Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

No obstant, Tino Costa no sentia daler de treballar: s'assegué a la seva	butaca	i s'enfonsà en reflexions amargues entre les visions d'aquells records
darrera cigarret, i, amb el cap posat en el respatller de l'antigua	butaca	, deixava vagar el seu pensament per paisatges remots, removia cendres de
tota manera, no és aquest l'aspecte decisiu. El truc de la cadira o de la	butaca	perfectes no depèn dels seus ingredients materials, sinó de la seva
—Què fa? —pregunta, assenyalant la dona. Ella és al costat de la	butaca	, on ha deixat el portamonedes i l'abric d'estiu. Ara procedeix a treure's
ell—. Han matat la mare i sóc jo qui hauria d'acusar. Se'n va a la	butaca	, recull les peces de la dona cap al fons i s'inclina per tal d'asseure's.
. —Tant per tant, doncs, em puc asseure —diu ell, i s'instal·la a la	butaca	. —Deu punts en contra! —vocifera el més mascle—. D'acord? —consulta els
la veu—. Deu per falta de respecte, deu per haver-vos assegut a la	butaca	i deu més perquè heu embrutat la roba de la secretària. —Perdem molt de
a l'interior de la sala, una habitació espaiosa i confortable, amb tot de	butaques	i sofàs blancs, dues tauletes baixes i els respectius llums de peu. En un
de les llibreries atapeïdes de volums relligats. Dues noies seuen a les	butaques	i una tercera en un sofà, totes tres amb un gest assenyat i una actitud
extrem d'habitació, on li cal treure's les sabates i enfilar-se en una	butaca	per a abastar el prestatge més alt, on els volums semblen
com aquell qui examina els volums, acaba per treure'n un i baixa de la	butaca	amb tot de gestos prudents, púdics. La dels ulls verds diu: —Potser que
de glopejar una mica de conyac i la mestressa, que s'ha assegut a l'altra	butaca	, ho aprofita per comentar: —És un bon llibre. Situa el tema en un nivell
dos anys... —Gairebé dos i mig —rectifica la xicota, avançant cap a la	butaca	que ha deixat lliure la seva companya. —És molt de temps —lamenta la
altres mesures. Ara retireu-vos al recambró. S'esmuny per darrera de la	butaca	i avança cap a la porta, però abans d'arribar-hi es gira a la mestressa: —
a una remor com de batussa, perquè se sent un moble que rellisca, una	butaca	que cau. —Es mataran —diu ell, fent un pas enfora. Però aleshores la
de la taula, però, hi ha un petit reducte net, amb dues cadires i una	butaca	col·locades entorn d'una altra tauleta, baixa i escrupolosament
papers rebregats, la ràdio i el telèfon que hi ha a terra, a frec de la	butaca	... L'encarregat entra de nou, ara acompanyat de la noia que treballa a la
udola l'encarregat per tal de fer-se sentir. Es culiva al costat de la	butaca	, engega el seu aparell de ràdio, va cercant amb el dial, fins que troba
No hi perdrem res... —Es gira cap al telèfon que hi ha darrera la	butaca	i que ha sonat, s'ajup—. Secció tercera; digueu... —Escolta—. Sí,
veure, vós —diu, girant-se-li, perquè ara ell s'ha assegut a la	butaca	—. Quan vau néixer, exactament? A finals o a principis d'any? —A principis,
pensar, si no, no hi hauria manera d'entendre-s'hi. Ell s'aixeca de la	butaca	, llença la punta de cigar a terra, l'apaga amb el taló de la sabata i
on el duu seguidament, una cambra amb un divan, dues cadires i dues	butaquetes	, sense finestra, però amb una cortina rosa que sembla menar en una altra
com els personatges. L'atreu més, però, la noia que seu a la segona	butaqueta	i a la qual saluda amb un bon dia tímid i vagament contestat, mentre la
anques que la posició asseguda desdibuixen i aplanen cap al fons de la	butaca	, les cuixes esveltes i ben retallades per la faldilla estreta
n'hi ha —contesta ella entre la remor de xipolleig. La descobreix a la	butaca	on seia, penjada a la banda de darrera del breu sortint lateral del
dels llavis. Sense recollir la roba ni les bragues, s'asseu de nou a la	butaca	amb un sospir llarg i las que projecta davant seu un brollador de fum
—Se les ha endut ella, a la butxaca. Sense replicar, camina cap a la	butaca	on seia de primer agafa la bossa i en treu el tub de pastilles de
No sóc com ella. —Què té? —És... és estranya. —S'asseu a la	butaca	, sospira—. Mira que badar d'aquesta manera i exposar-nos al perill!
una conversa que no és corrent. —No gens —comenta la noia des de la	butaca	, i enigmàticament—: Ja us n'acabareu d'adonar. Ho veu un segon després
per ocupar després, a l'hora del seny, el seu lloc a la primera fila de	butaques	. Encara que, val a dir, Jeroni s'excedia, car l'hora del seny ja havia
flors del jardinet que perfumava una llimonera. Helena asseguda en una	butaca	, comprada de segona mà, amb un gat a la falda, molt pàl·lida, molt
Et permets recordar amb un paisatge i tot: les	butaques	del cine, el film que es projectava, del que no vàreu fer gens
misteriosa, saludà en veu baixa, besà la baronessa i s'assegué en una	butaca	, devora el balcó. Sols de mirar-la es comprenia que arribava en pla de
que els passàvem a casa. Era molt estranya: mig cadira, mig balancí, mig	butaca	, i va estar molt de temps a fer-la. Mallorquina, va dir que era. Tota
cabells blancs. El senyor del guardapols es va quedar dret i de sota una	butaca	de vímet amb coixins de cretona va sortir un nen prim i groguet que es va
També era sala i alcova modernitzada. Hi havia un piano negre i dues	butaquetes	de vellut de color de rosa i un moble amb unes potes molt estranyes i
traient la cadena; vaig trobar la senyora i el seu gendre asseguts a les	butaques	de vímet del peu del balcó. De seguida vaig veure que el senyor del
que estarem més fresques. I va dir, així que vam estar assegudes a les	butaques	de vímet, ahir, a les vuit del vespre, a l'hora que el meu marit arriba
la cortina de la japonesa fins a l'acabament, que era una sala amb sofà i	butaques	amb funda i una cònsola, hi havia un passadís. A l'esquerra d'aquest
mig i mig, i el cobrellit més blanc que les dents, i les fundes de les	butaques	i del sofà bugadejades i replanxades, l'adroguer de les veces un dia em
blanc, amb edredó groc a l'hivern, amb tauleta de fusta clara i la seva	butaqueta	. L'endemà mateix de casats, l'Antoni em va dir que no em volia veure ni
l'altra al sofà amb funda, però més endavant ens assèiem cadascuna en una	butaca	perquè ella deia que el sofà s'enfonsava massa i se li clavava una
en cap d'aquests sentits, perquè, tornant de Mallorca, es situà en una	butaca	de l'"Eqüestre" fent-se pessigolles a la barba com era el seu costum.
a la barba com era el seu costum. Les estones que descansava de la	butaca	, regava les orquídies del seu jardí i despatxava la seva correspondència
molt temps. Malgrat aquestes reflexions, Bobby quedà clavat en una	butaca	sense poder obrir un llibre, esperant no sabia què, com si estigués a
de la seva mare. Bobby, fatigat d'idees negres, s'endormiscà estirat a la	butaca	i va tenir un projecte de somni, d'aquells que acuden quan l'estómac
amb mobles simples, moderns, que ella va escollir a Barcelona. Les	butaques	són còmodes i sòbries de color: la catifa és suau i d'un bell gruix. Ara
acomplir el miracle amb el seu esforç. A Tomàs, que l'espera assegut a la	butaca	, se li encomana el somriure; i diu: —Veig que t'agrades; presumida! Laura
les mans com baldades; té els peus arreconats de qualsevol manera sota la	butaca	. Laura tanca el llibre de seguida: —Potser que ho deixem per a una altra
ara que tenim la sort d'estar tots tres junts? —Fa seure el marit a la	butaca	més propera; ella s'aixeca i acosta les llamineries i les copes en la

Pàgina 1 (de 38)

50 següents