DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
càndid A 421 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb càndid Freqüència total:  421 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

va acabar la lligada de l'enorme còrpora i va encadenar estretament el càndid altruista en una alta roca d'un massís muntanyós. "Ara, a divertir-te en
discretament buida, varen avançar uns quants passos, disposats a recitar, càndids i junts, per entretenir el públic expectant —hi havia força tifus i
lluïssor singular dels seus ulls, sembraren l'esverament fins en l'ànima càndida de Maria Àgueda. Amb tot, Sileta no podia encara canviar-se: malgrat les
paraules venturosament escandides poden suggestionar generacions de càndids lectors, que la formulació encantadora sol distreure de les raons
sou un humorista una mica... Jo. —I ca! Estimat Mr. F. G., sóc un càndid, un infant, un pobre home com vós mateix! Desenganyeu-vos i no patiu.
... Abel a vegades prova de tocar-la, però la noia se'n desfà. [(Amb càndid orgull.)] Jo li agrado més. ¿I saps què? Així com pinto aquests
m'angunia va tenir algun valor, un dia, pel poeta? Càndid, ell es recorda una alegria sencera: és la revista que
com per un vague despoblat. Què saben, les còmplices càndides, del gran joc que van entrellant? Dones absortes consideren
què? —No ho sé. —L'Antoni Mates se l'envainarà? —Que ets càndid! —Oh, el càndid ets tu, que vas dient que és tan cavaller i tan amic teu
No ho sé. —L'Antoni Mates se l'envainarà? —Que ets càndid! —Oh, el càndid ets tu, que vas dient que és tan cavaller i tan amic teu. Suposa't que
de l'etiqueta i la provocació, hi havia exemplars admirables; algun càndid col·leccionista de pells hauria pogut admirar des dels braços de
i li acabaven d'operar un tumor a la matriu; i la pobra Aurèlia era tan càndida que plorava per aquesta desgràcia, com hauria plorat una dona jove, que
una estació fosforescent; les carrosseries més lacades, els yachts més càndids i més ripolinats, feien fer pampallugues a tots els enllustrabotes
comptaven amb la bèstia negra que els desfaria totes les combinacions. Càndids, no s'adonaren d'una altra persona que, sense fer tantes visites, ni
rialles de les quatre xicotes, endevinaven una mena de misteri brutal i càndid, però escandalosament excitant. L'esport de l'aigua salada, amb l'engany
amb un formulisme sense excepcions. I és que, en el fons, Pat era un càndid. Com molts nois de la seva classe, s'havia trobat en plena activitat
noctàmbuls. L'amo del "Pingouin" va posar sota el sostre una decoració càndida; eren unes tiretes de filferro guarnides de paper pintat que
una amiga de debò. Als seixanta anys m'adono de fins a quin punt he estat càndida, i fins a on ha arribat la meva manca de malícia." "De tots els favors
fam del pelegrí apassionat, ell, l'adolescent, d'una manera inexperta i càndida, escolta per primer cop la fatal sinfonia del sexe, que l'arquet del
de promeses d'amor, de nova vida, davall la joia de les neules càndides, dins la nit expectant de meravelles. I quan l'espasa beneeix
sense ambició no existeix el demà. A poc a poc aquest estat negligent i càndid s'anà pervertint. Les sensacions innocents deixaren de satisfer-me. Se'm
majoria, repeteixo, sorprenen per un fons de bondat, no ja excessiu, sinó càndid. D'on prové aquesta mansuetud en uns homes la posició dels quals és la
tenen sang de tartarí. Ningú no s'atrevia a davallar a l'arena. Els ulls càndids, els ulls riolers del mestret s'encengueren. Era el fulgor de l'heroisme.
error. ¡Pobre de mi! Com no m'havia fet idea de les distàncies? Com era càndid jo amb el meu fervor! ¿Qui érem nosaltres per a dinar amb el gran home,
surt el sol i em vénen ganes de cantar, de riure, de fer pam i pipa a la càndida senyora Ponchon. Decididament, els sentimentals són unes males persones.
[(á To)] Esplica 'm com l' has feta tan perjura y al lliri de sa cándida puresa hi has empeltat l' esqueix de flor impura. Julia. ¡Oh!
imposa la seva presència, la insinua. Somriu bondadosament. Obre els seus càndids ulls de mirada reculada, dolça. —On dec haver deixat el vel? —El vel? —
a la que has tingut tu, no ho dubtis! Josep li adreça una mirada entre càndida i irònica. —Suposes que jo n'he tingut pena? —pregunta. Estossega; la nou
cap somni. ""Has d'avançar més, encara!"" Obeïa de nou. L'home càndid es refiava de la passió i les ombres. Ja em trobava a l'altre extrem del
l'home ofès rehabilitava els seus drets i desbancà amb poc esforç l'home càndid i sentimental. Aquella nit vaig somniar que emprenia el viatge;
tenia a l'abast, era la ponderada estampa d'una modèlica família, d'ànima càndida, gairebé pastorívola, reunida entorn de la llar a la vetlla de Nadal, amb
" Potser sota el coixí per tocar-les a l'hora d'adormir-se. No era tan càndida... Però Cosme, en una mena de deliri, introduí una mà sota el coixí...
ho desbaratava tot. "Semblar un altre!" Ho havia dit sense ironia, més càndid que el mirall, però l'home dels altres dies no va poder prescindir de
i la desimboltura de la "joventut". ¿Pot ser-los negat el dret a una tan càndida il·lusió? A l'època dels nostres avis, un cavaller avantatjat, en arribar
alhora, cosa que ha fet sempre molt difícil distingir entre creients i càndids, i entre místics i folls. En desembullar quina mena d'experiència és la
destruïa els mateixos fonaments de l'economia del país. Una ànima càndida com el vicari Porcar podia escriure que l'exili dels neoconversos
lleument convexes dels costats grans. Gracies a aquesta disposició, el càndid que talla, com és costum, en la llargaria del paquet, talla
un pobre demana llàstima i pietat per la seva misèria. Parany del càndid passavolant, algun aparador s'il·lumina. Pel vial de l'ampla avinguda amb
dia proper més forta i poderosa, més plena de seny i de ventura. Roses, càndides roses de la nostra pura intenció de servir-te, roses enceses d'aquesta
de mentida oficial, copiosament servida, matí, tarda i vespre, a la càndida orella del badoc innombrable —oh vilesa i vergonya!—, no podran evitar
menys alta en la gratitud i l'afecte, petita cambra d'estudi, tota càndida, recollida i silenciosa, als balcons abocada la gran majestat del palau
i de ramades! Els teus ulls fosforescents ja no relluen, picardiosos i càndids, sota l'enteixinat del bosc ombriu. La teva foguejant barba de boc no
mans enguantades de blanc—, i li demanà què volia. Eugeni alçà els ulls càndids, somrient: volia sopar. Mes com l'altre restava immòbil, li digué amb
d'uns quants aventurers astuciosos i l'empobriment de molta gent càndida i crèdula." Completem l'opinió d'aquest economista francès, defensor
substituïts pels de dictadura? És difícil imaginar-se una concepció més càndida (si la candidesa és concebible en el senyor Cambó), més primària i més
una certa confusió i àdhuc de mixtificar a certs elements excessivament càndids. Assenyalem, encara, els errors de fet i d'apreciació en què incorre el
M'atreu pel seu posat d'endressada y llesta, per son somrís de bondat càndida, per la puresa de son perfil semiacadèmich, per la puresa que brilla en
els llençols pensà que la culpa era seva, només que seva: li entrà un càndid remordiment, encengué el llum, saltà del llit, recollí les lligacames, i
modèstia, a la simplicitat servicial dels llumins, tiges flexibles, càndides, de testa bruna, circumdada, darrera una fricció tot just insinuant,
nuesa. No arribava pas a fer-la vistent als ulls de la seva inexperta i càndida luxúria, però sucumbí. Pensà morir-se. Restà extenuat, ajegut de cara al

  Pàgina 1 (de 9) 50 següents »