Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
butlla F 436 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb butlla Freqüència total:  436 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

en què ja es preparava la nova erecció tarragonina. La data d'aquesta butlla pontifícia (1097) és decisiva en la formació espiritual de
a les actuacions dels virreis i a les condemnes de la Santa Seu, que per butlles de Sixt V (1588) hagué d'establir a Catalunya jurisdicció
les relíquies, els rosaris, dispenses, indulgències i butlles i perdons, joc de les aures: s'arremolina tot, dins de
que era heretge, sinó que's diu que l'inquisidor Eimeric va simul·lar una butlla del Sant Pare condemnant les doctrines llullianes i, en canvi, per altre
en aràbic una de fanàticament musulmana. Si M. Probst hagués conegut la butlla de 1412 (publicada en 1914 per fra J. M. Pou,
de comerciar amb els infidels (que no cal dir que eren els impostos o butlles, que tants conflictes havien portat al nostre comerç medieval). Aquesta
eren de casa. Aquests aplecs es feien els dies de dir l'estació de la butlla i els dies de tempestat dir el Trisagi. Més d'una vegada, si els núvols
les Dolors i s'hi passava cada dia el rosari i s'hi feia l'estació de la butlla els dies que tocava. Res, que al marxar l'endemà l'hereu Feliu, gairebé
una sonsònia i un tartufisme delicadíssim. Quan venia l'hora de pagar la butlla o l'impost de l'inquilinat, la senyora Paradís li demanava ajuda i li
l'any 1352, relacionada, com ha mostrat Serra i Ràfols, amb la butlla del papa Climent VI del 7 de novembre de 1351, que
amb /tll\: exemples: ametla o almetla, batlia, butla, espatla, guatla, motle, rotle (millor que no rogle), vetlada,
incunable: un Missal, al qual segueixen molts d'altres llibres i butlles. La data de 1498 és, doncs, de les que marquen època en el
el Rvd. Guillem Prat. I així s'anà administrant fins que, en virtut d'una Butlla del Papa Paulo V, datada als idus de març del 1607, el Santuari
ja esmentada en documents de principis del segle XII. En una Butlla del Papa Adrià IV de l'any 1116, referint-se a Sant Julià, diu
cometeren i que, al seu lloc, s'hi establiren canonges regulars, segons butlla del Papa Benet VIII adreçada a Borrell, bisbe de Vic, i a Oliba, abat de
dels escàndols comesos en l'antic monestir, fonamentant-se en la butlla i en el fet d'ésser germans de l'abadessa Bernat Tallaferro i Oliba,
1802 a l'Hospital, de la tercera part del producte de totes les butlles de carn del Principat, que eren quinze diners, uns disset cèntims
que eren quinze diners, uns disset cèntims escassos d'ara, per cada butlla. Si hom volia que l'obra de l'Hospital seguís sense sotracs violents i
de Barcelona Jaume II amb data primer de setembre del 1300 i una Butlla del Papa Bonifaci VIII. Posteriorment (1350), Pere III de
els "Carlets" d'Olot es feren rics produint paper de fumar i butlles de la Santa Croada per la quaresma. En política, la frase de Rivarol
bancs del passeig, a mirar com els qui no són tan vells, juguen a la bula, a la francesa /pétanque\, sota els arbres de vora el riu.
completava i perfeccionava; el 29 de Juny de 1868, la butlla /AEterni Patris\ convocà el Concili vaticà que es reuní l'any
i en aquest cas, cap tant natural i apropiada com l'abans dita de "Bulla", que espressa regositg, bullici, alegría acompanyada de crits, rialles,
Aixís entés, causa verdadera sorpresa veurer que el primitiu nom de "Bulla" es conserva únic aprop de quatre segles, o sigui des de les darreries
és reforma; el frare de Pirna, Jeam Tetzel, fa pregó a les places de les butlles que porta, i aquest fet petit, vulgaríssim, és reforma religiosa. La
notable alleujament, si hom adquiria cada any, abans de la Quaresma, la butlla document pontifici que, a més d'aquesta dispensa, comprenia certes
material i espiritual que s'especificaven en l'anomenada, pel seu origen, butlla de la Santa Croada. Estaven exceptuats, però, de poder menjar carn en
cendra, els divendres i els quatre dies darrers de la Setmana Santa. La butlla de la Santa Croada era, com és sabut, un privilegi concedit per la Santa
d'algunes interrupcions, per Gregori XIII, l'any 1573. Les butlles, antigament, es dividien en quatre classes que, després, s'anaren
quatre classes que, després, s'anaren refonent o modificant: 1a· Butlla de dispensa de menjar carn en certs dies de dejuni o d'abstinència.
de menjar carn en certs dies de dejuni o d'abstinència. 2a· Butlla de lacticinis, que permetia als eclesiàstics d'ús d'aquelles viandes en
en ocasions en què els eren vedades per la llei canònica. 3a· Butlla de difunts o d'indulgència que es posava al cos dels moribunds o a les
difunts com a circumstància conduent a la salvació llur. 4a· La butlla anomenada de composició a favor dels qui posseïen o usufructuaven béns
propietari legítim. Les facultats, les indulgències i les gràcies de la butlla són personals i intransferibles; de manera que solament poden gaudir de
nom; així, doncs, encara que els pares de família es proveeixin de la butlla i de l'indult apostòlic, no poden fer extensius els seus privilegis a
per a beneficiar-se dels privilegis de l'indult apostòlic, posseir la butlla de la Santa Croada, i si són eclesiàstics, la de lacticinis, si no han
seixanta anys; en aquest cas ja no tenen necessitat d'aquesta darrera. La butlla era confirmada o renovada cada any pel summe Pontífex; el cardenal de
totes les diòcesis per a llur publicació i vigència. La publicació de la butlla era efectuada amb tota solemnitat en la dominica segona de gener, o sigui
religioses i l'Ajuntament en corporació per assistir a la processó de la butlla de la Santa Croada, la qual era col·locada en el frontal de l'altar
Santa Croada, la qual era col·locada en el frontal de l'altar major. La butlla era, alguns anys, de pergamí amb cintes vermelles, i altres, de seda amb
amb el "Lignum Crucis" i el Vicari perpetu de Santa Maria amb la butlla al pit, acompanyat d'altres dos sacerdots amb capes pluvials. El color
Credo de l'ofici major, el bisbe, acompanyat del Capítol, surt a rebre la butlla i, processionalment, va a fixar-la al frontal de l'altar major, talment
la publicació. Un cop el Vicari perpetu de Santa Maria havia lliurat la butlla i havia estat posada a l'altar major, l'Ajuntament ocupava els setials
a la processó, l'any 1857 es va reprendre la publicació de la butlla amb la solemnitat acostumada i, després del 1865, fou limitada a
ells mateixos, amb poca o molta traça, amb preferència al darrera d'una butlla ja passada —cas evident de subtil ironia— però la majoria les venien, en
a la familia la conveniencia de aplicar al difunt l'Indulgencia de la Butlla de morts. Després que l'agonitzant ha donat ja son compte a Deu, què
com es fa en llatí, en les paraules següents, ab los seus derivats: Bulla, almella, Balle, espalla, gualla, molle, almollada, vellar,
Balle, espalla, gualla, molle, almollada, vellar, (pronúncies bul·la, almel·la, bal·le, etc.). Si de les dos sòlament s' en pronuncia una,
Pascal. D'altra banda, al març de 1657 és coneguda a França la butlla d'Alexandre VII que condemna expressament l'Augustinus. En el
l'Augustinus. En el mateix març de 1657 aquesta butlla és rebuda per l'Assemblea del Clergat que reitera l'exigència de la

  Pàgina 1 (de 9) 50 següents »