Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

impressionar. Es desa els papers, demana: —A veure, la documentació. Ell	butxaqueja	, convençut que no trobarà res, però sota els seus dits sent la presència
el carro i la noia s'inclina per travar-lo amb una pedra. Aleshores	butxaqueja	, es treu el certificat de defunció que conserva de quan s'escapà de la
Tots dos portem més de vint-i-cinc anys al departament del cens. —	Butxaqueja	i es treu una tarja protegida per una funda de plàstic, la hi allarga—.
: —No, no ho és. —N'esteu segur? —fa l'altre, que també	butxaquejava	. —Li he mostrat la tarja de servei interior i no se n'ha adonat. —A les
Escollim a l'atzar. Em fareu el favor dels vostres papers? —Això —fa ell,	butxaquejant	—. Veureu que fa molt poc que em van convocar. Deu constar... L'altre els
que arreplegarà al passar de sobre algun moble. En arribar a la porta	butxaqueja	, es repensa i retrocedeix.)] M'has dit que no tenies cap diner,
seu braç, Víctor, els modestíssims empleats i bons pares de família. [(	Butxaqueja	i treu un cigar, que ofereix a en Víctor.)] Víctor. Mercès;
d'aquesta manera! Vés a comprar unes mostasses, Merceneta. [(	Butxaquejant	inútilment.)] Té la febre al cap l'Adolfet; res més que la febre al
anys, ara, per fi, simulant que no els havia trobats sinó després de molt	butxaquejar	, li mostrava els mateixos que jo havia mostrat al meu, tot exclamant:
que ha donat jorns de glòria a Catalunya) així que arriba un company que	butxaqueja	; prou la faig brandar, mostrant-la buida i famolenca, com un pobre la
uns ganivets i estisores, i haguéreu vist que li aixecava la closca,	butxaquejava	un xic per dintre, tornava a tancar, cosia la pell, cop de benes,
els aranzels: As de copa i sis bastons, i si ara em sortís un cavallot...	Butxaquejava	. Reprengué: —Santa Maria, prega a... el barbut d'espases. Set i mig! —
de banc igual, tarifa convinguda el primer dia. Alguna vegada veient-lo	butxaquejar	, ella li havia dit que ho deixés córrer, però no l'havia pogut fer
un bon bocí de pa i formatge, que t'hi podràs refer tota. I dient això	butxaquejà	fins al fons de tot de la seva manta que, cosida d'un cap, li feia
—replicà el baró— ¿com pots afirmar que és un dels bandits? El caporal	butxaquejà	, i treient el braçalet de Marciana el mostrà al senyor baró. —En ésser
mateixa Irene, que m'estima molt, que ha posat una il·lusió boja en mi.	Butxaquejant	tragué un mocador. —Veus? —digué mostrant-lo.— Ella me n'ha fet present
estirant el braç per damunt l'espatlla d'una pagesa que no acabava mai de	butxaquejar	aixecant-se les faldilles per treure els diners, i retenint, amb el
el procurador concentrava la mirada de tots els presents. Després de	butxaquejar	una estona, sortí una petaca, n'extragué un d'aquells cigars de fulla que
—feia amb un aire enravenat mentre me la donava. Un dia, després de	butxaquejar	nerviosament, no vaig poder reunir els diners de les despeses del
Se sent un cop de porta i resten suspesos. Coral? Després silenci. Ell	butxaqueja	, dreça el cap vivament, i exclama talment com si acabés de trobar un
va per caure, uns braços la sostenen. És el germà. Ha estat ràpid; Robert	butxaquejava	cercant el passatge. Fins ara no n'heu esment. —Què tens?... Aloma! —Només
l'incògnit. Un sanglot li puja a la gola. Procura d'aturar-lo mentre	butxaqueja	i li presenta una estilogràfica i un bloc de notes. —I ara, una súplica
de les cebes. El veig del gussi estant. No troba la clau de la barraca.	Butxaqueja	nerviosament. Passa una llarga estona despacientat, cercant-la pertot
de cada dol. —És que era del motllo antic —aclarí la Cinta mentre	butxaquejava	per extreure el mocador, entortolligat amb els rosaris—. Quan penso que
tonades, dutes de les seves Guilleries, per a fer-la dormir. La mà nuosa	butxaquejà	d'esma entre els plecs de les faldilles, com si volgués extreure'n el
un somriure: "Ja ens hi anem acostant". Quan va veure que el seu amic	butxaquejava	, li aturà la mà. —No s'amoïni... ja ho trobarem a primer de mes... Què
—M'envia el senyor Hermida, i porto una carta per a vós, professor. Va	butxaquejar	i va treure un sobre doblegat, que va allargar al professor. Aquest va
diu:)] Res, tinc de cercâ el mirall... [(Va per	butxaquejar	; després es repensa)] Sempre m'ha sapigut greu de donar-me
i s'aturava davant qui no donava res fins que el reaci, mort de vergonya,	butxaquejava	i trobava un centimet; l'escolà, triomfant, prosseguia la seva tasca. I,
distret o no s'atreveix, l'altre, en veu baixa, li diu: Téntal (	butxaqueja	-l). Escàrbali'l parlu (prenli'l rellotge). Murcíllali (fer
i la canturia: —"M'agraden les femelles, m'agraden tant i tant..."	Butxaquejant	per a treure's la clau, per fi se la trobà; girà el trasto, penetrant en
amb un fil de veu li demano una cambra i, com que vaig sense maletes,	butxaquejo	amb les mans esgarriades a la recerca d'unes monedes que ell recull
ja podrà caminar. [(A Estragó i Vladimir)] Gràcies, senyors, i permeteu [(	butxaqueja	)]... que us desitgi... [(butxaqueja)]... que us desitgi [(butxaqueja)
)] Gràcies, senyors, i permeteu [(butxaqueja)]... que us desitgi... [(	butxaqueja	)]... que us desitgi [(butxaqueja)]... ¿on diable he posat el rellotge?
(butxaqueja)]... que us desitgi... [(butxaqueja)]... que us desitgi [(	butxaqueja	)]... ¿on diable he posat el rellotge? [(butxaqueja)] És bona, aquesta
... que us desitgi [(butxaqueja)]... ¿on diable he posat el rellotge? [(	butxaqueja	)] És bona, aquesta! [(Aixeca el cap, desolat)] Suís autèntic, amb
i una minutera per a prendre el pols. Era un record de família. [(	Butxaqueja	)] Potser m'ha caigut. [(Busca per terra, com Vladimir i Estragó. Pozzó
amb les pastenagues. E· —Doncs dóna'm un rave. [(Vladimir	butxaqueja	, només troba naps, finalment treu un rave, que dóna a Estragó, el qual
que jugui a no voler-se encendre. Qualsevol diría que... Cinto, [	butxaquejant	] Té i calla, xerraire! Quirze Déu vos ho pac, perque fa una hora
vulgui. Sols que jo entench l' honor d' altra manera. Martí. —[(	Butxaquejant	.)] bueno, aixó son opinións. Aquí no porto cap targeta meva. ¡Ah! si
voluminosa, plena, segons sembla, de llibres. Es canvia el llumí de mà,	butxaqueja	i treu una clau. Aleshores vol tornar a agafar el llumí amb la dreta, i
feis bonda. [(Mentres van a fer mutis per l'esquerra)] Gaspar... [(Mentres	butxaqueja	)] Gaspar ¿Què voleu? Fr-Aina ¿Que dus doblers?
Subordinat el document públic de què disposem? Ramon: I tant! [(	Butxaqueja	i es treu un full de diari plegat.)] A fe que esperava aquest moment.
y es vostra. Marió Ja't dich jo que quan fiques la banya!... [(	Butxaquejant	pera treure'ls diners, diu ab tò llastimós:)] Tota la vida n'aniré coxa d'
s'il·lumina. El Fantasma, exasperat, aixeca els braços amenaçadors.	Butxaqueja	i treu un punyal rovellat; el branda amb fúria, va per muntar la
A la noia.)] No és ridícul, senyoreta. [(Amb la mà que té lliure	butxaqueja	, es treu un paquet de cigarretes.)] El doctor Drus és un avorcionista i
mort. Caporal: No parleu de l'execució. M'enutja pensar-hi. [(	Butxaqueja	).] Escolta, vols un bessó? Reu: [(Allargant una mà):] No
senyes que no du doblers. Mira l'altre guàrdia i aquest es posa a siular.	Butxaqueja	el Reu i no n'hi troba cap)]... sempre es mantindrà, tot i que farà les
cantà'l compte, i després de moltes raons digueren que ho pagarien. Tots	butxaquejaven	i ningú treia cap diner. —Vaja, no us feu el cabra i habilleu-la, —
cas. De peu tots, en Pep, com a bon company, se'm plantà al costat,	butxaquejant	quelcom, al veure qu'un altre feya'l mateix al costat del Ibo; però'ls

Pàgina 1 (de 2)

50 següents