Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
carritx M 5 oc.
càrritx M 51 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb càrritx Freqüència total:  56 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

els lloms negres o vermells de les vaques destacant entre la verdor dels càrritxos. Els pastors, armats amb llurs altes vares de freixe, havien sortit al
per tal que els fenassos, la jonça, els créixems, els llentiscles, els carritxs i els garballons reviscolin amb més ufana després de les primeres pluges
sobte, ha comparegut un pallard i ha començat a calar foc a les mates de càrritx, de coixins de bruixa i de garballons que creixen a les juntures del
la claror lletosa de les serres de Garraf, totes esquitxades de motes de carritxs i bargallons. Patró Tumeu, fent-se encens amb la pipa sucarrada, ens posa
en la fondalada de l'"Antic", encara avui inculta de fangars, on el carritx verdeja en les bones estacions... Aquell recó tenia una història negra.
vella fàbrica que restà inacabada dintre el fangar, voltada d'àlbers i de carritxos, amb la gran bassa buida de la presa i les comportes inútils esbatanades
estrangeres; exemples principals: bolitx (derivat bolitxada), càrritx (carritxal), despatx (despatxar), empatx (empatxar), escabetx
els protegeix amb un semicilindre d'unes canyes molt fines, semblants al càrritx, anomenades cabets, que són de senill ("Phragmites
l'anomena així perquè la bèstia que cavalca duu els guarniments fets de "carrig" (mena de canya tova). El carritger va vestit grotescament i fa mil
2. Formar derivats de coix, moix, gruix, esquig, trepig, càrrig. Mix, tix, guix, etc.. Escriure al dictat: Hi ha molts d'homos encara
(vegeu p. 70) més notable de la nostra garriga és sense dubte el càrritx (Ampelodesma mauretanica), molt corrent a tota Mallorca i Menorca, des de
poc comuna en un clima com el mediterrani. Tradicionalment s'ha emprat el càrritx per fer els cobertissos de barraca de carboner; també les fulles tendres
mitjà d'espores desenrotllades a l'envés de les fulles. Al contrari del càrritx, és una de les plantes més cosmopolites que tenim; es troba per Amèrica,
(aritja) Asphodelus microcarpus (porrassa, albó) Ampelodesma mauritanica (càrritx) És important notar que la presència del pi (com la de les estepes) no
aliança de l'Hypericion balearicii que trobarem més gran abundància de càrritx (vegeu p. 56), que arriba a cobrir i reverdir grans extensions
sòl i destrucció de moltes plantes, per afavorir el desenvolupament del càrritx (Ampelodesma mauritanica) com a aliment pels bens. Aquesta pràctica
pel perill d'incendi i d'erosió que comporta i perquè, a més del desitjat càrritx, surten altres plantes pròpies dels indrets incendiats les quals, van
com el bruc mascle (Erica arborea) i el bruc femella (Erica scoparia), el càrritx (Ampelodesma mauritanica), l'argelaga (Calycotome spinosa) i mates
cap a occident a Menorca—; la porrassa (Asphodelus microcarpus) i el càrritx tampoc hi manquen i, entre les plantes herbàcies, hem de destacar una
menorquí, cirereta del Bon Pastor o cireretes guingues, figueres bordes, càrritx, qualque rapa, el frare cugot i plantes enfiladisses com l'heura, la
—en part o totalment— pel canyís, de diversos tipus: Phragmites communis (càrritx o canys), Phragmites typicus (canyís), Phragmites isiacus (canyís), etc..
centrals, hi trobarem diversos tipus de canyís, com: Phragmites communis (càrritx o canys), Phragmites typicus (canyís), Phragmites isiacus (canyís). A les
Un amic seu li amollava el menjar des d'alt fermat amb un cordell de càrritx; i a n'aquest punt on es clouen i es desclouen els tels que contenen la
(gram); Sorghum (melca ó meuca); Arundo (canya); Phragmites (canyota ó carritx); Aira (nebulosa); Avena (cibada y cogula); Poa (pel de ca)
privad de tot abrigo y no troba per el seu manteniment mes que brosta y carritg; continuant la seua situació en aquest estad deplorable, fins qu' arriba
qui no té marina, se deu afanar, cuand falta el past, en traginar carritg, tallar rama, sercar pámpol y herba per las viñas; y en fin, fer tot lo
que correspon á cada propiedad en particular, qu' en las marinas de cárritg se mantenan rucs y sumeras, y en las de brosta, bous; que en las terras
fan; y tenint els ulls oberts los coneixem per jonchs, les canyes, els carritxs, les cues de caball y altres herbes dolentes, que demunt hi creixen
amb la somera, fa via cap al tai dels segadors; du el càrritx als fermadors, l'aigua fresca i l'alegria qui els
com si dormís. Somnia càntics de primavera, olor de càrritx i flor d'anís. Entre la molsa, per l'aspra via el torrent passa
boquer de l'entrada, un redol de garriga cerruda, talment càrritx secalló i negre com el pèl d'un àrab, s'afuava,
i fent la darrera estaca per recobrir la barraca de càrritx i de fullaca.— L'estatge era llest: semblava tot ell una copa
Picó i Campamar} La pluja de maig. Els dos vells. Les jaceres de càrritx. La pastera d'alzina. Temences de la muller. Elogi dels
a copa plena com llavis assedegats. Sota l'estreta barraca de càrritx sec i fullaca, el sen Pau i madò Aina conversaven tots solets,
y terrossos y passada una tenassa tota plena de fenàs amb qualque mota de cárritx, som arribat en el meu observatori, un planiol, à uns doscents metres del
remetjada amb els distints verts de pinotells, romanins, ginebrons y cárritx. ¡Oh! quántes vegades, enfilantme per aquell vessant, som anat a
llavors vengueren uns quants estols d'homes, dones y nins amb falles de cárrig sec enceses, y poch després aparagué ella, cansada, descolorida,
alçava més altas, més baixas, cobertes de verdor, amb qualque mata de carritx, romaní, ciprell y ginebró y en el fons hi formava una vall ombrívola,
y pinars ombrívols y més amunt rocam pelat y grís, amb qualque mota de cárritx, fins en el cim de les altes montanyes. Hi havía tot just pastera per la
i en desamable jaç, i s'alimenta d'hirsutes fulles i de càrritx aspre; i tenaç s'exercita per la lluita: aprèn de
qualque mosquetjada, tot remenant la coa èrtica y aspre com una manada de carritx. Del morro de bax homit y penjant s' escorrien baves y gotetes d' aygua.
oli p' el llum pagaven una décima per-hom o posaven un cavalló de càrritx les carritxeres y les comptava per cinc o sis vegades, segons el preu
prestet, entre dues fosques, cada qual ab sa feyna: calsa, filosa o càrritx per fer vencisos. Tot-d'-una passaven el Rosari y després xerraven,
N' Angelina comparagué de les primeres. Havia duytes dues manades de càrritx, una picada y l' altra sense picar. Se posá en feyna. Poc-a-poc arribaren
s' era assegut devora n' Angelina. Aquesta acabava la manada de càrritx picat. Defora s' hi sentia el rebomboretx sordament trist del vent y la
qui guarda la llinda del ignot inesperat. N' Angelina acabá la manada de càrritx. Apenes havia encetada la festetjada ab en Belluguins. —Jaume, que m'
palms de la terra en forma d' estormia. Si les vel·ladores no duyen el càrritx picat, de dues en dues le hi picaven demunt ab masses de fusta, aydantse
del migdia que Lia —a l'altre extrem de Barcelona— somniava fumeres de càrritx, un molí de blat i, d'improvís, un eixam de llagosts que li traspassaven
aquella platja tan falsament ampla plena de milers d'ombrel·les de càrritx i les aigües tèrboles de la badia formassin part d'un plató fet a mida
plens de giragonses que s'esborraven entre parets seques i mates de càrritx, les esmolades tiges de les quals tallaven el palmell de la mà quan t'hi

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »