Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

al pacient i dòcil Euforió. "Notos ens arriba del sud. És humit i massa	càlid	a estones, però en principi no és de témer, com tampoc Euros, que bufa
cal que duguis el nostre, útil i modest, al bany, avui i mentre duri el	càlid	estiu, en aquestes manses ones. En enraonar tanta estona, em sembla que
dones sobre aquella vida bategava un no sabia què de misteriós i fort, de	càlid	i impressionant que l'atreia i la torbava amb força poderosa; tal vegada
, Mila— i ho féu en veu més baixa encara, com en un murmuri, en un to	càlid	i tremolós, allí mateix, mirant-la als ulls, travessant-la. Prosseguí:
seva companyia! Com hauria desitjat que no la deixés sola en aquesta nit	càlida	, i torbadora, encesa tota de flames sota les estrelles, aquesta nit en
Als llocs obacs hi ha gebre: blancor grisa i guspirejant sobre el color	càlid	, torrat de les fulles mortes. Al lluny ja xiula un merlot. Dues grives
pas com a l'hivern, sinó amb autèntica alegria abrilenca. El sol és tan	càlid	que ens podem asseure a l'herba, sota els avets, com en plena canícula.
un moment a les branques, vora la finestra, té un plomatge de tons més	càlids	entre la blancor. Però la neu es fon aviat: només persisteix a muntanya,
els testos semblen pots de llet. Les cases, entre la neu, tenen un color	càlid	, com de pa ben cuit. Quina nit més clara! Lluna, neu, avets i estrelles.
y el Niño Jezú... 5 abril. Vent, però sol molt	càlid	; tant, que m'he hagut de posar a l'ombra d'una alzina. Llegeixo El
o tres nuvolets minúsculs, blancs, lleus —perduts i oblidats en la llum	càlida	. Diu que ahir la dona de cal Ferrer ja va sentir el cucut. Avui (jo
la Riera Major. Orquídies d'un morat esvaït entre l'herba. Fa un sol molt	càlid	i vénen ganes de banyar-se en aquella aigua transparent, vorejada de
Està bastant núvol, però de tant en tant surt una ullada de sol molt	càlid	. De casa a la font de la Merleta, hi estem una hora i mitja. D'aquesta
i xiscla. Nuvolets blancs, rodons. Cap al tard, després de sestejar en el	càlid	ensopiment de les primeres hores de la tarda, anem pel camí del Pujolar,
mort. És ben cert, la guerra civil comença primer a les ànimes. Avui —dia	càlid	, amb vent sec i viu, que agitava els til·lers i les herbes— he segut al
on llegeixo el New Statesman. Tarda: al poble. Aire sec i	càlid	; no fa el ventet fresc habitual en aquest país. Sol de foc. La senyora
Fa molta calor, més que cap dia: 27 graus a l'ombra. El vent és	càlid	i el sol, un alè de fornal. Berenem a la font de Vilarmau amb l'avi.
Eren grosses, humides, entre l'herba. La terra exhalava una mena d'alè	càlid	. 6 octubre. Al matí fa ploviscons; a mitja tarda plou
són uns grans àngels tardorals. Havent dinat prenc el sol, que és molt	càlid	. Llegeixo poemes de Péguy: saborós, espontani, medieval, grandiós i, a
gradacions blaves coronades de neu. Nuvolets com teranyines, sol	càlid	, arbres immòbils. 5 novembre. Un altre dia suau, amb sol
de Berga. Però no fa gens de vent, i després treballo prenent el sol	càlid	, en el silenci de desembre. Diu que el doctor Negrín, en una entrevista
, un bocí de glaç de dos dits i mig de gruix. El sol, però, és bastant	càlid	. El Pirineu és força nevat, del Canigó fins a les serres de Berga. L'aire
suau! No feia gens, gens de fred: semblava a primeries de setembre. Sol	càlid	, teranyines lleus al cel, castanyers nus i lluents, amb algun ocell que
hagut bombardeig altra vegada cap a les deu. Anem a Espinelves. Fa un sol	càlid	i els presseguers són una fina boira rosada vora el sègol petit. Torno
sota la grisor baixa i densa, en el món verd i clapejat d'or de ginesta,	càlid	, cantaven simultàniament —com passa sovint aquests dies— un cucut i un
a Van Gogh i Rodin). 24 juny. Dia de Sant Joan,	càlid	, ben estival, amb llunyanies boiroses. L'ardent refilar dels rossinyols
de tant en tant algun núvol tapa el sol, però el ventet és més aviat	càlid	. Anem a buscar mel a una casa encimbellada vora els alzinars. Dinem
anat a buscar moixines: eren fresques, molles, entre l'herba i la terra	càlida	. A la tarda ve el poeta i crític Josep Palau-Fabre. És agradable, ple de
he de fer una nota. A la tarda, a Coll Ses Pregàries, de cara al sol molt	càlid	, llegeixo comentaris de Valéry sobre Mallarmé (la carta a Royère) i més
ja en tota la pompa tardoral. Cada faig és com una toia de colors	càlids	, nobles: hi alternen l'ambre, la púrpura, l'aram, l'or vell; vora la
seu, l'altre braç passat per darrera, li somriu amb els llavis prims però	càlids	. —Teniu una conversa que no és corrent. —No gens —comenta la noia des de
que a poc a poc el reanimen, li fa sentir la pressió de la seva carn	càlida	. —Imagineu-vos que sóc jo... —mormola. Ell mira novament de l'una a l'
tant se val, immensament rica de joventut, de passió, de vida. Durant les	càlides	nits d'estiu, durant els llargs vespres de vellut d'agost Cèlia havia
més llargs de la meva vida. Sense ocells pel cel, sense el soroll	càlid	del frec de llurs ales, no puc trobar l'instant en què la tarda resta
moral que em donen dotze dies d'alta mar, se'm presenten en el vespre	càlid	i ventejat d'avui per disposar-me a trepitjar la terra de les Antilles,
endolcida pel somriure i les tènues crinolines d'unes criolles de cera,	càlides	i contingudes, enamorades dels oficials de Marina, que vénen de Marsella,
tropical de les més enceses, de les més atapeïdes, de les més denses en	càlides	ferocitats i en vida corrosiva. I aquesta selva esclafadora, inundada
El pas del Canal de Panamà ens va mig bullir el cor amb la seva humitat	càlida	i anguniosa, però l'opressió —que potser no ens volíem confessar— durava
nits d'adolescent, havia imaginat aquestes mars del Sud, aquestes vetlles	càlides	de cel i d'aigua, i havia pensat en les ales de l'albatros, l'ocell que
els americans per passejar-se per la cambra de l'hotel a les hores més	càlides	del dia. Malgrat això que dic, a tots els turistes que fan escala a
un esclat de colors aeris, en proporció a la força de les plantes i a la	càlida	dolcesa del clima. Us espera això, i jo puc dir que en tres mesos de
no s'hi arriba fins que l'alcohol ha vestit d'un mantell de púrpura i de	càlida	suor els àgils membres espalancats d'aquestes criatures primàries i
ni els seus consellers no sabien ben bé on anaven. Foren uns polítics	càlids	, barrocs, sensuals, faraònics. Si la Monarquia espanyola de mitjan segle
I la vida comença per a Laura; la sent com li passa per les venes,	càlida	, generosa. S'acosta a Pere; Teresa se'n torna tal com sol fer dies ha,
pujada cap al nord comporta un afebliment progressiu de les coloracions	càlides	. Aquí l'afebliment havia donat un pas més o, més ben dit, els tons
amb una rialla joiosa i nerviosa. El registre baix de la seva veu es fa	càlid	, insinuant. Ara no solament li riuen les dents blanques i grosses sota el
enèrgic i decidit. Parlava amb un registre de veu baix, persuasiu,	càlid	. Feia la impressió d'estar sempre content. El contacte amb ell comunicava
les meves estrofes desvetllaven no solament l'aprovació, sinó l'adhesió	càlida	de l'oient. Cada lectura era un triomf. Afigureu-vos com aquest miratge
muntava l'onada que em submergia els esperits, m'ofegava. La veu, tota	càlida	, mentre es mig cloïen els ulls i guspirejaven a través de les parpelles,
En obrir-se la porta, m'entrà a la boca una bravada d'aire enrarit i	càlid	amb un regust marejador de cuina. —Jo passaré al davant i et faré llum

Pàgina 1 (de 35)

50 següents