Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

se n'aparten amb menyspreu i amb fúria, trepitjant-la amb ultratge, i en	busquen	amb riotes de seguida una altra, perquè la seva set és inextingible.
i, com acostuma d'agitar-se la cua d'un serpent mutilat, palpita i	busca	, en morir, "dominae vestigia". I tot el que segueix, tètric
Qui la vulgui aprendre per lluir-la en una conversa frívola, la pot	buscar	en un text prestigiós, que no citarem. Qui la vulgui conèixer per
que no trobaràs en cap mapa la contrada de Nysa. Per molt que la	busquis	, no la localitzaràs. Ara que no hi ha distàncies i pots visitar, amb
vaga connotació pejorativa. Tanmateix, els efectistes esgarips són també	buscats	i aprofitats pels comediants modestos o poc ambiciosos, perquè "no hi ha
la menopausa. No sap el que vol. M'estima sols a mi, d'acord, però em	busca	, presa en les fal·làcies de la imaginació, envescat ocell, pels tortuosos
Aquest ha estat un miratge, com tots efímer, com alguns funest. Jo el	buscava	en el fill, a través del fill, en la seva amargosa absència, tothora
a través del fill, en la seva amargosa absència, tothora llunyà, distant.	Buscava	potser la meva perduda joventut, la meva, perquè ell, quan el veig, és el
al portal, on Mila del Santo esperava les seves amigues que l'anessin a	buscar	. Arribades elles, totes plegades sortien a passejar pel camp. Mila del
cor era una perla embolcallada amb una pell d'eriçó: havia de saber-se	buscar	a través de les espines. Ah, si ella l'hagués sabut comprendre! Sabent-lo
entestat a portar-la-hi. Mila no tingué valor de refusar. Tiago passà a	buscar	-les i hi anaren plegats. Ballaren, i, ja cap al final, s'anuncià el ball
la seva filla el deixà, després de donar-li ell la benedicció, l'ancià es	buscà	una vella serventa i continuà en el mateix tenor de vida. Era un home
Mila del Santo ja no espera les seves amigues; no espera ja que passin a	buscar	-la, com solien, cap al tard; ja no espera, en fer-se nit,
a l'altra, donant cop d'ala aquí i allà, mossegant les reixes amb el bec,	buscant	desesperadament una sortida. La professora s'allunyà; després ens
tu t'estàs aquí al portal. Abans eres la gala de les festes: ell venia a	buscar	-te i pujaves a la plaça amb ell. Si feien ball, sortíeu a ballar, i totes
per la memòria de la seva mare. No em podia enganyar. El sacerdot envià a	buscar	el vell Costa i, després d'haver-li declarat el que succeïa, l'exhortà
confusament el rostre encastat a la reixa i el brill dels ulls que la	buscaven	ansiosament en la fosca. Era tanta l'emoció d'ell en sentir la veu de sa
no sempre s'aconsegueix fàcilment en la vida, i que el gust millor ha de	buscar	-se a vegades entre les espines." Anaven Mila, el seu padrí i mossèn
de casa en tot el que quedava de dia, com no fos per anar a la botiga o a	buscar	aigua a la font. Parlava poc, com sempre; acollia com sempre, amb disgust
figura? Quin misteri de terror es desprenia de la seva actitud? Què	buscava	aquella doneta, caminant cega enmig de la nit que l'envoltava? A penes
estava tranquil·la. En aquest sentit ni tan sols havia d'esforçar-se a	buscar	una justificació: en ella mateixa i en els seus sentiments es trobava
o la curés. Però tenia l'os dislocat al monyó i hagueren de córrer a	buscar	el metge. El padrí acudí també corrent. Ell, Joan del Santo, s'havia
si hagués de posar-se a plorar. Es trobà així davant la casa. S'aturà, es	buscà	la clau, i abans de trobar-la s'escorcollà totes les butxaques. Per fi la
pis. Davant la porta de la seva habitació es repetí l'operació anterior:	buscà	la clau per totes les butxaques, i una vegada trobada, estigué una llarga
deixà caure sobre una antiga poltrona estripada; es palpà les butxaques	buscant	un cigarret, sense pensar que no en tenia cap; deixà de buscar-lo, i
butxaques buscant un cigarret, sense pensar que no en tenia cap; deixà de	buscar	-lo, i tornà a cantar: /Era bonita y chiquita; yo la quise de verdad\
S'interrompé i tornà a palpar-se les butxaques amb gest maquinal,	buscant	altra vegada els cigarrets que s'havia ja fumat. De sobte, entre les
a la tarda. El pare es trobava al camp; el padrí havia enviat Arcisa a	buscar	llenya, cosa que féu ella a contracor, i ells pogueren parlar sols els
Déu em perdoni també a mi. Sigui com sigui, he de parlar-li, l'he de	buscar	!" Mila surt ara més sovint a la finestra i hi roman més llargues
que ha d'anar cap a ell, que, sigui com sigui, ha d'anar-lo a	buscar	. "L'he de veure! —es repeteix— l'he de veure!" IV Generació va
avalotar. Es digué: "Què voldrà aquest sapastre? Deu venir tal vegada a	buscar	camorra?" Pujà, no obstant, al pis. Estava excitat i no cessava de
—Però Mila... ma estimada... Com estàs aquí? On anaves? —Ja ho veus: a	buscar	-te. Anava en busca teva... —Anaves... I l'estrenyé de nou, com si hagués
Mila tenia els ulls inundats de llàgrimes, i mirava al seu entorn,	buscant	... Després, convençuda de que era només un somni, resà la seva oració a
i a peu? Verge Santa! Com s'atreveix a anar sola per aquestes terres? Què	busca	? —Què busco? Què busco?... —I com recobrant-se—: Busco el meu
Santa! Com s'atreveix a anar sola per aquestes terres? Què busca? —Què	busco	? Què busco?... —I com recobrant-se—: Busco el meu marit... Està molt
s'atreveix a anar sola per aquestes terres? Què busca? —Què busco? Què	busco	?... —I com recobrant-se—: Busco el meu marit... Està molt lluny d'ací
? Què busca? —Què busco? Què busco?... —I com recobrant-se—:	Busco	el meu marit... Està molt lluny d'ací... Però m'espera i he d'anar-hi...
dir que ha quedat tota sola a casa. Ells m'insten ja de temps perquè em	busqui	promesa, però jo, ja de petit, sempre he pensat en una de sola. La mirà...
vaig pensar que es tractava d'un foraster, i vaig dir-me: "Què deu	buscar	ací aquest paio? El vaig seguir un bon tros tot dissimulant... Un
molt lluny, de travessar rius i nits i paratges, de passar llargs camins	buscant	-lo. I, això no obstant, tenia el rostre bellíssim d'aquells dies, tal
alegria. "Mare, on eres, mare? Jo estava sol; tenia una por horrible, et	buscava	i no et veia. Quin temor que he passat, mare! Mare, mare meva..." Però
el rostre al cel, i la visió li traspassava encara l'ànima. Després la	buscà	, i mai en sa vida no havia experimentat l'alegria que experimentà llavors
més fort, abatre la porta, tombar la paret, mossegar... Embogia... Però	buscava	, buscava sense treva com podia arribar fins a ella, com podia sentir-la
abatre la porta, tombar la paret, mossegar... Embogia... Però buscava,	buscava	sense treva com podia arribar fins a ella, com podia sentir-la vora seu
La seva veu sonava febrosa, semblant a un barboteig. Dins de l'ombra li	buscà	les mans; ella no les retirà: les deixà entre les seves, fredes, inertes.
a cridar: —Sileta... Li havia deixat la mà i, decantat damunt d'ella, li	buscava	el rostre, sense deixar de cridar-la, amb veu més angoixosa, més
veu s'aixecà clara dins el tumult: —Mateu-lo! Mateu-lo! Au! A	buscar	-lo! Mateu-lo! —Per on ha fugit? On és? —Pel molí!
On és? —Pel molí! Ha passat el barranc! Va per les comes! —Anem a	buscar	-lo! A buscar-lo! A buscar-lo! —Mateu-lo! Mateu-
molí! Ha passat el barranc! Va per les comes! —Anem a buscar-lo! A	buscar	-lo! A buscar-lo! —Mateu-lo! Mateu-lo! Tot Santa Maria,
barranc! Va per les comes! —Anem a buscar-lo! A buscar-lo! A	buscar	-lo! —Mateu-lo! Mateu-lo! Tot Santa Maria, en la nit clara de

Pàgina 1 (de 388)

50 següents