×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb càntir |
Freqüència total: 810 |
CTILC1 |
sense nom, va dibuixar i pintar, damunt l'ample ventre d'una mena de | càntir | amb detalls arqueològics ben precisos, tres orenetes en ple vol, | admeté que molt bé podia ésser. Ja saps com és la Beneta: és una ànima de | càntir | , una beneïda de Déu. Li entrà por, i aquella mateixa nit, acompanyada de | i maliciosos. —És la meva amiga —presenta la noieta. Ella li allarga el | càntir | que duu a la mà. —Vols beure? —Vols? —remarca ell. —És clar | jutge. La noia riu, amb una rialla fresca com l'aigua que transpira del | càntir | . —No ho sap. —Com, que no ho sap? —S'ha fet un embolic | ell s'ha girat de nou cap a la seva filla que torna a allargar-li el | càntir | . —Au, beu una mica. Ara ell acceptà el càntir, tragueja sense treure-li | que torna a allargar-li el càntir. —Au, beu una mica. Ara ell acceptà el | càntir | , tragueja sense treure-li els ulls de sobre, examinant el seu cos que | sota els llums febles dels cantons. Una dona que venia del pou amb el | càntir | al costat li preguntà on anava. La vella trigà una mica a contestar, i ho | causa, havia estat fins i tot apallissat. La Pigadeta s'acostava amb el | càntir | al costat. Miquel li sortí al pas bruscament. —Hola, Pigada! Que guapa | Després d'una pausa, Amèlia surt de la seva barraca. Porta un | càntir | a la mà. En veure-la, Andreu la crida.)] /Andreu\ | a quedar sola durant un instant. Moments després ve Amèlia amb el | càntir | a la mà. Quan va per entrar a casa seva, Andreu, que haurà estat a | vull que sigueu ben bé vós la besadora. Talment un | càntir | transparent que el vi novell colora la vostra testa, | secret tot negre que confia la serra. S'hi enronda un vol de nenes, | càntir | als dits; l'ardor del sol pinta un roser en llur pit, i, en | i altres donzelles, aplegant-se, van totes, amb | càntirs | argilencs, a dur aigua del pou que es bada prop del mur | ja em fas veure avinenta l'elegida inclinant cap a mi son | cànti | ple, protegeix-me, Senyor: acull ma fe, i fes vera la | a qui jo digui: "—Fes-me gràcia d'una mica de l'aigua del teu | cànti | ", i, responent-me "Beu", la gerra aguanti, ma set | —O jove! fes-me gràcia d'una mica de l'aigua del teu | cànti | — li suplica. I la ratlla de foc de l'hora baixa que | pagesos lents darrera les cavalleries. Les noies anaven a la font amb els | càntirs | a la mà i un altre sota el braç. De la placeta veïna arribaven els crits | capvespre, quan ella baixava a la font de davant la farmàcia a omplir els | càntirs | , expressaven aquest pur ideal d'amor i aquest èxtasi en ales del qual | perdut. Xich. Pobre Timbaler, fá llástima! Pep. Tant lo | canti | vá á la font... Xich. Que 's trenca. Pep. L'has | que gira com endimoniat, mentre tu t'hi acotes al damunt i dius: faré un | càntir | , faré un plat, faré una llàntia, faré un dimoni! D'això se'n diu ser un | d'oli i gra, i, entrant a l'esquerra, en un forat a la paret, el | càntir | d'aigua fresca. Dels cabirons pengen rastelleres de codonys i magranes i | aquest dèdal de la incertesa, aquest temple de la presumpció, aquest | càntir | de pecats, aquest sembrat de cugula, aquesta boca de l'infern, aquest | Quan el silló era buit d'aigua, es tornava a omplir de l'aigua d'uns | càntirs | que restaven amagats en un boscatge de boixos que hi havia als afores del | tant l'un com l'altre volen copsar tota la realitat com el que ompla un | canti | amb tota l'aigua de la font, l'Aristòtil comença per a analitzar els | nervis. Piles d'articles funeraris malavejaven ací i allí. Els pots, els | càntirs | , les garrafes es mesclaven en barreja dins la mêlée, i els | En deixondir-me, estirant un braç, vaig trobar al costat de mi un pa i un | càntir | d'aigua. Estava massa decandit per reflexionar sobre aquesta | ensopir. En deixondir-me, vaig trobar al costat meu, com abans, un pa i un | càntir | d'aigua. Una set ardent em consumía, i vaig buidar el càntir d'un glop. | un pa i un càntir d'aigua. Una set ardent em consumía, i vaig buidar el | càntir | d'un glop. Cal que l'aigua fos drogada —perquè tot-just l'havía beguda, | costat meu sobre'l trespol. Vaig veure, amb horror, que s'havíen endut el | càntir | . Dic amb horror, perquè una intolerable set em consumía. Va semblar-me | contrapuntats l'un del altre, que no podíem avenir-nos; però tant va el | canti | a les beceroles i la criatura al cartipaç que acaba per sapiguer de | d'alls, que era l'única substància positiva d'aquell estany d'aigua de | canti | miraculosa. Van venir després unes mongetes amanides amb un elixir que | amagades, tan prometre i tan no complir, tants viatges a la font no hi ha | canti | al món que els resisteixi. Aixís va ésser. El canti, o sia ella, hauria | a la font no hi ha canti al món que els resisteixi. Aixís va ésser. El | canti | , o sia ella, hauria aguantat moltes anades, però jo, que en la meva | de menester, que és a tothora, l'home s'ha hagut d'enginyar tota llei de | càntirs | i de gerres i així se l'enduu a casa. I bé que no li plagui massa aquell | secrets a cau d'orella i xisclar i follejar i perseguir-se, mentre els | càntirs | s'omplen. I neix al cap dels branquillons un borrissol verdós, que és | Mentrestant, els vailets, entorn de les baboies, xuclen amb els ulls els | càntirs | i pipes i galls de sucre; els minyons decantats als deports bèl·lics | fent bullir l'olla en un foc de paper de talc. Una dòna omplint el | canti | en un rajolí de vidre verd. Un bou que llaura al mig d'una plana. Un | de reüll, amb una admiració cavil·losa, l'oficial i monsenyor. Un | cantiret | de llauna, amb aigua clara, passava de mà en mà. Els tres espectadors, | cada correntia al seu llit, cada aigua a la seva deu, cada gota al seu | càntir | . Si, contràriament a la predicció spengleriana, encara hi ha salvació per | grinyolen les currioles del ternal i, alhora, es percep una remor de | càntir | que bombolleja dintre un pou. La tripa d'En Serradell s'esmuny cap avall | provaren de manar-li pressa. El xicotet tornava de la font amb un | càntir | a la mà; avançava dins la foradada arran de via, amb la seva lentitud | un pam, i ampla de més de mig pam, amb un forat que sembla el broc d'un | càntir | , de vegades a dalt, de vegades a baix d'aquesta olla de borrissol i pèls. | una ampolla i dos gots, amb penes i treballs els va fregar amb aigua del | càntir | , i els va omplir, fins a vessar, d'aquell vinet que tant s'estimava. | baix, les rengles de butaques eren buides i un xicot amb una panera i un | càntir | badallava amb un posat d'avorrit. Li feia estranyesa que un xicot que | submergir la cara en una tallada de síndria. Seure en calçotets prop d'un | canti | , ja és més general. Certes conegudes episòdiques de certs marits de | Els recits que molts d'ells han fet de llurs caceres, regalen, com d'un | càntir | la humitat, l'enamorament de l'existència salvatge, del viure per hom | com una imatge exacta i obstinada: una taula de refresc, amb un bon | càntir | que regala, o un carretó de gelats amb la seva vela. Es comprèn que, quan | que usa; i la mateixa casa, i la font d'aont vé aquella noya, amb els | cantis | ; i la primavera en que ara estèm —que tampoc tenen a ciutat— i les altres | per refrescar és evident que no prenc la font: si me'n porto aigua en un | càntir | per esmorzar en la plaça dels castanyers un xic més avall no me'n porto | La trobà a la font, asseguda en una pedra, esperant que s'omplissin els | càntirs | . Ell s'atansà molt humil, febrosenc, sense dir res. El veié ella venir, |
|