Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
càntir M 766 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb càntir Freqüència total:  766 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

sense nom, va dibuixar i pintar, damunt l'ample ventre d'una mena de càntir amb detalls arqueològics ben precisos, tres orenetes en ple vol,
admeté que molt bé podia ésser. Ja saps com és la Beneta: és una ànima de càntir, una beneïda de Déu. Li entrà por, i aquella mateixa nit, acompanyada de
i maliciosos. —És la meva amiga —presenta la noieta. Ella li allarga el càntir que duu a la mà. —Vols beure? —Vols? —remarca ell. —És clar
jutge. La noia riu, amb una rialla fresca com l'aigua que transpira del càntir. —No ho sap. —Com, que no ho sap? —S'ha fet un embolic
ell s'ha girat de nou cap a la seva filla que torna a allargar-li el càntir. —Au, beu una mica. Ara ell acceptà el càntir, tragueja sense treure-li
que torna a allargar-li el càntir. —Au, beu una mica. Ara ell acceptà el càntir, tragueja sense treure-li els ulls de sobre, examinant el seu cos que
sota els llums febles dels cantons. Una dona que venia del pou amb el càntir al costat li preguntà on anava. La vella trigà una mica a contestar, i ho
causa, havia estat fins i tot apallissat. La Pigadeta s'acostava amb el càntir al costat. Miquel li sortí al pas bruscament. —Hola, Pigada! Que guapa
Després d'una pausa, Amèlia surt de la seva barraca. Porta un càntir a la mà. En veure-la, Andreu la crida.)] /Andreu\
a quedar sola durant un instant. Moments després ve Amèlia amb el càntir a la mà. Quan va per entrar a casa seva, Andreu, que haurà estat a
vull que sigueu ben bé vós la besadora. Talment un càntir transparent que el vi novell colora la vostra testa,
secret tot negre que confia la serra. S'hi enronda un vol de nenes, càntir als dits; l'ardor del sol pinta un roser en llur pit, i, en
i altres donzelles, aplegant-se, van totes, amb càntirs argilencs, a dur aigua del pou que es bada prop del mur
ja em fas veure avinenta l'elegida inclinant cap a mi son cànti ple, protegeix-me, Senyor: acull ma fe, i fes vera la
a qui jo digui: "—Fes-me gràcia d'una mica de l'aigua del teu cànti", i, responent-me "Beu", la gerra aguanti, ma set
—O jove! fes-me gràcia d'una mica de l'aigua del teu cànti— li suplica. I la ratlla de foc de l'hora baixa que
pagesos lents darrera les cavalleries. Les noies anaven a la font amb els càntirs a la mà i un altre sota el braç. De la placeta veïna arribaven els crits
capvespre, quan ella baixava a la font de davant la farmàcia a omplir els càntirs, expressaven aquest pur ideal d'amor i aquest èxtasi en ales del qual
perdut. Xich. Pobre Timbaler, fá llástima! Pep. Tant lo canti vá á la font... Xich. Que 's trenca. Pep. L'has
que gira com endimoniat, mentre tu t'hi acotes al damunt i dius: faré un càntir, faré un plat, faré una llàntia, faré un dimoni! D'això se'n diu ser un
d'oli i gra, i, entrant a l'esquerra, en un forat a la paret, el càntir d'aigua fresca. Dels cabirons pengen rastelleres de codonys i magranes i
aquest dèdal de la incertesa, aquest temple de la presumpció, aquest càntir de pecats, aquest sembrat de cugula, aquesta boca de l'infern, aquest
Quan el silló era buit d'aigua, es tornava a omplir de l'aigua d'uns càntirs que restaven amagats en un boscatge de boixos que hi havia als afores del
tant l'un com l'altre volen copsar tota la realitat com el que ompla un canti amb tota l'aigua de la font, l'Aristòtil comença per a analitzar els
nervis. Piles d'articles funeraris malavejaven ací i allí. Els pots, els càntirs, les garrafes es mesclaven en barreja dins la mêlée, i els
En deixondir-me, estirant un braç, vaig trobar al costat de mi un pa i un càntir d'aigua. Estava massa decandit per reflexionar sobre aquesta
ensopir. En deixondir-me, vaig trobar al costat meu, com abans, un pa i un càntir d'aigua. Una set ardent em consumía, i vaig buidar el càntir d'un glop.
un pa i un càntir d'aigua. Una set ardent em consumía, i vaig buidar el càntir d'un glop. Cal que l'aigua fos drogada —perquè tot-just l'havía beguda,
costat meu sobre'l trespol. Vaig veure, amb horror, que s'havíen endut el càntir. Dic amb horror, perquè una intolerable set em consumía. Va semblar-me
contrapuntats l'un del altre, que no podíem avenir-nos; però tant va el canti a les beceroles i la criatura al cartipaç que acaba per sapiguer de
d'alls, que era l'única substància positiva d'aquell estany d'aigua de canti miraculosa. Van venir després unes mongetes amanides amb un elixir que
amagades, tan prometre i tan no complir, tants viatges a la font no hi ha canti al món que els resisteixi. Aixís va ésser. El canti, o sia ella, hauria
a la font no hi ha canti al món que els resisteixi. Aixís va ésser. El canti, o sia ella, hauria aguantat moltes anades, però jo, que en la meva
de menester, que és a tothora, l'home s'ha hagut d'enginyar tota llei de càntirs i de gerres i així se l'enduu a casa. I bé que no li plagui massa aquell
secrets a cau d'orella i xisclar i follejar i perseguir-se, mentre els càntirs s'omplen. I neix al cap dels branquillons un borrissol verdós, que és
Mentrestant, els vailets, entorn de les baboies, xuclen amb els ulls els càntirs i pipes i galls de sucre; els minyons decantats als deports bèl·lics
fent bullir l'olla en un foc de paper de talc. Una dòna omplint el canti en un rajolí de vidre verd. Un bou que llaura al mig d'una plana. Un
de reüll, amb una admiració cavil·losa, l'oficial i monsenyor. Un cantiret de llauna, amb aigua clara, passava de mà en mà. Els tres espectadors,
cada correntia al seu llit, cada aigua a la seva deu, cada gota al seu càntir. Si, contràriament a la predicció spengleriana, encara hi ha salvació per
grinyolen les currioles del ternal i, alhora, es percep una remor de càntir que bombolleja dintre un pou. La tripa d'En Serradell s'esmuny cap avall
provaren de manar-li pressa. El xicotet tornava de la font amb un càntir a la mà; avançava dins la foradada arran de via, amb la seva lentitud
un pam, i ampla de més de mig pam, amb un forat que sembla el broc d'un càntir, de vegades a dalt, de vegades a baix d'aquesta olla de borrissol i pèls.
una ampolla i dos gots, amb penes i treballs els va fregar amb aigua del càntir, i els va omplir, fins a vessar, d'aquell vinet que tant s'estimava.
baix, les rengles de butaques eren buides i un xicot amb una panera i un càntir badallava amb un posat d'avorrit. Li feia estranyesa que un xicot que
submergir la cara en una tallada de síndria. Seure en calçotets prop d'un canti, ja és més general. Certes conegudes episòdiques de certs marits de
Els recits que molts d'ells han fet de llurs caceres, regalen, com d'un càntir la humitat, l'enamorament de l'existència salvatge, del viure per hom
com una imatge exacta i obstinada: una taula de refresc, amb un bon càntir que regala, o un carretó de gelats amb la seva vela. Es comprèn que, quan
que usa; i la mateixa casa, i la font d'aont vé aquella noya, amb els cantis; i la primavera en que ara estèm —que tampoc tenen a ciutat— i les altres
per refrescar és evident que no prenc la font: si me'n porto aigua en un càntir per esmorzar en la plaça dels castanyers un xic més avall no me'n porto
La trobà a la font, asseguda en una pedra, esperant que s'omplissin els càntirs. Ell s'atansà molt humil, febrosenc, sense dir res. El veié ella venir,

  Pàgina 1 (de 16) 50 següents »