Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

del cinema: es besen, es magregen, intercanvien tendreses, segons els	cànons	propalats pels films. Les pel·lícules i les narracions "amoroses"
a odiar. I el cert és que l'única cosa que Pere Grau va fer, seguint els	cànons	dels vells patriarques, va ser ocupar-se de la boda del seu fill. Els
paga manutenció i carrera. Basili Rovirosa, el seminarista, o escolar de	cànons	en el llenguatge de l'època, té quinze anys quan arriba a les Torres.
en honor del seu alçacoll i la teula allargada d'estudiant de	cànons	, Jeroni aprèn des de les beceroles, tot llegint l'Isopet
Segurament s'ho hauria passat malament en Tai, perquè l'escolar de	cànons	era forçut i àgil. Entre tots els van calmar. El noi se'ls contemplava,
bon temps Mossèn Basili tornava a instal·lar-se a la casa. Amb uns quants	cànons	més, però sense tonsura encara. No havia millorat el seu gènit i les
entraria a les Torres de Padrós, a l'esperit d'aquell noi educat dins els	cànons	de la Sana —com els suaristes de Cordelles anomenaven,
lluir-se, si hem de creure una de les notes de Jeroni, l'ex escolar de	cànons	, mentre el seu deixeble es construïa una sòlida reputació gràcies a les
dandi Cavaller de Padrós, companyia on no faltava l'indecís estudiant de	cànons	, envellit i inútil, el brètol fill segon de casa rància i miserable, sinó
fa una cara de magnat i projecta un tors perfecte, gairebé dintre el	cànon	de Policlet; és dels polinesis més fins i més elegants que he conegut en
allò que li ha atorgat un lloc únic a la història: la presència d'un	cànon	. No sols, naturalment, en el seu art. La mesura i el cànon es revelen
presència d'un cànon. No sols, naturalment, en el seu art. La mesura i el	cànon	es revelen també i de manera ben marcada en les dues activitats en què
coercions estètiques —i ací cal dir estètiques sense por—: l'harmonia, el	cànon	, les lleis plàstiques, la intenció literària, moltes més encara,
El pintor renaixentista pintava les coses —coses belles— segons un	cànon	deduït de la realitat observada: pintava l'arquetipus de les coses. Però
observada: pintava l'arquetipus de les coses. Però es tractava d'un	cànon	, al capdavall, i el corrent desfermat no s'hi havia d'aturar. Si hom
volent arribar a les últimes conseqüències, es volgués prescindir del	cànon	, en tant que el cànon venia a ésser una sublimació de la mateixa
últimes conseqüències, es volgués prescindir del cànon, en tant que el	cànon	venia a ésser una sublimació de la mateixa realitat. Tota la realitat era
de la manera següent: Salta als ulls que aquest quadre, que formula el	cànon	de la lògica indígena, encobreix una contradicció. En efecte, els homes
qui-sap-los escrits produïts fins ara, i classificables, d'acord amb els	cànons	habituals, sota títols com "Escrits històrics", "Treballs històrics",
ell mai no haurà de col·laborar. Per a poder estar en línia amb el que el	cànon	de la prudència imposa, el mallorquí renega i s'acomoda. I quan així
dels quals encara romanen. Portalades, parets i torres no desdiuen dels	cànons	gòtics, naixents a la França del Nord; les cúpules, bastides sobre
àdhuc aquesta les ha ignorades. I sense normes socials, no posseïm el	cànon	per a judicar de la bellesa, de l'originalitat, de l'elegància d'una
impunits els crims que, en nom de l'honra ofesa i impulsats pels seus	cànons	inexorables, cometen els protagonistes, mentre que en el grec la
pas la bellesa amb els mateixos ulls ni la traduïen segons els mateixos	cànons	. El nucli de l'escola —acceptant el nom— eren Alexandre de Cabanyes,
la ciència estricta i això és possible perquè està consignat en forma de	cànons	en aquella preceptiva que anomenem mètode; però com que aquesta
són d'una importància igual; tota màxima tendeix evidentment, segons el	cànon	de l'art clàssic, a l'antítesi, és a dir, a la simetria; són, doncs
en la mesura en què l'autor accepta combinar sense estructurar segons el	cànon	clàssic; en Chateaubriand trobem una exaltació de la ruptura i de la
Arriba a fer-nos sentir la voluntat de la perfecció gramatical i dels	cànons	retòrics. Modern pel doble joc de la pietat i de la ironia que sap fer
Riber és d'un parer semblant, i ho fonamenta en el text d'alguns	cànons	dels concilis celebrats a Tarragona, Girona i Barcelona, al segle
clar en ella com en altres dones que semblen donar a terres i a races,	cànon	i espill. Tel·lina no representa, ni pels llunys, allò que una Ben
en una processó. Mes, si l'obra subversiva de Rodin infringía tots els	cànons	i totes les fórmules de l'art escolàstic, no sé, en canvi, quines
seus confrares, unes coloracions vives i fortes, del tot ajustades al	cànon	de la germandat. Darrera les fantasmàtiques aparicions d'aquell pintor,
L'aspecte de la natura havia estat desbordat. Només la tradició dels	cànons	artístics més purs veia els seus principis continuats en llur esperit,
de ciències d'aquell baró auster que la filosofia antiga prenia per	cànon	— ni els estels, ni el colomar d'En Guiteres no el podien retenir gaire
quals porten una admirable vida de família, viuen dins dels més estrictes	cànons	burgesos i s'arruïnen o guanyen sense que es plantegi el problema de la
molt més clàssic que Racine. Car no voler ésser clàssic, no acceptar el	cànon	del classicisme imperant en cada moment, no vol pas dir, necessàriament,
pipà. Ell creia —probablement— que així cloïa l'episodi d'acord amb els	cànons	estètics up to date. Fausta guanyà en poc temps una cabellera
compaginar l'elegància i la calitat, amb inspiració i bon gust, marquen	cànons	a la línia de la moda dels gèneres de punt, igual que els Dior,
escaurà de fer remarcar que molts d'ells, i els dibuixos, ofereixen un	cànon	de proporcions que no es troba pas en les obres acabades, un cànon
un cànon de proporcions que no es troba pas en les obres acabades, un	cànon	rabassut, sovint amb els caps excessivament grossos. Diríeu que
en compte que, en la seva classe d'escultura de l'Escola, propugnava el	cànon	policlètic de proporcions, i ja se sap que Policlet proporcionava les
i ja se sap que Policlet proporcionava les seves figures dintre un	cànon	més aviat rabassut, sobretot si comparem el cànon policlètic amb els de
seves figures dintre un cànon més aviat rabassut, sobretot si comparem el	cànon	policlètic amb els de Fídies, de Lysippo i de Praxitel·les. Però les
{Lucrècia}, que hom no pot treure gaires conseqüències del	cànon	policlètic de Damià Campeny ni del rabassudisme dels seus esbossos. Això
de l'art, contemporanis seus, diuen que Campeny sabia molt bé raonar el	cànon	policlètic i altres subtils caires de l'art grec. Que Campeny havia
s'anomenava el gòtic en el seu temps; això vol dir que infringí tots els	cànons	de l'arquitectura clàssica; però bategava dins ell, com en els mestres
modes —el que podríem dir-ne solemne i el mode simple— l'aplicació de dos	cànons	poètics, segons els motlles de la teoria literària en què es formà
Josep Rialp i de Solà, que fou successivament professor de lletres i de	Cànons	. Ignasi Sans i de Rius, en fer el panegíric de Rialp a l'Acadèmia de
a la francesa i per això la majoria d'obres compostes segons els	cànons	de Racine es van quedar al paper, no van arribar a les taules, les
Josep Rius, definidor general de l'orde franciscà i doctor en Teologia i	Cànons	, era llavors catedràtic jubilat de Cervera, i, pel fet d'haver-se fet

Pàgina 1 (de 23)

50 següents