Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sense nom, va dibuixar i pintar, damunt l'ample ventre d'una mena de	càntir	amb detalls arqueològics ben precisos, tres orenetes en ple vol,
admeté que molt bé podia ésser. Ja saps com és la Beneta: és una ànima de	càntir	, una beneïda de Déu. Li entrà por, i aquella mateixa nit, acompanyada de
i maliciosos. —És la meva amiga —presenta la noieta. Ella li allarga el	càntir	que duu a la mà. —Vols beure? —Vols? —remarca ell. —És clar
jutge. La noia riu, amb una rialla fresca com l'aigua que transpira del	càntir	. —No ho sap. —Com, que no ho sap? —S'ha fet un embolic
ell s'ha girat de nou cap a la seva filla que torna a allargar-li el	càntir	. —Au, beu una mica. Ara ell acceptà el càntir, tragueja sense treure-li
que torna a allargar-li el càntir. —Au, beu una mica. Ara ell acceptà el	càntir	, tragueja sense treure-li els ulls de sobre, examinant el seu cos que
sota els llums febles dels cantons. Una dona que venia del pou amb el	càntir	al costat li preguntà on anava. La vella trigà una mica a contestar, i ho
causa, havia estat fins i tot apallissat. La Pigadeta s'acostava amb el	càntir	al costat. Miquel li sortí al pas bruscament. —Hola, Pigada! Que guapa
Després d'una pausa, Amèlia surt de la seva barraca. Porta un	càntir	a la mà. En veure-la, Andreu la crida.)] /Andreu\
a quedar sola durant un instant. Moments després ve Amèlia amb el	càntir	a la mà. Quan va per entrar a casa seva, Andreu, que haurà estat a
vull que sigueu ben bé vós la besadora. Talment un	càntir	transparent que el vi novell colora la vostra testa,
secret tot negre que confia la serra. S'hi enronda un vol de nenes,	càntir	als dits; l'ardor del sol pinta un roser en llur pit, i, en
i altres donzelles, aplegant-se, van totes, amb	càntirs	argilencs, a dur aigua del pou que es bada prop del mur
ja em fas veure avinenta l'elegida inclinant cap a mi son	cànti	ple, protegeix-me, Senyor: acull ma fe, i fes vera la
a qui jo digui: "—Fes-me gràcia d'una mica de l'aigua del teu	cànti	", i, responent-me "Beu", la gerra aguanti, ma set
—O jove! fes-me gràcia d'una mica de l'aigua del teu	cànti	— li suplica. I la ratlla de foc de l'hora baixa que
pagesos lents darrera les cavalleries. Les noies anaven a la font amb els	càntirs	a la mà i un altre sota el braç. De la placeta veïna arribaven els crits
capvespre, quan ella baixava a la font de davant la farmàcia a omplir els	càntirs	, expressaven aquest pur ideal d'amor i aquest èxtasi en ales del qual
perdut. Xich. Pobre Timbaler, fá llástima! Pep. Tant lo	canti	vá á la font... Xich. Que 's trenca. Pep. L'has
que gira com endimoniat, mentre tu t'hi acotes al damunt i dius: faré un	càntir	, faré un plat, faré una llàntia, faré un dimoni! D'això se'n diu ser un
d'oli i gra, i, entrant a l'esquerra, en un forat a la paret, el	càntir	d'aigua fresca. Dels cabirons pengen rastelleres de codonys i magranes i
aquest dèdal de la incertesa, aquest temple de la presumpció, aquest	càntir	de pecats, aquest sembrat de cugula, aquesta boca de l'infern, aquest
Quan el silló era buit d'aigua, es tornava a omplir de l'aigua d'uns	càntirs	que restaven amagats en un boscatge de boixos que hi havia als afores del
tant l'un com l'altre volen copsar tota la realitat com el que ompla un	canti	amb tota l'aigua de la font, l'Aristòtil comença per a analitzar els
nervis. Piles d'articles funeraris malavejaven ací i allí. Els pots, els	càntirs	, les garrafes es mesclaven en barreja dins la mêlée, i els
En deixondir-me, estirant un braç, vaig trobar al costat de mi un pa i un	càntir	d'aigua. Estava massa decandit per reflexionar sobre aquesta
ensopir. En deixondir-me, vaig trobar al costat meu, com abans, un pa i un	càntir	d'aigua. Una set ardent em consumía, i vaig buidar el càntir d'un glop.
un pa i un càntir d'aigua. Una set ardent em consumía, i vaig buidar el	càntir	d'un glop. Cal que l'aigua fos drogada —perquè tot-just l'havía beguda,
costat meu sobre'l trespol. Vaig veure, amb horror, que s'havíen endut el	càntir	. Dic amb horror, perquè una intolerable set em consumía. Va semblar-me
contrapuntats l'un del altre, que no podíem avenir-nos; però tant va el	canti	a les beceroles i la criatura al cartipaç que acaba per sapiguer de
d'alls, que era l'única substància positiva d'aquell estany d'aigua de	canti	miraculosa. Van venir després unes mongetes amanides amb un elixir que
amagades, tan prometre i tan no complir, tants viatges a la font no hi ha	canti	al món que els resisteixi. Aixís va ésser. El canti, o sia ella, hauria
a la font no hi ha canti al món que els resisteixi. Aixís va ésser. El	canti	, o sia ella, hauria aguantat moltes anades, però jo, que en la meva
de menester, que és a tothora, l'home s'ha hagut d'enginyar tota llei de	càntirs	i de gerres i així se l'enduu a casa. I bé que no li plagui massa aquell
secrets a cau d'orella i xisclar i follejar i perseguir-se, mentre els	càntirs	s'omplen. I neix al cap dels branquillons un borrissol verdós, que és
Mentrestant, els vailets, entorn de les baboies, xuclen amb els ulls els	càntirs	i pipes i galls de sucre; els minyons decantats als deports bèl·lics
fent bullir l'olla en un foc de paper de talc. Una dòna omplint el	canti	en un rajolí de vidre verd. Un bou que llaura al mig d'una plana. Un
de reüll, amb una admiració cavil·losa, l'oficial i monsenyor. Un	cantiret	de llauna, amb aigua clara, passava de mà en mà. Els tres espectadors,
cada correntia al seu llit, cada aigua a la seva deu, cada gota al seu	càntir	. Si, contràriament a la predicció spengleriana, encara hi ha salvació per
grinyolen les currioles del ternal i, alhora, es percep una remor de	càntir	que bombolleja dintre un pou. La tripa d'En Serradell s'esmuny cap avall
provaren de manar-li pressa. El xicotet tornava de la font amb un	càntir	a la mà; avançava dins la foradada arran de via, amb la seva lentitud
un pam, i ampla de més de mig pam, amb un forat que sembla el broc d'un	càntir	, de vegades a dalt, de vegades a baix d'aquesta olla de borrissol i pèls.
una ampolla i dos gots, amb penes i treballs els va fregar amb aigua del	càntir	, i els va omplir, fins a vessar, d'aquell vinet que tant s'estimava.
baix, les rengles de butaques eren buides i un xicot amb una panera i un	càntir	badallava amb un posat d'avorrit. Li feia estranyesa que un xicot que
submergir la cara en una tallada de síndria. Seure en calçotets prop d'un	canti	, ja és més general. Certes conegudes episòdiques de certs marits de
Els recits que molts d'ells han fet de llurs caceres, regalen, com d'un	càntir	la humitat, l'enamorament de l'existència salvatge, del viure per hom
com una imatge exacta i obstinada: una taula de refresc, amb un bon	càntir	que regala, o un carretó de gelats amb la seva vela. Es comprèn que, quan
que usa; i la mateixa casa, i la font d'aont vé aquella noya, amb els	cantis	; i la primavera en que ara estèm —que tampoc tenen a ciutat— i les altres
per refrescar és evident que no prenc la font: si me'n porto aigua en un	càntir	per esmorzar en la plaça dels castanyers un xic més avall no me'n porto
La trobà a la font, asseguda en una pedra, esperant que s'omplissin els	càntirs	. Ell s'atansà molt humil, febrosenc, sense dir res. El veié ella venir,

Pàgina 1 (de 17)

50 següents