Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sota el sol i la set li abrusava la gola. Ella corria amb la seva dolça	càrrega	cercant afanyosament una font on apagar la set. Arribà en una petita
rebudes i penedir-se de les que inferí. Una ofensa sense perdó és una	càrrega	que en el dia suprem ens priva de volar vers el cel. Qui perd un amic
sobre el rostre. El seu cos s'ha empetitit i camina inclinada com si una	càrrega	invisible hagués vingut gravitant sobre la seva espatlla durant un llarg
dels dies i els anys, a través de les generacions, amb la seva petita	càrrega	d'humanitat contínuament renovada, amb les seves festes i els seus dols,
i els seus tossals, continuava a través dels dies amb la seva petita	càrrega	d'humanitat sempre renovada, amb les seves festes i els seus dols. Sinó
establiments penitenciaris, sigui qui sigui, no porta sobre seu la	càrrega	d'una mil·lèsima del pes dels actes comesos per Oberg i Knochen". I
Era fosc. La gent, mísera, trista, s'amuntegava en els llòbrecs vagons de	càrrega	. En un d'ells han encès una espelma. En un altre, cantaven.
—Pica tres vegades. Llarg, curt, llarg... Ho fa mentre el cap, amb la seva	càrrega	, prossegueix pel costat de l'edifici, tomba la cantonada i s'atansa a
no deien res. Quan la cosa va semblar assossegada, el Boni tornà a la	càrrega	. Seien al pedrís; l'incident semblava oblidat. El Boni, en una pausa de
sortí cap a Amèrica hores abans de l'ocupació de París. Transportava una	càrrega	humana de refugiats, jueus la majoria, i un centenar de proscrits
no ho seria car, com moltes vegades t'he dit, duim amb nosaltres com una	càrrega	inseparable tot allò que hem viscut i que ens fa actuar i ésser diferents
del 76 Barcelona, setembre del 76. II Bisti de	Càrrega	Lassa, més t'hagués valgut... Al pintor Roca Fuster, a imitació de
i treballa principalment en la feina duríssima i poc agraïda de la	càrrega	i la descàrrega. Perquè, segons sembla, a Alger hem de carregar molta
fa respecte. Avui havíem de sortir al migdia, però gràcies a la molta	càrrega	que ha pres el "Ramel" no s'ha acabat la feina fins al vespre. Mai no m'
d'homes, presidits pel cap de la companyia, han donat les ordres de	càrrega	i descàrrega fent uns crits guturals i pronunciant uns monosíl·labs
bord. En el nostre "Ramel", el qual dóna tanta o més importància a la	càrrega	que al passatge, aquesta part nua i pelada de la vida del mar hi té la
fruita vaig fer provisió i vaig agafar un boy perquè em dugués la	càrrega	fins a bord. Era un xicot lletgíssim, fort com un bou, però amb les cames
ni d'iniciativa. Arribàrem a bord, pujà la passarel·la i deixà la	càrrega	en el precís moment que jo li ho vaig ordenar i s'esperà, hieràtic, amb
escopinada. En el moll, dues goletes que van a Raiatea estan activant la	càrrega	. Els més interessats en la feina són els xinesos. Tres d'aquests hàbils
dóna uns resultats econòmics més positius que la simple i periòdica	càrrega	de copra, la "Société Comerciale" ha destinat una goleta de
de Huahine, fins a mitja dotzena, varen venir de seguida a ensumar la	càrrega	. Els xinesos, a aquestes hores de la matinada, han deixat encara al llit
sol d'asfíxia, esperant que s'acabés el suplici de les tristes vaques. La	càrrega	de bestiar ens havia desballestat l'horari. El capità, sempre satisfet,
de la "Potii", sense encomanar-se a ningú, abandona el vaixell, la	càrrega	i el passatge i, penjat del braç d'un galifardeu, desapareix en direcció
duent a l'esquena uns rails de ferro completament rovellats. Dipositen la	càrrega	a bord i en van a cercar més. Això dura una estona llarga, i, en la feina
es posen d'acord, van a parar a les sortides més absurdes. Hem acabat la	càrrega	, ens hem fet amics de tota la tropa i estem asfixiats de l'alè de vi de
de la barra del capellà, del meu amic Mari Teati. Ara s'ha acabat la	càrrega	, però encara ens resta una nova emoció: en sortir del lagon, i en
ens convindria. Si no sabem o no podem fer-ho és perquè portem excessiva	càrrega	explosiva per a les nostres facultats d'ordenar el món, encara que sigui
d'ésser gent de marca i viure dues influències simultànies comportem més	càrrega	explosiva que els altres. De totes maneres, cal no arronsar les espatlles
seu fracàs. Maria Lluïsa veia que la seva ocupació en el banc li era una	càrrega	inaguantable, que cada dia se li feia més pesada. Ella havia imaginat que
xopes de cansament i melangia. I vaig arrossegant,	càrrega	inútil, recances i desigs de vides mortes. V
més o menys concretes, de llur subconsciència, Miró se n'aprofitava de la	càrrega	energètica i la transforma en matèria de pintura. Persones, animals,
fregant les parets com un gos que vol amagar-se; feixuga per l'enorme	càrrega	de l'alliberament; empesa per una sensació de buit que li fa creure que
mateix ocell un menjaire de carronya i, per consegüent, d'excrements. La	càrrega	semàntica de Corvus és diferent en tots dos casos: ja
d'una estructura d'oposició molt simple, però amb inversió de les	càrregues	semàntiques, es pot comparar el simbolisme dels colors entre els luvale
mentre que els de les altres generacions no es pentinen i s'hi apropen. A	càrrega	semàntica igual, per consegüent, l'oposició: blanc / vermell és
ja sigui alternativament presents, tenint aleshores un de sol la	càrrega	total de la funció, o la de representar-la simbòlicament si ja està
noms propis. El sistema funciona, doncs, per bombament altern de la	càrrega	semàntica, dels noms comuns als noms propis i de la llengua profana a la
corresponen a una actitud inversa: en lloc de confiar a homes vivents la	càrrega	de personificar avantpassats llunyans, aquests ritus asseguren la
consciència. Treballava alegrement, per tal com el treball no li era una	càrrega	, sinó un exercici agradable. Escrivia a poc a poc, amb escrúpol, sempre
fantàsticament encesos; amunt, avall, el gran estrèpit dels trens de	càrrega	, l'exhalació, com un dispar de llum, dels ràpids de París, de Marsella.
res. M'ajec en un banc. Em disposo a dormir. Comencen a passar trens de	càrrega	. Els sento venir de lluny, de qui sap a on. Sóc com una agulla sensible
i saps suportar humilment aquest do, no com un do, sinó com una feixuga	càrrega	, aleshores sense celebritat i sense glòria, podràs viure tranquil i fins
metres lluny del mas. No era jo a mig camí, que ell ja m'avançava amb una	càrrega	dues vegades més grossa que la meva, la buidava, se'n tornava a
-la al carro, on cal llançar-la amb un cop airós, o bé, si la	càrrega	és alta, que l'home de dalt te la prengui amb la seva forca també, com
Aquell to de protecció va irritar-me. —Mai no consentiré a ser una	càrrega	per a tu, vaig dir-li. Vindré al teu costat si veig que em guanyo la vida
res més. Així i tot, Josep sempre em tractava de ruc de portar aquella	càrrega	inútil damunt meu. Jo el deixava dir, i no m'hauria desprès dels meus
amb tres o quatre jovenets o la burreta ensariada que porta la graciosa	càrrega	de sis o vuit familietes; les més petites, enfonsades als cornalons, d'on
Els infants passen els braços pels forats de les rosques, i la dolça	càrrega	els fa un pes difícil de sostindre. Aquestes rosques, que potser tastaran
la rècua. Els muls, guarnits amb aparellades multicolors, porten llurs	càrregues	de primes en sarions bigarrats. I en la darrera bèstia del seguici, com
home entre els homes. Fins i tot l'esclau las i sorrut que passa amb una	càrrega	feixuga i arrossega les cames tot mirant-se els peus per no ensopegar

Pàgina 1 (de 106)

50 següents