×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb buscar |
Freqüència total: 19384 |
CTILC1 |
se n'aparten amb menyspreu i amb fúria, trepitjant-la amb ultratge, i en | busquen | amb riotes de seguida una altra, perquè la seva set és inextingible. | i, com acostuma d'agitar-se la cua d'un serpent mutilat, palpita i | busca | , en morir, "dominae vestigia". I tot el que segueix, tètric | Qui la vulgui aprendre per lluir-la en una conversa frívola, la pot | buscar | en un text prestigiós, que no citarem. Qui la vulgui conèixer per | que no trobaràs en cap mapa la contrada de Nysa. Per molt que la | busquis | , no la localitzaràs. Ara que no hi ha distàncies i pots visitar, amb | vaga connotació pejorativa. Tanmateix, els efectistes esgarips són també | buscats | i aprofitats pels comediants modestos o poc ambiciosos, perquè "no hi ha | la menopausa. No sap el que vol. M'estima sols a mi, d'acord, però em | busca | , presa en les fal·làcies de la imaginació, envescat ocell, pels tortuosos | Aquest ha estat un miratge, com tots efímer, com alguns funest. Jo el | buscava | en el fill, a través del fill, en la seva amargosa absència, tothora | a través del fill, en la seva amargosa absència, tothora llunyà, distant. | Buscava | potser la meva perduda joventut, la meva, perquè ell, quan el veig, és el | al portal, on Mila del Santo esperava les seves amigues que l'anessin a | buscar | . Arribades elles, totes plegades sortien a passejar pel camp. Mila del | cor era una perla embolcallada amb una pell d'eriçó: havia de saber-se | buscar | a través de les espines. Ah, si ella l'hagués sabut comprendre! Sabent-lo | entestat a portar-la-hi. Mila no tingué valor de refusar. Tiago passà a | buscar | -les i hi anaren plegats. Ballaren, i, ja cap al final, s'anuncià el ball | la seva filla el deixà, després de donar-li ell la benedicció, l'ancià es | buscà | una vella serventa i continuà en el mateix tenor de vida. Era un home | Mila del Santo ja no espera les seves amigues; no espera ja que passin a | buscar | -la, com solien, cap al tard; ja no espera, en fer-se nit, | a l'altra, donant cop d'ala aquí i allà, mossegant les reixes amb el bec, | buscant | desesperadament una sortida. La professora s'allunyà; després ens | tu t'estàs aquí al portal. Abans eres la gala de les festes: ell venia a | buscar | -te i pujaves a la plaça amb ell. Si feien ball, sortíeu a ballar, i totes | per la memòria de la seva mare. No em podia enganyar. El sacerdot envià a | buscar | el vell Costa i, després d'haver-li declarat el que succeïa, l'exhortà | confusament el rostre encastat a la reixa i el brill dels ulls que la | buscaven | ansiosament en la fosca. Era tanta l'emoció d'ell en sentir la veu de sa | no sempre s'aconsegueix fàcilment en la vida, i que el gust millor ha de | buscar | -se a vegades entre les espines." Anaven Mila, el seu padrí i mossèn | de casa en tot el que quedava de dia, com no fos per anar a la botiga o a | buscar | aigua a la font. Parlava poc, com sempre; acollia com sempre, amb disgust | figura? Quin misteri de terror es desprenia de la seva actitud? Què | buscava | aquella doneta, caminant cega enmig de la nit que l'envoltava? A penes | estava tranquil·la. En aquest sentit ni tan sols havia d'esforçar-se a | buscar | una justificació: en ella mateixa i en els seus sentiments es trobava | o la curés. Però tenia l'os dislocat al monyó i hagueren de córrer a | buscar | el metge. El padrí acudí també corrent. Ell, Joan del Santo, s'havia | si hagués de posar-se a plorar. Es trobà així davant la casa. S'aturà, es | buscà | la clau, i abans de trobar-la s'escorcollà totes les butxaques. Per fi la | pis. Davant la porta de la seva habitació es repetí l'operació anterior: | buscà | la clau per totes les butxaques, i una vegada trobada, estigué una llarga | deixà caure sobre una antiga poltrona estripada; es palpà les butxaques | buscant | un cigarret, sense pensar que no en tenia cap; deixà de buscar-lo, i | butxaques buscant un cigarret, sense pensar que no en tenia cap; deixà de | buscar | -lo, i tornà a cantar: /Era bonita y chiquita; yo la quise de verdad\ | S'interrompé i tornà a palpar-se les butxaques amb gest maquinal, | buscant | altra vegada els cigarrets que s'havia ja fumat. De sobte, entre les | a la tarda. El pare es trobava al camp; el padrí havia enviat Arcisa a | buscar | llenya, cosa que féu ella a contracor, i ells pogueren parlar sols els | Déu em perdoni també a mi. Sigui com sigui, he de parlar-li, l'he de | buscar | !" Mila surt ara més sovint a la finestra i hi roman més llargues | que ha d'anar cap a ell, que, sigui com sigui, ha d'anar-lo a | buscar | . "L'he de veure! —es repeteix— l'he de veure!" IV Generació va | avalotar. Es digué: "Què voldrà aquest sapastre? Deu venir tal vegada a | buscar | camorra?" Pujà, no obstant, al pis. Estava excitat i no cessava de | —Però Mila... ma estimada... Com estàs aquí? On anaves? —Ja ho veus: a | buscar | -te. Anava en busca teva... —Anaves... I l'estrenyé de nou, com si hagués | Mila tenia els ulls inundats de llàgrimes, i mirava al seu entorn, | buscant | ... Després, convençuda de que era només un somni, resà la seva oració a | i a peu? Verge Santa! Com s'atreveix a anar sola per aquestes terres? Què | busca | ? —Què busco? Què busco?... —I com recobrant-se—: Busco el meu | Santa! Com s'atreveix a anar sola per aquestes terres? Què busca? —Què | busco | ? Què busco?... —I com recobrant-se—: Busco el meu marit... Està molt | s'atreveix a anar sola per aquestes terres? Què busca? —Què busco? Què | busco | ?... —I com recobrant-se—: Busco el meu marit... Està molt lluny d'ací | ? Què busca? —Què busco? Què busco?... —I com recobrant-se—: | Busco | el meu marit... Està molt lluny d'ací... Però m'espera i he d'anar-hi... | dir que ha quedat tota sola a casa. Ells m'insten ja de temps perquè em | busqui | promesa, però jo, ja de petit, sempre he pensat en una de sola. La mirà... | vaig pensar que es tractava d'un foraster, i vaig dir-me: "Què deu | buscar | ací aquest paio? El vaig seguir un bon tros tot dissimulant... Un | molt lluny, de travessar rius i nits i paratges, de passar llargs camins | buscant | -lo. I, això no obstant, tenia el rostre bellíssim d'aquells dies, tal | alegria. "Mare, on eres, mare? Jo estava sol; tenia una por horrible, et | buscava | i no et veia. Quin temor que he passat, mare! Mare, mare meva..." Però | el rostre al cel, i la visió li traspassava encara l'ànima. Després la | buscà | , i mai en sa vida no havia experimentat l'alegria que experimentà llavors | més fort, abatre la porta, tombar la paret, mossegar... Embogia... Però | buscava | , buscava sense treva com podia arribar fins a ella, com podia sentir-la | abatre la porta, tombar la paret, mossegar... Embogia... Però buscava, | buscava | sense treva com podia arribar fins a ella, com podia sentir-la vora seu | La seva veu sonava febrosa, semblant a un barboteig. Dins de l'ombra li | buscà | les mans; ella no les retirà: les deixà entre les seves, fredes, inertes. | a cridar: —Sileta... Li havia deixat la mà i, decantat damunt d'ella, li | buscava | el rostre, sense deixar de cridar-la, amb veu més angoixosa, més | veu s'aixecà clara dins el tumult: —Mateu-lo! Mateu-lo! Au! A | buscar | -lo! Mateu-lo! —Per on ha fugit? On és? —Pel molí! | On és? —Pel molí! Ha passat el barranc! Va per les comes! —Anem a | buscar | -lo! A buscar-lo! A buscar-lo! —Mateu-lo! Mateu- | molí! Ha passat el barranc! Va per les comes! —Anem a buscar-lo! A | buscar | -lo! A buscar-lo! —Mateu-lo! Mateu-lo! Tot Santa Maria, | barranc! Va per les comes! —Anem a buscar-lo! A buscar-lo! A | buscar | -lo! —Mateu-lo! Mateu-lo! Tot Santa Maria, en la nit clara de |
|