DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
burxar V 553 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb burxar Freqüència total:  553 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

o malmetrà l'extrema perfecció del meu art?" Aquestes proposicions et burxaven tant, que no les vares poder suportar. Molt a prop de la boca de l'antre,
polític, orientat d'una banda a menysprear l'Estat i d'altra banda a burxar-lo contínuament amb les nostres crítiques, sense intentar una tasca
el coixí, tot el d'abans torna de no sé on i, ala, ala, comença a burxar-me com si es tractés d'un corc. Però val més que no en parlem.
i vet aquí que Puigcerdà, que és el poble on Maragall burxava, ha posat una làpida, hi ha fet gravar la seva infàmia,
de sal, volta cases, de nit. Els farallons estellats li han burxat el ventre clar, quan neda dins el fosc. Trepitja fort
La senyora Enriqueta em venia a veure i la primera vegada, tornem-hi, burxant-me perquè li expliqués la meva nit de nuvis i quina cara havíem fet sense
amb paraigua perquè estava núvol, si pel parc veia una ploma d'ocell, la burxava amb la virolla del paraigua ben endins de la terra i l'enterrava. I si
molt; que aquella mica de contrarietat que sent com un fibló que el burxa no sap ben bé on, se li esvairà amb quatre rialles a la salut de l'oncle
veiés per primera vegada. A cada espai d'oblit a oblit del corcó que el burxa des del vespre i que li torna el record de les paraules de la germana, la
en té poc amb el que Déu li dóna, en cerca més, s'enfonsa en la tenebra, burxa les seves plagues, defuig la companyia que podria aportar-li alleujament.
mesclava un ferment actiu. La beatitud dequeia i la inquietud començava a burxar. Quelcom de tèrbol, de sensual feia la seva aparició. Les formes
raonar, quan l'obligava a explicar-se per què vivia d'aquella manera i el burxava amb preguntes, qüestions i insinuacions. Pel que vaig observar durant el
fixar a Aimargues? N'hi havia tants com a Reus! Unes paraules seves em burxen el pensament. Li he de fer la pregunta: —¿Vols dir que els vagabunds en
escoltar-se viure un mateix que calgui tolerar impunement que els altres burxin en la nostra existència! Què es proposa el vell amb aquella carta plena
S'escoltava tan sols a si mateix; no era home de diàleg; es complaïa a burxar les seves nafres, a mantenir-les obertes, excitades. Abans havia estat
desapareixia a estones darrera de les altes flamarades dels sarments que burxava amb un pal. Era com la dansa del foc, senzilla i neta, viva i mesurada,
Entra en mar rera nostre el correu de França. Com una gran constel·lació, burxa amb mil ulls dins la fosca. M'obsessiona els sentits i el pensament.
de la nostra Mallorca. Què us diré, però?... una mena d'inquietud us hi burxa: la mateixa de quan trepitgeu, damunt la costera d'un volcà, la vinya
directives de la política medieval catalana? El tema és prou atraient i burxa massa endins, arribant al moll de l'os de la nostra ruïna, perquè hom
la ruta de la veritat s'atura per a escoltar al dimoni que deia que li burxava l'orella dient-li sempre seguidament que fes una obra d'art segons
començaren a dir que tenia relacions formals a Barcelona. En Pasqualet, burxat per la Nieves, ho negà, esquerp i malhumorat, però Donya Mència se mostrà
parell de butaques.— Tenía rahó, la noya: s'hi presentaría, y a veure si burxant, burxant, ne treya estella. Axò es lo que rumiava l'home, Rambla avall,
de butaques.— Tenía rahó, la noya: s'hi presentaría, y a veure si burxant, burxant, ne treya estella. Axò es lo que rumiava l'home, Rambla avall, fent vía
repelida's sent, més s'hi entossudeix, més s'hi ensanya, pica que pica, burxa que burxa, mal que s'hi estellin les culates, que's torsin les bayonetes
sent, més s'hi entossudeix, més s'hi ensanya, pica que pica, burxa que burxa, mal que s'hi estellin les culates, que's torsin les bayonetes y s'hi
potser havía saltat teulades; no podía ser sinó ell." Y pica que pica, burxa que burxa, aquells mals esperits no paren, glatint per agafar al alcalde
saltat teulades; no podía ser sinó ell." Y pica que pica, burxa que burxa, aquells mals esperits no paren, glatint per agafar al alcalde y
era ja no més qu'un farsell de roba estripada, terrosa y sangnosa, al que burxaven inútilment. Ja havía mort. La justicia popular, la gran
Tota aquesta essència ideal se'n va en les esmes de cada dia: burxar-se amb l'escuradents, ficar-se les mans a les butxaques, fumar una
estereotipada, ara us sembla, de cop i volta, feridora, i us burxa, amb una malícia fina. Després deu una ullada general al vostre passat:
a un amic sobre un afer que el preocupava, aquell afer, mentrestant, l'ha burxat, l'ha obsessionat, l'ha deixat en pau per un quant temps, li ha tornat a
Aquí, però, tots sabem que no és sinó un afable cirurgià que només ens burxa en el teixit adipós. L'estilogràfica De moment, vaig preferir de no fer
nit... Calla, com si es repensés, per a fer glatir l'altre. Les paraules burxen per sortir, atropellant-se en el cervell i en la gorja, amb por de
en la pols. Mentre aquest home visqui... La subtilesa d'un pensament li burxa el cervell. —Si desaparegués... L'obsessiona: —Si desaparegués... Una
davant l'abim que amenaçava engollir-lo. —Mai, mai... Encara li burxava les orelles el ressò apassionat dels mots de Laia: —Cal que desaparegui.
Una sensació de mareig, d'angúnia molt fonda... Els mots avorrits el burxaven constantment, sense repòs: —Cal que desaparegui... que no torni... Tenia
de Ramona i que d'aquesta partia l'impuls que empenyia Trianera a burxar-lo per a animar el seu suposat caliu d'amor propi de mascle. —Tots dos
els avis i els pares, era l'única punta d'enyorament que algun cop el burxava, malgrat la bona companyia del padrí Bernat, com ell li deia, i de la
busca-raons que et provoca, que no pas esbravar-te a trompades quan et burxen; i tenia raó el vell Bernat. Aquí es trobaven de la seva conversa quan
passat la nit en vetlla. Aquell sisè dia, però, la seva lassitud era burxada per uns pressentiments inquietants. Com feia cada matí, anà també aquell
d'estar ben units prop del nostre amic i hem de tornar a mossegar-nos i burxar-li l'orella amb envejes i gelosies, val més que un de nosaltres dos se'n
no els tocava la camisa a la pell, i van córrer a amagar-se la cartera i a burxar l'orella de l'Espartero, ecs!, perquè ens posés el peu al coll i, cop de
serà difícil que puguin entrar"". Va afegir que sempre que planxava burxaven el pany perquè, per l'olor de la roba planxada coneixien que ell era a la
aigua era l'aigua que omplia les fonts, pensava. I cada dia amb una canya burxava la font perquè l'aigua se li acabés de pressa i demanés més pluja als
el coll s'ajunta amb les espatlles, sentia que una cosa s'estirava i em burxava. I el foc xisclava i la resina bullia... Vaig veure que alguns dels que
verdejaven. No sabia cap on tirar; si em distreia, els brins d'herba em burxaven els ulls —i entre els brins em vaig adormir fins que el sol va ser alt.
però dos nois em van veure i van anar a buscar canyes i em van començar a burxar. Me'ls vaig girar de cara, amb tot el cap fora de l'aigua, i els vaig
les criatures que s'esperaven al portal i que no paraven de cridar, i em burxava i em volia fer sortir del meu racó de palla i jo tornava a anar encegada
vaig poder fugir per una escletxa i, mentre m'escapava, sentia l'escombra burxa que burxa. A negra nit vaig anar al bosc de les arrels. Vaig sortir de
fugir per una escletxa i, mentre m'escapava, sentia l'escombra burxa que burxa. A negra nit vaig anar al bosc de les arrels. Vaig sortir de sota d'uns

  Pàgina 1 (de 12) 50 següents »