DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
butxaquejar V 78 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb butxaquejar Freqüència total:  78 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

impressionar. Es desa els papers, demana: —A veure, la documentació. Ell butxaqueja, convençut que no trobarà res, però sota els seus dits sent la presència
el carro i la noia s'inclina per travar-lo amb una pedra. Aleshores butxaqueja, es treu el certificat de defunció que conserva de quan s'escapà de la
Tots dos portem més de vint-i-cinc anys al departament del cens. —Butxaqueja i es treu una tarja protegida per una funda de plàstic, la hi allarga—.
: —No, no ho és. —N'esteu segur? —fa l'altre, que també butxaquejava. —Li he mostrat la tarja de servei interior i no se n'ha adonat. —A les
Escollim a l'atzar. Em fareu el favor dels vostres papers? —Això —fa ell, butxaquejant—. Veureu que fa molt poc que em van convocar. Deu constar... L'altre els
que arreplegarà al passar de sobre algun moble. En arribar a la porta butxaqueja, es repensa i retrocedeix.)] M'has dit que no tenies cap diner,
seu braç, Víctor, els modestíssims empleats i bons pares de família. [(Butxaqueja i treu un cigar, que ofereix a en Víctor.)] Víctor. Mercès;
d'aquesta manera! Vés a comprar unes mostasses, Merceneta. [(Butxaquejant inútilment.)] Té la febre al cap l'Adolfet; res més que la febre al
anys, ara, per fi, simulant que no els havia trobats sinó després de molt butxaquejar, li mostrava els mateixos que jo havia mostrat al meu, tot exclamant:
que ha donat jorns de glòria a Catalunya) així que arriba un company que butxaqueja; prou la faig brandar, mostrant-la buida i famolenca, com un pobre la
uns ganivets i estisores, i haguéreu vist que li aixecava la closca, butxaquejava un xic per dintre, tornava a tancar, cosia la pell, cop de benes,
els aranzels: As de copa i sis bastons, i si ara em sortís un cavallot... Butxaquejava. Reprengué: —Santa Maria, prega a... el barbut d'espases. Set i mig! —
de banc igual, tarifa convinguda el primer dia. Alguna vegada veient-lo butxaquejar, ella li havia dit que ho deixés córrer, però no l'havia pogut fer
un bon bocí de pa i formatge, que t'hi podràs refer tota. I dient això butxaquejà fins al fons de tot de la seva manta que, cosida d'un cap, li feia
—replicà el baró— ¿com pots afirmar que és un dels bandits? El caporal butxaquejà, i treient el braçalet de Marciana el mostrà al senyor baró. —En ésser
mateixa Irene, que m'estima molt, que ha posat una il·lusió boja en mi. Butxaquejant tragué un mocador. —Veus? —digué mostrant-lo.— Ella me n'ha fet present
estirant el braç per damunt l'espatlla d'una pagesa que no acabava mai de butxaquejar aixecant-se les faldilles per treure els diners, i retenint, amb el
el procurador concentrava la mirada de tots els presents. Després de butxaquejar una estona, sortí una petaca, n'extragué un d'aquells cigars de fulla que
—feia amb un aire enravenat mentre me la donava. Un dia, després de butxaquejar nerviosament, no vaig poder reunir els diners de les despeses del
Se sent un cop de porta i resten suspesos. Coral? Després silenci. Ell butxaqueja, dreça el cap vivament, i exclama talment com si acabés de trobar un
va per caure, uns braços la sostenen. És el germà. Ha estat ràpid; Robert butxaquejava cercant el passatge. Fins ara no n'heu esment. —Què tens?... Aloma! —Només
l'incògnit. Un sanglot li puja a la gola. Procura d'aturar-lo mentre butxaqueja i li presenta una estilogràfica i un bloc de notes. —I ara, una súplica
de les cebes. El veig del gussi estant. No troba la clau de la barraca. Butxaqueja nerviosament. Passa una llarga estona despacientat, cercant-la pertot
de cada dol. —És que era del motllo antic —aclarí la Cinta mentre butxaquejava per extreure el mocador, entortolligat amb els rosaris—. Quan penso que
tonades, dutes de les seves Guilleries, per a fer-la dormir. La mà nuosa butxaquejà d'esma entre els plecs de les faldilles, com si volgués extreure'n el
un somriure: "Ja ens hi anem acostant". Quan va veure que el seu amic butxaquejava, li aturà la mà. —No s'amoïni... ja ho trobarem a primer de mes... Què
—M'envia el senyor Hermida, i porto una carta per a vós, professor. Va butxaquejar i va treure un sobre doblegat, que va allargar al professor. Aquest va
diu:)] Res, tinc de cercâ el mirall... [(Va per butxaquejar; després es repensa)] Sempre m'ha sapigut greu de donar-me
i s'aturava davant qui no donava res fins que el reaci, mort de vergonya, butxaquejava i trobava un centimet; l'escolà, triomfant, prosseguia la seva tasca. I,
distret o no s'atreveix, l'altre, en veu baixa, li diu: Téntal (butxaqueja-l). Escàrbali'l parlu (prenli'l rellotge). Murcíllali (fer
i la canturia: —"M'agraden les femelles, m'agraden tant i tant..." Butxaquejant per a treure's la clau, per fi se la trobà; girà el trasto, penetrant en
amb un fil de veu li demano una cambra i, com que vaig sense maletes, butxaquejo amb les mans esgarriades a la recerca d'unes monedes que ell recull
ja podrà caminar. [(A Estragó i Vladimir)] Gràcies, senyors, i permeteu [(butxaqueja)]... que us desitgi... [(butxaqueja)]... que us desitgi [(butxaqueja)
)] Gràcies, senyors, i permeteu [(butxaqueja)]... que us desitgi... [(butxaqueja)]... que us desitgi [(butxaqueja)]... ¿on diable he posat el rellotge?
(butxaqueja)]... que us desitgi... [(butxaqueja)]... que us desitgi [(butxaqueja)]... ¿on diable he posat el rellotge? [(butxaqueja)] És bona, aquesta
... que us desitgi [(butxaqueja)]... ¿on diable he posat el rellotge? [(butxaqueja)] És bona, aquesta! [(Aixeca el cap, desolat)] Suís autèntic, amb
i una minutera per a prendre el pols. Era un record de família. [(Butxaqueja)] Potser m'ha caigut. [(Busca per terra, com Vladimir i Estragó. Pozzó
amb les pastenagues. E· —Doncs dóna'm un rave. [(Vladimir butxaqueja, només troba naps, finalment treu un rave, que dóna a Estragó, el qual
que jugui a no voler-se encendre. Qualsevol diría que... Cinto, [butxaquejant] Té i calla, xerraire! Quirze Déu vos ho pac, perque fa una hora
vulgui. Sols que jo entench l' honor d' altra manera. Martí. —[(Butxaquejant.)] bueno, aixó son opinións. Aquí no porto cap targeta meva. ¡Ah! si
voluminosa, plena, segons sembla, de llibres. Es canvia el llumí de mà, butxaqueja i treu una clau. Aleshores vol tornar a agafar el llumí amb la dreta, i
feis bonda. [(Mentres van a fer mutis per l'esquerra)] Gaspar... [(Mentres butxaqueja)] Gaspar ¿Què voleu? Fr-Aina ¿Que dus doblers?
Subordinat el document públic de què disposem? Ramon: I tant! [(Butxaqueja i es treu un full de diari plegat.)] A fe que esperava aquest moment.
y es vostra. Marió Ja't dich jo que quan fiques la banya!... [(Butxaquejant pera treure'ls diners, diu ab tò llastimós:)] Tota la vida n'aniré coxa d'
s'il·lumina. El Fantasma, exasperat, aixeca els braços amenaçadors. Butxaqueja i treu un punyal rovellat; el branda amb fúria, va per muntar la
A la noia.)] No és ridícul, senyoreta. [(Amb la mà que té lliure butxaqueja, es treu un paquet de cigarretes.)] El doctor Drus és un avorcionista i
mort. Caporal: No parleu de l'execució. M'enutja pensar-hi. [(Butxaqueja).] Escolta, vols un bessó? Reu: [(Allargant una mà):] No
senyes que no du doblers. Mira l'altre guàrdia i aquest es posa a siular. Butxaqueja el Reu i no n'hi troba cap)]... sempre es mantindrà, tot i que farà les
cantà'l compte, i després de moltes raons digueren que ho pagarien. Tots butxaquejaven i ningú treia cap diner. —Vaja, no us feu el cabra i habilleu-la, —
cas. De peu tots, en Pep, com a bon company, se'm plantà al costat, butxaquejant quelcom, al veure qu'un altre feya'l mateix al costat del Ibo; però'ls

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »