Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en què ja es preparava la nova erecció tarragonina. La data d'aquesta	butlla	pontifícia (1097) és decisiva en la formació espiritual de
a les actuacions dels virreis i a les condemnes de la Santa Seu, que per	butlles	de Sixt V (1588) hagué d'establir a Catalunya jurisdicció
les relíquies, els rosaris, dispenses, indulgències i	butlles	i perdons, joc de les aures: s'arremolina tot, dins de
que era heretge, sinó que's diu que l'inquisidor Eimeric va simul·lar una	butlla	del Sant Pare condemnant les doctrines llullianes i, en canvi, per altre
en aràbic una de fanàticament musulmana. Si M. Probst hagués conegut la	butlla	de 1412 (publicada en 1914 per fra J. M. Pou,
de comerciar amb els infidels (que no cal dir que eren els impostos o	butlles	, que tants conflictes havien portat al nostre comerç medieval). Aquesta
eren de casa. Aquests aplecs es feien els dies de dir l'estació de la	butlla	i els dies de tempestat dir el Trisagi. Més d'una vegada, si els núvols
les Dolors i s'hi passava cada dia el rosari i s'hi feia l'estació de la	butlla	els dies que tocava. Res, que al marxar l'endemà l'hereu Feliu, gairebé
una sonsònia i un tartufisme delicadíssim. Quan venia l'hora de pagar la	butlla	o l'impost de l'inquilinat, la senyora Paradís li demanava ajuda i li
l'any 1352, relacionada, com ha mostrat Serra i Ràfols, amb la	butlla	del papa Climent VI del 7 de novembre de 1351, que
amb /tll\: exemples: ametla o almetla, batlia,	butla	, espatla, guatla, motle, rotle (millor que no rogle), vetlada,
incunable: un Missal, al qual segueixen molts d'altres llibres i	butlles	. La data de 1498 és, doncs, de les que marquen època en el
el Rvd. Guillem Prat. I així s'anà administrant fins que, en virtut d'una	Butlla	del Papa Paulo V, datada als idus de març del 1607, el Santuari
ja esmentada en documents de principis del segle XII. En una	Butlla	del Papa Adrià IV de l'any 1116, referint-se a Sant Julià, diu
cometeren i que, al seu lloc, s'hi establiren canonges regulars, segons	butlla	del Papa Benet VIII adreçada a Borrell, bisbe de Vic, i a Oliba, abat de
dels escàndols comesos en l'antic monestir, fonamentant-se en la	butlla	i en el fet d'ésser germans de l'abadessa Bernat Tallaferro i Oliba,
1802 a l'Hospital, de la tercera part del producte de totes les	butlles	de carn del Principat, que eren quinze diners, uns disset cèntims
que eren quinze diners, uns disset cèntims escassos d'ara, per cada	butlla	. Si hom volia que l'obra de l'Hospital seguís sense sotracs violents i
de Barcelona Jaume II amb data primer de setembre del 1300 i una	Butlla	del Papa Bonifaci VIII. Posteriorment (1350), Pere III de
els "Carlets" d'Olot es feren rics produint paper de fumar i	butlles	de la Santa Croada per la quaresma. En política, la frase de Rivarol
bancs del passeig, a mirar com els qui no són tan vells, juguen a la	bula	, a la francesa /pétanque\, sota els arbres de vora el riu.
completava i perfeccionava; el 29 de Juny de 1868, la	butlla	/AEterni Patris\ convocà el Concili vaticà que es reuní l'any
i en aquest cas, cap tant natural i apropiada com l'abans dita de "	Bulla	", que espressa regositg, bullici, alegría acompanyada de crits, rialles,
Aixís entés, causa verdadera sorpresa veurer que el primitiu nom de "	Bulla	" es conserva únic aprop de quatre segles, o sigui des de les darreries
és reforma; el frare de Pirna, Jeam Tetzel, fa pregó a les places de les	butlles	que porta, i aquest fet petit, vulgaríssim, és reforma religiosa. La
notable alleujament, si hom adquiria cada any, abans de la Quaresma, la	butlla	document pontifici que, a més d'aquesta dispensa, comprenia certes
material i espiritual que s'especificaven en l'anomenada, pel seu origen,	butlla	de la Santa Croada. Estaven exceptuats, però, de poder menjar carn en
cendra, els divendres i els quatre dies darrers de la Setmana Santa. La	butlla	de la Santa Croada era, com és sabut, un privilegi concedit per la Santa
d'algunes interrupcions, per Gregori XIII, l'any 1573. Les	butlles	, antigament, es dividien en quatre classes que, després, s'anaren
quatre classes que, després, s'anaren refonent o modificant: 1a·	Butlla	de dispensa de menjar carn en certs dies de dejuni o d'abstinència.
de menjar carn en certs dies de dejuni o d'abstinència. 2a·	Butlla	de lacticinis, que permetia als eclesiàstics d'ús d'aquelles viandes en
en ocasions en què els eren vedades per la llei canònica. 3a·	Butlla	de difunts o d'indulgència que es posava al cos dels moribunds o a les
difunts com a circumstància conduent a la salvació llur. 4a· La	butlla	anomenada de composició a favor dels qui posseïen o usufructuaven béns
propietari legítim. Les facultats, les indulgències i les gràcies de la	butlla	són personals i intransferibles; de manera que solament poden gaudir de
nom; així, doncs, encara que els pares de família es proveeixin de la	butlla	i de l'indult apostòlic, no poden fer extensius els seus privilegis a
per a beneficiar-se dels privilegis de l'indult apostòlic, posseir la	butlla	de la Santa Croada, i si són eclesiàstics, la de lacticinis, si no han
seixanta anys; en aquest cas ja no tenen necessitat d'aquesta darrera. La	butlla	era confirmada o renovada cada any pel summe Pontífex; el cardenal de
totes les diòcesis per a llur publicació i vigència. La publicació de la	butlla	era efectuada amb tota solemnitat en la dominica segona de gener, o sigui
religioses i l'Ajuntament en corporació per assistir a la processó de la	butlla	de la Santa Croada, la qual era col·locada en el frontal de l'altar
Santa Croada, la qual era col·locada en el frontal de l'altar major. La	butlla	era, alguns anys, de pergamí amb cintes vermelles, i altres, de seda amb
amb el "Lignum Crucis" i el Vicari perpetu de Santa Maria amb la	butlla	al pit, acompanyat d'altres dos sacerdots amb capes pluvials. El color
Credo de l'ofici major, el bisbe, acompanyat del Capítol, surt a rebre la	butlla	i, processionalment, va a fixar-la al frontal de l'altar major, talment
la publicació. Un cop el Vicari perpetu de Santa Maria havia lliurat la	butlla	i havia estat posada a l'altar major, l'Ajuntament ocupava els setials
a la processó, l'any 1857 es va reprendre la publicació de la	butlla	amb la solemnitat acostumada i, després del 1865, fou limitada a
ells mateixos, amb poca o molta traça, amb preferència al darrera d'una	butlla	ja passada —cas evident de subtil ironia— però la majoria les venien, en
a la familia la conveniencia de aplicar al difunt l'Indulgencia de la	Butlla	de morts. Després que l'agonitzant ha donat ja son compte a Deu, què
com es fa en llatí, en les paraules següents, ab los seus derivats:	Bulla	, almella, Balle, espalla, gualla, molle, almollada, vellar,
Balle, espalla, gualla, molle, almollada, vellar, (pronúncies	bul·la	, almel·la, bal·le, etc.). Si de les dos sòlament s' en pronuncia una,
Pascal. D'altra banda, al març de 1657 és coneguda a França la	butlla	d'Alexandre VII que condemna expressament l'Augustinus. En el
l'Augustinus. En el mateix març de 1657 aquesta	butlla	és rebuda per l'Assemblea del Clergat que reitera l'exigència de la

Pàgina 1 (de 10)

50 següents