de diàleg; es complaïa a | burxar | les seves nafres, a mantenir-les obertes, excitades. Abans havia estat | desapareixia a estones darrera de les altes flamarades dels sarments que | burxava | amb un pal. Era com la dansa del foc, senzilla i neta, viva i mesurada, | Entra en mar rera nostre el correu de França. Com una gran constel·lació, | burxa | amb mil ulls dins la fosca. M'obsessiona els sentits i el pensament. | de la nostra Mallorca. Què us diré, però?... una mena d'inquietud us hi | burxa | : la mateixa de quan trepitgeu, damunt la costera d'un volcà, la vinya | directives de la política medieval catalana? El tema és prou atraient i | burxa | massa endins, arribant al moll de l'os de la nostra ruïna, perquè hom | la ruta de la veritat s'atura per a escoltar al dimoni que deia que li | burxava | l'orella dient-li sempre seguidament que fes una obra d'art segons | començaren a dir que tenia relacions formals a Barcelona. En Pasqualet, | burxat | per la Nieves, ho negà, esquerp i malhumorat, però Donya Mència se mostrà | parell de butaques.— Tenía rahó, la noya: s'hi presentaría, y a veure si | burxant | , burxant, ne treya estella. Axò es lo que rumiava l'home, Rambla avall, | de butaques.— Tenía rahó, la noya: s'hi presentaría, y a veure si burxant, | burxant | , ne treya estella. Axò es lo que rumiava l'home, Rambla avall, fent vía | repelida's sent, més s'hi entossudeix, més s'hi ensanya, pica que pica, | burxa | que burxa, mal que s'hi estellin les culates, que's torsin les bayonetes | sent, més s'hi entossudeix, més s'hi ensanya, pica que pica, burxa que | burxa | , mal que s'hi estellin les culates, que's torsin les bayonetes y s'hi | potser havía saltat teulades; no podía ser sinó ell." Y pica que pica, | burxa | que burxa, aquells mals esperits no paren, glatint per agafar al alcalde | saltat teulades; no podía ser sinó ell." Y pica que pica, burxa que | burxa | , aquells mals esperits no paren, glatint per agafar al alcalde y | era ja no més qu'un farsell de roba estripada, terrosa y sangnosa, al que | burxaven | inútilment. Ja havía mort. La justicia popular, la gran | Tota aquesta essència ideal se'n va en les esmes de cada dia: | burxar | -se amb l'escuradents, ficar-se les mans a les butxaques, fumar una | estereotipada, ara us sembla, de cop i volta, feridora, i us | burxa | , amb una malícia fina. Després deu una ullada general al vostre passat: | a un amic sobre un afer que el preocupava, aquell afer, mentrestant, l'ha | burxat | , l'ha obsessionat, l'ha deixat en pau per un quant temps, li ha tornat a | Aquí, però, tots sabem que no és sinó un afable cirurgià que només ens | burxa | en el teixit adipós. L'estilogràfica De moment, vaig preferir de no fer | nit... Calla, com si es repensés, per a fer glatir l'altre. Les paraules | burxen | per sortir, atropellant-se en el cervell i en la gorja, amb por de | en la pols. Mentre aquest home visqui... La subtilesa d'un pensament li | burxa | el cervell. —Si desaparegués... L'obsessiona: —Si desaparegués... Una | davant l'abim que amenaçava engollir-lo. —Mai, mai... Encara li | burxava | les orelles el ressò apassionat dels mots de Laia: —Cal que desaparegui. | Una sensació de mareig, d'angúnia molt fonda... Els mots avorrits el | burxaven | constantment, sense repòs: —Cal que desaparegui... que no torni... Tenia | de Ramona i que d'aquesta partia l'impuls que empenyia Trianera a | burxar | -lo per a animar el seu suposat caliu d'amor propi de mascle. —Tots dos | els avis i els pares, era l'única punta d'enyorament que algun cop el | burxava | , malgrat la bona companyia del padrí Bernat, com ell li deia, i de la | busca-raons que et provoca, que no pas esbravar-te a trompades quan et | burxen | ; i tenia raó el vell Bernat. Aquí es trobaven de la seva conversa quan | passat la nit en vetlla. Aquell sisè dia, però, la seva lassitud era | burxada | per uns pressentiments inquietants. Com feia cada matí, anà també aquell | d'estar ben units prop del nostre amic i hem de tornar a mossegar-nos i | burxar | -li l'orella amb envejes i gelosies, val més que un de nosaltres dos se'n | no els tocava la camisa a la pell, i van córrer a amagar-se la cartera i a | burxar | l'orella de l'Espartero, ecs!, perquè ens posés el peu al coll i, cop de | serà difícil que puguin entrar"". Va afegir que sempre que planxava | burxaven | el pany perquè, per l'olor de la roba planxada coneixien que ell era a la | aigua era l'aigua que omplia les fonts, pensava. I cada dia amb una canya | burxava | la font perquè l'aigua se li acabés de pressa i demanés més pluja als | el coll s'ajunta amb les espatlles, sentia que una cosa s'estirava i em | burxava | . I el foc xisclava i la resina bullia... Vaig veure que alguns dels que | verdejaven. No sabia cap on tirar; si em distreia, els brins d'herba em | burxaven | els ulls —i entre els brins em vaig adormir fins que el sol va ser alt. | però dos nois em van veure i van anar a buscar canyes i em van començar a | burxar | . Me'ls vaig girar de cara, amb tot el cap fora de l'aigua, i els vaig | les criatures que s'esperaven al portal i que no paraven de cridar, i em | burxava | i em volia fer sortir del meu racó de palla i jo tornava a anar encegada | vaig poder fugir per una escletxa i, mentre m'escapava, sentia l'escombra | burxa | que burxa. A negra nit vaig anar al bosc de les arrels. Vaig sortir de | fugir per una escletxa i, mentre m'escapava, sentia l'escombra burxa que | burxa | . A negra nit vaig anar al bosc de les arrels. Vaig sortir de sota d'uns |
|