DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
càvec M 78 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb càvec Freqüència total:  78 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

vas de llet boníssima en aquella entrada neta, ordenada, amb el racó dels càvecs, les destrals, les falçs, la taula de fusta i la porta clavetejada.
alleugerit molt la meva feina... Tu no saps com em fan suar aquests càvecs de pedra polida! Quer· Jahvè ha dit: "En treball menjaràs de la
proclameu el treball familiar amb el fus de filar per a les dones i el càvec primitiu per als homes. Hausser. —Aquesta és la tragèdia. Des de
i, sobre tot, la falta de l'ull dret, buidat amb un resquill de càvec que duia a la mà en un mal salt d'un marge; allí, sota l'alzina colossal,
i l'aigua li passava entre els peus. Ell es recolzava lleugerament en el càvec. Baixet sempre, es posà a cantar. La seva cançó sonava molt trista en la
arrencar les calcides i tallar els blets i les rabanisses a cops de càvec. Ja es veuen nuvolades i de vegades ben prenyades de llams i aigua, però
un petit jardí molt humit ple d'herba i de brossa i m'entretinc, amb el càvec, a netejar-lo i arreglar-lo. De tard en tard vaig al cafè i a la
afany els arbora tot el sant dia, i mentre van fendint la terra amb el càvec, amb els xarpells o amb la fanga, dels seus ulls negres s'escapa una mena
un petit jardí molt humit ple d'herba i de brossa, i m'entretinc, amb el càvec, a netejar-lo i arreglar-lo. De tard en tard vaig al cafè i a la
al·lota a ballar, i que de vells saben menar un carro i fer solcs amb un càvec, i que saben riure i discutir fort dins un cafè. En Rebollo, que era a la
pròdiga en dons mirífics; un dia obsequià a la petita hortolana amb un càvec sencer, a fi que no s'hagués de malmetre les ungles esgratinyant amb
Miri com planto gira-sols! —Ja vaig dir al noi que no li compréssiu el càvec. Ens destrossarà tot el jardí. Elena aixecà el cap de la feina. —No
la traslació de la barca. A l'arena i sota la proa, hom fa un sot amb un càvec i hi posa un tauló curt i inclinat, on és aplicat el grill. Fent voltar
aprofitant les vores de terreny baix, on creix l'arròs, hom fa, a cops de càvec, uns canals, que han d'ésser amples, un xic pregons i força llargs. En
per la penitència, vinclat cap a la terra que cultivava amb el seu càvec, com un bou que té set s'inclina damunt la pica, tombat sobre els solcs
i apuntem noms: ginesta, pèsol, llentia, mongeta, etcètera. Agafem uns càvecs, un cabàs, unes tisores i sortim al camp a buscar-ne més. I en la
del treball agrícola com són els magalls, arades, dalles, falçs, falçons, càvecs, cavegons, aixades, arpiots, arpelles, destrals, etcètera, i que tant el
mostres, sense perspectiva, de solcs llaurats, de terra treballada amb càvec, de sembrat, d'enrajolat, de petjades o de grava. En alguns casos, aquest
de punxar. Els morters els prepararem emprant formigonera, pala, xàpol, càvec, pastera, etc., i per a l'elevació: grua, muntacàrregues, elevador,
a moment, actuant: "passa" pel seu cos sensitiu i perceptiu, engrapa el càvec —que prèviament s'ha experimentat que és eficaç— i a base de cavegada
És clar, entenc una causalitat natural, car bé hi ha la còrpora que, càvec en mà, obre lentament el solc: però si em mantingués aquí tu no
vas de llet saborosa en aquella entrada ordenada, neta, amb el recó dels càvecs, les destrals, les falçs, la taula de fusta i la porta clavetejada.
de la Vinya verge o de la Corretgeta devés el mànec d'un rasclet o d'un càvec col·locat contra una paret. Desplacem el rasclet i l'endemà la barrina
pagesos es casi segur que al deixar d' anar á classe haurá de pendre 'ls cávechs y 'l cistellet del menjar y anarsen tot xano xano cap al tros hont
altres llaurant. S' emplea l' arpiot y l' axada, peró generalment lo cávech ó magall pera 'l treball á bras, ab auxili de la destral pera tallar las
pera tombar y remenar la terra en los conreus fondos de preparació; lo cávach de planxa de ferro estreta, l' axada de planxa gran, quasi plana y xata
portava, traballava, havia, havent... Per costum, v. g. avuy, cavall, cávech... També s'escriu /v\ si l'arrel ó davallants duhen
xercolar, segar, garbetjar, batrer, axermar y manetjar bé el cávec y la xade. Parlarém separadament de cada un d' aquests traballs,
Se deuen tallar los abatzers y arrancar las malas rels. Feinas de cávec y xada. No s' ha de cavar may superficialment, y los cavadors de rocas
l' Arer despues d' haverne sortid tot el blad. Fig. 5. Caveg, cuyo maneg de lleña te tres pams ó poc mes llargaria, y cuyo ferro pesa
Fig. 6. Xada, cuyo maneg es igual en llargaria al del caveg y cuyo ferro pesa 9 lliuras ó menos. Servex per escurar ab mes
treball que després de la fanga val mes, á mon sentir. Qualquns anomenan cávach á est' eyna; tant se val, el nom no trasmuda la cosa. En les encontrades
terra s'escampava com el vent. Al terroç deixant el càvec fan sardana els comparets, posa roses la mestressa
d'anar a peu descalç pels bassiots. Passa un home amb el càvec a l'esquena que ve d'aplegar grava pel camí, i diu
No podia fer sot per ficar-lo a dintre de la terra perquè no tenia càvec, ni pic, ni aixada. V El carro El pa que havia quedat en el
ceps. A obrir els terrossos a cops d'arpiots, a esventrar la terra amb el càvec, a fer crestalls ajudat de la petita aixada que va arranjar, a mesura del
el feia córrer pels camins i caminets de les contrades de la Conca, càvec al coll, taral·lejant cançons i corrandes. Tot d'una el rostre prenia
apareixien, encara, amb la terra fangosa, humida, tot just deixada pel càvec. —De tot en diuen pagesos... Amb les mans pretengué arranjar la parada
de vuitanta anys. Faust No em va la tal manera. Jo, prendre el càvec? Viure reduït? Mefistòfil Doncs, no hi ha més, la bruixa!
No, no. Home: Aquí n'hi ha. Nen 2: I si li clava el càvec, pare? Home: Millor que hàgiu vingut. Així m'ajudareu. La meva
i udols de monstre prehistòric. El refrec metálic de l' ampla fulla del cávec am la runa de la volta, restava ofegat per l' atraút aixordador de
el paratge. Si veya que la terra s'alçava com inflada, ab el mánech del cávech picava sobre l'inflor, y, per mica que 'l terreny fes soroll de vuyt, el
Ne fan un solch en la terra; Sentí al cor los colps del cávach... Y endinzanthi tantost l' urna, Ab un llot fangós
menjades de rovell, o bé amb la punta pesant del càvec polsarà la vana buidor dels elms i en els oberts sepulcres
al peu de la sarment acaramullis la terra i que remenis el dur càvec, i que el terrê exercitis amb la rella aficadissa, i
Un altre qu' espera son llit eternal. ¡Món cávech! ¡ma pala! lluhiu vostres tremps, y en tant que 'ls versículs
més fondos, encara un bon xich!... ¡Com trinca la pala! y el cávech ¡com llu! ¡Ah hú! Yo sóch lo rey, sóch lo rey del fossá,
Si á baix no ha deixada cap marca tón peu ab eix cop de cávech ya tót s' acabat. Yo no: mentres dreta se tinga una creu,
; Tu mateix te fas confrara, No me dons sa culpa á mí." [(Deixa el cavech y es torca la suó.) (Mira cap al camí, y deixant la feyna, aparella un
mosso qu' ajudaba á conresar las terras, y lo bailet qu' aixis agafaba 'l cabech, com guardaba los bacons. La mestressa menjaba dreta y servia la taula

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »